Alternativa per Artà torna a presentar al·legacions a la Variant nord d’Artà. Ja en presentaren a l’Estudi previ de reserva viària

Demanen que les carreteres de l’Ermita i la de Cala torta siguin considerades «vies parc» i siguin de titularitat del Consell, i que es tengui en compte la zona de risc d’inundacions de Sa Síquia i es re-naturalitzi aquest torrent

Alternativa per Artà presentà ahir al·legacions a l’Estudi informatiu per a la determinació de la zona de reserva viària de la variant nord d’Artà (clau 15-18.0-EI) i Estudi ambiental estratègic que avalua l’anterior des del punt de vista ambiental estratègic.

Les al·legacions de l’agrupació artanenca d’electors assumeixen la necessitat de la Variant Nord d’Artà, que connectarà la carretera de l’Ermita de Betlem, Ma-3333 amb la carretera de Capdepera en una nova rodona que es construirà entre la rodona de la carretera de Canyamel i la benzinera de Ses Pesqueres. Aquesta variant és necessària per facilitar la circulació de tràfic pesat, sobre tot agrícola-ramader, que actualment té moltes dificultats per accedir a la Ma-3333, i al temps també donarà un accés més còmode a la carretera Capdepera-Palma als vehicles dels barris de Na Carretó i Sa Clota.

La carretera de l’Ermita de Betlem és la via principal d’accés al parc Natural de Llevant (PNL), molt freqüentada per cicloturistes i senderistes, i travessa les zones LIC (Lloc d’Interès Comunitari) i ZEPA (Zona d’Especial Protecció de les Aus) de les Muntanyes d’Artà, espai de la Xarxa Natura 2000 declarat per a la conservació d’hàbitats i espècies prioritaris en virtut de la Directiva Hàbitats; aquests fets no consten ni a la Memòria, entre les «circumstàncies que justifiquen la declaració d’interès general»; ni tampoc a l’Annex 3, Análisis y prognosis del tràfic; tampoc es tenen en compte els animals (sobre tot, aus), que són atropellats dins les zones ZEPA. Per tot això, a l’escrit d’al·legacions es defensa que la velocitat màxima dels vehicles sigui de 30km/h, vies de molt baixa velocitat, per fer compatible la circulació viària amb els respecte a la fauna, els cicloturistes i els vianants.

Igualment, la formació sol·licita que la carretera de Cala Torta-Cala Mitjana i Cala Estreta (Cales Veges d’Artà) que actualment és de titularitat municipal i té unes característiques ambientals i d’ús públic en tot similars a la carretera de l’Ermita, però amb un elevat trànsit de vehicles turístics durant l’estiu, agreujat per un pèssim estat de conservació del paviment en la zona de Cala Mitjana-Cala Estreta, passi també a ser de titularitat del Consell, atès que té un claríssim interès supramunicipal. Aquesta via, a més dóna accés a les instal·lacions d’ABAQUA, com són la depuradora de Ses Pesqueres i la Basa d’Es Recó i a la finca pública de Sa Duaia de Dalt. L’agrupació ecologista recorda a les Al·legacions, que aquesta demanda la se va fer seva el Ple de l’Ajuntament d’Artà, per unanimitat, en sessió ordinària de juliol de 2016 (punt 6è. de l’ordre del dia).

DSC_3130DSC_3169

Ambdues vies estan incloses des de fa anys dins una ruta cicloturista de la Badia d’Alcúdia; totes dues apareixen com a «vies parc» al Pla Territorial de Mallorca (PTM); totes dues són vies d’accés al PNL i més encara a partir de la proposta d’ampliació que acaba de fer pública la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (CMAAP). Les dues són considerades de vital importància per aconseguir una integració en el territori segons la Memòria del PTM aprovada el 13 de desembre de 2004.viesparcPTMmapaEn el parer de l’agrupació, la Variant Nord no és en absolut una via interurbana (com afirma l’Annex 4), sinó urbana, pel que suposa d’accés fàcil a les zones urbanes de Sa Clota i Na Carretó; motiu de més perquè tingui una limitació, com a via urbana, de molt baixa velocitat, en la línia de pacificació del trànsit que fa anys es desenvolupa als nuclis urbans d’Artà.

La proposta del Consell deixa per un futur sense concretar els carrils reservats per a ciclistes (quan forma part, com s’ha dit, de rutes cicloturistes programades al PTM i la de Badia d’Alcúdia); aquestes es tornen a reclamar les Al·legacions d’Alternativa per Artà, així com a voravies per a vianants segregades de les dels ciclistes.

Una altra de les deficiències detectades és que la via travessa la zona inundable del torrent de Sa Síquia, entre la part baixa del poble i el camp de futbol de Ses Pesqueres (la darrera inundació es va produir el passat 17 de setembre), i aquest torrent de Sa Síquia (actualment encimentat i cobert d’una passarel·la de fusta, no consta com a zona de risc d’inundacions ni a les NN.SS. d’Artà ni tampoc al PTM. Alternativa per Artà demana que es subsani aquesta deficiència, que es tengui en compte al projecte constructiu, i que s’aprofiti l’avinentesa per a «renaturalizar» i ampliar aquest torrent des de la sortida del poble fins a la desembocadura al Torrent des Cocons (o d’Es Millac) i refer el passeig de fusta que actualment cobreix Sa Síquia, millorant la qualitat ambiental de tota la zona inundable i facilitant un millor cabal d’aigua.12

[Imatges d’inundacions a la zona, d’aquesta setmana passada]

Alternativa per Artà sol·licita que la nova Variant Nord respecti aquell actual passeig per a vianants que actualment discorre per damunt Sa Síquia entre el poble i el camp de futbol de Ses Pesqueres, via segura pels atlots que juguen futbol, però també zona de passeig de persones majors

Per últim Alternativa per Artà reitera que tota la documentació tècnica exposada públicament per a al·legacions fins a data de termini d’ahir, dia 19 de setembre, torna a presentar-se pel Consell únicament en castellà, sense versió en català, tal i com estableix la normativa lingüística de la pròpia institució insular. Aquest fet ja va ser assenyalat pels ecologistes d’Artà fa 2 anys, amb ocasió de les al·legacions que presentaren davant l’exposició pública de l’Estudi informatiu per a la determinació de la zona de reserva viària. A pesar d’això, i passats dos anys de govern amb suposada sensibilitat lingüística, no es percep cap canvi en aquest sentit.

Actes i iniciatives a Mallorca en suport i solidaritat amb el Moviment Popular del Rif (“Hirak”) el juliol i el setembre

Actes de solidaritat amb el Moviment Popular Rifeny a Artà, Manacor i Palma

Què està passant al Rif? Comunicat de suport al Moviment Popular del Rif (Hirak)

Diverses entitats de Mallorca volen expressar el seu suport i solidaritat amb el Moviment Popular del Rif els propers dies 18, 19 i 20 de juliol, i durant el mes de setembre

moviment(A la imatge, el cartell de l’acte que es celebrarà demà, dia 18 de juliol, al Teatre d’Artà)

La mort Mohssin Fikri en octubre de 2016 va convulsionar el Rif i va provocar la sortida al carrer de la població rifenya i de la resta del Marroc, reivindicant drets socials i econòmics.

L’atroç mort d’en Mohssin Fikri, un venedor ambulant de peix, triturat en un camió de fems quan intentava recuperar la seva mercaderia confiscada per la policia, va donar el sus! a noves manifestacions pacífiques contra el menyspreu (la hogra) i la marginació de la població rifenya a Alhucemes i a la zona del Rif per part del Majzen (el Palau, l’elit propera a la monarquia alauí que detenta el poder polític, econòmic i religiós), manifestacions que ràpidament es varen multiplicar per tot el país i que es varen traduir a la diàspora en la creació de comitès de solidaritat arreu (Espanya, França, Bèlgica, Holanda…)

El Majzen fins ara ha reaccionat a les mobilitzacions amb repressió desmesurada (més de 300 detingudes segons el moviment rifeny) i la manipulació dels aixecaments, amb la connivència de l’Estat Espanyol i la Unió Europea.

Per mor d’això, les sotasignats volem donar el nostre suport incondicional al Moviment Popular del Rif i a la nostra població rifenya a Mallorca, aprofitant l’ocasió per demanar a la ciutadania i les institucions :

  • Condemnar el menyspreu i manca de respecte als drets humans i el segrest de la llibertat d’expressió de la ciutadania rifenya i dels mitjans de comunicació per part de les autoritats del Regne del Marroc

  • Donar suport a les legítimes reivindicacions del Moviment de Solidaritat amb el Poble del Rif i demanar, en especial, la llibertat de totes les persones detingudes i la desmilitarització del Rif (militaritzat per decret des del 1958)

La caravana organitzada per la diàspora el 15 de juliol arriba a Alhucemes el dia 20, data a la qual està convocada una marxa multitudinària per trencar l’assetjament en que es troba la ciutat rifenya d’Alhucemes i altres poblacions del Rif, es preveu una mobilització històrica en què a més de la participació de la nombrosa comunitat rifenya que viu a Mallorca i a Europa juntament a les masses populars rifenyes de molts ciutats i pobles rifenys i les multituds que arribaren des d’altres punts del Marroc. El Regne del Marroc no ha cessat d’intentar frenar la celebració d’aquesta jornada.

Les sotasignants, davant el silenci dels mitjans de comunicació i el desconeixement sobre el conflicte, ens adherim a la iniciativa del 20 de juliol i convocam tres actes a Artà (18 de juliol, 21h. Teatre d’Artà), Manacor (19 de juliol, 19h., Ateneu lo Tort) i Ciutat (20 de juliol, 20h, Sala d’actes de CCOO). Conjuntament amb altres entitats (Alternativa per Artà, Ateneu de Felanitx i Bloc per Felanitx, Ateneu de Pollença, Alternativa per Pollença, Ateneu de Santa Margalida, MÉS per Mallorca, Podem Mallorca), es programaran també actes durant el mes de setembre.

Les actes de dimarts, dimecres i dijous d’aquesta setmana, s’iniciaran amb la projecció del documental Arrhash (Verí) de Tarik El Idrissi, sobre l’ús bombardejos químics per l’Estat Espanyol els anys 20 del passat segle sobre la població civil rifenya i els seus efectes sobre la salut de la població en l’actualitat, al que seguirà una xerrada sobre el que està passant al Rif amb ciutadanes, activistes i membres de la Coordinadora Catalana de Suport al Moviment Popular Rifeny.

Metges i infermers de l’ADSPIB presenten les seves propostes per promoure la Salut Pública des dels Ajuntaments

L’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes Balears es presenta a Artà

Metges i infermers de l’ADSP-IB presenten les seves propostes per promoure la Salut Pública des dels Ajuntaments

Acte corresponent al cicle «Divendres Alternatius», demà divendres dia 28 a les 20 h. a la cafeteria del Teatre d’Artà

L’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública (ADSP-Illes Balears) es presenta demà divendres a Artà dins de la sèrie de xerrades que, sota el títol de «Divendres Alternatius», ve desenvolupant des de fa anys Alternativa per Artà i els grups que l’han precedit sota altres noms.

salut

En aquest cas seran tres sanitaris, Juan Manuel Aranda, metge d’atenció Primària a l’Unitat Bàsica de Salut d’Alcúdia; Juan de Pedro, infermer i degà de la Facultat d’Infermeria de la UIB, i Ana Espino, neuròloga de l’Hospital Son Llàtzer, que centraran les seves intervencions en la creació i promoció de la salut des de la Sanitat Pública, i especialment en tot allò que poden fer els Ajuntaments per promoure la salut de la població i la Participació Ciutadana, tant en el dissenys dels programes de salut necessaris en la prevenció i promoció d’hàbits saludables, com per a la detecció de problemes i la defensa del Sistema Públic de Salut per tota la ciutadania, dret constantment amenaçat i retallat durant la present crisi econòmica -basti recordar el dolorós «cas Alfa Pam».

Des del punt de vista d’Aina Comas, regidora de Salut de l’Ajuntament d’Artà, «Sempre hem estat per la defensa d’una Sanitat universal, gratuïta i de qualitat, i els principis de l’ADSP; però, des d’un punt de vista municipalista, és especialment interessant conèixer experiències de Participació Ciutadana dins l’àmbit sanitari, creació de Consells de Salut, especialment ara, moment en què s’està a punt de redactar el projecte de nou Centre de Salut d’Artà. Per a nosaltres és evident que la sanitat i la salut pública tenen molt a veure amb l’oferta del Sistema Públic de Salut; però, també, amb la interrelació que el sistema sanitari estableix amb la ciutadania globalment i amb tots i cadascun dels diferents sectors socials que la conformen: tercera edat, joventut, infància, clubs esportius, mares i pares joves, dones, món laboral, persones en situació d’atur, immigrants i nous vinguts, etc.»

Comunicat Regidoria de Medi Ambient: Millores en la conservació dels sistemes dunars de Cala Mitjana i Sa Canova

sacanova_detall_arena_flonja_cavalls_corredorinterdunarAjuntament i administracions supramunicipals acorden millores en la vigilància i senyalització del litoral artanenc

Es durà terme una vigilància coordinada i es millorarà la senyalètica de Sa Canova i Cala Mitjana per evitar el deteriorament dels sistemes dunars

calamitjana201116_senyalgr222_actual_panoramica_des_de_acces_calatorta_sistemadunar_encordat

L’Ajuntament d’Artà i les institucions supramunicipals competents (Demarcació de Costes, Conselleria de Medi Ambient i Consell de Mallorca) duran a terme la vigilància coordinada del litoral del municipi. Així es va acordar en una reunió a quatre bandes el passat dimecres 14 de desembre. Per altra banda, també es varen decidir algunes millores en la senyalització a les platges. Es va tractar la problemàtica de dues platges: Cala Mitjana i Sa Canova:

Cala Mitjana

Davant la demanda de l’Ajuntament per a eliminar o reubicar les cordes desguassaires que marquen un camí, la Demarcació de Costes es va comprometre a llevar-les o, si un cas, reubicar-les a la zona davantera de les dunes. Això es faria a partir de l’aprovació definitiva del Pla especial d’ordenació i de protecció de la ruta Artà-Lluc (GR-222). També es va consensuar l’eliminació d’alguns senyals obsolets i una ubicació correcta de la resta (que no segueixen la grafia de GR per un error en la seva col·locació).calamitjana201116_sistemadunar_erosionat_intervenciocostes2010_detall

Context: Amb ocasió de l’eliminació d’un antic vial d’asfalt que hi havia damunt les dunes l’any 2010 per part de Demarcació de Costes, aquesta administració va ubicar a la mateixa zona un seguit de «cordes desguassaires» de manera que es creava un camí innecessari i perjudicial per a l’equilibri dunar. El Consell de Mallorca, per la seva banda, ha ubicat senyals de la GR-222 indicant el pas d’aquesta ruta per aquell camí de manera errònia, ja que la GR-222 grafia el pas per la zona de vorera de mar («zona de batuda»), on la circulació no és tan perjudicial per al sistema dunar.calamitjana201116_doblecartellemergencies_detall

Sa Canovasacanova_excursio_organitzada_cavalls_corredorinterdunar2

La regidora va proposar la instal·lació d’una passarel·la aèria de fusta per evitar lerosió (provocada pel pas dels cavalls) del camí o «corredor interdunar» que va des de s’Estanyol fins al torrent de Na Borges, que també està senyalitzat en la ruta GR 222. Per part de la Demarcació de Costes, però, a curt termini no es preveu poder fer una despesa com aquesta ni modificar el traçat.

Com a primera actuació, per tant, s’acordà una vigilància coordinada entre efectius locals i agents de medi ambient. Per altra banda, també es col·locarà senyalètica especificant aquesta prohibició del pas de cavalls per aquest camí.sacanova_general_corredorinterdunar_zonaerosionada

Context: cal recordar que el pas de cavalls està prohibit pel Pla especial de Protecció de l’ANEI de Sa Canova i indicat com a factor de vulnerabilitat en la fitxa tècnica del LIC de Na Borges , una figura de protecció europea. Aquest pas és molt freqüent en aquest corredor, sovint en excursions comercials. Això provoca que el sòl arenós s’afluixi i que els excursionistes no hi puguin caminar còmodament i, com a conseqüència surtin del camí delimitat per les cordes, amb la conseqüència que el vial s’acaba ampliant i s’erosiona el seu entorn als dos costats.

L’Ajuntament d’Artà ha comunicat tant al Consell de Mallorca com a la Demarcació de Costes els efectes perjudicials per al correcte equilibri del sistema dunar de Sa Canova, de l’ús d’aquest camí, que va ser consolidat l’any 2010.

Durant la reunió, el Director Insular de Medi Ambient, Josep Manchado, es va comprometre a recollir expressament la prohibició prohibició del pas de cavalls en el Pla especial d’ordenació i de protecció de la ruta d’Artà – Lluc (GR-222). Per part del Govern, el director general d’Espais Naturals, Miquel Mir, es va comprometre a incorporar un especial esment a la prohibició del pas de cavalls pel sistema dunar al Pla de Gestió del LIC de Na Borges, també en elaboració.

Iniciativa de l’Ajuntament

Aquesta reunió s’ha dut a terme després que l’Ajuntament d’Artà va aprovar per unanimitat dues al·legacions el passat mes d’abril. impulsades des de la regidoria de Medi ambient. Totes dues tenien un denominador comú: la perjudicial circulació de persones (i, per al cas de Sa Canova, també de cavalls) per zones especialment vulnerables i sensibles dels sistemes dunars de Cala Mitjana i Sa Canova.

L’Ajuntament ha exposat aquestes problemàtiques davant del Consell i Demarcació de Costes, recollint-les del Pla de Gestió sostenible del Litoral d’Artà, rebut el passat desembre per encàrrec municipal -que les tracta, de manera explícita, respectivament, a les pàgines 78-79 i 111. A part del problema de la circulació per damunt les dunes, també s’hi remarca -com a molts altres indrets del litoral artanenc- una mala gestió de la senyalètica implementada per les diferents Administracions.plagestiososteniblelitoralarta_taula4-15_aspectes_que_afecten_sistemadunar_sacanovaplagestiososteniblelitoralarta_taula_actuacions_calamitjana_

A la premsa:

Ara Balears, 17-12-2016

http://www.arabalears.cat/balears/Petites-passes-fermes-garantir-conservacio_0_1706829428.html
http://www.arabalears.cat/balears/Petites-passes-fermes-garantir-conservacio_0_1706829428.html

Diario de Mallorca, 17-12-2016dm171216_sacanovacalamitjana

Última Hora, 17-12-2016uh171216_sacanovacalamitjana

Proposta al Ple d’octubre: Instar la Conselleria de Territori a la redacció d’un Pla d’Ordenació del Litoral que blindi el caràcter verge de les platges d’Artà

Alternativa per Artà presenta al Ple una Moció amb què es proposa instar la Conselleria de Territori a la redacció d’un Pla d’Ordenació del Litoral que blindi el caràcter verge de les platges d’Artà. El grup municipal UIA s’hi ha adherit.

Es proposa també donar suport a una Proposició No de Llei del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, “Contra la reprivatització del litoral a les illes balears» i per tal de fer efectiu el traspàs de les competències executives en la gestió del domini públic marítimo-terrestre”.

planol_instal_lacionscostatemporada_figuresproteccio_liczepa_len_arta_visor_sitibsa(Imatge: Plànol de distribució d’instal·lacions de servei de temporada extret del Visor del SITIBSA (Conselleria de Territori); s’hi observen les diferents capes de protecció mediambiental)

Els motius per presentar aquesta Moció són, resumidament, els següents:
La pressió turística i d’usos lucratius sobre la nostra costa, a l’escaire de les temporades de rècords dels darrers anys, no fa més que augmentar, arribant a afectar el litoral d’Artà, i donant peu fins i tot a la presentació de projectes que no interessen al nostre municipi, com ara i recentment un bar de platja («xiringuito») dins l’àmbit del torrent de Na Borges, o un avant-projecte d’urbanització de 200 xalets al pinar de Sa Canova presentat l’any 2012 davant l’Ajuntament i en empara de la Llei de Turisme (“Llei Delgado”).

El compromís municipal envers la conservació del litoral artanenc i les seves platges és permanent, així com la convicció que la “Marca Artà” va i ha de continuar anant lligada a un territori, un litoral, i unes platges úniques pel seu estat de conservació verge i natural -també com a atractiu turístic únic (i sostenible).

La Llei de Costes, com el seu Reglament, recentment modificats, inclouen la prescripció a les Comunitats Autònomes d’establir la catalogació, determinació i delimitació de les platges urbanes i naturals, amb desenvolupament normatius dels usos que s’hi poden fer, «tenint present el caràcter urbanitzat o rural dels terrenys contigus a cada un dels trams, així com el seu grau de protecció mediambiental».

La Comunitat Autònoma de les Illes du retràs en el desenvolupament d’aquesta figura de protecció i ordenació dels usos. A la Disposició Transitòria 24a. de l’actual Reglament de Costes, en vigor des de dia 12 d’octubre de 2014, s’establia el termini de què disposaven les administracions competents per tal de dur a terme aquesta catalogació, d’un any a partir de l’entrada en vigor del Reglament (això és: dia 12 d’octubre de 2015).

En general, tots els partits mallorquins i balears amb un mínim de sensibilitat “nacional” i, sobre tot, ambiental, cerquen la progressiva transferència de competències, també sobre litoral (veure, per exemple, les propostes de resolució de MÉS i El Pi, aprovades al Parlament el passat dia 27 de setembre).proposta_mes_resolucio12_parlament270916

proposta_elpi_resolucio12_parlament270916

noticiauh311016_govern_inici_gestions_traspas_competencies_litoral

Com s’ha apuntat anteriorment, la competència en ordenació del territori (per al cas, redacció del Pla d’Ordenació del Litoral) ja es té i no es desenvolupa, tot i anar endarrerits segons el que marca el Reglament de Costes en vigor i, sobre tot, tot i ser potencialment beneficiosa per a les Illes pel que suposa d’ordenació i limitació d’usos, comparativament parlant si tenim present que, actualment, des de Costes s’actua amb una normativa a la mà (Llei i Reglament de Costes) gens adequada pel que fa a la realitat de les Illes.

Vídeo i premsa. Taula rodona Artà 07-10-2016: “Volem recuperar el Parc Natural de Llevant?”

Accediu al vídeo que es va emetre en directe:

https://youtu.be/rYLxokcdFvg

Avui, a l’Ara Balears:

arabalears091016_mediambient_tambeafavor_ampliar_pnl(http://www.arabalears.cat/xarxa_local/Medi-Ambient-dampliar-Parc-Llevant_0_1665433601.html)

 

Divendres Alternatiu de dia 07-10-2016. Debat: “Volem recuperar el Parc Natural de Llevant?”

Divendres dia 7 d’octubre al Teatre d’Artà (Sala d’Actes, 20 h.), debat: “Volem recuperar el Parc Natural de Llevant?”

El consideram del tot necessari, entre d’altres motius, si volem tancar la porta a nous intents de desinformació, manipulació, tergiversació i, fins i tot, violència, com els que vam sofrir a principis de segle. Per a la seva màxima difusió, serà emès, en vídeo i en directe, per Ràdio Artà Municipal.

divendresalternatiu071016_taularedona_pnl1

Com sabeu, el passat mes de setembre Alternativa va proposar, en forma de Moció, la recuperació de l’abast del Parc Natural de Llevant (en endavant, PNL), al Terme municipal d’Artà, a la seva extensió inicial (2001).

La reactivació de la proposta ecologista, una mica com passà l’any 1999 amb el terrible incendi a Sa Duaia (es cremaren 1.112 Ha.) i per mor d’altres problemàtiques, com l’extracció lucrativa i descontrolada de garballons, va tenir de detonant els incendis de Sa Canova del passat mes d’agost, així com l’absència de gestió forestal.

L’incendi a Sa Duaia de dia 8 d’octubre de 1999 va provocar que al plenari extraordinari i urgent de dia 13 d’Octubre s’aprovés per unanimitat a l’Ajuntament d’Artà una Moció d’EU-EV que els ecologistes ja havien presentat l’anterior mes d’agost. Els ajuntaments dels voltants: Capdepera, Son Servera, Sant Llorenç i Santa Margalida es van afegir a la proposta artanenca.

Poc després, el Partit Popular va organitzar de la mà d’alguns hotelers i terratinents un gran moviment de manipulació, tergiversació i violència que no va poder impedir que el Govern Balear (Primer Pacte de Progrés) aprovés la declaració del PNL amb el Decret 127/2001, de 9 de novembre pel qual es declarà el Parc natural de la península de Llevant i les reserves naturals de Cap Ferrutx i Cap des Freu. Aquest parc tenia inicialment una extensió de 21.507 hectàrees, de les quals 16.232 hectàrees eren terrestres i 5.275 hectàrees eren d’àrea marina.

L’any 2003, el Govern de Jaume Matas (del qual avui tothom coneix la seva situació processal) va reduir l’extensió del PNL a les actuals 1.407,09 hectàrees terrestres, que corresponen a les finques públiques d’Aubarca-Es Verger i S’alqueria Vella, que havien estat adquirides pel Govern durant la tramitació del PNL. La finca de Sa Duaia, també pública, va quedar defora. Aquesta retallada salvatge i inèdita a nivell europeu de l’extensió del PNL es va imposar, sense cap tipus de debat, ni tan sols parlamentari, amb la Llei 10/2003, d’acompanyament pressupostari (Disposició addicional setzena).

El «Segon Pacte de Progrés» no va fer absolutament res respecte de la recuperació del PNL.

Ara, 17 anys després de la primera moció per crear un Pac Natural a Artà, amb una conjuntura política i social aparentment més favorable a la conservació del territori, després de l’inici del procés per declarar un nou Parc Natural en Es Trenc, i després d’un nou incendi forestal, el de Sa Canova, d’aquest passat estiu, que ha deixat en evidència l’absència de gestió forestal a les finques privades i el manteniment de les retallades de les plantilles de treballadors del PNL (i en general treballadors mediambientals) imposades per l’anterior govern del PP del José Ramón Bauzá i Biel Company, Alternativa per Artà, en continuïtat de la tasca iniciada per EU-EV (després Els Verds-Esquerra i Iverds) hem valorat que és l’ocasió oportuna per tornar a reobrir el debat de la recuperació del PNL al seu abast inicial, al menys al terme municipal d’Artà, on quan va ser tan brutalment mutilat encara hi havia pendents de resoldre peticions de propietaris que volien incloure les seves finques al PNL -que mai s’han contestat. Estam segurs que avui com a 1999 altres ajuntaments se’ns afegiran.

La nostra proposta va ser presentada al plenari ordinari del passat dia 26 de setembre i, malgrat que va rebre el suport de 12 dels 13 regidors de La Sala, vàrem optar per deixar-la damunt la taula per presentar-la conjuntament (a petició del portaveu de UIA) i per donar la possibilitat a aquest grup i/o a altres que ho trobin oportú per fer aportacions que puguin millorar la nostra moció -que hem d’agrair, ben igual que l’any 1999, ha estat revisada i millorada pel GOB.

L’acte de demà, dins de les activitats públiques que genèricament presentam com a «Divendres alternatius», amb format de debat i que té per títol «Volem recuperar el Parc Natural de Llevant?» serà presentat i moderat per la regidora d’Alternativa Aina Comas Delgado, però hem valorat que molt millor que la nostra, la veu de la proposta ecologista/conservacionista l’ha de posar en Toni Muñoz, biòleg, ornitòleg, ecologista i amic que sempre ens ha ajudat a l’hora d’afinar les nostres mocions.

Tolo Gili, portaveu del Grup municipal El Pi i actual batle d’Artà, evidentment està convidat en qualitat de batle. És cert que encara la moció no està aprovada, però no ho és menys, que al plenari de setembre totes les forces polítiques van marcar la seva posició.

Miquel Mir Gual, DG d’Espais Naturals i Biodiversitat del Govern Balear des del passat dia 1 d’octubre, té molt a dir-nos sobre què pensa el Govern Balear sobre la proposta de recuperació del PNL que previsiblement li dirigirà l’Ajuntament d’Artà el proper dilluns 31 d’octubre.

Els tres ponents intervendran en aquest ordre aproximadament uns 25 minuts cadascú i després donarem pas a un debat obert amb tots els presents fins el tancament de l’acte. Pensam que aquest debat és del tot necessari si volem tancar la porta a nous intents de desinformació, manipulació, tergiversació i violència com els que vam sofrir a principis de segle.

Donam un exemplar de “Kurdistán. Viaje al país prohibido” al Servei municipal de Biblioteques d’Artà

img_0316

Tal i com acostumam a fer sempre que presentam algun llibre o documental amb ocasió dels nostres «Divendres alternatius», i a rel del cicle de cinema kurd del què s’ha pogut gaudir aquest mes de setembre a Artà i a d’altres municipis de Mallorca, en col·laboració amb altres formacions polítiques i entitats, hem procedit a la donació d’un exemplar del llibre «Kurdistán. Viaje al país prohibido», de M. Martorell (Ed. FOCA, Madrid, 2005).sense-titol2

Es tracta d’un llibre molt interessant que aviat es podrà consultar a alguna de les biblioteques del Servei municipal de Biblioteques d’Artà.

Aportam imatges i enllaç al pdf d’una ressenya del llibre publicada a la revista «Libros». La darrera obra de Manuel Martorell, membre fundador de cuartopoder.es i especialista en Orient mitjà, és “Kurdos“, d’enguany, editat per Ed. Catarata.ressenya_llibre_kurtistan1ressenya_llibre_kurtistan2

L’Estat retorna a l’Ajuntament 2.190,68€ en concepte de “Cèntim sanitari” indegudament ingressat

L’Ajuntament d’Artà va rebre, el passat dia 13, comunicació de dia 1 de la «Agencia Tributaria» espanyola relativa a la Resolució favorable del procediment de devolució d’ingressos indeguts per les quantitats abonades en concepte d'”Impost sobre les Vendes minoristes de determinats Hidrocarburs”, popularment conegut com “Cèntim sanitari” que, com bé sabeu, va ser declarat no conforme a la normativa comunitària pel TJUE dia 27 de febrer de 2014.20160914091131L’endemà mateix d’aquesta data, dia 28 de febrer de 2014, per part d’IV d’Artà ja es presentava a l’Ajuntament una instància donant coneixement de la sentència, i sol·licitant la corresponent reclamació.

Davant la passivitat i desídia de la regidora d’Hisenda del moment, Magdalena Maria (UIA), es va tornar a insistir, al Ple de dia 29 d’abril de 2014, en aquesta ocasió, en forma de Moció, que va ser aprovada per unanimitat. Atès que no obstant aquest mandat del Ple, continuaven fora fer-hi res, es va tornar a insistir mitjançant instància (i pressió amb mitjans de comunicació), l’octubre de 2014.

Aquí el darrer comunicat de premsa emès per IV al respecte: http://verds-esquerra.blogspot.com.es/2014/10/lajuntament-darta-no-reclama-allo-pagat.html

Per mor que aquest procediment de devolució d’ingressos indeguts està subjecte a terminis de prescripció de les quantitats abonades, podem dir amb prou seguretat que si l’Ajuntament (la regidora d’Hisenda del moment) hagués actuat amb la diligència que corresponia donant ordre d’inici de l’expedient des del primer moment -no es pot admetre la ignorància com a excusa-, la quantitat hauria estat més alta.

Agraïm a les funcionàries municipals del Departament de Tresoreria la bona feina feta en aquest expedient, que ens consta que ha estat complicada i laboriosa.

Moció per sol·licitar la recuperació del Parc Natural de Llevant a Artà. Resultat del debat al Ple

14359035_1595404250755758_2747462062978473799_n

La recuperació del Parc Natural de Llevant comença el seu recorregut institucional. El proper plenari d’octubre aprovarà una moció conjunta -que reculli de manera consensuada la interessant proposta del grup municipal Unió d’Independents d’Artà- de tots els partits presents a La Sala, amb l’excepció del PP.

Aina Comas no s’ha estalviat de recordar que el govern progressista 2007-2011 va mirar cap una altra banda quan podia haver recuperat els límits del parc inicials. I ho ha rematat dient que “Seria inassumible i decepcionant per Artà acabar la legislatura sense haver fet cap passa”.

“Es tracta d’aconseguir el major consense possible per recuperar el PNL al manco a Artà, i fins i tot ampliar-lo, per això ens estimem més deixar la moció damunt la taula fins el proper plenari i presentar-la com a moció conjunta”.