Metges i infermers de l’ADSPIB presenten les seves propostes per promoure la Salut Pública des dels Ajuntaments

L’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes Balears es presenta a Artà

Metges i infermers de l’ADSP-IB presenten les seves propostes per promoure la Salut Pública des dels Ajuntaments

Acte corresponent al cicle «Divendres Alternatius», demà divendres dia 28 a les 20 h. a la cafeteria del Teatre d’Artà

L’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública (ADSP-Illes Balears) es presenta demà divendres a Artà dins de la sèrie de xerrades que, sota el títol de «Divendres Alternatius», ve desenvolupant des de fa anys Alternativa per Artà i els grups que l’han precedit sota altres noms.

salut

En aquest cas seran tres sanitaris, Juan Manuel Aranda, metge d’atenció Primària a l’Unitat Bàsica de Salut d’Alcúdia; Juan de Pedro, infermer i degà de la Facultat d’Infermeria de la UIB, i Ana Espino, neuròloga de l’Hospital Son Llàtzer, que centraran les seves intervencions en la creació i promoció de la salut des de la Sanitat Pública, i especialment en tot allò que poden fer els Ajuntaments per promoure la salut de la població i la Participació Ciutadana, tant en el dissenys dels programes de salut necessaris en la prevenció i promoció d’hàbits saludables, com per a la detecció de problemes i la defensa del Sistema Públic de Salut per tota la ciutadania, dret constantment amenaçat i retallat durant la present crisi econòmica -basti recordar el dolorós «cas Alfa Pam».

Des del punt de vista d’Aina Comas, regidora de Salut de l’Ajuntament d’Artà, «Sempre hem estat per la defensa d’una Sanitat universal, gratuïta i de qualitat, i els principis de l’ADSP; però, des d’un punt de vista municipalista, és especialment interessant conèixer experiències de Participació Ciutadana dins l’àmbit sanitari, creació de Consells de Salut, especialment ara, moment en què s’està a punt de redactar el projecte de nou Centre de Salut d’Artà. Per a nosaltres és evident que la sanitat i la salut pública tenen molt a veure amb l’oferta del Sistema Públic de Salut; però, també, amb la interrelació que el sistema sanitari estableix amb la ciutadania globalment i amb tots i cadascun dels diferents sectors socials que la conformen: tercera edat, joventut, infància, clubs esportius, mares i pares joves, dones, món laboral, persones en situació d’atur, immigrants i nous vinguts, etc.»

Comunicat Regidoria de Medi Ambient: Millores en la conservació dels sistemes dunars de Cala Mitjana i Sa Canova

sacanova_detall_arena_flonja_cavalls_corredorinterdunarAjuntament i administracions supramunicipals acorden millores en la vigilància i senyalització del litoral artanenc

Es durà terme una vigilància coordinada i es millorarà la senyalètica de Sa Canova i Cala Mitjana per evitar el deteriorament dels sistemes dunars

calamitjana201116_senyalgr222_actual_panoramica_des_de_acces_calatorta_sistemadunar_encordat

L’Ajuntament d’Artà i les institucions supramunicipals competents (Demarcació de Costes, Conselleria de Medi Ambient i Consell de Mallorca) duran a terme la vigilància coordinada del litoral del municipi. Així es va acordar en una reunió a quatre bandes el passat dimecres 14 de desembre. Per altra banda, també es varen decidir algunes millores en la senyalització a les platges. Es va tractar la problemàtica de dues platges: Cala Mitjana i Sa Canova:

Cala Mitjana

Davant la demanda de l’Ajuntament per a eliminar o reubicar les cordes desguassaires que marquen un camí, la Demarcació de Costes es va comprometre a llevar-les o, si un cas, reubicar-les a la zona davantera de les dunes. Això es faria a partir de l’aprovació definitiva del Pla especial d’ordenació i de protecció de la ruta Artà-Lluc (GR-222). També es va consensuar l’eliminació d’alguns senyals obsolets i una ubicació correcta de la resta (que no segueixen la grafia de GR per un error en la seva col·locació).calamitjana201116_sistemadunar_erosionat_intervenciocostes2010_detall

Context: Amb ocasió de l’eliminació d’un antic vial d’asfalt que hi havia damunt les dunes l’any 2010 per part de Demarcació de Costes, aquesta administració va ubicar a la mateixa zona un seguit de «cordes desguassaires» de manera que es creava un camí innecessari i perjudicial per a l’equilibri dunar. El Consell de Mallorca, per la seva banda, ha ubicat senyals de la GR-222 indicant el pas d’aquesta ruta per aquell camí de manera errònia, ja que la GR-222 grafia el pas per la zona de vorera de mar («zona de batuda»), on la circulació no és tan perjudicial per al sistema dunar.calamitjana201116_doblecartellemergencies_detall

Sa Canovasacanova_excursio_organitzada_cavalls_corredorinterdunar2

La regidora va proposar la instal·lació d’una passarel·la aèria de fusta per evitar lerosió (provocada pel pas dels cavalls) del camí o «corredor interdunar» que va des de s’Estanyol fins al torrent de Na Borges, que també està senyalitzat en la ruta GR 222. Per part de la Demarcació de Costes, però, a curt termini no es preveu poder fer una despesa com aquesta ni modificar el traçat.

Com a primera actuació, per tant, s’acordà una vigilància coordinada entre efectius locals i agents de medi ambient. Per altra banda, també es col·locarà senyalètica especificant aquesta prohibició del pas de cavalls per aquest camí.sacanova_general_corredorinterdunar_zonaerosionada

Context: cal recordar que el pas de cavalls està prohibit pel Pla especial de Protecció de l’ANEI de Sa Canova i indicat com a factor de vulnerabilitat en la fitxa tècnica del LIC de Na Borges , una figura de protecció europea. Aquest pas és molt freqüent en aquest corredor, sovint en excursions comercials. Això provoca que el sòl arenós s’afluixi i que els excursionistes no hi puguin caminar còmodament i, com a conseqüència surtin del camí delimitat per les cordes, amb la conseqüència que el vial s’acaba ampliant i s’erosiona el seu entorn als dos costats.

L’Ajuntament d’Artà ha comunicat tant al Consell de Mallorca com a la Demarcació de Costes els efectes perjudicials per al correcte equilibri del sistema dunar de Sa Canova, de l’ús d’aquest camí, que va ser consolidat l’any 2010.

Durant la reunió, el Director Insular de Medi Ambient, Josep Manchado, es va comprometre a recollir expressament la prohibició prohibició del pas de cavalls en el Pla especial d’ordenació i de protecció de la ruta d’Artà – Lluc (GR-222). Per part del Govern, el director general d’Espais Naturals, Miquel Mir, es va comprometre a incorporar un especial esment a la prohibició del pas de cavalls pel sistema dunar al Pla de Gestió del LIC de Na Borges, també en elaboració.

Iniciativa de l’Ajuntament

Aquesta reunió s’ha dut a terme després que l’Ajuntament d’Artà va aprovar per unanimitat dues al·legacions el passat mes d’abril. impulsades des de la regidoria de Medi ambient. Totes dues tenien un denominador comú: la perjudicial circulació de persones (i, per al cas de Sa Canova, també de cavalls) per zones especialment vulnerables i sensibles dels sistemes dunars de Cala Mitjana i Sa Canova.

L’Ajuntament ha exposat aquestes problemàtiques davant del Consell i Demarcació de Costes, recollint-les del Pla de Gestió sostenible del Litoral d’Artà, rebut el passat desembre per encàrrec municipal -que les tracta, de manera explícita, respectivament, a les pàgines 78-79 i 111. A part del problema de la circulació per damunt les dunes, també s’hi remarca -com a molts altres indrets del litoral artanenc- una mala gestió de la senyalètica implementada per les diferents Administracions.plagestiososteniblelitoralarta_taula4-15_aspectes_que_afecten_sistemadunar_sacanovaplagestiososteniblelitoralarta_taula_actuacions_calamitjana_

A la premsa:

Ara Balears, 17-12-2016

http://www.arabalears.cat/balears/Petites-passes-fermes-garantir-conservacio_0_1706829428.html
http://www.arabalears.cat/balears/Petites-passes-fermes-garantir-conservacio_0_1706829428.html

Diario de Mallorca, 17-12-2016dm171216_sacanovacalamitjana

Última Hora, 17-12-2016uh171216_sacanovacalamitjana

Proposta al Ple d’octubre: Instar la Conselleria de Territori a la redacció d’un Pla d’Ordenació del Litoral que blindi el caràcter verge de les platges d’Artà

Alternativa per Artà presenta al Ple una Moció amb què es proposa instar la Conselleria de Territori a la redacció d’un Pla d’Ordenació del Litoral que blindi el caràcter verge de les platges d’Artà. El grup municipal UIA s’hi ha adherit.

Es proposa també donar suport a una Proposició No de Llei del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, “Contra la reprivatització del litoral a les illes balears» i per tal de fer efectiu el traspàs de les competències executives en la gestió del domini públic marítimo-terrestre”.

planol_instal_lacionscostatemporada_figuresproteccio_liczepa_len_arta_visor_sitibsa(Imatge: Plànol de distribució d’instal·lacions de servei de temporada extret del Visor del SITIBSA (Conselleria de Territori); s’hi observen les diferents capes de protecció mediambiental)

Els motius per presentar aquesta Moció són, resumidament, els següents:
La pressió turística i d’usos lucratius sobre la nostra costa, a l’escaire de les temporades de rècords dels darrers anys, no fa més que augmentar, arribant a afectar el litoral d’Artà, i donant peu fins i tot a la presentació de projectes que no interessen al nostre municipi, com ara i recentment un bar de platja («xiringuito») dins l’àmbit del torrent de Na Borges, o un avant-projecte d’urbanització de 200 xalets al pinar de Sa Canova presentat l’any 2012 davant l’Ajuntament i en empara de la Llei de Turisme (“Llei Delgado”).

El compromís municipal envers la conservació del litoral artanenc i les seves platges és permanent, així com la convicció que la “Marca Artà” va i ha de continuar anant lligada a un territori, un litoral, i unes platges úniques pel seu estat de conservació verge i natural -també com a atractiu turístic únic (i sostenible).

La Llei de Costes, com el seu Reglament, recentment modificats, inclouen la prescripció a les Comunitats Autònomes d’establir la catalogació, determinació i delimitació de les platges urbanes i naturals, amb desenvolupament normatius dels usos que s’hi poden fer, «tenint present el caràcter urbanitzat o rural dels terrenys contigus a cada un dels trams, així com el seu grau de protecció mediambiental».

La Comunitat Autònoma de les Illes du retràs en el desenvolupament d’aquesta figura de protecció i ordenació dels usos. A la Disposició Transitòria 24a. de l’actual Reglament de Costes, en vigor des de dia 12 d’octubre de 2014, s’establia el termini de què disposaven les administracions competents per tal de dur a terme aquesta catalogació, d’un any a partir de l’entrada en vigor del Reglament (això és: dia 12 d’octubre de 2015).

En general, tots els partits mallorquins i balears amb un mínim de sensibilitat “nacional” i, sobre tot, ambiental, cerquen la progressiva transferència de competències, també sobre litoral (veure, per exemple, les propostes de resolució de MÉS i El Pi, aprovades al Parlament el passat dia 27 de setembre).proposta_mes_resolucio12_parlament270916

proposta_elpi_resolucio12_parlament270916

noticiauh311016_govern_inici_gestions_traspas_competencies_litoral

Com s’ha apuntat anteriorment, la competència en ordenació del territori (per al cas, redacció del Pla d’Ordenació del Litoral) ja es té i no es desenvolupa, tot i anar endarrerits segons el que marca el Reglament de Costes en vigor i, sobre tot, tot i ser potencialment beneficiosa per a les Illes pel que suposa d’ordenació i limitació d’usos, comparativament parlant si tenim present que, actualment, des de Costes s’actua amb una normativa a la mà (Llei i Reglament de Costes) gens adequada pel que fa a la realitat de les Illes.

Ple d’octubre de 2016. La nostra proposta sobre reducció de les bosses de plàstic d’un sol ús.

La nostra proposta sobre la reducció de les bosses de plàstic d’un sol ús a Artà:

CAP A UN HORITZÓ SENSE BOSSES DE PLÀSTIC D’UN SOL ÚS AL MUNICIPI D’ARTÀpoubelle-man

UIA ha presentat per a debat, al Ple de demà, una Moció relativa a “Prevenció de residus: prohibició de les bosses de plàstic d’un sòl ús“. Naturalment, estam d’acord amb el plantejament que s’hi formula, de la necessitat de reduir aquest tipus de residu. També coincidim que, des dels Ajuntaments -i per suposat, des de l’Ajuntament d’Artà, compromès amb la protecció del medi ambient-, s’han de fer els esforços, complementaris, que es pugui.

Dilluns passat, durant la reunió de la Comissió Informativa General, la nostra regidora, Aina Comas, va exposar una proposta alternativa de Moció que, recollint l’esperit de la d’UIA i els objectius, pensam que hi aporta una informació més afinada, amb una major claredat pel que fa a les competències (i obligacions) de les diferents administracions -de l’estatal fins a la local, passant per una Comunitat Autònoma que no disposa, a dia d’avui, de Llei de Residus (!) i un Consell de Mallorca que revisa, actualment, el Pla Director Sectorial en la matèria.

En conseqüència, a la versió modificada de la Moció dels UIA, el que proposam és que, per a una eliminació, el 2018, de les bosses de plàstic d’un sol ús i implantar les bosses compostables, biodegradables de paper o altres ecològiques, s’insti les administracions competents a desenvolupar les seves normatives atenent a la problemàtica de les bosses de plàstic cap a la seva eliminació (donant, al cap i a la fi, compliment a les Directives europees i Llei estatal) i, per la part de l’equip de govern, a incorporar a les campanyes informatives i educatives en residus (que, de fet, ja es duen a terme) un Pla de transició per al 2017, comptant amb la participació del sector comercial; i, si s’escau, actualitzar l’Ordenança municipal de neteja, deixalles i residus sòlids urbans del municipi, incorporant els Plans de prevenció de residus (que, com s’explica, són uns Plans que ha de fer el Consell).

Hores d’ara, la Moció d’UIA tal i com la presentaren originalment, és la incorporada a l’ordre del dia de la sessió plenària de dilluns, sense que hàgim rebut comunicació sobre el seu parer respecte de les nostres propostes de modificació. Hem fet un esforç per recollir en positiu la iniciativa d’UIA i millorar-la, a temps, per a possibilitar una negociació i aprovar amb el màxim consens i la majoria més ampla un document a partir del qual treballar aquesta problemàtica. Veurem què passa al Ple…

Vídeo i premsa. Taula rodona Artà 07-10-2016: “Volem recuperar el Parc Natural de Llevant?”

Accediu al vídeo que es va emetre en directe:

https://youtu.be/rYLxokcdFvg

Avui, a l’Ara Balears:

arabalears091016_mediambient_tambeafavor_ampliar_pnl(http://www.arabalears.cat/xarxa_local/Medi-Ambient-dampliar-Parc-Llevant_0_1665433601.html)

 

Divendres Alternatiu de dia 07-10-2016. Debat: “Volem recuperar el Parc Natural de Llevant?”

Divendres dia 7 d’octubre al Teatre d’Artà (Sala d’Actes, 20 h.), debat: “Volem recuperar el Parc Natural de Llevant?”

El consideram del tot necessari, entre d’altres motius, si volem tancar la porta a nous intents de desinformació, manipulació, tergiversació i, fins i tot, violència, com els que vam sofrir a principis de segle. Per a la seva màxima difusió, serà emès, en vídeo i en directe, per Ràdio Artà Municipal.

divendresalternatiu071016_taularedona_pnl1

Com sabeu, el passat mes de setembre Alternativa va proposar, en forma de Moció, la recuperació de l’abast del Parc Natural de Llevant (en endavant, PNL), al Terme municipal d’Artà, a la seva extensió inicial (2001).

La reactivació de la proposta ecologista, una mica com passà l’any 1999 amb el terrible incendi a Sa Duaia (es cremaren 1.112 Ha.) i per mor d’altres problemàtiques, com l’extracció lucrativa i descontrolada de garballons, va tenir de detonant els incendis de Sa Canova del passat mes d’agost, així com l’absència de gestió forestal.

L’incendi a Sa Duaia de dia 8 d’octubre de 1999 va provocar que al plenari extraordinari i urgent de dia 13 d’Octubre s’aprovés per unanimitat a l’Ajuntament d’Artà una Moció d’EU-EV que els ecologistes ja havien presentat l’anterior mes d’agost. Els ajuntaments dels voltants: Capdepera, Son Servera, Sant Llorenç i Santa Margalida es van afegir a la proposta artanenca.

Poc després, el Partit Popular va organitzar de la mà d’alguns hotelers i terratinents un gran moviment de manipulació, tergiversació i violència que no va poder impedir que el Govern Balear (Primer Pacte de Progrés) aprovés la declaració del PNL amb el Decret 127/2001, de 9 de novembre pel qual es declarà el Parc natural de la península de Llevant i les reserves naturals de Cap Ferrutx i Cap des Freu. Aquest parc tenia inicialment una extensió de 21.507 hectàrees, de les quals 16.232 hectàrees eren terrestres i 5.275 hectàrees eren d’àrea marina.

L’any 2003, el Govern de Jaume Matas (del qual avui tothom coneix la seva situació processal) va reduir l’extensió del PNL a les actuals 1.407,09 hectàrees terrestres, que corresponen a les finques públiques d’Aubarca-Es Verger i S’alqueria Vella, que havien estat adquirides pel Govern durant la tramitació del PNL. La finca de Sa Duaia, també pública, va quedar defora. Aquesta retallada salvatge i inèdita a nivell europeu de l’extensió del PNL es va imposar, sense cap tipus de debat, ni tan sols parlamentari, amb la Llei 10/2003, d’acompanyament pressupostari (Disposició addicional setzena).

El «Segon Pacte de Progrés» no va fer absolutament res respecte de la recuperació del PNL.

Ara, 17 anys després de la primera moció per crear un Pac Natural a Artà, amb una conjuntura política i social aparentment més favorable a la conservació del territori, després de l’inici del procés per declarar un nou Parc Natural en Es Trenc, i després d’un nou incendi forestal, el de Sa Canova, d’aquest passat estiu, que ha deixat en evidència l’absència de gestió forestal a les finques privades i el manteniment de les retallades de les plantilles de treballadors del PNL (i en general treballadors mediambientals) imposades per l’anterior govern del PP del José Ramón Bauzá i Biel Company, Alternativa per Artà, en continuïtat de la tasca iniciada per EU-EV (després Els Verds-Esquerra i Iverds) hem valorat que és l’ocasió oportuna per tornar a reobrir el debat de la recuperació del PNL al seu abast inicial, al menys al terme municipal d’Artà, on quan va ser tan brutalment mutilat encara hi havia pendents de resoldre peticions de propietaris que volien incloure les seves finques al PNL -que mai s’han contestat. Estam segurs que avui com a 1999 altres ajuntaments se’ns afegiran.

La nostra proposta va ser presentada al plenari ordinari del passat dia 26 de setembre i, malgrat que va rebre el suport de 12 dels 13 regidors de La Sala, vàrem optar per deixar-la damunt la taula per presentar-la conjuntament (a petició del portaveu de UIA) i per donar la possibilitat a aquest grup i/o a altres que ho trobin oportú per fer aportacions que puguin millorar la nostra moció -que hem d’agrair, ben igual que l’any 1999, ha estat revisada i millorada pel GOB.

L’acte de demà, dins de les activitats públiques que genèricament presentam com a «Divendres alternatius», amb format de debat i que té per títol «Volem recuperar el Parc Natural de Llevant?» serà presentat i moderat per la regidora d’Alternativa Aina Comas Delgado, però hem valorat que molt millor que la nostra, la veu de la proposta ecologista/conservacionista l’ha de posar en Toni Muñoz, biòleg, ornitòleg, ecologista i amic que sempre ens ha ajudat a l’hora d’afinar les nostres mocions.

Tolo Gili, portaveu del Grup municipal El Pi i actual batle d’Artà, evidentment està convidat en qualitat de batle. És cert que encara la moció no està aprovada, però no ho és menys, que al plenari de setembre totes les forces polítiques van marcar la seva posició.

Miquel Mir Gual, DG d’Espais Naturals i Biodiversitat del Govern Balear des del passat dia 1 d’octubre, té molt a dir-nos sobre què pensa el Govern Balear sobre la proposta de recuperació del PNL que previsiblement li dirigirà l’Ajuntament d’Artà el proper dilluns 31 d’octubre.

Els tres ponents intervendran en aquest ordre aproximadament uns 25 minuts cadascú i després donarem pas a un debat obert amb tots els presents fins el tancament de l’acte. Pensam que aquest debat és del tot necessari si volem tancar la porta a nous intents de desinformació, manipulació, tergiversació i violència com els que vam sofrir a principis de segle.

Moció per sol·licitar la recuperació del Parc Natural de Llevant a Artà. Resultat del debat al Ple

14359035_1595404250755758_2747462062978473799_n

La recuperació del Parc Natural de Llevant comença el seu recorregut institucional. El proper plenari d’octubre aprovarà una moció conjunta -que reculli de manera consensuada la interessant proposta del grup municipal Unió d’Independents d’Artà- de tots els partits presents a La Sala, amb l’excepció del PP.

Aina Comas no s’ha estalviat de recordar que el govern progressista 2007-2011 va mirar cap una altra banda quan podia haver recuperat els límits del parc inicials. I ho ha rematat dient que “Seria inassumible i decepcionant per Artà acabar la legislatura sense haver fet cap passa”.

“Es tracta d’aconseguir el major consense possible per recuperar el PNL al manco a Artà, i fins i tot ampliar-lo, per això ens estimem més deixar la moció damunt la taula fins el proper plenari i presentar-la com a moció conjunta”.

Moció: Sol·licitar al Govern de les Illes la recuperació de l’abast del Parc Natural de Llevant, al terme municipal d’Artà, a la seva extensió inicial

cstmquxwyaelwlp(Foto de Marga Frontera Borrueco)

La Moció d’Alternativa arriba al plenari amb el vot favorable d’Alternativa per Artà i l’abstenció dels restants 12 regidors

L’Ajuntament d’Artà votarà novament al plenari ordinari si demana al Govern Balear l’Ampliació del Parc Natural de Llevant al terme d’Artà a la seva extensió original

Els incendis de Sa Canova del passat més d’agost més d’agost i l’absència de gestió forestal reactiven la demanda dels ecologistes artanencs14355574_1594964454133071_7138492019805086578_n

L’únic vot de la Regidora Aina Comas (Alternativa per Artà) va bastar per a que la moció presentada per urgència a la darrera Comissió Informativa arribi al plenari ordinari de dilluns 26 de setembre davant les abstencions de la resta de regidors (PI, PSOE, UIA i PP), que es van estimar més reservar el sentit del seu vot pel dia del plenari, fet que deixa totes les opcions obertes.
Els incendis dels dies 16 i 18 d’agost a l’ANEI de Sa Canova i la manca de gestió forestal a les finques privades ha estat el detonant de la nova proposta de recuperació del Parc natural de Llevant (en endavant, PNL) al terme d’Artà, que es votarà al plenari ordinari del proper dilluns dia 26.
Segons afirma la moció, «Els incendis de Sa Canova han posat de manifest, una vegada més, la necessitat de planificar, ordenar i gestionar adequadament els espais naturals com aquest, que tot i ser privats constitueixen la major part del territori municipal. Més enllà de la millora en el seu aprofitament forestal, és evident que aquestes finques presenten un valor ambiental i paisatgístic de primer ordre i cal per tant vetllar per la seva conservació… Amb una planificació i gestió forestal específica, una adequada estratègia de defensa contra els incendis i un grau de vigilància suficient, eines més a l’abast dins l’àmbit d’un espai natural protegit, sense dubte s’hauria disposat de més eines per evitar el que va succeir.»

Però la qüestió forestal no és l’única. La eliminació d’ajudes després de la brutal retallada de l’extensió del Parc Natural de Llevant en desembre de 2003 ordenada pel Govern de Jaume Matas (de 16.232 hectàrees terrestres y 5.275 hectàrees d’àrea marina, es va quedar en les actuals 1.671,96 hectàrees terrestres), les despeses en gestió ambiental i vigilància que ha d’afrontar la Corporació d’Artà, la falta de reconeixement en el criteris de repartiment del Fons de Cooperació Local, la poca receptivitat de les autoritats supramunicipals a les peticions mediambientals que ha presentat l’ajuntament (vies parc a les carreteres de S’Ermita i Cala Torta-Cala Mitjana, al·legacions a la Ruta d’Artà a Lluc a peu, reclamacions a Costes per Sa Canova o Ca los Camps…) són altres dels motius que la regidora d’Alternativa per Artà argumenta per a la reobertura del debat per recuperar el PNL.

A més, les restriccions urbanístiques que el PNL va imposar en 2001 es van mantenir al terme d’Artà fins avui per voluntat de les successives equips de govern; però pel contrari es van perdre les subvencions que hi va haver en 2002 i 2003 a finques incloses, fet que pot animar als propietaris a tornar demanar la seva inclusió. De fet, l’ampliació podria ser més ambiciosa perquè quan es va retallar el PNL quedaren pendents de resoldre algunes peticions de propietaris de finques que havien quedat excloses del PNL i volien entrar-hi.

També es va perdre la brigada forestal durant el passat govern del PP i molt de llocs de feina a la plantilla del propi PNL. Segons la regidora, l’Ajuntament com a institució també ha sortit molt perjudicat per la reducció de la seva extensió a les finques públiques d’Aubarca i Es Verger (però no la de Sa Duaia), perquè al final l’Ajuntament acaba assumint despeses com la de la redacció del Pla d’Ordenació i Gestió Sostenible del del Litoral d’Artà; que sobrepassa els 10.000€. A tot això cal afegir la pèrdua de l’ocasió per promocionar segells de qualitat lligats al PNL.

Altre argument de pes dels ecosocialistes artanencs és que l’actual correlació de forces al Parlament i al Govern Balear sembla favorable a les forces que defensaven i promovien el PNL, mentre que el PP es troba a l’oposició i Jaume Mates, responsable de la gran retallada de desembre de 2003 és en una difícil situació processal. Igualment les protestes contra la massificació d’aquest estiu o el recent manifest #SenseLímitsNoHiHaFutur o la composició del propi Consistori artanenc pareixen configurar una conjuntura favorable a la recuperació del PNL a Artà.

Curiosament el PNL es va tramitar a partir d’altre greu incendi forestal el 12 d’octubre de 1999, que va motivar l’Ajuntament d’Artà a prendre l’acord de Sol·licitud a la Conselleria de Medi Ambient de l’inici de la redacció d’un Pla d’Ordenació de Recursos Naturals a la Serra de Llevant( Plenari 13/10/1999, punt 2on.) que l’actual moció pretén ratificar i sol·licitar la recuperació del PNL inicial a l’extensió original al municipi d’Artà.

Com a segon pas de la campanya per recuperar el PNL a Artà, pel proper 7 d’octubre al Teatre Alternativa per Artà ha organitzat una taula rodona sota el títol Volem recuperar el Parc Natural de Llevant? a la qual ja han confirmat la seva assistència Toni Muñoz, en representació del GOB, Tolo Gili, Batle d’Artà, i Caterina Amengual, Directora General d’Espais Naturals i Biodiversitat del Govern.

L’Ajuntament d’Artà manifesta la seva oposició al nou emissari submarí de la depuradora de Ca’n Picafort

A proposta de l’Ajuntament de Santa Margalida i amb la col·laboració del GOB Mallorca

L’Ajuntament d’Artà manifesta al Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient i a la Conselleria de Medi Ambient la seva oposició frontal al projecte de nou emissari submarí de l’EDAR de Ca’n Picafort

La comunicació s’ha acordat en reunió extraordinària, avui, de la Junta de Govern Local

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Artà, conformada per representats d’Alternativa per Artà (1), El Pi (2) i Socialistes d’Artà (2), ha acordat avui, en sessió extraordinària convocada per tractar aquest únic punt -amb l’assistència del Batle, T. Gili, el 1er. Tinent de Batle, M. Galán, i la 2a. Tinent de Batle, Aina Comas Delgado- manifestar expressament al Ministeri de Medi Ambient i a la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient del Govern Balear, la seva oposició al projecte «Nova EDAR. Col·lectors i emissari a Ca’n Picafort. T.M. de Santa Margalida. Illes Balears. Clau 11.307-0466/2101. Codi 20150098 DEP».

NotíciaÚH230716_Emissari_CanPicafort(Retall del diari Última Hora, de dia 23-07-2013)

L’Acord s’ha pres a rel d’una sol·licitud expressa formulada per l’Ajuntament de Santa Margalida que, com el GOB Mallorca, també han reiterat l’oposició frontal a aquesta infraestructura submarina.

Novament, l’Ajuntament artanenc actua en defensa dels valors ambientals del seu propi territori. Igual que ho feu fa mig any contra el projecte de xibiu promogut per l’Ajuntament de Santa Margalida -per ubicar-se el mateix dins de territori artanenc i per anar en contra d’una adequada conservació dels valors naturals de l’arenal de Sa Canova i el torrent de Na Borges-, ara ho fa instat per aquell mateix Ajuntament veïnat, en defensa dels valor naturals submergits presents i expressament protegits per normativa europea i autonòmica.

AcordEmissariCanPicafort290716

mapa llevant(Imatge de l’àmbit de la Reserva Marina de Llevant)

A l’Acord, bàsicament, es remarca la existència sempre de riscs que els emissaris com aquests d’aigües depurades d’una Estació de Depuració d’Agües Residuals (EDAR) no avaqüin sempre aigües degudament tractades, i s’hi remarquen figures de protecció ambiental de caràcter europeu i autonòmic presents a l’entorn, com són ara el LIC-ZEPA ES5310005 Badies de Pollença i Alcúdia (Xarxa Natura 2000), un del principals valors del qual són els fons amb praderia de posidònia oceànica, i la Reserva Marina de Llevant, molt pròxima a l’esmentada infraestructura.

LICBadiesAlcudiaPollensa(Imatge del l’àmbit del Lloc d’Interès Comunitari (LIC) Badies de Pollença i Alcúdia)

Sobre les “compensacions” que mereixeria Artà per haver protegit el territori

Ahir el diari “Última Hora” dedicà al nostre municipi editorial i portada de la secció “Part Forana”, al voltant de les “compensacions” que s’haurien d’anar materialitzant, atès que, a diferència de Campos, Artà sí ha mostrat al llarg dels anys una decidida aposta per la conservació dels valors territorials, ambientals, patrimonials i paisatgístics dels quals, al cap i a la fi, gaudeixen la resta d’illencs i turistes (que dormen i fan la despesa més important en altres municipis).CYMERA_20160414_111802

L’Ajuntament, com hem dit en anteriors ocasions, en general de manera molt majoritària, ha pres decisions que efectivament el diferencien d’altres com el de Campos, els màxims representants del qual falten a la veritat metòdicament quan manifesten que “han protegit tot el seu litoral”. Algunes no oblidam els esforços de l’Ajuntament de Campos, amb una despesa d’1 milió d’euros, per defensar els interessos de la promotora dels apartaments il.legals de Ses Covetes (el Govern, tots i totes, va haver d’aportar més de 300.000 euros per a la seva demolició). Tampoc no es pot menystenir, amb aquests mateixos efectes comparatius, la dada que l’Ajuntament de Campos, només en licitació de platges, ingressarà enguany 1.489.000 euros.

Fa no res, aquest passat gener, l’Ajuntament d’Artà manifestava (i actuava administrativament en el cas d’un projecte que s’endinsava dins territori artanenc a l’arenal) novament la seva voluntat que Sa Canova romangués completament verge, davant les instal·lacions de temporada i xibiu a Son Serra de Marina.

L’Ajuntament d’Artà, al contrari del de Campos, que considera un Parc Natural un càstig, ha manifestat en successives ocasions i en diferents legislatures, la seva voluntat que el Parc Natural de Llevant s’ampliï. També ha manifestat la voluntat que s’ampliï la Reserva Marina de Llevant, i que es recuperi la plantilla per mantenir tots dos espais naturals protegits.

El passat gener, aprovava per unanimitat una Moció que es reiterarà properament al Govern, aprofitant la visita de la Consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, que es tengui en consideració el factor de la protecció territorial, per a la distribució anual del fons de cooperació municipal entre els diversos ajuntaments de les Illes.

El passat octubre, el mateix Ple reclamava al Govern que dissenyàs un impost a les estades turístiques tipus “ECOtaxa”, prioritzant el destí del recaptat als valors naturals i patrimonials.

Quan el Batle de Campos diu que amb la implantació del Parc natural d’Es Trenc/Es Salobrar, es tractarà de delinqüents aquells que facin “una palada d’obra per error”, l’Ajuntament d’Artà ha delegat la disciplina urbanística en el Consell, per a garantir la seguretat jurídica dels veïnats (i de l’Ajuntament), així com el territori i el paisatge.

Continuarem estirant, des de l’esquerra i l’ecologisme, per a que el nostre Ajuntament continuï aquest camí.

Esperam que els partits del Govern, però també els de l’oposició parlamentària, especialment El Pi, treballin també cap a un horitzó diferent a l’actual, de manera que els municipis amb voluntat de protecció i conservació del patrimoni natural i cultural, es vegin bonificats i no castigats, com fins ara.CYMERA_20160414_111653