Comunicat Regidoria de Medi Ambient: Millores en la conservació dels sistemes dunars de Cala Mitjana i Sa Canova

sacanova_detall_arena_flonja_cavalls_corredorinterdunarAjuntament i administracions supramunicipals acorden millores en la vigilància i senyalització del litoral artanenc

Es durà terme una vigilància coordinada i es millorarà la senyalètica de Sa Canova i Cala Mitjana per evitar el deteriorament dels sistemes dunars

calamitjana201116_senyalgr222_actual_panoramica_des_de_acces_calatorta_sistemadunar_encordat

L’Ajuntament d’Artà i les institucions supramunicipals competents (Demarcació de Costes, Conselleria de Medi Ambient i Consell de Mallorca) duran a terme la vigilància coordinada del litoral del municipi. Així es va acordar en una reunió a quatre bandes el passat dimecres 14 de desembre. Per altra banda, també es varen decidir algunes millores en la senyalització a les platges. Es va tractar la problemàtica de dues platges: Cala Mitjana i Sa Canova:

Cala Mitjana

Davant la demanda de l’Ajuntament per a eliminar o reubicar les cordes desguassaires que marquen un camí, la Demarcació de Costes es va comprometre a llevar-les o, si un cas, reubicar-les a la zona davantera de les dunes. Això es faria a partir de l’aprovació definitiva del Pla especial d’ordenació i de protecció de la ruta Artà-Lluc (GR-222). També es va consensuar l’eliminació d’alguns senyals obsolets i una ubicació correcta de la resta (que no segueixen la grafia de GR per un error en la seva col·locació).calamitjana201116_sistemadunar_erosionat_intervenciocostes2010_detall

Context: Amb ocasió de l’eliminació d’un antic vial d’asfalt que hi havia damunt les dunes l’any 2010 per part de Demarcació de Costes, aquesta administració va ubicar a la mateixa zona un seguit de «cordes desguassaires» de manera que es creava un camí innecessari i perjudicial per a l’equilibri dunar. El Consell de Mallorca, per la seva banda, ha ubicat senyals de la GR-222 indicant el pas d’aquesta ruta per aquell camí de manera errònia, ja que la GR-222 grafia el pas per la zona de vorera de mar («zona de batuda»), on la circulació no és tan perjudicial per al sistema dunar.calamitjana201116_doblecartellemergencies_detall

Sa Canovasacanova_excursio_organitzada_cavalls_corredorinterdunar2

La regidora va proposar la instal·lació d’una passarel·la aèria de fusta per evitar lerosió (provocada pel pas dels cavalls) del camí o «corredor interdunar» que va des de s’Estanyol fins al torrent de Na Borges, que també està senyalitzat en la ruta GR 222. Per part de la Demarcació de Costes, però, a curt termini no es preveu poder fer una despesa com aquesta ni modificar el traçat.

Com a primera actuació, per tant, s’acordà una vigilància coordinada entre efectius locals i agents de medi ambient. Per altra banda, també es col·locarà senyalètica especificant aquesta prohibició del pas de cavalls per aquest camí.sacanova_general_corredorinterdunar_zonaerosionada

Context: cal recordar que el pas de cavalls està prohibit pel Pla especial de Protecció de l’ANEI de Sa Canova i indicat com a factor de vulnerabilitat en la fitxa tècnica del LIC de Na Borges , una figura de protecció europea. Aquest pas és molt freqüent en aquest corredor, sovint en excursions comercials. Això provoca que el sòl arenós s’afluixi i que els excursionistes no hi puguin caminar còmodament i, com a conseqüència surtin del camí delimitat per les cordes, amb la conseqüència que el vial s’acaba ampliant i s’erosiona el seu entorn als dos costats.

L’Ajuntament d’Artà ha comunicat tant al Consell de Mallorca com a la Demarcació de Costes els efectes perjudicials per al correcte equilibri del sistema dunar de Sa Canova, de l’ús d’aquest camí, que va ser consolidat l’any 2010.

Durant la reunió, el Director Insular de Medi Ambient, Josep Manchado, es va comprometre a recollir expressament la prohibició prohibició del pas de cavalls en el Pla especial d’ordenació i de protecció de la ruta d’Artà – Lluc (GR-222). Per part del Govern, el director general d’Espais Naturals, Miquel Mir, es va comprometre a incorporar un especial esment a la prohibició del pas de cavalls pel sistema dunar al Pla de Gestió del LIC de Na Borges, també en elaboració.

Iniciativa de l’Ajuntament

Aquesta reunió s’ha dut a terme després que l’Ajuntament d’Artà va aprovar per unanimitat dues al·legacions el passat mes d’abril. impulsades des de la regidoria de Medi ambient. Totes dues tenien un denominador comú: la perjudicial circulació de persones (i, per al cas de Sa Canova, també de cavalls) per zones especialment vulnerables i sensibles dels sistemes dunars de Cala Mitjana i Sa Canova.

L’Ajuntament ha exposat aquestes problemàtiques davant del Consell i Demarcació de Costes, recollint-les del Pla de Gestió sostenible del Litoral d’Artà, rebut el passat desembre per encàrrec municipal -que les tracta, de manera explícita, respectivament, a les pàgines 78-79 i 111. A part del problema de la circulació per damunt les dunes, també s’hi remarca -com a molts altres indrets del litoral artanenc- una mala gestió de la senyalètica implementada per les diferents Administracions.plagestiososteniblelitoralarta_taula4-15_aspectes_que_afecten_sistemadunar_sacanovaplagestiososteniblelitoralarta_taula_actuacions_calamitjana_

A la premsa:

Ara Balears, 17-12-2016

http://www.arabalears.cat/balears/Petites-passes-fermes-garantir-conservacio_0_1706829428.html
http://www.arabalears.cat/balears/Petites-passes-fermes-garantir-conservacio_0_1706829428.html

Diario de Mallorca, 17-12-2016dm171216_sacanovacalamitjana

Última Hora, 17-12-2016uh171216_sacanovacalamitjana

Avui, Ple extraordinari. Assumpte principal: Devolució dels ingressos indeguts per Conveni Molí d’en Regalat

molidenregalatPunt i final a un dels punts pendents de resoldre fa estona respecte de la illeta del Molí d’en Regalat: la devolució d’ingressos indeguts a favor de PORTO SA COLONI, SA en base al conveni del Molí d’en Regalat. Recordar que aquest conveni va ser declarat nul de ple dret en sentència ferma pel TSJIB de 10 de setembre de 2009. Pels fonaments d’aquesta sentència, podem afirmar que el conveni que proposava UIA igualment hauria estat declarat nul.sense-titol

El serial però no queda culminat aquí; és objecte de delicada controvèrsia política i jurídica la devolució, o no, de l’ingressat per l’Ajuntament de la promotora en concepte de sol·licitud de llicències, més interessos.

I, per acabar -en suspens per mor del recurs contenciós-administratiu per part de la promotora davant l’Audiència Nacional contra l’Odre Ministerial de dia 22 de juny, en què es revisava la de 1995 passant la servitud de protecció del DPMT d’aquella parcel·la de 20 a 100 metres a instàncies del GOB i Verds d’Artà-, el camí que s’ha de recórrer de cap a la consolidació com a zona urbana -si això fos possible-, de la part que quedi sense afectació per protecció de Costes.

Per la nostra part, farem el que estigui a les nostres mans en favor de la protecció paisatgística i territorial d’aquest indret, i de la seguretat jurídica i l’interès general municipal.noticiadm121216_devolucioingressosindeguts_conveni_molidenregalat

Proposta al Ple d’octubre: Instar la Conselleria de Territori a la redacció d’un Pla d’Ordenació del Litoral que blindi el caràcter verge de les platges d’Artà

Alternativa per Artà presenta al Ple una Moció amb què es proposa instar la Conselleria de Territori a la redacció d’un Pla d’Ordenació del Litoral que blindi el caràcter verge de les platges d’Artà. El grup municipal UIA s’hi ha adherit.

Es proposa també donar suport a una Proposició No de Llei del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, “Contra la reprivatització del litoral a les illes balears» i per tal de fer efectiu el traspàs de les competències executives en la gestió del domini públic marítimo-terrestre”.

planol_instal_lacionscostatemporada_figuresproteccio_liczepa_len_arta_visor_sitibsa(Imatge: Plànol de distribució d’instal·lacions de servei de temporada extret del Visor del SITIBSA (Conselleria de Territori); s’hi observen les diferents capes de protecció mediambiental)

Els motius per presentar aquesta Moció són, resumidament, els següents:
La pressió turística i d’usos lucratius sobre la nostra costa, a l’escaire de les temporades de rècords dels darrers anys, no fa més que augmentar, arribant a afectar el litoral d’Artà, i donant peu fins i tot a la presentació de projectes que no interessen al nostre municipi, com ara i recentment un bar de platja («xiringuito») dins l’àmbit del torrent de Na Borges, o un avant-projecte d’urbanització de 200 xalets al pinar de Sa Canova presentat l’any 2012 davant l’Ajuntament i en empara de la Llei de Turisme (“Llei Delgado”).

El compromís municipal envers la conservació del litoral artanenc i les seves platges és permanent, així com la convicció que la “Marca Artà” va i ha de continuar anant lligada a un territori, un litoral, i unes platges úniques pel seu estat de conservació verge i natural -també com a atractiu turístic únic (i sostenible).

La Llei de Costes, com el seu Reglament, recentment modificats, inclouen la prescripció a les Comunitats Autònomes d’establir la catalogació, determinació i delimitació de les platges urbanes i naturals, amb desenvolupament normatius dels usos que s’hi poden fer, «tenint present el caràcter urbanitzat o rural dels terrenys contigus a cada un dels trams, així com el seu grau de protecció mediambiental».

La Comunitat Autònoma de les Illes du retràs en el desenvolupament d’aquesta figura de protecció i ordenació dels usos. A la Disposició Transitòria 24a. de l’actual Reglament de Costes, en vigor des de dia 12 d’octubre de 2014, s’establia el termini de què disposaven les administracions competents per tal de dur a terme aquesta catalogació, d’un any a partir de l’entrada en vigor del Reglament (això és: dia 12 d’octubre de 2015).

En general, tots els partits mallorquins i balears amb un mínim de sensibilitat “nacional” i, sobre tot, ambiental, cerquen la progressiva transferència de competències, també sobre litoral (veure, per exemple, les propostes de resolució de MÉS i El Pi, aprovades al Parlament el passat dia 27 de setembre).proposta_mes_resolucio12_parlament270916

proposta_elpi_resolucio12_parlament270916

noticiauh311016_govern_inici_gestions_traspas_competencies_litoral

Com s’ha apuntat anteriorment, la competència en ordenació del territori (per al cas, redacció del Pla d’Ordenació del Litoral) ja es té i no es desenvolupa, tot i anar endarrerits segons el que marca el Reglament de Costes en vigor i, sobre tot, tot i ser potencialment beneficiosa per a les Illes pel que suposa d’ordenació i limitació d’usos, comparativament parlant si tenim present que, actualment, des de Costes s’actua amb una normativa a la mà (Llei i Reglament de Costes) gens adequada pel que fa a la realitat de les Illes.

Vídeo i premsa. Taula rodona Artà 07-10-2016: “Volem recuperar el Parc Natural de Llevant?”

Accediu al vídeo que es va emetre en directe:

https://youtu.be/rYLxokcdFvg

Avui, a l’Ara Balears:

arabalears091016_mediambient_tambeafavor_ampliar_pnl(http://www.arabalears.cat/xarxa_local/Medi-Ambient-dampliar-Parc-Llevant_0_1665433601.html)

 

Moció per sol·licitar la recuperació del Parc Natural de Llevant a Artà. Resultat del debat al Ple

14359035_1595404250755758_2747462062978473799_n

La recuperació del Parc Natural de Llevant comença el seu recorregut institucional. El proper plenari d’octubre aprovarà una moció conjunta -que reculli de manera consensuada la interessant proposta del grup municipal Unió d’Independents d’Artà- de tots els partits presents a La Sala, amb l’excepció del PP.

Aina Comas no s’ha estalviat de recordar que el govern progressista 2007-2011 va mirar cap una altra banda quan podia haver recuperat els límits del parc inicials. I ho ha rematat dient que “Seria inassumible i decepcionant per Artà acabar la legislatura sense haver fet cap passa”.

“Es tracta d’aconseguir el major consense possible per recuperar el PNL al manco a Artà, i fins i tot ampliar-lo, per això ens estimem més deixar la moció damunt la taula fins el proper plenari i presentar-la com a moció conjunta”.

Moció: Sol·licitar al Govern de les Illes la recuperació de l’abast del Parc Natural de Llevant, al terme municipal d’Artà, a la seva extensió inicial

cstmquxwyaelwlp(Foto de Marga Frontera Borrueco)

La Moció d’Alternativa arriba al plenari amb el vot favorable d’Alternativa per Artà i l’abstenció dels restants 12 regidors

L’Ajuntament d’Artà votarà novament al plenari ordinari si demana al Govern Balear l’Ampliació del Parc Natural de Llevant al terme d’Artà a la seva extensió original

Els incendis de Sa Canova del passat més d’agost més d’agost i l’absència de gestió forestal reactiven la demanda dels ecologistes artanencs14355574_1594964454133071_7138492019805086578_n

L’únic vot de la Regidora Aina Comas (Alternativa per Artà) va bastar per a que la moció presentada per urgència a la darrera Comissió Informativa arribi al plenari ordinari de dilluns 26 de setembre davant les abstencions de la resta de regidors (PI, PSOE, UIA i PP), que es van estimar més reservar el sentit del seu vot pel dia del plenari, fet que deixa totes les opcions obertes.
Els incendis dels dies 16 i 18 d’agost a l’ANEI de Sa Canova i la manca de gestió forestal a les finques privades ha estat el detonant de la nova proposta de recuperació del Parc natural de Llevant (en endavant, PNL) al terme d’Artà, que es votarà al plenari ordinari del proper dilluns dia 26.
Segons afirma la moció, «Els incendis de Sa Canova han posat de manifest, una vegada més, la necessitat de planificar, ordenar i gestionar adequadament els espais naturals com aquest, que tot i ser privats constitueixen la major part del territori municipal. Més enllà de la millora en el seu aprofitament forestal, és evident que aquestes finques presenten un valor ambiental i paisatgístic de primer ordre i cal per tant vetllar per la seva conservació… Amb una planificació i gestió forestal específica, una adequada estratègia de defensa contra els incendis i un grau de vigilància suficient, eines més a l’abast dins l’àmbit d’un espai natural protegit, sense dubte s’hauria disposat de més eines per evitar el que va succeir.»

Però la qüestió forestal no és l’única. La eliminació d’ajudes després de la brutal retallada de l’extensió del Parc Natural de Llevant en desembre de 2003 ordenada pel Govern de Jaume Matas (de 16.232 hectàrees terrestres y 5.275 hectàrees d’àrea marina, es va quedar en les actuals 1.671,96 hectàrees terrestres), les despeses en gestió ambiental i vigilància que ha d’afrontar la Corporació d’Artà, la falta de reconeixement en el criteris de repartiment del Fons de Cooperació Local, la poca receptivitat de les autoritats supramunicipals a les peticions mediambientals que ha presentat l’ajuntament (vies parc a les carreteres de S’Ermita i Cala Torta-Cala Mitjana, al·legacions a la Ruta d’Artà a Lluc a peu, reclamacions a Costes per Sa Canova o Ca los Camps…) són altres dels motius que la regidora d’Alternativa per Artà argumenta per a la reobertura del debat per recuperar el PNL.

A més, les restriccions urbanístiques que el PNL va imposar en 2001 es van mantenir al terme d’Artà fins avui per voluntat de les successives equips de govern; però pel contrari es van perdre les subvencions que hi va haver en 2002 i 2003 a finques incloses, fet que pot animar als propietaris a tornar demanar la seva inclusió. De fet, l’ampliació podria ser més ambiciosa perquè quan es va retallar el PNL quedaren pendents de resoldre algunes peticions de propietaris de finques que havien quedat excloses del PNL i volien entrar-hi.

També es va perdre la brigada forestal durant el passat govern del PP i molt de llocs de feina a la plantilla del propi PNL. Segons la regidora, l’Ajuntament com a institució també ha sortit molt perjudicat per la reducció de la seva extensió a les finques públiques d’Aubarca i Es Verger (però no la de Sa Duaia), perquè al final l’Ajuntament acaba assumint despeses com la de la redacció del Pla d’Ordenació i Gestió Sostenible del del Litoral d’Artà; que sobrepassa els 10.000€. A tot això cal afegir la pèrdua de l’ocasió per promocionar segells de qualitat lligats al PNL.

Altre argument de pes dels ecosocialistes artanencs és que l’actual correlació de forces al Parlament i al Govern Balear sembla favorable a les forces que defensaven i promovien el PNL, mentre que el PP es troba a l’oposició i Jaume Mates, responsable de la gran retallada de desembre de 2003 és en una difícil situació processal. Igualment les protestes contra la massificació d’aquest estiu o el recent manifest #SenseLímitsNoHiHaFutur o la composició del propi Consistori artanenc pareixen configurar una conjuntura favorable a la recuperació del PNL a Artà.

Curiosament el PNL es va tramitar a partir d’altre greu incendi forestal el 12 d’octubre de 1999, que va motivar l’Ajuntament d’Artà a prendre l’acord de Sol·licitud a la Conselleria de Medi Ambient de l’inici de la redacció d’un Pla d’Ordenació de Recursos Naturals a la Serra de Llevant( Plenari 13/10/1999, punt 2on.) que l’actual moció pretén ratificar i sol·licitar la recuperació del PNL inicial a l’extensió original al municipi d’Artà.

Com a segon pas de la campanya per recuperar el PNL a Artà, pel proper 7 d’octubre al Teatre Alternativa per Artà ha organitzat una taula rodona sota el títol Volem recuperar el Parc Natural de Llevant? a la qual ja han confirmat la seva assistència Toni Muñoz, en representació del GOB, Tolo Gili, Batle d’Artà, i Caterina Amengual, Directora General d’Espais Naturals i Biodiversitat del Govern.

L’Ajuntament d’Artà manifesta la seva oposició al nou emissari submarí de la depuradora de Ca’n Picafort

A proposta de l’Ajuntament de Santa Margalida i amb la col·laboració del GOB Mallorca

L’Ajuntament d’Artà manifesta al Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient i a la Conselleria de Medi Ambient la seva oposició frontal al projecte de nou emissari submarí de l’EDAR de Ca’n Picafort

La comunicació s’ha acordat en reunió extraordinària, avui, de la Junta de Govern Local

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Artà, conformada per representats d’Alternativa per Artà (1), El Pi (2) i Socialistes d’Artà (2), ha acordat avui, en sessió extraordinària convocada per tractar aquest únic punt -amb l’assistència del Batle, T. Gili, el 1er. Tinent de Batle, M. Galán, i la 2a. Tinent de Batle, Aina Comas Delgado- manifestar expressament al Ministeri de Medi Ambient i a la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient del Govern Balear, la seva oposició al projecte «Nova EDAR. Col·lectors i emissari a Ca’n Picafort. T.M. de Santa Margalida. Illes Balears. Clau 11.307-0466/2101. Codi 20150098 DEP».

NotíciaÚH230716_Emissari_CanPicafort(Retall del diari Última Hora, de dia 23-07-2013)

L’Acord s’ha pres a rel d’una sol·licitud expressa formulada per l’Ajuntament de Santa Margalida que, com el GOB Mallorca, també han reiterat l’oposició frontal a aquesta infraestructura submarina.

Novament, l’Ajuntament artanenc actua en defensa dels valors ambientals del seu propi territori. Igual que ho feu fa mig any contra el projecte de xibiu promogut per l’Ajuntament de Santa Margalida -per ubicar-se el mateix dins de territori artanenc i per anar en contra d’una adequada conservació dels valors naturals de l’arenal de Sa Canova i el torrent de Na Borges-, ara ho fa instat per aquell mateix Ajuntament veïnat, en defensa dels valor naturals submergits presents i expressament protegits per normativa europea i autonòmica.

AcordEmissariCanPicafort290716

mapa llevant(Imatge de l’àmbit de la Reserva Marina de Llevant)

A l’Acord, bàsicament, es remarca la existència sempre de riscs que els emissaris com aquests d’aigües depurades d’una Estació de Depuració d’Agües Residuals (EDAR) no avaqüin sempre aigües degudament tractades, i s’hi remarquen figures de protecció ambiental de caràcter europeu i autonòmic presents a l’entorn, com són ara el LIC-ZEPA ES5310005 Badies de Pollença i Alcúdia (Xarxa Natura 2000), un del principals valors del qual són els fons amb praderia de posidònia oceànica, i la Reserva Marina de Llevant, molt pròxima a l’esmentada infraestructura.

LICBadiesAlcudiaPollensa(Imatge del l’àmbit del Lloc d’Interès Comunitari (LIC) Badies de Pollença i Alcúdia)

Presentació del #TotInclòs2016 dimarts a la Colònia de Sant Pere

20160726_totinclos2016_coloniasantpere_web-212x300Dimarts dia 26 de juliol es presenta a la Colònia de Sant Pere l’edició d’enguany de la publicació «TOT INCLÒS. Danys i conseqüències del turisme a les nostres illes»

El TOT INCLÒS es consolida, amb aquesta tercera edició, com una publicació crítica de referència en relació als impactes del turisme a les Illes Balears

El proper dimarts a les 20 hores tendrà lloc a la Colònia de Sant Pere (Centre de Cultura de la Colònia de Sant Pere, c/ Sant Pau, cantonada amb c/ Sant Lluc) la presentació de la nova edició de la publicació “Tot inclòs. Danys i conseqüències del turisme a les nostres illes”. Posteriorment hi haurà una xerrada sobre el polèmic lloguer turístic, a càrrec del geògraf Macià Blázquez.

És molta la gent que ja coneix aquesta publicació, i no només a les nostres illes, sinó també al País Valencià i Catalunya, on l’any passat hi varen tenir lloc diverses presentacions i des d’on ens arriben convidades per anar a parlar-ne ja arrel de la publicació d’aquesta tercera edició.

Un grup de feina vinculat a la Coordinadora Llibertària de Mallorca i el Front Comú en defensa del Territori, ha treballat des de fa mesos en la preparació d’aquesta nova edició. Continguts, articles, autors, disseny i maquetació per aconseguir un any més l’edició d’aquesta publicació autogestionada i autofinançada de distribució gratuïta que recull tot un seguit d’articles que desvelen la part més fosca de l’economia turística que patim a les illes amb l’objectiu de donar informació rigorosa i contrastada i enfocar la realitat turística des d’una perspectiva crítica amb l’ànim de promoure el debat social.

Investigació i pensament crític al voltant de temes vinculats a l’impacte sobre el territori derivats de la Llei Agrària promoguda la passada legislatura, el tema de l’impost turístic o la problemàtica dels cotxes de lloguer; l’anàlisi del paper polític per afavorir els interessos econòmics vinculats al turisme, per exemple la qüestió dels privilegis urbanístics pel sector hoteler, o els doblers públics destinats a infraestructures que acaben sent majoritàriament pel negoci turístic; la problemàtica del lloguer turístic d’habitatges; articles que ens obrin a una reflexió com a societat vinculada a la realitat dels refugiats en front de la realitat turística o en com la tecnologia ha afavorit i afavoreix la invasió turística; els impactes de l’activitat turística en l’alarmant situació dels recursos hídrics, especialment a Eivissa, o la qüestió energètica i també l’encariment del productes locals destinats a convertir-se en un producte turístic més; els processos vinculats a l’expansió turístic que afecten Palma, convertida en ciutat-escenari, o el boom immobiliari de luxe i el control social exercit amb l’excusa de la seguretat. Tot plegat un ventall ampli i detallat que convida a la reflexió i al debat conjunt.

Enguany a més, la publicació inclou un apartat de ressenyes de llibres per aprofundir en algunes de les qüestions plantejades al monogràfic.

Celebram l’ampliació, de 20 a 100 metres, del marge de servitud de protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre corresponent a la illeta del Molí d’en Regalat

vista_aeria_colonia_illeta_moli_ideib

La Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i de la mar del Ministeri de Medi Ambient ho va aprovar dia 22 de juny

Alternativa celebra l’ampliació, de 20 a 100 metres, de la zona completament inedificable des de la mar a la illeta del Molí d’en Regalat, i espera que per part de la promotora com de l’Ajuntament es desisteixi de continuar defensant la desprotecció urbanística de la Illeta.

Aquesta resolució finalitza la via administrativa. S’estableix un termini d’un mes per a la interposició d’un recurs de reposició, i de dos mesos per a recurs pel contenciós-administratiu

MolíDenRegalat

Ahir divendres, diferents subjectes personats en l’expedient de revisió del marge de servitud del DPMT corresponent a la illeta del Molí d’en Regalat (15.864 m2), a la Colònia de Sant Pere (entre d’altres, els ecosocialistes d’Artà, el GOB i l’Ajuntament d’Artà), varen rebre notificació de part de la Demarcació de Costes a les Illes, referent a l’Ordre Ministerial de 22 de juny, per la qual es modifica la zona de ribera de la mar i el límit de la zona de servitud de protecció, després de gairebé sis anys de tramitació d’un expedient de revisió d’aquesta zona de protecció instada l’estiu de 2010 per l’Associació de Veïnats de Montferrutx, el GOB i els ecosocialistes d’Artà (en aquells moments, “Verds-Esquerra d’Artà”). El govern central ha estimat les tesis dels ecologistes i veïnats, en entendre que la determinació del límit de servitud de protecció establerta per Ordre Ministerial l’any 1995 era incorrecta i que, com que no ha quedat provat que hi existeixin drets urbanístics indemnitzables, correspon ampliar-la a 100 metres des de la línia de ribera de la mar, atès que les servituds de costa són imprescriptibles.

Aquella sol·licitud dels diferents col·lectius explotava la suspensió de l’Adaptació de les Normes Subsidiàries (NNSS) d’Artà al Pla Territorial de Mallorca (PTM) pel que fa a aquesta illeta, després de la decisiva intervenció del llavors conseller del Consell pel Bloc per Mallorca Antoni Alorda qui, en reunió de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric de dia 28 de maig de 2010, va sol·licitar explicacions tècniques acurades sobre la zona de servitud de protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre prevista en la Llei 22/1988, de 22 de juliol, de Costes (en especial, atesa la Disposició Transitòria 3a.), que podria afectar gran part dels terrenys de la illeta del Molí d’en Regalat. En el planejament que es volia aprovar per part de l’Ajuntament -amb el vist-i-plau dels tècnics del Consell, que prèviament hi havien informat favorablement- s’assumia  com a fet consumat i incorregible (tal i com defensava, amb contundència, el Cap de la Demarcació de Costes a les Illes del moment, Celestí Alomar (PSOE)) que el marge de servitud de protecció era de 20 metres. És per això i fins al moment, que la proposta municipal de NNSS pel que fa a la illeta en qüestió va quedar en suspens pel que fa a la seva aprovació definitiva i adaptació al PTM, a l’espera de resoldre aquesta qüestió, aclarida ara pel Ministeri.Plànol 18 xalets Conveni Aj. Artà-Porto Sa Coloni març 2005Prèviament però -i aquest és un dels motius principals argumentats ara pel Ministeri per aprovar l’ampliació de la zona de servitud de protecció-, el conveni urbanístic per a edificar a la illeta 18 xalets amb la promotora, Porto Sa Coloni, S.A., aprovat pel Ple de l’Ajuntament d’Artà en sessió del Ple de febrer de 2005, a proposta del PSOE i UM i amb el suport condicionat del PP, havia estat declarat nul de ple dret pel TSJIB, en sentència ferma de 10 de setembre de 2009. L’Ajuntament, en virtut d’aquest conveni amb la promotora, havia de rebre la quantitat d’1.200.000 euros, 500.000 dels quals s’ingressaren en aquell mateix moment. Fa estona que els ecologistes d’Artà en proposen la seva devolució com abans millor i especialment a partir del moment que la sentència havia anul·lat el conveni.

A proposta del PP, part d’aquests doblers quedaven compromesos per a la construcció del nou centre de la gent gran de la Colònia. A part de Julen Adrián, representant aleshores dels ecologistes d’EU-EV, també hi votaren en contra els regidors de la Unió d’Independents d’Artà (UIA). Ja en aquells moments el regidor ecosocialista, donant veu a l’Associació de Veïnats de Mont Ferrutx, al representant de la qual no es va permetre intervenir, exposava la necessitat de remetre la documentació urbanística a Demarcació de Costes, atès que els terrenys no eren urbans en el moment de l’aprovació de la Llei de Costes de 1988 i, per tant, s’hi esqueia una franja de protecció de 100 metres.

El vot en contra d’UIA, en canvi, venia motivat sobre tot per tractar-se d’un conveni pitjor que el que havien preparat i proposat ells uns mesos abans, estant en el poder municipal. Davant la proposta de Conveni d’UIA, UM va votar en contra, descrivint aleshores com errònia la qualificació urbana dels terrenys que s’hi plantejava i posant en dubte el sentit del Conveni: per quin motiu hauria la promotora de cedir dos xalets o el seu valor, si tenia drets urbanístics. Posteriorment, UM-El Pi ha estat un del partits més defensors de l’edificabilitat de la illeta a partir dels 20 metres de distància de la mar.

Tant PSOE com PP, fins al moment, han defensat sempre la natura urbana de la illeta, i subratllat en aquest sentit la seva coherència.

L’anul·lació per la justícia del Conveni es fonamentava sobre tot, en que els terrenys no acomplien els requisits per ser sòl urbà: ni el definia així el Pla Territorial Insular, ni constava a cap planificació urbanística (no hi ha Pla parcial aprovat), ni tenia tots els serveis propis d’una zona urbana, com són les connexions viàries, d’aigua, elèctriques i de clavegueram. Si així es constatava en sentència ferma l’any 2009, evidentment aquests mateixos condicionants de la qualificació urbanística dels terrenys havien de ser els mateixos i en qualsevol cas no més avançats en el moment de l’aprovació de la Llei de Costes l’any 1988, que defineix les servituds de costa com imprescriptibles i per això “recuperables”, per exemple, amb una revisió com la resolta ara -a no ser que, entre d’altres excepcions, es demostri que als terrenys potencialment afectats hi existeixin drets urbanístics indemnitzables.

La tesi de l’existència de drets urbanístics indemnitzables ha estat defensada insistentment tant per part de la promotora, com per part de l’Ajuntament d’Artà, fins al passat mes de març, quan la Junta de Govern Local va acordar la remissió d’un nou informe jurídic relatiu a l’expedient de tramitació per part del Ministeri de modificació del límit de la zona de servitud de protecció corresponent a la illeta, i les eventuals conseqüències indemnitzatòries de la seva aplicació (de l’ampliació d’aquesta zona de servitud e protecció). Aina Comas Delgado, representant d’Alternativa per Artà i membre de la JGL, va votar en contra d’aquest Acord i n’ha donat comunicació expressa a Demarcació de Costes a les Illes per tal que consti en l’expedient. D’informes jurídics molt semblants a aquest, l’Ajuntament d’Artà ja n’havia remés al Ministeri al menys dos més, a través d’Acords de Ple presos el juliol de 2014 i l’abril de 2015.

Alternativa per Artà celebra aquesta magnífica notícia i espera que per part de la promotora com de l’Ajuntament es desisteixi de continuar defensant la desprotecció urbanística de la Illeta.

Entrevista a G. Febrer, gerent d’Estel de Llevant a “Última Hora” (02-05-2015)

A l’entrevista publicada a Última Hora el passat dilluns, Guillem Febrer, Gerent d’Estel de Llevant explica com varen ser els inicis de l’Associació, els motius de la seva creació i existència, i també desenvolupa algunes de les noves línies de feina que duen a terme, com ara tallers ocupacionals i de formació, vivendes tutelades, el Projecte de fonts d’aigua “Tres Glops”, etc.
Des de la regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Artà ja s’ha iniciat alguna col·laboració, i s’exploren noves possiblitats de feina conjunta, com ara l’enjardinament d’alguna zona verda a la Colònia de Sant Pere.

UH_Entrevista_GuillemFebrer_EstelDeLlevant020516
Des de la regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Artà ja s’ha iniciat alguna col·laboració, i s’exploren noves possibilitats de feina conjunta, com ara l’enjardinament d’alguna zona verda a la Colònia de Sant Pere.1228-IMG_0485(Foto: Ajuntament d’Artà)