Alternativa per Artà torna a presentar al·legacions a la Variant nord d’Artà. Ja en presentaren a l’Estudi previ de reserva viària

Demanen que les carreteres de l’Ermita i la de Cala torta siguin considerades «vies parc» i siguin de titularitat del Consell, i que es tengui en compte la zona de risc d’inundacions de Sa Síquia i es re-naturalitzi aquest torrent

Alternativa per Artà presentà ahir al·legacions a l’Estudi informatiu per a la determinació de la zona de reserva viària de la variant nord d’Artà (clau 15-18.0-EI) i Estudi ambiental estratègic que avalua l’anterior des del punt de vista ambiental estratègic.

Les al·legacions de l’agrupació artanenca d’electors assumeixen la necessitat de la Variant Nord d’Artà, que connectarà la carretera de l’Ermita de Betlem, Ma-3333 amb la carretera de Capdepera en una nova rodona que es construirà entre la rodona de la carretera de Canyamel i la benzinera de Ses Pesqueres. Aquesta variant és necessària per facilitar la circulació de tràfic pesat, sobre tot agrícola-ramader, que actualment té moltes dificultats per accedir a la Ma-3333, i al temps també donarà un accés més còmode a la carretera Capdepera-Palma als vehicles dels barris de Na Carretó i Sa Clota.

La carretera de l’Ermita de Betlem és la via principal d’accés al parc Natural de Llevant (PNL), molt freqüentada per cicloturistes i senderistes, i travessa les zones LIC (Lloc d’Interès Comunitari) i ZEPA (Zona d’Especial Protecció de les Aus) de les Muntanyes d’Artà, espai de la Xarxa Natura 2000 declarat per a la conservació d’hàbitats i espècies prioritaris en virtut de la Directiva Hàbitats; aquests fets no consten ni a la Memòria, entre les «circumstàncies que justifiquen la declaració d’interès general»; ni tampoc a l’Annex 3, Análisis y prognosis del tràfic; tampoc es tenen en compte els animals (sobre tot, aus), que són atropellats dins les zones ZEPA. Per tot això, a l’escrit d’al·legacions es defensa que la velocitat màxima dels vehicles sigui de 30km/h, vies de molt baixa velocitat, per fer compatible la circulació viària amb els respecte a la fauna, els cicloturistes i els vianants.

Igualment, la formació sol·licita que la carretera de Cala Torta-Cala Mitjana i Cala Estreta (Cales Veges d’Artà) que actualment és de titularitat municipal i té unes característiques ambientals i d’ús públic en tot similars a la carretera de l’Ermita, però amb un elevat trànsit de vehicles turístics durant l’estiu, agreujat per un pèssim estat de conservació del paviment en la zona de Cala Mitjana-Cala Estreta, passi també a ser de titularitat del Consell, atès que té un claríssim interès supramunicipal. Aquesta via, a més dóna accés a les instal·lacions d’ABAQUA, com són la depuradora de Ses Pesqueres i la Basa d’Es Recó i a la finca pública de Sa Duaia de Dalt. L’agrupació ecologista recorda a les Al·legacions, que aquesta demanda la se va fer seva el Ple de l’Ajuntament d’Artà, per unanimitat, en sessió ordinària de juliol de 2016 (punt 6è. de l’ordre del dia).

DSC_3130DSC_3169

Ambdues vies estan incloses des de fa anys dins una ruta cicloturista de la Badia d’Alcúdia; totes dues apareixen com a «vies parc» al Pla Territorial de Mallorca (PTM); totes dues són vies d’accés al PNL i més encara a partir de la proposta d’ampliació que acaba de fer pública la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (CMAAP). Les dues són considerades de vital importància per aconseguir una integració en el territori segons la Memòria del PTM aprovada el 13 de desembre de 2004.viesparcPTMmapaEn el parer de l’agrupació, la Variant Nord no és en absolut una via interurbana (com afirma l’Annex 4), sinó urbana, pel que suposa d’accés fàcil a les zones urbanes de Sa Clota i Na Carretó; motiu de més perquè tingui una limitació, com a via urbana, de molt baixa velocitat, en la línia de pacificació del trànsit que fa anys es desenvolupa als nuclis urbans d’Artà.

La proposta del Consell deixa per un futur sense concretar els carrils reservats per a ciclistes (quan forma part, com s’ha dit, de rutes cicloturistes programades al PTM i la de Badia d’Alcúdia); aquestes es tornen a reclamar les Al·legacions d’Alternativa per Artà, així com a voravies per a vianants segregades de les dels ciclistes.

Una altra de les deficiències detectades és que la via travessa la zona inundable del torrent de Sa Síquia, entre la part baixa del poble i el camp de futbol de Ses Pesqueres (la darrera inundació es va produir el passat 17 de setembre), i aquest torrent de Sa Síquia (actualment encimentat i cobert d’una passarel·la de fusta, no consta com a zona de risc d’inundacions ni a les NN.SS. d’Artà ni tampoc al PTM. Alternativa per Artà demana que es subsani aquesta deficiència, que es tengui en compte al projecte constructiu, i que s’aprofiti l’avinentesa per a «renaturalizar» i ampliar aquest torrent des de la sortida del poble fins a la desembocadura al Torrent des Cocons (o d’Es Millac) i refer el passeig de fusta que actualment cobreix Sa Síquia, millorant la qualitat ambiental de tota la zona inundable i facilitant un millor cabal d’aigua.12

[Imatges d’inundacions a la zona, d’aquesta setmana passada]

Alternativa per Artà sol·licita que la nova Variant Nord respecti aquell actual passeig per a vianants que actualment discorre per damunt Sa Síquia entre el poble i el camp de futbol de Ses Pesqueres, via segura pels atlots que juguen futbol, però també zona de passeig de persones majors

Per últim Alternativa per Artà reitera que tota la documentació tècnica exposada públicament per a al·legacions fins a data de termini d’ahir, dia 19 de setembre, torna a presentar-se pel Consell únicament en castellà, sense versió en català, tal i com estableix la normativa lingüística de la pròpia institució insular. Aquest fet ja va ser assenyalat pels ecologistes d’Artà fa 2 anys, amb ocasió de les al·legacions que presentaren davant l’exposició pública de l’Estudi informatiu per a la determinació de la zona de reserva viària. A pesar d’això, i passats dos anys de govern amb suposada sensibilitat lingüística, no es percep cap canvi en aquest sentit.

Comunicat Regidoria de Medi Ambient: Millores en la conservació dels sistemes dunars de Cala Mitjana i Sa Canova

sacanova_detall_arena_flonja_cavalls_corredorinterdunarAjuntament i administracions supramunicipals acorden millores en la vigilància i senyalització del litoral artanenc

Es durà terme una vigilància coordinada i es millorarà la senyalètica de Sa Canova i Cala Mitjana per evitar el deteriorament dels sistemes dunars

calamitjana201116_senyalgr222_actual_panoramica_des_de_acces_calatorta_sistemadunar_encordat

L’Ajuntament d’Artà i les institucions supramunicipals competents (Demarcació de Costes, Conselleria de Medi Ambient i Consell de Mallorca) duran a terme la vigilància coordinada del litoral del municipi. Així es va acordar en una reunió a quatre bandes el passat dimecres 14 de desembre. Per altra banda, també es varen decidir algunes millores en la senyalització a les platges. Es va tractar la problemàtica de dues platges: Cala Mitjana i Sa Canova:

Cala Mitjana

Davant la demanda de l’Ajuntament per a eliminar o reubicar les cordes desguassaires que marquen un camí, la Demarcació de Costes es va comprometre a llevar-les o, si un cas, reubicar-les a la zona davantera de les dunes. Això es faria a partir de l’aprovació definitiva del Pla especial d’ordenació i de protecció de la ruta Artà-Lluc (GR-222). També es va consensuar l’eliminació d’alguns senyals obsolets i una ubicació correcta de la resta (que no segueixen la grafia de GR per un error en la seva col·locació).calamitjana201116_sistemadunar_erosionat_intervenciocostes2010_detall

Context: Amb ocasió de l’eliminació d’un antic vial d’asfalt que hi havia damunt les dunes l’any 2010 per part de Demarcació de Costes, aquesta administració va ubicar a la mateixa zona un seguit de «cordes desguassaires» de manera que es creava un camí innecessari i perjudicial per a l’equilibri dunar. El Consell de Mallorca, per la seva banda, ha ubicat senyals de la GR-222 indicant el pas d’aquesta ruta per aquell camí de manera errònia, ja que la GR-222 grafia el pas per la zona de vorera de mar («zona de batuda»), on la circulació no és tan perjudicial per al sistema dunar.calamitjana201116_doblecartellemergencies_detall

Sa Canovasacanova_excursio_organitzada_cavalls_corredorinterdunar2

La regidora va proposar la instal·lació d’una passarel·la aèria de fusta per evitar lerosió (provocada pel pas dels cavalls) del camí o «corredor interdunar» que va des de s’Estanyol fins al torrent de Na Borges, que també està senyalitzat en la ruta GR 222. Per part de la Demarcació de Costes, però, a curt termini no es preveu poder fer una despesa com aquesta ni modificar el traçat.

Com a primera actuació, per tant, s’acordà una vigilància coordinada entre efectius locals i agents de medi ambient. Per altra banda, també es col·locarà senyalètica especificant aquesta prohibició del pas de cavalls per aquest camí.sacanova_general_corredorinterdunar_zonaerosionada

Context: cal recordar que el pas de cavalls està prohibit pel Pla especial de Protecció de l’ANEI de Sa Canova i indicat com a factor de vulnerabilitat en la fitxa tècnica del LIC de Na Borges , una figura de protecció europea. Aquest pas és molt freqüent en aquest corredor, sovint en excursions comercials. Això provoca que el sòl arenós s’afluixi i que els excursionistes no hi puguin caminar còmodament i, com a conseqüència surtin del camí delimitat per les cordes, amb la conseqüència que el vial s’acaba ampliant i s’erosiona el seu entorn als dos costats.

L’Ajuntament d’Artà ha comunicat tant al Consell de Mallorca com a la Demarcació de Costes els efectes perjudicials per al correcte equilibri del sistema dunar de Sa Canova, de l’ús d’aquest camí, que va ser consolidat l’any 2010.

Durant la reunió, el Director Insular de Medi Ambient, Josep Manchado, es va comprometre a recollir expressament la prohibició prohibició del pas de cavalls en el Pla especial d’ordenació i de protecció de la ruta d’Artà – Lluc (GR-222). Per part del Govern, el director general d’Espais Naturals, Miquel Mir, es va comprometre a incorporar un especial esment a la prohibició del pas de cavalls pel sistema dunar al Pla de Gestió del LIC de Na Borges, també en elaboració.

Iniciativa de l’Ajuntament

Aquesta reunió s’ha dut a terme després que l’Ajuntament d’Artà va aprovar per unanimitat dues al·legacions el passat mes d’abril. impulsades des de la regidoria de Medi ambient. Totes dues tenien un denominador comú: la perjudicial circulació de persones (i, per al cas de Sa Canova, també de cavalls) per zones especialment vulnerables i sensibles dels sistemes dunars de Cala Mitjana i Sa Canova.

L’Ajuntament ha exposat aquestes problemàtiques davant del Consell i Demarcació de Costes, recollint-les del Pla de Gestió sostenible del Litoral d’Artà, rebut el passat desembre per encàrrec municipal -que les tracta, de manera explícita, respectivament, a les pàgines 78-79 i 111. A part del problema de la circulació per damunt les dunes, també s’hi remarca -com a molts altres indrets del litoral artanenc- una mala gestió de la senyalètica implementada per les diferents Administracions.plagestiososteniblelitoralarta_taula4-15_aspectes_que_afecten_sistemadunar_sacanovaplagestiososteniblelitoralarta_taula_actuacions_calamitjana_

A la premsa:

Ara Balears, 17-12-2016

http://www.arabalears.cat/balears/Petites-passes-fermes-garantir-conservacio_0_1706829428.html
http://www.arabalears.cat/balears/Petites-passes-fermes-garantir-conservacio_0_1706829428.html

Diario de Mallorca, 17-12-2016dm171216_sacanovacalamitjana

Última Hora, 17-12-2016uh171216_sacanovacalamitjana

Proposta al Ple d’octubre: Instar la Conselleria de Territori a la redacció d’un Pla d’Ordenació del Litoral que blindi el caràcter verge de les platges d’Artà

Alternativa per Artà presenta al Ple una Moció amb què es proposa instar la Conselleria de Territori a la redacció d’un Pla d’Ordenació del Litoral que blindi el caràcter verge de les platges d’Artà. El grup municipal UIA s’hi ha adherit.

Es proposa també donar suport a una Proposició No de Llei del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, “Contra la reprivatització del litoral a les illes balears» i per tal de fer efectiu el traspàs de les competències executives en la gestió del domini públic marítimo-terrestre”.

planol_instal_lacionscostatemporada_figuresproteccio_liczepa_len_arta_visor_sitibsa(Imatge: Plànol de distribució d’instal·lacions de servei de temporada extret del Visor del SITIBSA (Conselleria de Territori); s’hi observen les diferents capes de protecció mediambiental)

Els motius per presentar aquesta Moció són, resumidament, els següents:
La pressió turística i d’usos lucratius sobre la nostra costa, a l’escaire de les temporades de rècords dels darrers anys, no fa més que augmentar, arribant a afectar el litoral d’Artà, i donant peu fins i tot a la presentació de projectes que no interessen al nostre municipi, com ara i recentment un bar de platja («xiringuito») dins l’àmbit del torrent de Na Borges, o un avant-projecte d’urbanització de 200 xalets al pinar de Sa Canova presentat l’any 2012 davant l’Ajuntament i en empara de la Llei de Turisme (“Llei Delgado”).

El compromís municipal envers la conservació del litoral artanenc i les seves platges és permanent, així com la convicció que la “Marca Artà” va i ha de continuar anant lligada a un territori, un litoral, i unes platges úniques pel seu estat de conservació verge i natural -també com a atractiu turístic únic (i sostenible).

La Llei de Costes, com el seu Reglament, recentment modificats, inclouen la prescripció a les Comunitats Autònomes d’establir la catalogació, determinació i delimitació de les platges urbanes i naturals, amb desenvolupament normatius dels usos que s’hi poden fer, «tenint present el caràcter urbanitzat o rural dels terrenys contigus a cada un dels trams, així com el seu grau de protecció mediambiental».

La Comunitat Autònoma de les Illes du retràs en el desenvolupament d’aquesta figura de protecció i ordenació dels usos. A la Disposició Transitòria 24a. de l’actual Reglament de Costes, en vigor des de dia 12 d’octubre de 2014, s’establia el termini de què disposaven les administracions competents per tal de dur a terme aquesta catalogació, d’un any a partir de l’entrada en vigor del Reglament (això és: dia 12 d’octubre de 2015).

En general, tots els partits mallorquins i balears amb un mínim de sensibilitat “nacional” i, sobre tot, ambiental, cerquen la progressiva transferència de competències, també sobre litoral (veure, per exemple, les propostes de resolució de MÉS i El Pi, aprovades al Parlament el passat dia 27 de setembre).proposta_mes_resolucio12_parlament270916

proposta_elpi_resolucio12_parlament270916

noticiauh311016_govern_inici_gestions_traspas_competencies_litoral

Com s’ha apuntat anteriorment, la competència en ordenació del territori (per al cas, redacció del Pla d’Ordenació del Litoral) ja es té i no es desenvolupa, tot i anar endarrerits segons el que marca el Reglament de Costes en vigor i, sobre tot, tot i ser potencialment beneficiosa per a les Illes pel que suposa d’ordenació i limitació d’usos, comparativament parlant si tenim present que, actualment, des de Costes s’actua amb una normativa a la mà (Llei i Reglament de Costes) gens adequada pel que fa a la realitat de les Illes.

Vídeo i premsa. Taula rodona Artà 07-10-2016: “Volem recuperar el Parc Natural de Llevant?”

Accediu al vídeo que es va emetre en directe:

https://youtu.be/rYLxokcdFvg

Avui, a l’Ara Balears:

arabalears091016_mediambient_tambeafavor_ampliar_pnl(http://www.arabalears.cat/xarxa_local/Medi-Ambient-dampliar-Parc-Llevant_0_1665433601.html)

 

Divendres Alternatiu de dia 07-10-2016. Debat: “Volem recuperar el Parc Natural de Llevant?”

Divendres dia 7 d’octubre al Teatre d’Artà (Sala d’Actes, 20 h.), debat: “Volem recuperar el Parc Natural de Llevant?”

El consideram del tot necessari, entre d’altres motius, si volem tancar la porta a nous intents de desinformació, manipulació, tergiversació i, fins i tot, violència, com els que vam sofrir a principis de segle. Per a la seva màxima difusió, serà emès, en vídeo i en directe, per Ràdio Artà Municipal.

divendresalternatiu071016_taularedona_pnl1

Com sabeu, el passat mes de setembre Alternativa va proposar, en forma de Moció, la recuperació de l’abast del Parc Natural de Llevant (en endavant, PNL), al Terme municipal d’Artà, a la seva extensió inicial (2001).

La reactivació de la proposta ecologista, una mica com passà l’any 1999 amb el terrible incendi a Sa Duaia (es cremaren 1.112 Ha.) i per mor d’altres problemàtiques, com l’extracció lucrativa i descontrolada de garballons, va tenir de detonant els incendis de Sa Canova del passat mes d’agost, així com l’absència de gestió forestal.

L’incendi a Sa Duaia de dia 8 d’octubre de 1999 va provocar que al plenari extraordinari i urgent de dia 13 d’Octubre s’aprovés per unanimitat a l’Ajuntament d’Artà una Moció d’EU-EV que els ecologistes ja havien presentat l’anterior mes d’agost. Els ajuntaments dels voltants: Capdepera, Son Servera, Sant Llorenç i Santa Margalida es van afegir a la proposta artanenca.

Poc després, el Partit Popular va organitzar de la mà d’alguns hotelers i terratinents un gran moviment de manipulació, tergiversació i violència que no va poder impedir que el Govern Balear (Primer Pacte de Progrés) aprovés la declaració del PNL amb el Decret 127/2001, de 9 de novembre pel qual es declarà el Parc natural de la península de Llevant i les reserves naturals de Cap Ferrutx i Cap des Freu. Aquest parc tenia inicialment una extensió de 21.507 hectàrees, de les quals 16.232 hectàrees eren terrestres i 5.275 hectàrees eren d’àrea marina.

L’any 2003, el Govern de Jaume Matas (del qual avui tothom coneix la seva situació processal) va reduir l’extensió del PNL a les actuals 1.407,09 hectàrees terrestres, que corresponen a les finques públiques d’Aubarca-Es Verger i S’alqueria Vella, que havien estat adquirides pel Govern durant la tramitació del PNL. La finca de Sa Duaia, també pública, va quedar defora. Aquesta retallada salvatge i inèdita a nivell europeu de l’extensió del PNL es va imposar, sense cap tipus de debat, ni tan sols parlamentari, amb la Llei 10/2003, d’acompanyament pressupostari (Disposició addicional setzena).

El «Segon Pacte de Progrés» no va fer absolutament res respecte de la recuperació del PNL.

Ara, 17 anys després de la primera moció per crear un Pac Natural a Artà, amb una conjuntura política i social aparentment més favorable a la conservació del territori, després de l’inici del procés per declarar un nou Parc Natural en Es Trenc, i després d’un nou incendi forestal, el de Sa Canova, d’aquest passat estiu, que ha deixat en evidència l’absència de gestió forestal a les finques privades i el manteniment de les retallades de les plantilles de treballadors del PNL (i en general treballadors mediambientals) imposades per l’anterior govern del PP del José Ramón Bauzá i Biel Company, Alternativa per Artà, en continuïtat de la tasca iniciada per EU-EV (després Els Verds-Esquerra i Iverds) hem valorat que és l’ocasió oportuna per tornar a reobrir el debat de la recuperació del PNL al seu abast inicial, al menys al terme municipal d’Artà, on quan va ser tan brutalment mutilat encara hi havia pendents de resoldre peticions de propietaris que volien incloure les seves finques al PNL -que mai s’han contestat. Estam segurs que avui com a 1999 altres ajuntaments se’ns afegiran.

La nostra proposta va ser presentada al plenari ordinari del passat dia 26 de setembre i, malgrat que va rebre el suport de 12 dels 13 regidors de La Sala, vàrem optar per deixar-la damunt la taula per presentar-la conjuntament (a petició del portaveu de UIA) i per donar la possibilitat a aquest grup i/o a altres que ho trobin oportú per fer aportacions que puguin millorar la nostra moció -que hem d’agrair, ben igual que l’any 1999, ha estat revisada i millorada pel GOB.

L’acte de demà, dins de les activitats públiques que genèricament presentam com a «Divendres alternatius», amb format de debat i que té per títol «Volem recuperar el Parc Natural de Llevant?» serà presentat i moderat per la regidora d’Alternativa Aina Comas Delgado, però hem valorat que molt millor que la nostra, la veu de la proposta ecologista/conservacionista l’ha de posar en Toni Muñoz, biòleg, ornitòleg, ecologista i amic que sempre ens ha ajudat a l’hora d’afinar les nostres mocions.

Tolo Gili, portaveu del Grup municipal El Pi i actual batle d’Artà, evidentment està convidat en qualitat de batle. És cert que encara la moció no està aprovada, però no ho és menys, que al plenari de setembre totes les forces polítiques van marcar la seva posició.

Miquel Mir Gual, DG d’Espais Naturals i Biodiversitat del Govern Balear des del passat dia 1 d’octubre, té molt a dir-nos sobre què pensa el Govern Balear sobre la proposta de recuperació del PNL que previsiblement li dirigirà l’Ajuntament d’Artà el proper dilluns 31 d’octubre.

Els tres ponents intervendran en aquest ordre aproximadament uns 25 minuts cadascú i després donarem pas a un debat obert amb tots els presents fins el tancament de l’acte. Pensam que aquest debat és del tot necessari si volem tancar la porta a nous intents de desinformació, manipulació, tergiversació i violència com els que vam sofrir a principis de segle.

Moció per sol·licitar la recuperació del Parc Natural de Llevant a Artà. Resultat del debat al Ple

14359035_1595404250755758_2747462062978473799_n

La recuperació del Parc Natural de Llevant comença el seu recorregut institucional. El proper plenari d’octubre aprovarà una moció conjunta -que reculli de manera consensuada la interessant proposta del grup municipal Unió d’Independents d’Artà- de tots els partits presents a La Sala, amb l’excepció del PP.

Aina Comas no s’ha estalviat de recordar que el govern progressista 2007-2011 va mirar cap una altra banda quan podia haver recuperat els límits del parc inicials. I ho ha rematat dient que “Seria inassumible i decepcionant per Artà acabar la legislatura sense haver fet cap passa”.

“Es tracta d’aconseguir el major consense possible per recuperar el PNL al manco a Artà, i fins i tot ampliar-lo, per això ens estimem més deixar la moció damunt la taula fins el proper plenari i presentar-la com a moció conjunta”.

Moció: Sol·licitar al Govern de les Illes la recuperació de l’abast del Parc Natural de Llevant, al terme municipal d’Artà, a la seva extensió inicial

cstmquxwyaelwlp(Foto de Marga Frontera Borrueco)

La Moció d’Alternativa arriba al plenari amb el vot favorable d’Alternativa per Artà i l’abstenció dels restants 12 regidors

L’Ajuntament d’Artà votarà novament al plenari ordinari si demana al Govern Balear l’Ampliació del Parc Natural de Llevant al terme d’Artà a la seva extensió original

Els incendis de Sa Canova del passat més d’agost més d’agost i l’absència de gestió forestal reactiven la demanda dels ecologistes artanencs14355574_1594964454133071_7138492019805086578_n

L’únic vot de la Regidora Aina Comas (Alternativa per Artà) va bastar per a que la moció presentada per urgència a la darrera Comissió Informativa arribi al plenari ordinari de dilluns 26 de setembre davant les abstencions de la resta de regidors (PI, PSOE, UIA i PP), que es van estimar més reservar el sentit del seu vot pel dia del plenari, fet que deixa totes les opcions obertes.
Els incendis dels dies 16 i 18 d’agost a l’ANEI de Sa Canova i la manca de gestió forestal a les finques privades ha estat el detonant de la nova proposta de recuperació del Parc natural de Llevant (en endavant, PNL) al terme d’Artà, que es votarà al plenari ordinari del proper dilluns dia 26.
Segons afirma la moció, «Els incendis de Sa Canova han posat de manifest, una vegada més, la necessitat de planificar, ordenar i gestionar adequadament els espais naturals com aquest, que tot i ser privats constitueixen la major part del territori municipal. Més enllà de la millora en el seu aprofitament forestal, és evident que aquestes finques presenten un valor ambiental i paisatgístic de primer ordre i cal per tant vetllar per la seva conservació… Amb una planificació i gestió forestal específica, una adequada estratègia de defensa contra els incendis i un grau de vigilància suficient, eines més a l’abast dins l’àmbit d’un espai natural protegit, sense dubte s’hauria disposat de més eines per evitar el que va succeir.»

Però la qüestió forestal no és l’única. La eliminació d’ajudes després de la brutal retallada de l’extensió del Parc Natural de Llevant en desembre de 2003 ordenada pel Govern de Jaume Matas (de 16.232 hectàrees terrestres y 5.275 hectàrees d’àrea marina, es va quedar en les actuals 1.671,96 hectàrees terrestres), les despeses en gestió ambiental i vigilància que ha d’afrontar la Corporació d’Artà, la falta de reconeixement en el criteris de repartiment del Fons de Cooperació Local, la poca receptivitat de les autoritats supramunicipals a les peticions mediambientals que ha presentat l’ajuntament (vies parc a les carreteres de S’Ermita i Cala Torta-Cala Mitjana, al·legacions a la Ruta d’Artà a Lluc a peu, reclamacions a Costes per Sa Canova o Ca los Camps…) són altres dels motius que la regidora d’Alternativa per Artà argumenta per a la reobertura del debat per recuperar el PNL.

A més, les restriccions urbanístiques que el PNL va imposar en 2001 es van mantenir al terme d’Artà fins avui per voluntat de les successives equips de govern; però pel contrari es van perdre les subvencions que hi va haver en 2002 i 2003 a finques incloses, fet que pot animar als propietaris a tornar demanar la seva inclusió. De fet, l’ampliació podria ser més ambiciosa perquè quan es va retallar el PNL quedaren pendents de resoldre algunes peticions de propietaris de finques que havien quedat excloses del PNL i volien entrar-hi.

També es va perdre la brigada forestal durant el passat govern del PP i molt de llocs de feina a la plantilla del propi PNL. Segons la regidora, l’Ajuntament com a institució també ha sortit molt perjudicat per la reducció de la seva extensió a les finques públiques d’Aubarca i Es Verger (però no la de Sa Duaia), perquè al final l’Ajuntament acaba assumint despeses com la de la redacció del Pla d’Ordenació i Gestió Sostenible del del Litoral d’Artà; que sobrepassa els 10.000€. A tot això cal afegir la pèrdua de l’ocasió per promocionar segells de qualitat lligats al PNL.

Altre argument de pes dels ecosocialistes artanencs és que l’actual correlació de forces al Parlament i al Govern Balear sembla favorable a les forces que defensaven i promovien el PNL, mentre que el PP es troba a l’oposició i Jaume Mates, responsable de la gran retallada de desembre de 2003 és en una difícil situació processal. Igualment les protestes contra la massificació d’aquest estiu o el recent manifest #SenseLímitsNoHiHaFutur o la composició del propi Consistori artanenc pareixen configurar una conjuntura favorable a la recuperació del PNL a Artà.

Curiosament el PNL es va tramitar a partir d’altre greu incendi forestal el 12 d’octubre de 1999, que va motivar l’Ajuntament d’Artà a prendre l’acord de Sol·licitud a la Conselleria de Medi Ambient de l’inici de la redacció d’un Pla d’Ordenació de Recursos Naturals a la Serra de Llevant( Plenari 13/10/1999, punt 2on.) que l’actual moció pretén ratificar i sol·licitar la recuperació del PNL inicial a l’extensió original al municipi d’Artà.

Com a segon pas de la campanya per recuperar el PNL a Artà, pel proper 7 d’octubre al Teatre Alternativa per Artà ha organitzat una taula rodona sota el títol Volem recuperar el Parc Natural de Llevant? a la qual ja han confirmat la seva assistència Toni Muñoz, en representació del GOB, Tolo Gili, Batle d’Artà, i Caterina Amengual, Directora General d’Espais Naturals i Biodiversitat del Govern.

Moció d’instància al Consell que assumeixi la titularitat de la carretera de Cala Torta/Cala Mitjana i que, juntament amb la de s’Ermita de Betlem (MA3333), siguin adaptades com a “Vies Parc”

L’Ajuntament d’Artà aprovarà previsiblement per unanimitat al proper plenari de dilluns 25 de juliol sol∙licitar al Consell de Mallorca que assumeixi la titularitat de la carretera de Cala Torta/Cala Mitjana

Es proposa que les carreteres de Cala Torta-Cala Mitjana i la de l’Ermita de Betlem Ma3333, siguin classificades com a “Vies parc” i amb un límit de velocitat de 30km/h

Aquestes peticions ja han estat formulades al Consell per part d’Alternativa per Artà, en forma d’al·legació a l’estudi informatiu de la Variant Nord d’ArtàDSC_3119

L’Ajuntament d’Artà sol·licitarà al proper plenari de dilluns 25 de juliol que el Consell assumeixi la titularitat de la carretera de Cala Mitjana-Cala Torta que actualment és de titularitat municipal. A la moció, presentada per Alternativa per Artà, s’argumenta que es tracta d’una via d’interès supramunicipal degut a que el seu ús principal és turístic, ja que dóna accés aquestes dues freqüentades cales artanenques, i a la de Cala Estreta, que al temps és un dels principals accessos al Parc Natural de Llevant. Igualment és l’accés a la depuradora i la bassa d’Es Recó, de l’empresa pública Abaqua (Govern Balear) i a la finca pública de Sa Duaia-Es Recó. La darrera vegada que va ser asfaltada va ser fa uns 12 anys, precisament pel Consell de Mallorca, però només des de la sortida d’Artà fins a la fallida urbanització de Sa Duaia. El tram final a través d’aquesta propietat privada fins a Cala Mitjana i Cala Estreta es troba en un pèssim estat.

DSC_3091(Imatge de la Carretera de Cala Torta)

Aquesta situació afecta a la seguretat perquè, en cas d’emergència a les platges, l’accés és difícil. Curiosament l’accés a Cala Torta és una pista forestal que parteix també de Sa Duaia, però que es troba en molt millor estat que el tram final de la carretera a Cala Mitjana-Cala Estreta. A l’exposició de motius la moció argumenta, a més que aquesta via té un interès turístic potser fins i tot major que la Ma3333, la de S’Ermita, que sí és de titularitat de Consell.

DSC_3223(Imatge de la Carretera de l’Ermita)

L’Ajuntament d’Artà manifesta no tenir capacitat econòmica per mantenir aquesta via (d’uns 12 km) i això fa que el seu estat sigui molt deficient. De fet, la darrera vegada que va ser asfaltat, fa uns 12 anys, va ser el Consell de Mallorca qui es va fer càrrec de la despesa. A més, el darrer tram fins a les platges de Cala Mitjana/Cala Estreta (travessant la propietat privada de la urbanització desclassificada de Sa Duaia) es troba en un estat gairebé intransitable i amb el paviment impracticable. Aquest fet no és admissible tractant-se de platges amb gran afluència de banyistes, per raons de seguretat i d’evacuacions en cas d’accident, sent un dels accessos més utilitzats per accedir al Parc natural de Llevant. Però, a més, l’Ajuntament tampoc podria realitzar inversions en un camí de propietat privada.

L’Ajuntament d’Artà recorda que tant la carretera de Cala Mitjana-Cala Torta com la de l’Ermita de Betlem Ma3333, apareixen com a components potencials de la Xarxa de Vies Parc (categoria desenvolupada a les pàgines 126-128 de la Memòria del Pla Territorial de Mallorca en vigor), considerades de vital importància per aconseguir una integració en el territori; però, al temps, assegura no disposar de mitjans de Policia Local suficients per vigilar el trànsit de vehicles per aquestes vies i garantir-hi, per exemple, el compliment de les limitacions de velocitat que serien adients pels fluxos de cicloturistes i excursionistes senderistes que les utilitzen per esbarjo o com a zona de passeig.

DSC_3169(Imatge de la Carretera de l’Ermita)

Altre argument municipal és de caire ecològic, vist que les esmentades vies travessen el LIC i ZEPA ES0000227 Muntanyes d’Artà, espai de la Xarxa europea Natura 2000 declarat per a la conservació d’hàbitats i espècies prioritàries en virtut de la Directiva Hàbitats, fet que també aconsella limitar i controlar la velocitat del trànsit per evitar la mort d’animals i espècies incloses als annexos de la Directiva Hàbitats i Directiva Aus presents pel tipus d’ambient que travessa (un espai natural protegit). La gran majoria d’aquestes espècies no entenen de fronteres ni zones protegides i hi són presents i es reprodueixen també a l’àrea entre el LIC i ZEPA i el nucli urbà d’Artà. Millorar les condicions dels seus hàbitats en aquesta zona i les polítiques vials que n’afecten les condicions, és essencial per a la conservació d’aquestes espècies i, a la vegada, per a garantir la possibilitat d’un turisme de natura al municipi d’Artà.

DSC_3130(Imatge de la Carretera de Cala Torta)

Les dues propostes seran traslladades al Consell de Mallorca i als diferents grups polítics amb representació a la institució insular perquè hi siguin debatudes i preses en consideració.

Trobau més imatges d’aquestes vies als següents enllaços: Carretera Cala Torta/Cala Mitjana; Carretera de l’Ermita de Betlem (MA3333)

Aprovació inicial de la modificació del Reglament municipal pel qual es regula la circulació de vehicles de motor dins els espais naturals del terme municipal d’Artà

El Ple de l’Ajuntament d’Artà, reunit en sessió ordinària dilluns passat, va aprovar per unanimitat la proposta de modificació, impulsada des de la regidoria de Medi ambient i a proposta també de Prefectura de la Policia Local, del Reglament municipal pel qual es regula la circulació de vehicles de motor dins els espais naturals del terme municipal d’Artà. L’anunci de l’aprovació inicial es va publicar al BOIB núm. 070, de dissabte passat, dia 4 de juny, i s’hi preveu un període per a presentar al·legacions de trenta dies.

L’objectiu d’aquesta modificació és millorar jurídicament aquest Reglament, “l’eina” que s’autoatorgà l’Ajuntament ja fa 13 anys a instància d’EU-EV, per tal d’augmentar la seguretat davant possibilitat d’incendis al terme municipal, així com evitar la circulació i l’estacionament de vehicles a zones delicades, al litoral, i no diguem ja, dins de feixes antiincendis, com la que envolta la urbanització de Betlem.

Estacionament_feixa_antiincendis_Betlem_NaClara_EsCalo(Estacionament no regulat dins d’una feixa antiincendis que envolta la urbanització de Betlem, paral·lel a la pujada cap a Na Clara/Es Caló)

A part d’incloure de manera explícita el fet de l’estacionament (pareix mentida, però amb molts d’efectes no és el mateix la circulació que l’estacionament) als espais protegits i senyalitzats com a fet sancionable i a evitar, s’hi incorpora la referència explícita a la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), que regula els usos dins espais de rellevància ambiental (espais naturals protegits i espais Natura 2000), presents a una part molt significativa del nostre Terme municipal.

CkLnIaiWEAAS9IQ(Instal·lació d’estaques per limitar l’entrada de vehicles a la zona de Sa Cuguça, a la Colònia de Sant Pere, una zona molt degradada per la circulació i estacionament incontrolats de vehicles, actuació feta en part com a conseqüència del Reglament)

L’Ajuntament d’Artà dóna continuïtat d’aquesta manera als esforços en protecció mediambiental, paisatgística i territorial, especialment als espais del litoral, que són dels que més pateixen la pressió turística, possibilitant les actuacions amb recursos propis -senyalització, sancions, etc.) que puguin complementar les actuacions que, competencialment, en molts casos, corresponen a altres administracions com ara el Govern de les Illes.

Quads_Cala_Torta_030616(A la imatge, estol comercial de “quads” damunt les dunes de Cala Torta, el passat divendres, dia 3 de juny)

– Notícia publicada a Diario de Mallorca dia 28 de maig: La Policía podrá sancionar con 600 € a los vehículos mal aparcados en la costa de Artà. Esta próxima semana se modifica el reglamento que regula la circulación y estacionamiento por espacios protegidos del municipio.

Ple ordinari Gener 2016. Esmenes a Moció d’UIA sobre el xibiu de Son Serra/Sa Canova

Dilluns en Comissió Informativa, es tractaren entre d’altres punts, les Mocions del grup UIA que presenten per a la seva discussió i, si s’escau, aprovació, la propera sessió ordinària del Ple, que s’ha de celebrar dilluns que ve, dia 25. La nostra representant, la regidora Aina Comes, formulà un seguit d’esmenes a la Moció corresponent al rebuig institucional de la instal·lació d’un xibiu a Sa Canova, i a la corresponent a interposar un recurs per la via del contenciós-administratiu contra la immatriculació per part de “l’Església catòlica”, de les murades de Sant Salvador. Avui, exposarem aquí les esmenes a la primera d’aquestes dues Mocions, la referent al xibiu de Sa Canova.
En termes generals, consideram oportuna la Moció presentada per UIA, perfectament complementària als moviments de caire administratiu ja efectuats per l’equip de govern municipal.
A través de les nostres esmenes, pretenem fer del desenvolupament de la figura de protecció ambiental europea que té Na Borges en qualitat de Lloc d’Interès Comunitari (LIC) la pedra angular que ha d’obstaculitzar en aquests moments i en el futur projectes com el de diferents instal·lacions de temporada en l’ambit territorial d’aquest espai, “internacionalitzant el conflicte” (o, tal vegada, més pròpiament dit, “inter-municipalitzant-lo”), apel·lant novament de manera expressa a la resta d’Ajuntaments amb què compartim Na Borges (no només Santa Margalida: també Manacor i Petra, com es féu l’any 2013), i donant-li una major consistència i profunditat, donant la potència que li pertoca a la figura de protecció ambiental que afecta Na Borges i subratllant la importància de la redacció i aprovació del Pla de Gestió del de Na Borges, que reglamentàriament ja hauria d’haver estat aprovat i enviat a la Comissió Europea, i que ni tan sols no es va redactar per part de la Conselleria encapçalada per Biel Company la legislatura passada -no obstant que l’Ajuntament d’Artà i la resta d’Ajuntaments al territori dels quals es troba Na Borges, reclamaren ja l’any 2013 a la Conselleria, aquesta redacció i aprovació.

Amb això darrer, volem que es traslladi als actuals responsables del Govern i la Conselleria de Medi Ambient clarament el que és una Reiteració d’una Reclamació (i no una primera “Sol·licitud” o “Instància”), donant per pressuposada en aquests una superior sensibilitat envers la protecció del territori, i una major eficàcia, en comparació amb l’anterior Govern del PP.

La Moció referenciada al text d’UIA, que s’aprovà dia 26 de febrer de 2013 a instància d’IV es va trametre, com s’establia al seu Acord 4art., a tots els Ajuntaments el territori dels quals inclou part del LIC de na Borges. Passats uns mesos, la totalitat d’aquests Ajuntaments també n’aprovaren una Moció, reclamant al Govern de les Illes “la redacció del Pla de Gestió del LIC de Na Borges”.

D’aquesta manera, negre sobre blanc, i amb la incorporació de les nostres esmenes, les parts de la Moció d’UIA afectades quedarien més o menys així:
A l’apartat Expositiu:

1. Proposta d’esmena, paràgraf 4rt., afegint: “Aleshores el Plenari, en sessió de 26 de febrer de 2013, a proposta d’IV, va rebutjar aquesta possibilitat, reclamant a més al Govern de les Illes Balears la redacció i enviament al Ministeri de Medi Ambient i a Comissió Europea del Pla de Gestió corresponent al LIC de Na Borges, mantenint-se ferm en la seva decisió de mantenir verge la zona de Sa Canova. Atès que aquesta reclamació és compartida per la totalitat dels Ajuntaments el territori dels quals inclou part dels LIC de Na Borges. Atès que, no obstant el compromís del Govern de les Illes el mes de gener de 2014, el Pla de Gestió, prescriptiu i ja reclamat expressament per aquest Ajuntament i els de Manacor, Petra i Santa Margalida, com s’ha dit, no ha estat ni redactat ni molt menys aprovat.”.

A la part dispositiva:

1. Afegir un 1er. Acord: “El Ple de l’Ajuntament d’Artà dóna suport a les actuacions administratives dutes a terme fins ara per part de l’equip de govern”

2. Al que és ara el 2on. Acord, on diu “Instar el Govern de les Illes Balears que redacti el Pla de Gestió del LIC de Na Borges, que inclou el sistema dunar de Sa Canova, i el remeti al Ministeri de Medi Ambient i la Comissió Europea perquè en facin la seva aprovació definitiva”, canviar-ho per: “Reiterar al Govern la reclamació formulada l’any 2013, que es redacti el Ple de Gestió del LIC de Na Borges, que inclou el sistema dunar de Sa Canova, i el remeti al Ministeri de Medi Ambient i la Comissió Europea perquè en facin la seva aprovació definitiva”.

3. Afegir, a la que ara és la proposta d’Acord número #3, els Ajuntaments de Manacor i Petra, de manera que quedaria així: “Remetre aquests Acords a la Demarcació de Costes, als Ajuntaments de Manacor, Petra i de Santa Margalida, i al Govern espanyol”.

Aquí, la Moció d’UIA tal i com es presentà en aquella primera exposició:

MocioUIA_Gener2016_SaCanova