Actes i iniciatives a Mallorca en suport i solidaritat amb el Moviment Popular del Rif (“Hirak”) el juliol i el setembre

Actes de solidaritat amb el Moviment Popular Rifeny a Artà, Manacor i Palma

Què està passant al Rif? Comunicat de suport al Moviment Popular del Rif (Hirak)

Diverses entitats de Mallorca volen expressar el seu suport i solidaritat amb el Moviment Popular del Rif els propers dies 18, 19 i 20 de juliol, i durant el mes de setembre

moviment(A la imatge, el cartell de l’acte que es celebrarà demà, dia 18 de juliol, al Teatre d’Artà)

La mort Mohssin Fikri en octubre de 2016 va convulsionar el Rif i va provocar la sortida al carrer de la població rifenya i de la resta del Marroc, reivindicant drets socials i econòmics.

L’atroç mort d’en Mohssin Fikri, un venedor ambulant de peix, triturat en un camió de fems quan intentava recuperar la seva mercaderia confiscada per la policia, va donar el sus! a noves manifestacions pacífiques contra el menyspreu (la hogra) i la marginació de la població rifenya a Alhucemes i a la zona del Rif per part del Majzen (el Palau, l’elit propera a la monarquia alauí que detenta el poder polític, econòmic i religiós), manifestacions que ràpidament es varen multiplicar per tot el país i que es varen traduir a la diàspora en la creació de comitès de solidaritat arreu (Espanya, França, Bèlgica, Holanda…)

El Majzen fins ara ha reaccionat a les mobilitzacions amb repressió desmesurada (més de 300 detingudes segons el moviment rifeny) i la manipulació dels aixecaments, amb la connivència de l’Estat Espanyol i la Unió Europea.

Per mor d’això, les sotasignats volem donar el nostre suport incondicional al Moviment Popular del Rif i a la nostra població rifenya a Mallorca, aprofitant l’ocasió per demanar a la ciutadania i les institucions :

  • Condemnar el menyspreu i manca de respecte als drets humans i el segrest de la llibertat d’expressió de la ciutadania rifenya i dels mitjans de comunicació per part de les autoritats del Regne del Marroc

  • Donar suport a les legítimes reivindicacions del Moviment de Solidaritat amb el Poble del Rif i demanar, en especial, la llibertat de totes les persones detingudes i la desmilitarització del Rif (militaritzat per decret des del 1958)

La caravana organitzada per la diàspora el 15 de juliol arriba a Alhucemes el dia 20, data a la qual està convocada una marxa multitudinària per trencar l’assetjament en que es troba la ciutat rifenya d’Alhucemes i altres poblacions del Rif, es preveu una mobilització històrica en què a més de la participació de la nombrosa comunitat rifenya que viu a Mallorca i a Europa juntament a les masses populars rifenyes de molts ciutats i pobles rifenys i les multituds que arribaren des d’altres punts del Marroc. El Regne del Marroc no ha cessat d’intentar frenar la celebració d’aquesta jornada.

Les sotasignants, davant el silenci dels mitjans de comunicació i el desconeixement sobre el conflicte, ens adherim a la iniciativa del 20 de juliol i convocam tres actes a Artà (18 de juliol, 21h. Teatre d’Artà), Manacor (19 de juliol, 19h., Ateneu lo Tort) i Ciutat (20 de juliol, 20h, Sala d’actes de CCOO). Conjuntament amb altres entitats (Alternativa per Artà, Ateneu de Felanitx i Bloc per Felanitx, Ateneu de Pollença, Alternativa per Pollença, Ateneu de Santa Margalida, MÉS per Mallorca, Podem Mallorca), es programaran també actes durant el mes de setembre.

Les actes de dimarts, dimecres i dijous d’aquesta setmana, s’iniciaran amb la projecció del documental Arrhash (Verí) de Tarik El Idrissi, sobre l’ús bombardejos químics per l’Estat Espanyol els anys 20 del passat segle sobre la població civil rifenya i els seus efectes sobre la salut de la població en l’actualitat, al que seguirà una xerrada sobre el que està passant al Rif amb ciutadanes, activistes i membres de la Coordinadora Catalana de Suport al Moviment Popular Rifeny.

Metges i infermers de l’ADSPIB presenten les seves propostes per promoure la Salut Pública des dels Ajuntaments

L’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes Balears es presenta a Artà

Metges i infermers de l’ADSP-IB presenten les seves propostes per promoure la Salut Pública des dels Ajuntaments

Acte corresponent al cicle «Divendres Alternatius», demà divendres dia 28 a les 20 h. a la cafeteria del Teatre d’Artà

L’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública (ADSP-Illes Balears) es presenta demà divendres a Artà dins de la sèrie de xerrades que, sota el títol de «Divendres Alternatius», ve desenvolupant des de fa anys Alternativa per Artà i els grups que l’han precedit sota altres noms.

salut

En aquest cas seran tres sanitaris, Juan Manuel Aranda, metge d’atenció Primària a l’Unitat Bàsica de Salut d’Alcúdia; Juan de Pedro, infermer i degà de la Facultat d’Infermeria de la UIB, i Ana Espino, neuròloga de l’Hospital Son Llàtzer, que centraran les seves intervencions en la creació i promoció de la salut des de la Sanitat Pública, i especialment en tot allò que poden fer els Ajuntaments per promoure la salut de la població i la Participació Ciutadana, tant en el dissenys dels programes de salut necessaris en la prevenció i promoció d’hàbits saludables, com per a la detecció de problemes i la defensa del Sistema Públic de Salut per tota la ciutadania, dret constantment amenaçat i retallat durant la present crisi econòmica -basti recordar el dolorós «cas Alfa Pam».

Des del punt de vista d’Aina Comas, regidora de Salut de l’Ajuntament d’Artà, «Sempre hem estat per la defensa d’una Sanitat universal, gratuïta i de qualitat, i els principis de l’ADSP; però, des d’un punt de vista municipalista, és especialment interessant conèixer experiències de Participació Ciutadana dins l’àmbit sanitari, creació de Consells de Salut, especialment ara, moment en què s’està a punt de redactar el projecte de nou Centre de Salut d’Artà. Per a nosaltres és evident que la sanitat i la salut pública tenen molt a veure amb l’oferta del Sistema Públic de Salut; però, també, amb la interrelació que el sistema sanitari estableix amb la ciutadania globalment i amb tots i cadascun dels diferents sectors socials que la conformen: tercera edat, joventut, infància, clubs esportius, mares i pares joves, dones, món laboral, persones en situació d’atur, immigrants i nous vinguts, etc.»

Comunicat Regidoria de Medi Ambient: Millores en la conservació dels sistemes dunars de Cala Mitjana i Sa Canova

sacanova_detall_arena_flonja_cavalls_corredorinterdunarAjuntament i administracions supramunicipals acorden millores en la vigilància i senyalització del litoral artanenc

Es durà terme una vigilància coordinada i es millorarà la senyalètica de Sa Canova i Cala Mitjana per evitar el deteriorament dels sistemes dunars

calamitjana201116_senyalgr222_actual_panoramica_des_de_acces_calatorta_sistemadunar_encordat

L’Ajuntament d’Artà i les institucions supramunicipals competents (Demarcació de Costes, Conselleria de Medi Ambient i Consell de Mallorca) duran a terme la vigilància coordinada del litoral del municipi. Així es va acordar en una reunió a quatre bandes el passat dimecres 14 de desembre. Per altra banda, també es varen decidir algunes millores en la senyalització a les platges. Es va tractar la problemàtica de dues platges: Cala Mitjana i Sa Canova:

Cala Mitjana

Davant la demanda de l’Ajuntament per a eliminar o reubicar les cordes desguassaires que marquen un camí, la Demarcació de Costes es va comprometre a llevar-les o, si un cas, reubicar-les a la zona davantera de les dunes. Això es faria a partir de l’aprovació definitiva del Pla especial d’ordenació i de protecció de la ruta Artà-Lluc (GR-222). També es va consensuar l’eliminació d’alguns senyals obsolets i una ubicació correcta de la resta (que no segueixen la grafia de GR per un error en la seva col·locació).calamitjana201116_sistemadunar_erosionat_intervenciocostes2010_detall

Context: Amb ocasió de l’eliminació d’un antic vial d’asfalt que hi havia damunt les dunes l’any 2010 per part de Demarcació de Costes, aquesta administració va ubicar a la mateixa zona un seguit de «cordes desguassaires» de manera que es creava un camí innecessari i perjudicial per a l’equilibri dunar. El Consell de Mallorca, per la seva banda, ha ubicat senyals de la GR-222 indicant el pas d’aquesta ruta per aquell camí de manera errònia, ja que la GR-222 grafia el pas per la zona de vorera de mar («zona de batuda»), on la circulació no és tan perjudicial per al sistema dunar.calamitjana201116_doblecartellemergencies_detall

Sa Canovasacanova_excursio_organitzada_cavalls_corredorinterdunar2

La regidora va proposar la instal·lació d’una passarel·la aèria de fusta per evitar lerosió (provocada pel pas dels cavalls) del camí o «corredor interdunar» que va des de s’Estanyol fins al torrent de Na Borges, que també està senyalitzat en la ruta GR 222. Per part de la Demarcació de Costes, però, a curt termini no es preveu poder fer una despesa com aquesta ni modificar el traçat.

Com a primera actuació, per tant, s’acordà una vigilància coordinada entre efectius locals i agents de medi ambient. Per altra banda, també es col·locarà senyalètica especificant aquesta prohibició del pas de cavalls per aquest camí.sacanova_general_corredorinterdunar_zonaerosionada

Context: cal recordar que el pas de cavalls està prohibit pel Pla especial de Protecció de l’ANEI de Sa Canova i indicat com a factor de vulnerabilitat en la fitxa tècnica del LIC de Na Borges , una figura de protecció europea. Aquest pas és molt freqüent en aquest corredor, sovint en excursions comercials. Això provoca que el sòl arenós s’afluixi i que els excursionistes no hi puguin caminar còmodament i, com a conseqüència surtin del camí delimitat per les cordes, amb la conseqüència que el vial s’acaba ampliant i s’erosiona el seu entorn als dos costats.

L’Ajuntament d’Artà ha comunicat tant al Consell de Mallorca com a la Demarcació de Costes els efectes perjudicials per al correcte equilibri del sistema dunar de Sa Canova, de l’ús d’aquest camí, que va ser consolidat l’any 2010.

Durant la reunió, el Director Insular de Medi Ambient, Josep Manchado, es va comprometre a recollir expressament la prohibició prohibició del pas de cavalls en el Pla especial d’ordenació i de protecció de la ruta d’Artà – Lluc (GR-222). Per part del Govern, el director general d’Espais Naturals, Miquel Mir, es va comprometre a incorporar un especial esment a la prohibició del pas de cavalls pel sistema dunar al Pla de Gestió del LIC de Na Borges, també en elaboració.

Iniciativa de l’Ajuntament

Aquesta reunió s’ha dut a terme després que l’Ajuntament d’Artà va aprovar per unanimitat dues al·legacions el passat mes d’abril. impulsades des de la regidoria de Medi ambient. Totes dues tenien un denominador comú: la perjudicial circulació de persones (i, per al cas de Sa Canova, també de cavalls) per zones especialment vulnerables i sensibles dels sistemes dunars de Cala Mitjana i Sa Canova.

L’Ajuntament ha exposat aquestes problemàtiques davant del Consell i Demarcació de Costes, recollint-les del Pla de Gestió sostenible del Litoral d’Artà, rebut el passat desembre per encàrrec municipal -que les tracta, de manera explícita, respectivament, a les pàgines 78-79 i 111. A part del problema de la circulació per damunt les dunes, també s’hi remarca -com a molts altres indrets del litoral artanenc- una mala gestió de la senyalètica implementada per les diferents Administracions.plagestiososteniblelitoralarta_taula4-15_aspectes_que_afecten_sistemadunar_sacanovaplagestiososteniblelitoralarta_taula_actuacions_calamitjana_

A la premsa:

Ara Balears, 17-12-2016

http://www.arabalears.cat/balears/Petites-passes-fermes-garantir-conservacio_0_1706829428.html
http://www.arabalears.cat/balears/Petites-passes-fermes-garantir-conservacio_0_1706829428.html

Diario de Mallorca, 17-12-2016dm171216_sacanovacalamitjana

Última Hora, 17-12-2016uh171216_sacanovacalamitjana

Proposta al Ple d’octubre: Instar la Conselleria de Territori a la redacció d’un Pla d’Ordenació del Litoral que blindi el caràcter verge de les platges d’Artà

Alternativa per Artà presenta al Ple una Moció amb què es proposa instar la Conselleria de Territori a la redacció d’un Pla d’Ordenació del Litoral que blindi el caràcter verge de les platges d’Artà. El grup municipal UIA s’hi ha adherit.

Es proposa també donar suport a una Proposició No de Llei del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, “Contra la reprivatització del litoral a les illes balears» i per tal de fer efectiu el traspàs de les competències executives en la gestió del domini públic marítimo-terrestre”.

planol_instal_lacionscostatemporada_figuresproteccio_liczepa_len_arta_visor_sitibsa(Imatge: Plànol de distribució d’instal·lacions de servei de temporada extret del Visor del SITIBSA (Conselleria de Territori); s’hi observen les diferents capes de protecció mediambiental)

Els motius per presentar aquesta Moció són, resumidament, els següents:
La pressió turística i d’usos lucratius sobre la nostra costa, a l’escaire de les temporades de rècords dels darrers anys, no fa més que augmentar, arribant a afectar el litoral d’Artà, i donant peu fins i tot a la presentació de projectes que no interessen al nostre municipi, com ara i recentment un bar de platja («xiringuito») dins l’àmbit del torrent de Na Borges, o un avant-projecte d’urbanització de 200 xalets al pinar de Sa Canova presentat l’any 2012 davant l’Ajuntament i en empara de la Llei de Turisme (“Llei Delgado”).

El compromís municipal envers la conservació del litoral artanenc i les seves platges és permanent, així com la convicció que la “Marca Artà” va i ha de continuar anant lligada a un territori, un litoral, i unes platges úniques pel seu estat de conservació verge i natural -també com a atractiu turístic únic (i sostenible).

La Llei de Costes, com el seu Reglament, recentment modificats, inclouen la prescripció a les Comunitats Autònomes d’establir la catalogació, determinació i delimitació de les platges urbanes i naturals, amb desenvolupament normatius dels usos que s’hi poden fer, «tenint present el caràcter urbanitzat o rural dels terrenys contigus a cada un dels trams, així com el seu grau de protecció mediambiental».

La Comunitat Autònoma de les Illes du retràs en el desenvolupament d’aquesta figura de protecció i ordenació dels usos. A la Disposició Transitòria 24a. de l’actual Reglament de Costes, en vigor des de dia 12 d’octubre de 2014, s’establia el termini de què disposaven les administracions competents per tal de dur a terme aquesta catalogació, d’un any a partir de l’entrada en vigor del Reglament (això és: dia 12 d’octubre de 2015).

En general, tots els partits mallorquins i balears amb un mínim de sensibilitat “nacional” i, sobre tot, ambiental, cerquen la progressiva transferència de competències, també sobre litoral (veure, per exemple, les propostes de resolució de MÉS i El Pi, aprovades al Parlament el passat dia 27 de setembre).proposta_mes_resolucio12_parlament270916

proposta_elpi_resolucio12_parlament270916

noticiauh311016_govern_inici_gestions_traspas_competencies_litoral

Com s’ha apuntat anteriorment, la competència en ordenació del territori (per al cas, redacció del Pla d’Ordenació del Litoral) ja es té i no es desenvolupa, tot i anar endarrerits segons el que marca el Reglament de Costes en vigor i, sobre tot, tot i ser potencialment beneficiosa per a les Illes pel que suposa d’ordenació i limitació d’usos, comparativament parlant si tenim present que, actualment, des de Costes s’actua amb una normativa a la mà (Llei i Reglament de Costes) gens adequada pel que fa a la realitat de les Illes.

Ple d’octubre de 2016. La nostra proposta sobre reducció de les bosses de plàstic d’un sol ús.

La nostra proposta sobre la reducció de les bosses de plàstic d’un sol ús a Artà:

CAP A UN HORITZÓ SENSE BOSSES DE PLÀSTIC D’UN SOL ÚS AL MUNICIPI D’ARTÀpoubelle-man

UIA ha presentat per a debat, al Ple de demà, una Moció relativa a “Prevenció de residus: prohibició de les bosses de plàstic d’un sòl ús“. Naturalment, estam d’acord amb el plantejament que s’hi formula, de la necessitat de reduir aquest tipus de residu. També coincidim que, des dels Ajuntaments -i per suposat, des de l’Ajuntament d’Artà, compromès amb la protecció del medi ambient-, s’han de fer els esforços, complementaris, que es pugui.

Dilluns passat, durant la reunió de la Comissió Informativa General, la nostra regidora, Aina Comas, va exposar una proposta alternativa de Moció que, recollint l’esperit de la d’UIA i els objectius, pensam que hi aporta una informació més afinada, amb una major claredat pel que fa a les competències (i obligacions) de les diferents administracions -de l’estatal fins a la local, passant per una Comunitat Autònoma que no disposa, a dia d’avui, de Llei de Residus (!) i un Consell de Mallorca que revisa, actualment, el Pla Director Sectorial en la matèria.

En conseqüència, a la versió modificada de la Moció dels UIA, el que proposam és que, per a una eliminació, el 2018, de les bosses de plàstic d’un sol ús i implantar les bosses compostables, biodegradables de paper o altres ecològiques, s’insti les administracions competents a desenvolupar les seves normatives atenent a la problemàtica de les bosses de plàstic cap a la seva eliminació (donant, al cap i a la fi, compliment a les Directives europees i Llei estatal) i, per la part de l’equip de govern, a incorporar a les campanyes informatives i educatives en residus (que, de fet, ja es duen a terme) un Pla de transició per al 2017, comptant amb la participació del sector comercial; i, si s’escau, actualitzar l’Ordenança municipal de neteja, deixalles i residus sòlids urbans del municipi, incorporant els Plans de prevenció de residus (que, com s’explica, són uns Plans que ha de fer el Consell).

Hores d’ara, la Moció d’UIA tal i com la presentaren originalment, és la incorporada a l’ordre del dia de la sessió plenària de dilluns, sense que hàgim rebut comunicació sobre el seu parer respecte de les nostres propostes de modificació. Hem fet un esforç per recollir en positiu la iniciativa d’UIA i millorar-la, a temps, per a possibilitar una negociació i aprovar amb el màxim consens i la majoria més ampla un document a partir del qual treballar aquesta problemàtica. Veurem què passa al Ple…

L’Estat retorna a l’Ajuntament 2.190,68€ en concepte de “Cèntim sanitari” indegudament ingressat

L’Ajuntament d’Artà va rebre, el passat dia 13, comunicació de dia 1 de la «Agencia Tributaria» espanyola relativa a la Resolució favorable del procediment de devolució d’ingressos indeguts per les quantitats abonades en concepte d'”Impost sobre les Vendes minoristes de determinats Hidrocarburs”, popularment conegut com “Cèntim sanitari” que, com bé sabeu, va ser declarat no conforme a la normativa comunitària pel TJUE dia 27 de febrer de 2014.20160914091131L’endemà mateix d’aquesta data, dia 28 de febrer de 2014, per part d’IV d’Artà ja es presentava a l’Ajuntament una instància donant coneixement de la sentència, i sol·licitant la corresponent reclamació.

Davant la passivitat i desídia de la regidora d’Hisenda del moment, Magdalena Maria (UIA), es va tornar a insistir, al Ple de dia 29 d’abril de 2014, en aquesta ocasió, en forma de Moció, que va ser aprovada per unanimitat. Atès que no obstant aquest mandat del Ple, continuaven fora fer-hi res, es va tornar a insistir mitjançant instància (i pressió amb mitjans de comunicació), l’octubre de 2014.

Aquí el darrer comunicat de premsa emès per IV al respecte: http://verds-esquerra.blogspot.com.es/2014/10/lajuntament-darta-no-reclama-allo-pagat.html

Per mor que aquest procediment de devolució d’ingressos indeguts està subjecte a terminis de prescripció de les quantitats abonades, podem dir amb prou seguretat que si l’Ajuntament (la regidora d’Hisenda del moment) hagués actuat amb la diligència que corresponia donant ordre d’inici de l’expedient des del primer moment -no es pot admetre la ignorància com a excusa-, la quantitat hauria estat més alta.

Agraïm a les funcionàries municipals del Departament de Tresoreria la bona feina feta en aquest expedient, que ens consta que ha estat complicada i laboriosa.

L’Ajuntament d’Artà manifesta la seva oposició al nou emissari submarí de la depuradora de Ca’n Picafort

A proposta de l’Ajuntament de Santa Margalida i amb la col·laboració del GOB Mallorca

L’Ajuntament d’Artà manifesta al Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient i a la Conselleria de Medi Ambient la seva oposició frontal al projecte de nou emissari submarí de l’EDAR de Ca’n Picafort

La comunicació s’ha acordat en reunió extraordinària, avui, de la Junta de Govern Local

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Artà, conformada per representats d’Alternativa per Artà (1), El Pi (2) i Socialistes d’Artà (2), ha acordat avui, en sessió extraordinària convocada per tractar aquest únic punt -amb l’assistència del Batle, T. Gili, el 1er. Tinent de Batle, M. Galán, i la 2a. Tinent de Batle, Aina Comas Delgado- manifestar expressament al Ministeri de Medi Ambient i a la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient del Govern Balear, la seva oposició al projecte «Nova EDAR. Col·lectors i emissari a Ca’n Picafort. T.M. de Santa Margalida. Illes Balears. Clau 11.307-0466/2101. Codi 20150098 DEP».

NotíciaÚH230716_Emissari_CanPicafort(Retall del diari Última Hora, de dia 23-07-2013)

L’Acord s’ha pres a rel d’una sol·licitud expressa formulada per l’Ajuntament de Santa Margalida que, com el GOB Mallorca, també han reiterat l’oposició frontal a aquesta infraestructura submarina.

Novament, l’Ajuntament artanenc actua en defensa dels valors ambientals del seu propi territori. Igual que ho feu fa mig any contra el projecte de xibiu promogut per l’Ajuntament de Santa Margalida -per ubicar-se el mateix dins de territori artanenc i per anar en contra d’una adequada conservació dels valors naturals de l’arenal de Sa Canova i el torrent de Na Borges-, ara ho fa instat per aquell mateix Ajuntament veïnat, en defensa dels valor naturals submergits presents i expressament protegits per normativa europea i autonòmica.

AcordEmissariCanPicafort290716

mapa llevant(Imatge de l’àmbit de la Reserva Marina de Llevant)

A l’Acord, bàsicament, es remarca la existència sempre de riscs que els emissaris com aquests d’aigües depurades d’una Estació de Depuració d’Agües Residuals (EDAR) no avaqüin sempre aigües degudament tractades, i s’hi remarquen figures de protecció ambiental de caràcter europeu i autonòmic presents a l’entorn, com són ara el LIC-ZEPA ES5310005 Badies de Pollença i Alcúdia (Xarxa Natura 2000), un del principals valors del qual són els fons amb praderia de posidònia oceànica, i la Reserva Marina de Llevant, molt pròxima a l’esmentada infraestructura.

LICBadiesAlcudiaPollensa(Imatge del l’àmbit del Lloc d’Interès Comunitari (LIC) Badies de Pollença i Alcúdia)

Celebram l’ampliació, de 20 a 100 metres, del marge de servitud de protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre corresponent a la illeta del Molí d’en Regalat

vista_aeria_colonia_illeta_moli_ideib

La Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i de la mar del Ministeri de Medi Ambient ho va aprovar dia 22 de juny

Alternativa celebra l’ampliació, de 20 a 100 metres, de la zona completament inedificable des de la mar a la illeta del Molí d’en Regalat, i espera que per part de la promotora com de l’Ajuntament es desisteixi de continuar defensant la desprotecció urbanística de la Illeta.

Aquesta resolució finalitza la via administrativa. S’estableix un termini d’un mes per a la interposició d’un recurs de reposició, i de dos mesos per a recurs pel contenciós-administratiu

MolíDenRegalat

Ahir divendres, diferents subjectes personats en l’expedient de revisió del marge de servitud del DPMT corresponent a la illeta del Molí d’en Regalat (15.864 m2), a la Colònia de Sant Pere (entre d’altres, els ecosocialistes d’Artà, el GOB i l’Ajuntament d’Artà), varen rebre notificació de part de la Demarcació de Costes a les Illes, referent a l’Ordre Ministerial de 22 de juny, per la qual es modifica la zona de ribera de la mar i el límit de la zona de servitud de protecció, després de gairebé sis anys de tramitació d’un expedient de revisió d’aquesta zona de protecció instada l’estiu de 2010 per l’Associació de Veïnats de Montferrutx, el GOB i els ecosocialistes d’Artà (en aquells moments, “Verds-Esquerra d’Artà”). El govern central ha estimat les tesis dels ecologistes i veïnats, en entendre que la determinació del límit de servitud de protecció establerta per Ordre Ministerial l’any 1995 era incorrecta i que, com que no ha quedat provat que hi existeixin drets urbanístics indemnitzables, correspon ampliar-la a 100 metres des de la línia de ribera de la mar, atès que les servituds de costa són imprescriptibles.

Aquella sol·licitud dels diferents col·lectius explotava la suspensió de l’Adaptació de les Normes Subsidiàries (NNSS) d’Artà al Pla Territorial de Mallorca (PTM) pel que fa a aquesta illeta, després de la decisiva intervenció del llavors conseller del Consell pel Bloc per Mallorca Antoni Alorda qui, en reunió de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric de dia 28 de maig de 2010, va sol·licitar explicacions tècniques acurades sobre la zona de servitud de protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre prevista en la Llei 22/1988, de 22 de juliol, de Costes (en especial, atesa la Disposició Transitòria 3a.), que podria afectar gran part dels terrenys de la illeta del Molí d’en Regalat. En el planejament que es volia aprovar per part de l’Ajuntament -amb el vist-i-plau dels tècnics del Consell, que prèviament hi havien informat favorablement- s’assumia  com a fet consumat i incorregible (tal i com defensava, amb contundència, el Cap de la Demarcació de Costes a les Illes del moment, Celestí Alomar (PSOE)) que el marge de servitud de protecció era de 20 metres. És per això i fins al moment, que la proposta municipal de NNSS pel que fa a la illeta en qüestió va quedar en suspens pel que fa a la seva aprovació definitiva i adaptació al PTM, a l’espera de resoldre aquesta qüestió, aclarida ara pel Ministeri.Plànol 18 xalets Conveni Aj. Artà-Porto Sa Coloni març 2005Prèviament però -i aquest és un dels motius principals argumentats ara pel Ministeri per aprovar l’ampliació de la zona de servitud de protecció-, el conveni urbanístic per a edificar a la illeta 18 xalets amb la promotora, Porto Sa Coloni, S.A., aprovat pel Ple de l’Ajuntament d’Artà en sessió del Ple de febrer de 2005, a proposta del PSOE i UM i amb el suport condicionat del PP, havia estat declarat nul de ple dret pel TSJIB, en sentència ferma de 10 de setembre de 2009. L’Ajuntament, en virtut d’aquest conveni amb la promotora, havia de rebre la quantitat d’1.200.000 euros, 500.000 dels quals s’ingressaren en aquell mateix moment. Fa estona que els ecologistes d’Artà en proposen la seva devolució com abans millor i especialment a partir del moment que la sentència havia anul·lat el conveni.

A proposta del PP, part d’aquests doblers quedaven compromesos per a la construcció del nou centre de la gent gran de la Colònia. A part de Julen Adrián, representant aleshores dels ecologistes d’EU-EV, també hi votaren en contra els regidors de la Unió d’Independents d’Artà (UIA). Ja en aquells moments el regidor ecosocialista, donant veu a l’Associació de Veïnats de Mont Ferrutx, al representant de la qual no es va permetre intervenir, exposava la necessitat de remetre la documentació urbanística a Demarcació de Costes, atès que els terrenys no eren urbans en el moment de l’aprovació de la Llei de Costes de 1988 i, per tant, s’hi esqueia una franja de protecció de 100 metres.

El vot en contra d’UIA, en canvi, venia motivat sobre tot per tractar-se d’un conveni pitjor que el que havien preparat i proposat ells uns mesos abans, estant en el poder municipal. Davant la proposta de Conveni d’UIA, UM va votar en contra, descrivint aleshores com errònia la qualificació urbana dels terrenys que s’hi plantejava i posant en dubte el sentit del Conveni: per quin motiu hauria la promotora de cedir dos xalets o el seu valor, si tenia drets urbanístics. Posteriorment, UM-El Pi ha estat un del partits més defensors de l’edificabilitat de la illeta a partir dels 20 metres de distància de la mar.

Tant PSOE com PP, fins al moment, han defensat sempre la natura urbana de la illeta, i subratllat en aquest sentit la seva coherència.

L’anul·lació per la justícia del Conveni es fonamentava sobre tot, en que els terrenys no acomplien els requisits per ser sòl urbà: ni el definia així el Pla Territorial Insular, ni constava a cap planificació urbanística (no hi ha Pla parcial aprovat), ni tenia tots els serveis propis d’una zona urbana, com són les connexions viàries, d’aigua, elèctriques i de clavegueram. Si així es constatava en sentència ferma l’any 2009, evidentment aquests mateixos condicionants de la qualificació urbanística dels terrenys havien de ser els mateixos i en qualsevol cas no més avançats en el moment de l’aprovació de la Llei de Costes l’any 1988, que defineix les servituds de costa com imprescriptibles i per això “recuperables”, per exemple, amb una revisió com la resolta ara -a no ser que, entre d’altres excepcions, es demostri que als terrenys potencialment afectats hi existeixin drets urbanístics indemnitzables.

La tesi de l’existència de drets urbanístics indemnitzables ha estat defensada insistentment tant per part de la promotora, com per part de l’Ajuntament d’Artà, fins al passat mes de març, quan la Junta de Govern Local va acordar la remissió d’un nou informe jurídic relatiu a l’expedient de tramitació per part del Ministeri de modificació del límit de la zona de servitud de protecció corresponent a la illeta, i les eventuals conseqüències indemnitzatòries de la seva aplicació (de l’ampliació d’aquesta zona de servitud e protecció). Aina Comas Delgado, representant d’Alternativa per Artà i membre de la JGL, va votar en contra d’aquest Acord i n’ha donat comunicació expressa a Demarcació de Costes a les Illes per tal que consti en l’expedient. D’informes jurídics molt semblants a aquest, l’Ajuntament d’Artà ja n’havia remés al Ministeri al menys dos més, a través d’Acords de Ple presos el juliol de 2014 i l’abril de 2015.

Alternativa per Artà celebra aquesta magnífica notícia i espera que per part de la promotora com de l’Ajuntament es desisteixi de continuar defensant la desprotecció urbanística de la Illeta.

Donam dos exemplars del llibre “África en movimiento” a les Biblioteques municipals d’Artà

Donacio200516AfricaMoviment

Divendres vàrem poder fer donació de dos exemplars del llibre “África en movimiento”, del professor a la UAM i membre de l’Institut Internacional de Drets Humans d’Estrasburg Mbuyi Kabunda, que ens el presentà amb ocasió del “Divendres Alternatiu” celebrat el passat dia 6 de febrer. Aquests llibres obraran properament a les Biblioteques municipals d’Artà.MKabunda_AMascaro_DivendresAlternatiu060216_AfricaEnMovimiento2

Recordam que divendres que ve, dia 27 (20 h., Teatre d’Artà), el ponent convidat serà el professor d’Antropologia de la UIB Alexandre Miquel, amb una xerrada que té per títol: “Primavera àrab a la tardor (?)”. Hi estau totes convidades!Cartell_DivendresAlternatiu270516_AlexandreMiquel

Actes en Commemoració de la II República. Visita al Campament dels presos (10-04-2016)

L’Ajuntament d’Artà (regidoria de Patrimoni) ha organitzat dos actes aquest mes d’abril, per tal de fer memòria històrica i homenatjar els represaliats republicans d’Artà (i molts altres com el milenar llarg de presos anònims en règim de treballs forçats) que hi passaren un temps, concretament, al Campament dels presos (també conegut com «dels soldats»).IMG_20160410_101554

L’acte d’avui ha consistit en una pujada al Campament, en col·laboració amb el Parc Natural de Llevant i l’Associació d’Amics del Campament dels soldats.

S’ha iniciat amb una introducció de l’historiador artanenc Jaume Morey, que divendres presentarà al Teatre (20 h.) el seu llibre Artà. Llarg camí cap al desastre.

DSC_0090Tant Morey com un representant de l’Associació d’Amics del Campament dels soldats, Antoni Puig, arqueòleg, han descrit a la cinquantena d’assistents, les condicions que patiren els represaliats, marcades per la fam, la insalubritat i unes condicions de feina difícilment imaginables avui.

Trobau aquestes i altres imatges, a través d’aquest enllaç.FotoCampament100416_TCaldentey_RevistaBellpuig(Foto de T. Caldentey/Revista Bellpuig)