L’Associació per a la Defensa de la sanitat Pública (ADSPIB) presenta a Artà el llibre «Medicamentos: ¿derecho humano o negocio?»

Demà al Teatre (20 h.), dins del cicle de xerrades «Divendres Alternatius»

L’Associació per a la Defensa de la sanitat Pública (ADSPIB) presenta el llibre «Medicamentos: ¿derecho humano o negocio?»

El farmacèutic Francesc Puigventós Latorre, un dels 5 coautors del llibre, el presentarà de la mà de Rafael Berlanga, president de ADSPIB

Sin título-14La presentació de «Medicamentos: ¿derecho humano o negocio?» per un dels seus coautors, el farmacèutic Francesc Puigventós, es realitzarà el proper demà dia 16 a les 20 h. a la sala d’actes del Teatre Municipal d’Artà, introduïda per Rafel Berlanga, president de l’ADSPIB.

Aquest llibre és una denúncia dels abusos de la indústria farmacèutica i el sistema de patents que està suposant un encariment dels fàrmacs que està posant en risc els sistema sanitari públic. A la rel del problema, un model que prioritza la vió del medicament com a producte financer que no com a dret de les persones.

L’acte és obert, dirigit al públic en general, especialment al de l’àmbit sanitari, i serà seguit d’un col·loqui i un pamboli amb els conferenciants. Com és costum, Alternativa per Artà en farà donació de dos exemplars al Servei municipal de biblioteques, com a forma també de contribuir al debat sobre el present i futur de la Sanitat Pública i les amenaces que l’amenacen.

Continguts del llibre:

¿Es la salud un derecho humano fundamental?

¿Se está respetando ese derecho?

¿Hay personas que no pueden acceder a los medicamentos que necesitan?

¿Cuánto cuesta fabricar un medicamento?

¿Por qué son los precios excesivos?

¿Cuánto cuesta realmente la investigación?

¿Por qué se conceden monopolios a las empresas a través de las patentes y la exclusividad de datos?

¿Es verdad que se gasta más en marketing y en beneficios que en investigación?

¿Tienen la misma causa los problemas de exceso y de acceso en relación con los medicamentos?

¿Se ha convertido el medicamento en un producto financiero?

El actual modelo es eficiente para las empresas pero, ¿es eficiente para la sociedad?

En la raíz del problema está un modelo que prima más la visión del medicamento como producto financiero que como derecho de las personas.

Metges i infermers de l’ADSPIB presenten les seves propostes per promoure la Salut Pública des dels Ajuntaments

L’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes Balears es presenta a Artà

Metges i infermers de l’ADSP-IB presenten les seves propostes per promoure la Salut Pública des dels Ajuntaments

Acte corresponent al cicle «Divendres Alternatius», demà divendres dia 28 a les 20 h. a la cafeteria del Teatre d’Artà

L’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública (ADSP-Illes Balears) es presenta demà divendres a Artà dins de la sèrie de xerrades que, sota el títol de «Divendres Alternatius», ve desenvolupant des de fa anys Alternativa per Artà i els grups que l’han precedit sota altres noms.

salut

En aquest cas seran tres sanitaris, Juan Manuel Aranda, metge d’atenció Primària a l’Unitat Bàsica de Salut d’Alcúdia; Juan de Pedro, infermer i degà de la Facultat d’Infermeria de la UIB, i Ana Espino, neuròloga de l’Hospital Son Llàtzer, que centraran les seves intervencions en la creació i promoció de la salut des de la Sanitat Pública, i especialment en tot allò que poden fer els Ajuntaments per promoure la salut de la població i la Participació Ciutadana, tant en el dissenys dels programes de salut necessaris en la prevenció i promoció d’hàbits saludables, com per a la detecció de problemes i la defensa del Sistema Públic de Salut per tota la ciutadania, dret constantment amenaçat i retallat durant la present crisi econòmica -basti recordar el dolorós «cas Alfa Pam».

Des del punt de vista d’Aina Comas, regidora de Salut de l’Ajuntament d’Artà, «Sempre hem estat per la defensa d’una Sanitat universal, gratuïta i de qualitat, i els principis de l’ADSP; però, des d’un punt de vista municipalista, és especialment interessant conèixer experiències de Participació Ciutadana dins l’àmbit sanitari, creació de Consells de Salut, especialment ara, moment en què s’està a punt de redactar el projecte de nou Centre de Salut d’Artà. Per a nosaltres és evident que la sanitat i la salut pública tenen molt a veure amb l’oferta del Sistema Públic de Salut; però, també, amb la interrelació que el sistema sanitari estableix amb la ciutadania globalment i amb tots i cadascun dels diferents sectors socials que la conformen: tercera edat, joventut, infància, clubs esportius, mares i pares joves, dones, món laboral, persones en situació d’atur, immigrants i nous vinguts, etc.»

Entrevista a G. Febrer, gerent d’Estel de Llevant a “Última Hora” (02-05-2015)

A l’entrevista publicada a Última Hora el passat dilluns, Guillem Febrer, Gerent d’Estel de Llevant explica com varen ser els inicis de l’Associació, els motius de la seva creació i existència, i també desenvolupa algunes de les noves línies de feina que duen a terme, com ara tallers ocupacionals i de formació, vivendes tutelades, el Projecte de fonts d’aigua “Tres Glops”, etc.
Des de la regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Artà ja s’ha iniciat alguna col·laboració, i s’exploren noves possiblitats de feina conjunta, com ara l’enjardinament d’alguna zona verda a la Colònia de Sant Pere.

UH_Entrevista_GuillemFebrer_EstelDeLlevant020516
Des de la regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Artà ja s’ha iniciat alguna col·laboració, i s’exploren noves possibilitats de feina conjunta, com ara l’enjardinament d’alguna zona verda a la Colònia de Sant Pere.1228-IMG_0485(Foto: Ajuntament d’Artà)

Breu resum del tractat a l’escala feta a Artà dia 22, de la campanya “Repensem Mallorca”

CeLNLuFWIAA_dmU[Imatge publicada pel regidor d’UIA Amalio Arnandis a Twitter]

Com que el contingut de la notícia publicada avui a Diario de Mallorca sobre la visita del President del Consell de Mallorca a Artà dimarts és molt pobre -com ho és la informació donada, abans i després, fins ara, per part del propi Consell i D. I. de Participació Ciutadana i Joventut (a càrrec del “cap de l’#oposicióresponsable” d’Artà, J. Alzamora), havent-s’hi tractat qüestions molt interessants i trascendentals per al municipi, miram de resumir-ne esquemàticament, però de manera prou més extensa i així, també més entenedora, els punts sobre els que es va debatre.

Acompanyaren al President Miquel Ensenyat Joan Font (D.I. de Cooperació local), Jaume Alzamora (Director Insular Participació) i Catalina Socies (Cap de gabinet del President).

Exposició dels representants del Consell

1.- Joan Font començà explicant que, aviat, es convocaran dues línies d’Assistència tècnica als Ajuntaments, una de les quals per a projectes que poden abastar fins al 100% del cost de les obres -en el cas d’Artà la quantitat prevista és de 165.500 euros. L’altra convocatòria és per a despeses de manteniment, amb un pressupost de 20.500 euros.

2.- En estudi tenen altres possibles convocatòries de subvenció i finançament: una per a fuites d’aigua i l’altra per a la compra de vehicles municipals elèctrics.

3.- Informa que hi ha un servei web, Eurolocal, que és una eina per tal de detectar convocatòries europees a les qual els Ajuntaments s’hi poden acollir així com per donar suport tècnic per tal de preparar tota la documentació. (Posam enllaç a la web europea, atès que el contingut de la del Consell que hem trobat, està totalment desfasat.)

4.- També ofereixen l’estudi de les barreres arquitectòniques dels espais públics del municipi d’Artà i l’estudi de necessitats de personal tècnic dels ajuntaments (aparelladors, arquitectes, comptables, lletrats…)

5.- Possibilitat de col.laborar en l’estudi tècnic del consum energètic i de les mesures a prendre.

6.- També s’està estudiant el tema de les “bombes hidrants”, són les bombes d’aigua que els bombers fan servir, sobretot, als nuclis urbans petits.

El President explicà que té constància del tema dels Fons estatutaris originalment compromesos per a rehabilitar el monestir de Bellpuig. Que, a través d’un conveni, pendent de signar entre el Consell i l’Ajuntament d’Artà, es millora la situació a la pràctica, amb l’eliminació dels estrictes terminis d’aquelles inversions. Explicà també tornant a la situació dels Fons estatutaris que, de fet, el Govern de les Illes està encara pendent de signar-les, atesa aquesta situació de tenir un Govern de l’Estat en funcions.

Exposició dels representants municipals

1.- El Batle exposà que Artà és un dels poquíssims (dos o tres a tota l’illa) que ha adaptat la seva normativa urbanística (Normes Subsidiàries: NNSS) al Pla Territorial de Mallorca (PTM) aprovat l’any 2004, no obstant que aquesta adaptació era obligatòria. Això va significar un esforç important que no ha suposat cap mena de contraprestació ni de reconeixement per Artà tenint en compte per altra banda la protecció territorial assumida per l’Ajuntament via aquestes mateixes NNSS (aprovades i adaptades al PTM l’any 2010); es considera que això s’hauria de veure, d’alguna manera, recompensat, especialment ara que ja s’anuncia l’impuls d’un nou PTM.

2.- Es planteja la possibilitat que es facin càrrec de la construcció d’un nou parc de bombers. L’Ajuntament podria aportar el solar. L’anterior parc podria quedar per a usos municipal. (Apunt nostre: per a poder aportar sòl, per exemple, per al cas, per a un nou Parc de Bombers, és important tenir molt present una política “expansionista” en sòl urbà; per això vàrem insistir, en la Declaració d’intencions aprovada per l’Ajuntament fa unes setmanes, de cara a que s’instal·li al Polígon d’Artà uns nova residència privada de gent gran, que una de les formes de compensació a l’Ajuntament havia de ser la compra de sòl a disposició de l’Ajuntament).

3.- A. Comes, regidora de Serveis Socials, Medi Ambient i Patrimoni, va incidir que en temes socials hi ha bon nivell de col·laboració i inversió (s’ha pujat un poc) però trobam molt necessari l’estudi de la possibilitat d’aconseguir d’un sistema de transport adaptat per tal de que les persones majors que viuen a Sa Colònia (també Betlem i S’Estanyol) puguin fer ús del Centre de Dia. També es demanà més suport tècnic en el tema de l’elaboració i promoció del Pla d’Igualtat.

4.- En quant a Patrimoni, s’explicà les gestions amb Demarcació de Costes envers la cessió dels dos escars que encara queden a Ca los Camps. Que hi ha disponibilitat en fer aquesta cessió a l’Ajuntament d’Artà tot i que queda tancar el tema de la propietat dels mateixos amb els hereus de les concessions inicials. La demanda concreta: atès que aquestes edificacions tradicionals estan incloses en el conjunt arqueològic declarat com a Bé d’Interès General, i que el Consell, per tant, hi té alguna competència, s’espera de la institució insular alguna col·laboració, que pot ser econòmica i/o tècnica.

5.- Quant a residus, la regidora posà damunt la taula l’interès que es pugui tractar a Artà (o, al menys, a la comarca) la fracció orgànica així com les restes de poda, tal com ja han demanat altres ajuntaments. S’informà que aquesta voluntat ja ha estat traslladada a la Consellera de Medi Ambient, Sandra Espeja.

Aquest és un resum de les notes que va prendre la nostra regidora. L’Ajuntament rebrà del Consell un acta-resum del que es va parlar. També es va fer esment del tema dels períodes d’al·legacions a la nova Ronda d’Artà i a la GR-222, “d’Artà a Lluc a peu”. Avançàrem que en faríem, sobretot a la Gr-222, però no es tractà gaire més extensament. A continuació hi va haver una exposició del Repensem Mallorca a les entitats convocades.

Vivendes d’emergència social. Alguna de les línies de feina de la Regidoria de Serveis Socials

Una bona iniciativa, la de l’Ajuntament d’Inca publicada avui a la premsa: Bancos y consistorio crean una bolsa de viviendas de emergencia.

Des de l’Ajuntament d’Artà es va traslladar a la F. Armengol, dia 3, entre d’altres necessitats, la de comptar amb habitatges disponibles per a casos d’emergències, concretament, la possibilitat que, des del Govern, s’impulsàs alguna mena de conveni amb la SAREB de manera que l’Ajuntament pogués disposar d’almenys alguna les vivendes buides que té aquesta “banca dolenta” al municipi.

2018610

La Presidenta va indicar a la regidora de Serveis Socials, Aina Comes, el Conveni signat entre l’IBAVI i la SAREB, pel qual El Govern obtendrà 75 habitatges de la SAREB per destinar-los a lloguer social.

El contacte amb la Directora de l’IBAVI està fet i s’està a l’espera que es confirmi, en primer lloc, confirmació que Artà és un dels municipis en què es troben vivendes de la SAREB incloses al Conveni per, posteriorment, estudiar la fòrmula que permeti l’ús per part de l’Ajuntament.

Passes cap a un Protocol de compra pública ètica i contractació de béns i serveis que tingui en consideració la inclusió de persones en risc d’exclusió social

Des de la regidoria de Servei Socials s’examina aquests dies la viabilitat i possibilitats que hi ha establertes legalment, com s’ha fet ja des del Govern de les Illes, de reservar algun percentatge de la despesa en contractacions municipals, per als centres especials d’ocupació, a les empreses d’inserció (regulades en la Llei 44/2007, per a la regulació del règim de les empreses d’inserció), i als programes d’ocupació protegida.

L’horitzó, en virtud del Pacte de govern municipal signat el passat mes de juny, és introduir clàusules socials i mediambientals en les contractacions de béns i serveis que serveixin per a la incorporació laboral de col·lectius vulnerables, així com a l’establiment d’un Protocol de compra ètica.

En aquest sentit, i un poc amb vistes a l’establiment d’un possible conveni per subministrar aigua embotellada a les instal·lacions municipals, com per exemple ja s’ha fet des de l’Ajuntament de Sant Llorenç, ahir Aina Comes va visitar les instal·lacions del Projecte d’emprenedoria social “3Glops” -posat en marxa per 3 Salut Mental, que agrupa les associacions Gira-Sol, Es Garrover i Estel de Llevant-, iniciativa en què les persones amb malaltia mental, familiars, treballadors o voluntaris hi participen com a copropietaris.Visita_Aina_3Glops_Binissalem040216

Donació de dos exemplars del DVD “SOS3″ al Servei municipal de Biblioteques d’Artà

2Talment com es feia des d’IniciativaVerds d’Artà la passada legislatura en el cicle de xerrades, tallers, etc. “Divendres Verds”, quan era el cas de la presentació d’algun llibre, que se n’adquiriren exemplars per donar-los a les Biblioteques d’Artà per a la seva consulta (“L’esclatassang a les Illes Balears. Cuina, medi ambient i tradició”, de S. Pinya et. al., i “Corpus cavernario mayoricense”, de J.A. Encinas), des del primer moment que els autors i productors del documental “SOS3” posaren en marxa el micromecenantge per a la postproducció d’aquest documental, des d’Alternativa per Artà acordàrem participar-hi amb una aportació de 100 euros, dels doblers reunits per a la campanya electoral.1

Passats uns mesos, amb la projecció pública divendres passat al Teatre d’Artà del documental en el context del cicle “Divendres Alternatius”, amb l’acompanyament de la directora i guinista, Maria Fuster, i els representants de la PAH-Mallorca i de l’ONG Metges del Món (Àngela Pons i Xavier Mesquida, respectivament) i, avui de matí, la donació a l’Ajuntament de dos exemplars del DVD que s’han d’incorporar a les col·leccions de les biblioteques municipals d’Artà i la Colònia de Sant Pere, donam per culminada la nostra col·laboració amb els impulsors del documental, i ens consideram molt satisfets dels resultats de la nostra petita inversió de 100 euros decidida el mes de maig, en plena campanya electoral. Esperam haver contribuït positivament, d’aquesta manera, al menys des del punt de vista informatiu i social, al poble d’Artà, i a nosaltres, amb seguretat, ens ha resultat un procés privilegiat per a tenir un millor coneixement de la situació i de possibles accions polítiques locals i/o línies d’actuació.sostres-1

Breu ressenya de l’equip de “SOS3″ sobre l’acte de presentació del documental a Artà dia 29 de gener

CYMERA_20160129_201457

Agraint novament a l’equip productor la seva feina amb el documental, així com la presentació que feren divendres passat a Artà, dins del nostre cicle “Divendres Alternatius”, reproduïm la breu ressenya de l’acte publicada a la seva pàgina del Facebook. La segona imatge, és extreta d’aquella mateixa publicació.

Divendres passat ens vàrem sentir com a casa a la projecció de SOS3 a Artà. Moltes gràcies per l’acollida a Alternativa per Artà, al Teatre d’Artà i a tots els assistents. A més el debat posterior va servir per part de la PAH Mallorca per assessorar i informar a unes quantes persones que ho necessitaven. Molt contents de poder ajudar a fer difusió de la feina imprescindible que fa la Plataforma i també Metges del Món a través del testimoni de Xavier Mesquida”.

Foto_SOS3_presentacio_SOS3_Arta290116

sostres-1

Divendres Alternatiu 29 de gener: Projecció del documental “SOS3″

Vàrem participar en el finançament via Verkami de la postproducció d’aquest documental, i divendres dia 29 el projectarem al Teatre, amb la companyia i participació de la periodista Maria Fuster (directora i guionista), Àngela Pons (representant de la PAH-Mallorca), i de Xavi Mesquida (representant de l’ONG Metges del Món).

sostres-1

Divendres Alternatiu “Dones marroquines: estereotips i realitats”

DivendresAlternatiu_DonesMarroquinesDivendres dia 26 de novembre va tenir lloc la xerrada «Dones marroquines: estereotips i realitats», emmarcada en el cicle d’activitats Divendres Alternatius organitzat per Alternativa per Artà.

La ponent fou Malika Kathir, llicenciada en filologia francesa i doctoranda en llengües hispàniques. Parlà des de la seva experiència personal, com a dona marroquina immigrada, i professional com a mediadora intercultural.

Malika començà la xerrada expressant el seu desig que el temps i l’espai compartits fossin per crear ponts d’enteniment i treure les espines que suposen els estereotips. Sonà a l’inici una cançó en sefardí com a símbol de la barreja de cultures de la cantant Amina Alaoui, amb projecció d’una pintura que mostra la gran riquesa cultural del Marroc.CYMERA_20151127_201850

El “xoc de civilitzacions” actual alimenta els estereotips que molt encertadament SOS Racisme defineix com “virus culturals”, i Malika afegeix que estan en mans dels interessos del poder polític i econòmic. Anomena «ikear» al procés pel qual passem les persones, guiat i dissenyat perquè fem allò que volen els que tenen el poder.

La dona s’utilitza com el principal objecte de diferenciació cultural. Per tant, és la que sempre carrega amb els prejudicis, sempre és qüestionada. A més, al poder li interessa mantenir aquesta càrrega, ja que es té por al poder de la dona.

Per tal de rompre estereotips és necessari democratitzar el diàleg, parlar de tu a tu, fet que permetrà un coneixement mutu real i deixar de jutjar per l’aparença, ja que les mirades són espines que agredeixen la identitat. Les dones marroquines s’enfronten a ser jutjades per ser dones, pobres i immigrades. El seu paper no és gens fàcil, s’ha de ser molt forta.

Malika destacà el poder de la mediació com una eina eficaç a l’hora de crear ponts entre cultures. I, en contraposició amb aquesta, parlà de diferents models d’intervenció que enquisten les diferències. El primer, el model paternalista, tracta les dones com indefenses perquè parteix del supòsit de la falta d’habilitats d’aquestes. El segon model d’intervenció és aquell que parteix d’una valoració negativa, prejutja les dones per provenir de cultures que considera menys desenvolupades. I un tercer model que pretén salvar les dones de les seves tradicions perquè considera que estan atrapades en els rols tradicionals. Enfront d’aquests models Malika defensa una intervenció lliure de prejudicis que compti amb l’opinió de les dones immigrades a l’hora d’elaborar els programes i en la qual la relació professional sigui democràtica. I si algú creu que hi ha un manual d’instruccions per entendre i tractar les dones marroquines, aquest és el respecte a la diferència.

Maika parlà del perfil de les dones marroquines, que dividí segons el seu origen sigui urbà o rural. Les dones que procedeixen de grans ciutats tenen estudis secundaris o posteriors, en canvi, la majoria que procedeixen de zones rurals tenen un nivell educatiu baix i moltes són analfabetes. Habitualment, emigren al país d’acollida per reagrupació familiar. Arriben a un país del qual desconeixen la llengua, amb poca experiència laboral, i que les sotmet a un control comunitari, fets que provoquen el seu aïllament. És per tot això, sobretot pel desconeixement de la societat de la qual ara formen part, que senten nostàlgia.

Les dones a part d’estar sotmeses a la pressió comunitària, pel fet de ser dones són víctimes potencials de patir violència masclista, cosa que no es pot deixar passar per alt. Molt habitualment, els homes prenen decisions arbitràries en contra de les dones o almenys sense tenir-les en compte. A més, les dones es troben en situació d’inferioritat, depenen econòmicament i jurídicament dels homes, ja que el seu permís de residència depèn de l’home, i a vegades els homes utilitzen aquesta situació per fer xantatge.

L’educació de les filles depèn també de la procedència de la família, determinada pel nivell socioeconòmic i cultural. La filla gran assumeix la responsabilitat d’ajudar la mare en la cura dels seus germans i en les tasques domèstiques, cosa que no li permet jugar i divertir-se com la resta d’infants i joves de la seva edat. A més, les filles disposen de menys autonomia que els seus germans.

Durant la xerrada, Malika va fer menció a la premsa i la publicitat, que considera grans responsables de fomentar els estereotips. Les imatges publicitàries de les dones marroquines i les notícies accentuen el pes de la dona. A més, s’utilitza la imatge de la dona per fomentar l’alarmisme. És per això que Malika considera la imatge que transmet la publicitat i la premsa com un indicador d’acceptació: «Podrem parlar d’acceptació el dia que puguem veure un espot que reflecteixi la realitat intercultural de la societat.»

CYMERA_20151127_202357La xerrada va ser un èxit de participació, tant d’assistència com d’implicació i satisfacció de les persones que hi van participar. Es va aconseguir crear l’espai d’enteniment entre les participants de diferents cultures que pretenia Malika, moltes dones marroquines.