Alternativa per Artà torna a presentar al·legacions a la Variant nord d’Artà. Ja en presentaren a l’Estudi previ de reserva viària

Demanen que les carreteres de l’Ermita i la de Cala torta siguin considerades «vies parc» i siguin de titularitat del Consell, i que es tengui en compte la zona de risc d’inundacions de Sa Síquia i es re-naturalitzi aquest torrent

Alternativa per Artà presentà ahir al·legacions a l’Estudi informatiu per a la determinació de la zona de reserva viària de la variant nord d’Artà (clau 15-18.0-EI) i Estudi ambiental estratègic que avalua l’anterior des del punt de vista ambiental estratègic.

Les al·legacions de l’agrupació artanenca d’electors assumeixen la necessitat de la Variant Nord d’Artà, que connectarà la carretera de l’Ermita de Betlem, Ma-3333 amb la carretera de Capdepera en una nova rodona que es construirà entre la rodona de la carretera de Canyamel i la benzinera de Ses Pesqueres. Aquesta variant és necessària per facilitar la circulació de tràfic pesat, sobre tot agrícola-ramader, que actualment té moltes dificultats per accedir a la Ma-3333, i al temps també donarà un accés més còmode a la carretera Capdepera-Palma als vehicles dels barris de Na Carretó i Sa Clota.

La carretera de l’Ermita de Betlem és la via principal d’accés al parc Natural de Llevant (PNL), molt freqüentada per cicloturistes i senderistes, i travessa les zones LIC (Lloc d’Interès Comunitari) i ZEPA (Zona d’Especial Protecció de les Aus) de les Muntanyes d’Artà, espai de la Xarxa Natura 2000 declarat per a la conservació d’hàbitats i espècies prioritaris en virtut de la Directiva Hàbitats; aquests fets no consten ni a la Memòria, entre les «circumstàncies que justifiquen la declaració d’interès general»; ni tampoc a l’Annex 3, Análisis y prognosis del tràfic; tampoc es tenen en compte els animals (sobre tot, aus), que són atropellats dins les zones ZEPA. Per tot això, a l’escrit d’al·legacions es defensa que la velocitat màxima dels vehicles sigui de 30km/h, vies de molt baixa velocitat, per fer compatible la circulació viària amb els respecte a la fauna, els cicloturistes i els vianants.

Igualment, la formació sol·licita que la carretera de Cala Torta-Cala Mitjana i Cala Estreta (Cales Veges d’Artà) que actualment és de titularitat municipal i té unes característiques ambientals i d’ús públic en tot similars a la carretera de l’Ermita, però amb un elevat trànsit de vehicles turístics durant l’estiu, agreujat per un pèssim estat de conservació del paviment en la zona de Cala Mitjana-Cala Estreta, passi també a ser de titularitat del Consell, atès que té un claríssim interès supramunicipal. Aquesta via, a més dóna accés a les instal·lacions d’ABAQUA, com són la depuradora de Ses Pesqueres i la Basa d’Es Recó i a la finca pública de Sa Duaia de Dalt. L’agrupació ecologista recorda a les Al·legacions, que aquesta demanda la se va fer seva el Ple de l’Ajuntament d’Artà, per unanimitat, en sessió ordinària de juliol de 2016 (punt 6è. de l’ordre del dia).

DSC_3130DSC_3169

Ambdues vies estan incloses des de fa anys dins una ruta cicloturista de la Badia d’Alcúdia; totes dues apareixen com a «vies parc» al Pla Territorial de Mallorca (PTM); totes dues són vies d’accés al PNL i més encara a partir de la proposta d’ampliació que acaba de fer pública la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (CMAAP). Les dues són considerades de vital importància per aconseguir una integració en el territori segons la Memòria del PTM aprovada el 13 de desembre de 2004.viesparcPTMmapaEn el parer de l’agrupació, la Variant Nord no és en absolut una via interurbana (com afirma l’Annex 4), sinó urbana, pel que suposa d’accés fàcil a les zones urbanes de Sa Clota i Na Carretó; motiu de més perquè tingui una limitació, com a via urbana, de molt baixa velocitat, en la línia de pacificació del trànsit que fa anys es desenvolupa als nuclis urbans d’Artà.

La proposta del Consell deixa per un futur sense concretar els carrils reservats per a ciclistes (quan forma part, com s’ha dit, de rutes cicloturistes programades al PTM i la de Badia d’Alcúdia); aquestes es tornen a reclamar les Al·legacions d’Alternativa per Artà, així com a voravies per a vianants segregades de les dels ciclistes.

Una altra de les deficiències detectades és que la via travessa la zona inundable del torrent de Sa Síquia, entre la part baixa del poble i el camp de futbol de Ses Pesqueres (la darrera inundació es va produir el passat 17 de setembre), i aquest torrent de Sa Síquia (actualment encimentat i cobert d’una passarel·la de fusta, no consta com a zona de risc d’inundacions ni a les NN.SS. d’Artà ni tampoc al PTM. Alternativa per Artà demana que es subsani aquesta deficiència, que es tengui en compte al projecte constructiu, i que s’aprofiti l’avinentesa per a «renaturalizar» i ampliar aquest torrent des de la sortida del poble fins a la desembocadura al Torrent des Cocons (o d’Es Millac) i refer el passeig de fusta que actualment cobreix Sa Síquia, millorant la qualitat ambiental de tota la zona inundable i facilitant un millor cabal d’aigua.12

[Imatges d’inundacions a la zona, d’aquesta setmana passada]

Alternativa per Artà sol·licita que la nova Variant Nord respecti aquell actual passeig per a vianants que actualment discorre per damunt Sa Síquia entre el poble i el camp de futbol de Ses Pesqueres, via segura pels atlots que juguen futbol, però també zona de passeig de persones majors

Per últim Alternativa per Artà reitera que tota la documentació tècnica exposada públicament per a al·legacions fins a data de termini d’ahir, dia 19 de setembre, torna a presentar-se pel Consell únicament en castellà, sense versió en català, tal i com estableix la normativa lingüística de la pròpia institució insular. Aquest fet ja va ser assenyalat pels ecologistes d’Artà fa 2 anys, amb ocasió de les al·legacions que presentaren davant l’exposició pública de l’Estudi informatiu per a la determinació de la zona de reserva viària. A pesar d’això, i passats dos anys de govern amb suposada sensibilitat lingüística, no es percep cap canvi en aquest sentit.

Comunicat Regidoria de Medi Ambient: Millores en la conservació dels sistemes dunars de Cala Mitjana i Sa Canova

sacanova_detall_arena_flonja_cavalls_corredorinterdunarAjuntament i administracions supramunicipals acorden millores en la vigilància i senyalització del litoral artanenc

Es durà terme una vigilància coordinada i es millorarà la senyalètica de Sa Canova i Cala Mitjana per evitar el deteriorament dels sistemes dunars

calamitjana201116_senyalgr222_actual_panoramica_des_de_acces_calatorta_sistemadunar_encordat

L’Ajuntament d’Artà i les institucions supramunicipals competents (Demarcació de Costes, Conselleria de Medi Ambient i Consell de Mallorca) duran a terme la vigilància coordinada del litoral del municipi. Així es va acordar en una reunió a quatre bandes el passat dimecres 14 de desembre. Per altra banda, també es varen decidir algunes millores en la senyalització a les platges. Es va tractar la problemàtica de dues platges: Cala Mitjana i Sa Canova:

Cala Mitjana

Davant la demanda de l’Ajuntament per a eliminar o reubicar les cordes desguassaires que marquen un camí, la Demarcació de Costes es va comprometre a llevar-les o, si un cas, reubicar-les a la zona davantera de les dunes. Això es faria a partir de l’aprovació definitiva del Pla especial d’ordenació i de protecció de la ruta Artà-Lluc (GR-222). També es va consensuar l’eliminació d’alguns senyals obsolets i una ubicació correcta de la resta (que no segueixen la grafia de GR per un error en la seva col·locació).calamitjana201116_sistemadunar_erosionat_intervenciocostes2010_detall

Context: Amb ocasió de l’eliminació d’un antic vial d’asfalt que hi havia damunt les dunes l’any 2010 per part de Demarcació de Costes, aquesta administració va ubicar a la mateixa zona un seguit de «cordes desguassaires» de manera que es creava un camí innecessari i perjudicial per a l’equilibri dunar. El Consell de Mallorca, per la seva banda, ha ubicat senyals de la GR-222 indicant el pas d’aquesta ruta per aquell camí de manera errònia, ja que la GR-222 grafia el pas per la zona de vorera de mar («zona de batuda»), on la circulació no és tan perjudicial per al sistema dunar.calamitjana201116_doblecartellemergencies_detall

Sa Canovasacanova_excursio_organitzada_cavalls_corredorinterdunar2

La regidora va proposar la instal·lació d’una passarel·la aèria de fusta per evitar lerosió (provocada pel pas dels cavalls) del camí o «corredor interdunar» que va des de s’Estanyol fins al torrent de Na Borges, que també està senyalitzat en la ruta GR 222. Per part de la Demarcació de Costes, però, a curt termini no es preveu poder fer una despesa com aquesta ni modificar el traçat.

Com a primera actuació, per tant, s’acordà una vigilància coordinada entre efectius locals i agents de medi ambient. Per altra banda, també es col·locarà senyalètica especificant aquesta prohibició del pas de cavalls per aquest camí.sacanova_general_corredorinterdunar_zonaerosionada

Context: cal recordar que el pas de cavalls està prohibit pel Pla especial de Protecció de l’ANEI de Sa Canova i indicat com a factor de vulnerabilitat en la fitxa tècnica del LIC de Na Borges , una figura de protecció europea. Aquest pas és molt freqüent en aquest corredor, sovint en excursions comercials. Això provoca que el sòl arenós s’afluixi i que els excursionistes no hi puguin caminar còmodament i, com a conseqüència surtin del camí delimitat per les cordes, amb la conseqüència que el vial s’acaba ampliant i s’erosiona el seu entorn als dos costats.

L’Ajuntament d’Artà ha comunicat tant al Consell de Mallorca com a la Demarcació de Costes els efectes perjudicials per al correcte equilibri del sistema dunar de Sa Canova, de l’ús d’aquest camí, que va ser consolidat l’any 2010.

Durant la reunió, el Director Insular de Medi Ambient, Josep Manchado, es va comprometre a recollir expressament la prohibició prohibició del pas de cavalls en el Pla especial d’ordenació i de protecció de la ruta d’Artà – Lluc (GR-222). Per part del Govern, el director general d’Espais Naturals, Miquel Mir, es va comprometre a incorporar un especial esment a la prohibició del pas de cavalls pel sistema dunar al Pla de Gestió del LIC de Na Borges, també en elaboració.

Iniciativa de l’Ajuntament

Aquesta reunió s’ha dut a terme després que l’Ajuntament d’Artà va aprovar per unanimitat dues al·legacions el passat mes d’abril. impulsades des de la regidoria de Medi ambient. Totes dues tenien un denominador comú: la perjudicial circulació de persones (i, per al cas de Sa Canova, també de cavalls) per zones especialment vulnerables i sensibles dels sistemes dunars de Cala Mitjana i Sa Canova.

L’Ajuntament ha exposat aquestes problemàtiques davant del Consell i Demarcació de Costes, recollint-les del Pla de Gestió sostenible del Litoral d’Artà, rebut el passat desembre per encàrrec municipal -que les tracta, de manera explícita, respectivament, a les pàgines 78-79 i 111. A part del problema de la circulació per damunt les dunes, també s’hi remarca -com a molts altres indrets del litoral artanenc- una mala gestió de la senyalètica implementada per les diferents Administracions.plagestiososteniblelitoralarta_taula4-15_aspectes_que_afecten_sistemadunar_sacanovaplagestiososteniblelitoralarta_taula_actuacions_calamitjana_

A la premsa:

Ara Balears, 17-12-2016

http://www.arabalears.cat/balears/Petites-passes-fermes-garantir-conservacio_0_1706829428.html
http://www.arabalears.cat/balears/Petites-passes-fermes-garantir-conservacio_0_1706829428.html

Diario de Mallorca, 17-12-2016dm171216_sacanovacalamitjana

Última Hora, 17-12-2016uh171216_sacanovacalamitjana

Avui, Ple extraordinari. Assumpte principal: Devolució dels ingressos indeguts per Conveni Molí d’en Regalat

molidenregalatPunt i final a un dels punts pendents de resoldre fa estona respecte de la illeta del Molí d’en Regalat: la devolució d’ingressos indeguts a favor de PORTO SA COLONI, SA en base al conveni del Molí d’en Regalat. Recordar que aquest conveni va ser declarat nul de ple dret en sentència ferma pel TSJIB de 10 de setembre de 2009. Pels fonaments d’aquesta sentència, podem afirmar que el conveni que proposava UIA igualment hauria estat declarat nul.sense-titol

El serial però no queda culminat aquí; és objecte de delicada controvèrsia política i jurídica la devolució, o no, de l’ingressat per l’Ajuntament de la promotora en concepte de sol·licitud de llicències, més interessos.

I, per acabar -en suspens per mor del recurs contenciós-administratiu per part de la promotora davant l’Audiència Nacional contra l’Odre Ministerial de dia 22 de juny, en què es revisava la de 1995 passant la servitud de protecció del DPMT d’aquella parcel·la de 20 a 100 metres a instàncies del GOB i Verds d’Artà-, el camí que s’ha de recórrer de cap a la consolidació com a zona urbana -si això fos possible-, de la part que quedi sense afectació per protecció de Costes.

Per la nostra part, farem el que estigui a les nostres mans en favor de la protecció paisatgística i territorial d’aquest indret, i de la seguretat jurídica i l’interès general municipal.noticiadm121216_devolucioingressosindeguts_conveni_molidenregalat

Ple d’octubre de 2016. La nostra proposta sobre reducció de les bosses de plàstic d’un sol ús.

La nostra proposta sobre la reducció de les bosses de plàstic d’un sol ús a Artà:

CAP A UN HORITZÓ SENSE BOSSES DE PLÀSTIC D’UN SOL ÚS AL MUNICIPI D’ARTÀpoubelle-man

UIA ha presentat per a debat, al Ple de demà, una Moció relativa a “Prevenció de residus: prohibició de les bosses de plàstic d’un sòl ús“. Naturalment, estam d’acord amb el plantejament que s’hi formula, de la necessitat de reduir aquest tipus de residu. També coincidim que, des dels Ajuntaments -i per suposat, des de l’Ajuntament d’Artà, compromès amb la protecció del medi ambient-, s’han de fer els esforços, complementaris, que es pugui.

Dilluns passat, durant la reunió de la Comissió Informativa General, la nostra regidora, Aina Comas, va exposar una proposta alternativa de Moció que, recollint l’esperit de la d’UIA i els objectius, pensam que hi aporta una informació més afinada, amb una major claredat pel que fa a les competències (i obligacions) de les diferents administracions -de l’estatal fins a la local, passant per una Comunitat Autònoma que no disposa, a dia d’avui, de Llei de Residus (!) i un Consell de Mallorca que revisa, actualment, el Pla Director Sectorial en la matèria.

En conseqüència, a la versió modificada de la Moció dels UIA, el que proposam és que, per a una eliminació, el 2018, de les bosses de plàstic d’un sol ús i implantar les bosses compostables, biodegradables de paper o altres ecològiques, s’insti les administracions competents a desenvolupar les seves normatives atenent a la problemàtica de les bosses de plàstic cap a la seva eliminació (donant, al cap i a la fi, compliment a les Directives europees i Llei estatal) i, per la part de l’equip de govern, a incorporar a les campanyes informatives i educatives en residus (que, de fet, ja es duen a terme) un Pla de transició per al 2017, comptant amb la participació del sector comercial; i, si s’escau, actualitzar l’Ordenança municipal de neteja, deixalles i residus sòlids urbans del municipi, incorporant els Plans de prevenció de residus (que, com s’explica, són uns Plans que ha de fer el Consell).

Hores d’ara, la Moció d’UIA tal i com la presentaren originalment, és la incorporada a l’ordre del dia de la sessió plenària de dilluns, sense que hàgim rebut comunicació sobre el seu parer respecte de les nostres propostes de modificació. Hem fet un esforç per recollir en positiu la iniciativa d’UIA i millorar-la, a temps, per a possibilitar una negociació i aprovar amb el màxim consens i la majoria més ampla un document a partir del qual treballar aquesta problemàtica. Veurem què passa al Ple…

Moció d’instància al Consell que assumeixi la titularitat de la carretera de Cala Torta/Cala Mitjana i que, juntament amb la de s’Ermita de Betlem (MA3333), siguin adaptades com a “Vies Parc”

L’Ajuntament d’Artà aprovarà previsiblement per unanimitat al proper plenari de dilluns 25 de juliol sol∙licitar al Consell de Mallorca que assumeixi la titularitat de la carretera de Cala Torta/Cala Mitjana

Es proposa que les carreteres de Cala Torta-Cala Mitjana i la de l’Ermita de Betlem Ma3333, siguin classificades com a “Vies parc” i amb un límit de velocitat de 30km/h

Aquestes peticions ja han estat formulades al Consell per part d’Alternativa per Artà, en forma d’al·legació a l’estudi informatiu de la Variant Nord d’ArtàDSC_3119

L’Ajuntament d’Artà sol·licitarà al proper plenari de dilluns 25 de juliol que el Consell assumeixi la titularitat de la carretera de Cala Mitjana-Cala Torta que actualment és de titularitat municipal. A la moció, presentada per Alternativa per Artà, s’argumenta que es tracta d’una via d’interès supramunicipal degut a que el seu ús principal és turístic, ja que dóna accés aquestes dues freqüentades cales artanenques, i a la de Cala Estreta, que al temps és un dels principals accessos al Parc Natural de Llevant. Igualment és l’accés a la depuradora i la bassa d’Es Recó, de l’empresa pública Abaqua (Govern Balear) i a la finca pública de Sa Duaia-Es Recó. La darrera vegada que va ser asfaltada va ser fa uns 12 anys, precisament pel Consell de Mallorca, però només des de la sortida d’Artà fins a la fallida urbanització de Sa Duaia. El tram final a través d’aquesta propietat privada fins a Cala Mitjana i Cala Estreta es troba en un pèssim estat.

DSC_3091(Imatge de la Carretera de Cala Torta)

Aquesta situació afecta a la seguretat perquè, en cas d’emergència a les platges, l’accés és difícil. Curiosament l’accés a Cala Torta és una pista forestal que parteix també de Sa Duaia, però que es troba en molt millor estat que el tram final de la carretera a Cala Mitjana-Cala Estreta. A l’exposició de motius la moció argumenta, a més que aquesta via té un interès turístic potser fins i tot major que la Ma3333, la de S’Ermita, que sí és de titularitat de Consell.

DSC_3223(Imatge de la Carretera de l’Ermita)

L’Ajuntament d’Artà manifesta no tenir capacitat econòmica per mantenir aquesta via (d’uns 12 km) i això fa que el seu estat sigui molt deficient. De fet, la darrera vegada que va ser asfaltat, fa uns 12 anys, va ser el Consell de Mallorca qui es va fer càrrec de la despesa. A més, el darrer tram fins a les platges de Cala Mitjana/Cala Estreta (travessant la propietat privada de la urbanització desclassificada de Sa Duaia) es troba en un estat gairebé intransitable i amb el paviment impracticable. Aquest fet no és admissible tractant-se de platges amb gran afluència de banyistes, per raons de seguretat i d’evacuacions en cas d’accident, sent un dels accessos més utilitzats per accedir al Parc natural de Llevant. Però, a més, l’Ajuntament tampoc podria realitzar inversions en un camí de propietat privada.

L’Ajuntament d’Artà recorda que tant la carretera de Cala Mitjana-Cala Torta com la de l’Ermita de Betlem Ma3333, apareixen com a components potencials de la Xarxa de Vies Parc (categoria desenvolupada a les pàgines 126-128 de la Memòria del Pla Territorial de Mallorca en vigor), considerades de vital importància per aconseguir una integració en el territori; però, al temps, assegura no disposar de mitjans de Policia Local suficients per vigilar el trànsit de vehicles per aquestes vies i garantir-hi, per exemple, el compliment de les limitacions de velocitat que serien adients pels fluxos de cicloturistes i excursionistes senderistes que les utilitzen per esbarjo o com a zona de passeig.

DSC_3169(Imatge de la Carretera de l’Ermita)

Altre argument municipal és de caire ecològic, vist que les esmentades vies travessen el LIC i ZEPA ES0000227 Muntanyes d’Artà, espai de la Xarxa europea Natura 2000 declarat per a la conservació d’hàbitats i espècies prioritàries en virtut de la Directiva Hàbitats, fet que també aconsella limitar i controlar la velocitat del trànsit per evitar la mort d’animals i espècies incloses als annexos de la Directiva Hàbitats i Directiva Aus presents pel tipus d’ambient que travessa (un espai natural protegit). La gran majoria d’aquestes espècies no entenen de fronteres ni zones protegides i hi són presents i es reprodueixen també a l’àrea entre el LIC i ZEPA i el nucli urbà d’Artà. Millorar les condicions dels seus hàbitats en aquesta zona i les polítiques vials que n’afecten les condicions, és essencial per a la conservació d’aquestes espècies i, a la vegada, per a garantir la possibilitat d’un turisme de natura al municipi d’Artà.

DSC_3130(Imatge de la Carretera de Cala Torta)

Les dues propostes seran traslladades al Consell de Mallorca i als diferents grups polítics amb representació a la institució insular perquè hi siguin debatudes i preses en consideració.

Trobau més imatges d’aquestes vies als següents enllaços: Carretera Cala Torta/Cala Mitjana; Carretera de l’Ermita de Betlem (MA3333)

Celebram l’ampliació, de 20 a 100 metres, del marge de servitud de protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre corresponent a la illeta del Molí d’en Regalat

vista_aeria_colonia_illeta_moli_ideib

La Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i de la mar del Ministeri de Medi Ambient ho va aprovar dia 22 de juny

Alternativa celebra l’ampliació, de 20 a 100 metres, de la zona completament inedificable des de la mar a la illeta del Molí d’en Regalat, i espera que per part de la promotora com de l’Ajuntament es desisteixi de continuar defensant la desprotecció urbanística de la Illeta.

Aquesta resolució finalitza la via administrativa. S’estableix un termini d’un mes per a la interposició d’un recurs de reposició, i de dos mesos per a recurs pel contenciós-administratiu

MolíDenRegalat

Ahir divendres, diferents subjectes personats en l’expedient de revisió del marge de servitud del DPMT corresponent a la illeta del Molí d’en Regalat (15.864 m2), a la Colònia de Sant Pere (entre d’altres, els ecosocialistes d’Artà, el GOB i l’Ajuntament d’Artà), varen rebre notificació de part de la Demarcació de Costes a les Illes, referent a l’Ordre Ministerial de 22 de juny, per la qual es modifica la zona de ribera de la mar i el límit de la zona de servitud de protecció, després de gairebé sis anys de tramitació d’un expedient de revisió d’aquesta zona de protecció instada l’estiu de 2010 per l’Associació de Veïnats de Montferrutx, el GOB i els ecosocialistes d’Artà (en aquells moments, “Verds-Esquerra d’Artà”). El govern central ha estimat les tesis dels ecologistes i veïnats, en entendre que la determinació del límit de servitud de protecció establerta per Ordre Ministerial l’any 1995 era incorrecta i que, com que no ha quedat provat que hi existeixin drets urbanístics indemnitzables, correspon ampliar-la a 100 metres des de la línia de ribera de la mar, atès que les servituds de costa són imprescriptibles.

Aquella sol·licitud dels diferents col·lectius explotava la suspensió de l’Adaptació de les Normes Subsidiàries (NNSS) d’Artà al Pla Territorial de Mallorca (PTM) pel que fa a aquesta illeta, després de la decisiva intervenció del llavors conseller del Consell pel Bloc per Mallorca Antoni Alorda qui, en reunió de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric de dia 28 de maig de 2010, va sol·licitar explicacions tècniques acurades sobre la zona de servitud de protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre prevista en la Llei 22/1988, de 22 de juliol, de Costes (en especial, atesa la Disposició Transitòria 3a.), que podria afectar gran part dels terrenys de la illeta del Molí d’en Regalat. En el planejament que es volia aprovar per part de l’Ajuntament -amb el vist-i-plau dels tècnics del Consell, que prèviament hi havien informat favorablement- s’assumia  com a fet consumat i incorregible (tal i com defensava, amb contundència, el Cap de la Demarcació de Costes a les Illes del moment, Celestí Alomar (PSOE)) que el marge de servitud de protecció era de 20 metres. És per això i fins al moment, que la proposta municipal de NNSS pel que fa a la illeta en qüestió va quedar en suspens pel que fa a la seva aprovació definitiva i adaptació al PTM, a l’espera de resoldre aquesta qüestió, aclarida ara pel Ministeri.Plànol 18 xalets Conveni Aj. Artà-Porto Sa Coloni març 2005Prèviament però -i aquest és un dels motius principals argumentats ara pel Ministeri per aprovar l’ampliació de la zona de servitud de protecció-, el conveni urbanístic per a edificar a la illeta 18 xalets amb la promotora, Porto Sa Coloni, S.A., aprovat pel Ple de l’Ajuntament d’Artà en sessió del Ple de febrer de 2005, a proposta del PSOE i UM i amb el suport condicionat del PP, havia estat declarat nul de ple dret pel TSJIB, en sentència ferma de 10 de setembre de 2009. L’Ajuntament, en virtut d’aquest conveni amb la promotora, havia de rebre la quantitat d’1.200.000 euros, 500.000 dels quals s’ingressaren en aquell mateix moment. Fa estona que els ecologistes d’Artà en proposen la seva devolució com abans millor i especialment a partir del moment que la sentència havia anul·lat el conveni.

A proposta del PP, part d’aquests doblers quedaven compromesos per a la construcció del nou centre de la gent gran de la Colònia. A part de Julen Adrián, representant aleshores dels ecologistes d’EU-EV, també hi votaren en contra els regidors de la Unió d’Independents d’Artà (UIA). Ja en aquells moments el regidor ecosocialista, donant veu a l’Associació de Veïnats de Mont Ferrutx, al representant de la qual no es va permetre intervenir, exposava la necessitat de remetre la documentació urbanística a Demarcació de Costes, atès que els terrenys no eren urbans en el moment de l’aprovació de la Llei de Costes de 1988 i, per tant, s’hi esqueia una franja de protecció de 100 metres.

El vot en contra d’UIA, en canvi, venia motivat sobre tot per tractar-se d’un conveni pitjor que el que havien preparat i proposat ells uns mesos abans, estant en el poder municipal. Davant la proposta de Conveni d’UIA, UM va votar en contra, descrivint aleshores com errònia la qualificació urbana dels terrenys que s’hi plantejava i posant en dubte el sentit del Conveni: per quin motiu hauria la promotora de cedir dos xalets o el seu valor, si tenia drets urbanístics. Posteriorment, UM-El Pi ha estat un del partits més defensors de l’edificabilitat de la illeta a partir dels 20 metres de distància de la mar.

Tant PSOE com PP, fins al moment, han defensat sempre la natura urbana de la illeta, i subratllat en aquest sentit la seva coherència.

L’anul·lació per la justícia del Conveni es fonamentava sobre tot, en que els terrenys no acomplien els requisits per ser sòl urbà: ni el definia així el Pla Territorial Insular, ni constava a cap planificació urbanística (no hi ha Pla parcial aprovat), ni tenia tots els serveis propis d’una zona urbana, com són les connexions viàries, d’aigua, elèctriques i de clavegueram. Si així es constatava en sentència ferma l’any 2009, evidentment aquests mateixos condicionants de la qualificació urbanística dels terrenys havien de ser els mateixos i en qualsevol cas no més avançats en el moment de l’aprovació de la Llei de Costes l’any 1988, que defineix les servituds de costa com imprescriptibles i per això “recuperables”, per exemple, amb una revisió com la resolta ara -a no ser que, entre d’altres excepcions, es demostri que als terrenys potencialment afectats hi existeixin drets urbanístics indemnitzables.

La tesi de l’existència de drets urbanístics indemnitzables ha estat defensada insistentment tant per part de la promotora, com per part de l’Ajuntament d’Artà, fins al passat mes de març, quan la Junta de Govern Local va acordar la remissió d’un nou informe jurídic relatiu a l’expedient de tramitació per part del Ministeri de modificació del límit de la zona de servitud de protecció corresponent a la illeta, i les eventuals conseqüències indemnitzatòries de la seva aplicació (de l’ampliació d’aquesta zona de servitud e protecció). Aina Comas Delgado, representant d’Alternativa per Artà i membre de la JGL, va votar en contra d’aquest Acord i n’ha donat comunicació expressa a Demarcació de Costes a les Illes per tal que consti en l’expedient. D’informes jurídics molt semblants a aquest, l’Ajuntament d’Artà ja n’havia remés al Ministeri al menys dos més, a través d’Acords de Ple presos el juliol de 2014 i l’abril de 2015.

Alternativa per Artà celebra aquesta magnífica notícia i espera que per part de la promotora com de l’Ajuntament es desisteixi de continuar defensant la desprotecció urbanística de la Illeta.

Resposta del Consell de Mallorca a les nostres al·legacions a l’Estudi Informatiu de la Variant Nord d’Artà

El Consell respon les al·legacions a l’estudi informatiu de la Variant Nord

El gruix de les propostes ecologistes es debatran en redactar el projecte constructiu

L’equip redactor admet que es va confondre en la ubicació dels torrents d’Es Cocons i Sa Síquia, i remet el càlcul de cabals i conques a la redacció del projecte constructiu

Alternativa per Artà ha rebut resposta a les al·legacions que va presentar davant l’Aprovació Inicial de l’Estudi informatiu per a la determinació de la zona de reserva viària de la variant Nord d’Artà. Codi 15-18-0-EI del Consell de Mallorca, amb l’excepció de la preliminar, que era una queixa perquè l’esmentat estudi havia estat redactat exclusivament en castellà, obviant la normativa lingüística d’aquella pròpia institució insular (al menys: el Reglament de Regulació de l’Ús de la Llengua Catalana dins l’àmbit de competència del Consell Insular de Mallorca); per altra banda, a la resposta, al nivell tècnic, s’ha tornat a emprar exclusivament en castellà, reincidint en aquest incompliment de la norma lingüística.

Els tècnics redactors reconeixen la confusió entre els els torrents de Sa Síquia i Es Cocons i remeten a la redacció del projecte constructiu la correcció del càlcul de cabals i conques. Precisament va ser en revisar i al·legar l’Estudi preliminar de la Variant Nord, quan alternativa per Artà va detectar que les Normes Subsidiàries (NNSS) d’Artà no recullen com a zona de risc d’inundació les dues voreres de La Síquia, i van posar en coneixement del regidor d’urbanisme la necessitat de modificar les NNSS d’Artà en aquest aspecte, corregint-les.DSC_0120

Pel que fa a les altres al·legacions, les dues primeres: que la carretera de Cala Torta passi a ser titularitat del Consell; i que, juntament amb la carretera de l’Ermita de Betlem Ma-3333, passin a ser catalogades com a “vies parc” i tenguin una limitació de velocitat de 30 km/h, seran objecte d’una moció al plenari de juliol dirigida a formalitzar ambdues sol·licituds.

Tant la concreció de les actuacions sobre el conjunt del tram descobert de La Síquia entre Es Cos i la desembocadura al Torrent des Cocons, com la resolució dels accessos al parc de Bombers i al Punt de Verd (la ubicació dels quals també està pendent de resoldre), com l’accés per a vianants al camp de futbol, queden pendents de resoldre al projecte constructiu. Aina Comas Delgado, regidora d’Alternativa per Artà, ha anunciat que seguirà atentament el projecte per proposar les millores necessàries per afavorir els desplaçaments no motoritzats  i garantir una mobilitat segura i respectuosa amb l’entorn.

A través d’aquest enllaç, podeu accedir a diferents imatges de les zones per on està previst que transcorri la nova ronda o variant.

Comunicat GOB: “El GOB felicita al departament de Territori del Consell per l’impuls de l’Agència de Disciplina Urbanística”

Estam cada dia més segurs que la delegació de les competències en disciplina urbanística de l’Ajuntament d’Artà no és només un decisió encertada des del punt de vista purament jurídic (a l’Ajuntament nostre, amb la delegació efectiva el passat dia 1 de gener, es deixa progressivament de prevaricar), sinó encertada cojunturalment per la feina que va demostrant l’equip actual al Consell -amb la participació a l’ADU, també, de Podem.

Els municipis que encara no han delegat, s’ho han de fer mirar… o continuar disposats a seguir prevaricant (amb la diferència que cada dia que passa, es notarà més). Aquesta ha de ser una legislatura d’inflexió en l’aspecte de la disciplina urbanística a Mallorca, i des del Consell es donen senyals evidents que es fa feina seriosa en aquest sentit.

Enllaçam al comunicat del GOB felicitant al Departament de Territori i Infraestructures del Consell per l’impuls que s’està donant a l’Agència de Disciplina Urbanística de Mallorca (ADU), i al comunicat d’ahir d’aquest Departament: L’ADU aprovarà el Pla anual d’inspecció urbanística.

*Actualització 29-05-2016. “Diario de Mallorca”: “El Consell utilizará fotos aéreas para cazar obras ilegales en suelo rústico”DM280516_ADU

Al·legacions a l’Aprovació Inicial del “Pla Especial d’Ordenació i de Protecció de la Ruta Artà-Lluc”

P1070124A rel de la publicació a la web municipal de l’ordre del dia de la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament d’Artà que ha de tenir lloc dilluns, dia 25 d’abril, així com dels materials que s’hi tractaran, Diario de Mallorca ha publicat la notícia: Artà propone al Consell medidas para evitar la erosión del sendero que va a Lluc. El Consistorio plantea rutas alternativas para evitar la degradación y el peligro que supone el paso incontrolado por determinadas zonas costeras del Parc Natural de Llevant, amb un titular prou encertat.

P1070115

Enllaçam aquí al document d’al·legacions impulsat des de la regidoria de Medi Ambient i Patrimoni i que es pretén que tenguin caràcter de «municipals», si queden aprovades dilluns al Ple.

Malgrat tenir un estudi ambiental aprovat, alguns aspectes de la GR (determinats sectors i accessos a platges) al municipi d’Artà consideram que s’haurien de revisar i si escau corregir per reduir l’important impacte ambiental dels senderistes, que actualment son molt nombrosos en determinats sectors i en el futur, en completar la implementació de la GR, ho poden ser molt més. És el cas del sistema dunar de cala Mitjana i del sector entre la cala Torta i Cala Fontsalada, on el pas dels excursionistes atrets pel Parc natural i els seus refugis està generant greus processos erosius. També s’observen efectes perjudicials per al sistema dunar derivat de la circulació d’excursionistes, cavallistes i banyistes en el cas del sistema dunar de Sa Canova.P1090164

En altre ordre de motius, en aquest cas, de caràcter patrimonials i paisatgístics, es proposa l’extensió o perllongació de la petita variant de la Font de Na Bernadeta a les barreres d’accés a les barreres de l’Ermita de Betlem -reiterant l’Al·legació 2a. tramesa pel Batle d’Artà (sembla obvi que aquest tram [fins a l’església de l’ermita] guanyaria molt d’interès per als usuaris de la ruta si arribàs a l’esglèsia de l’ermita [sic]) amb ocasió de l’exposició pública de la primera Aprovació Inicial del Pla especial d’ordenació i de protecció de la ruta d’Artà-Lluc de l’any 2009 (Al·legacions amb data 05-03-2009)- fins al “Mirador” o “Observatori de Na Coassa”, passat per l’església de l’ermita.

Projecte de Variant nord: hem presentat al Consell de Mallorca les nostres pròpies al·legacions

DSC_0112A la imatge s’observa, d’esquerra a dreta, l’inici de la carretera a Cala Torta, el camp de futbol, el Parc Verd i Parc de bombers, la benzinera i la carretera a Capdepera. Més a prop, la passarel.la de fusta damunt la Síquia, enmig d’una zona d’horts inundable.

Alternativa per Artà, després d’haver estudiat el document Estudi informatiu per a la determinació de la zona de reserva viària de la variant nord d’Artà, vàrem presentar divendres passat davant del Consell de Mallorca un escrit propi d’al·legacions. No obstant no estar en contra de les proposades per l’Ajuntament, aquestes ens resulten insuficients i la nostra portaveu, Aina Comas, 2a tinenta de batle i regidora de Medi Ambient, Patrimoni i Serveis Socials, es va abstenir per aquest motiu a la reunió de la Junta de Govern Local del dia 30 de març, on s’aprovà el document municipal d’al·legacions.

Resumidament, les nostres al·legacions són aquestes:

Una al·legació prèvia consistent a posar de manifest la possible no-adequació de la documentació al Reglament de l’ús de la llengua catalana dins l’àmbit de la competència del Consell Insular de Mallorca, atès que aquesta està redactada únicament en castellà i no hi ha versió en català, com caldria esperar d’un document encarregat i pagat pel Consell de Mallorca.

On es parla de la carretera de Cala Torta – Cala Mitjana s’oblida que el que apareix com a Carretera del Racó (Parc Natural de Llevant) és un dels accessos més importants al Parc (per Cala Estreta), fet que cal tenir en compte. Aquesta carretera és de titularitat municipal i són moltes les raons per les quals proposam que el Consell de Mallorca n’assumeixi la titularitat. L’Ajuntament no té capacitat econòmica per mantenir-la i el seu estat és molt deficient, gairebé intransitable al darrer tram, tot i ser molt freqüentada pel seu interès turístic, perquè és l’accés, a més del Parc, a les platges de Cala Torta, Cala Mitjana i Cala Estreta, a finques del Govern balear com sa Duaia de Dalt, etc. Consideram no admissible aquesta situació, tractant­-se de platges amb gran afluència de banyistes, per raons de seguretat i d’evacuacions en cas d’accident.

No es té en compte que pel fet de donar accés al Parc Natural de Llevant i al LIC i ZEPA Muntanyes d’Artà, espai de la Xarxa Natura 2000 declarat per a la conservació d’hàbitats i espècies prioritàries, cal garantir la protecció de les espècies. El límit de velocitat és excessivament elevat per a una carretera que travessa un espai natural protegit. Tampoc no es tenen en compte els fluxos de cicloturistes i vianants que utilitzen la Ma-3333 com a via de passeig o esbarjo inclosa dins una ruta cicloturística de la Badia d’Alcúdia. A més, tant la Ma-3333 com la carretera de Cala Torta vénen incloses al Pla Territorial de Mallorca, a la Proposta de xarxa de “vies parc” (pàg. 127-129). Per tot això, tant pels seus usos no motoritzats com pels valors ambientals en els seus traçats, demanam que les vies (Ma-3333 i la carretera de Cala Torta) siguin catalogades com a de molt baixa velocitat contràriament al que es considera.

Podem avançar que en el futur possiblement plantejarem aquestes dues propostes, la sol·licitud de canvi de titularitat de la carretera de Cala Torta i de reducció de velocitat d’aquesta via i la Ma-3333, com a mocions al Ple de l’Ajuntament d’Artà.

Consideram també que caldria revisar el caràcter interurbà de la via Ma-3333, ja que no uneix dues localitats sinó la vila d’Artà, l’ermita de Betlem i l’entrada al Parc Natural de Llevant, a més de connectar la part alta del nucli d’Artà amb la Ma-15. Tenint en compte l’ús urbà de la via i per tant la presència de vianants, consideram prioritari que tengui una voravia protegida i segregada per a vianants.

A l’apartat d’Hidrologia s’afirma que el torrent des Cocons travessa el nucli d’Artà de forma soterrada. Demanam que es revisi aquesta errada material, ja que el que travessa soterradament el nucli urbà d’Artà és la Síquia, amb una conca molt superior a la que es delimita com a «Cuenca 2». Per tant, cal que es tornin a calcular els riscs d’inundació a la part on la nova via travessa la Síquia.

Respecte a l’Alternativa 3: Franja AC-CE, la millor valorada, creiem necessari fer algunes puntualitzacions:

El criteri «Caràcter de l’itinerari» no s’hauria de considerar perquè actua de manera contradictòria amb la finalitat principal de la variant, atès que valora més la llunyania respecte del nucli urbà, quan una de les funcions de la via és la de millorar els accessos a la part alta del nucli urbà.

S’hi planteja fer una nova rotonda a la carretera Artà – Capdepera, però no es defineix què fer amb la cruïlla existent devora la benzinera. Proposam una intersecció que doni accés només al Parc de Bombers i al Parc Verd i que el camp de futbol de ses Pesqueres tengui un accés més pacífic mitjançant un corredor per a vianants que connecti aquesta intersecció amb el camí de fusta, ja que ens preocupa especialment la seguretat dels vianants que utilitzen la passarel·la, que són sobretot infants, joves i persones majors. També demanam que es situï un aparcament davant el camp de ses Pesqueres, ja contemplat a les Normes Subsidiàries.

Cal tenir en consideració que són freqüents els episodis d’avingudes i inundacions a la zona d’horts propera a la intersecció prevista. Convendria aprofitar l’avinentesa d’aquesta obra per «renaturalitzar» la Síquia, almenys des de la intersecció fins al torrent des Cocons.

A través d’aquest enllaç, podeu accedir a diferents imatges de les zones per on està previst que transcorri la nova variant.