Actes i iniciatives a Mallorca en suport i solidaritat amb el Moviment Popular del Rif (“Hirak”) el juliol i el setembre

Actes de solidaritat amb el Moviment Popular Rifeny a Artà, Manacor i Palma

Què està passant al Rif? Comunicat de suport al Moviment Popular del Rif (Hirak)

Diverses entitats de Mallorca volen expressar el seu suport i solidaritat amb el Moviment Popular del Rif els propers dies 18, 19 i 20 de juliol, i durant el mes de setembre

moviment(A la imatge, el cartell de l’acte que es celebrarà demà, dia 18 de juliol, al Teatre d’Artà)

La mort Mohssin Fikri en octubre de 2016 va convulsionar el Rif i va provocar la sortida al carrer de la població rifenya i de la resta del Marroc, reivindicant drets socials i econòmics.

L’atroç mort d’en Mohssin Fikri, un venedor ambulant de peix, triturat en un camió de fems quan intentava recuperar la seva mercaderia confiscada per la policia, va donar el sus! a noves manifestacions pacífiques contra el menyspreu (la hogra) i la marginació de la població rifenya a Alhucemes i a la zona del Rif per part del Majzen (el Palau, l’elit propera a la monarquia alauí que detenta el poder polític, econòmic i religiós), manifestacions que ràpidament es varen multiplicar per tot el país i que es varen traduir a la diàspora en la creació de comitès de solidaritat arreu (Espanya, França, Bèlgica, Holanda…)

El Majzen fins ara ha reaccionat a les mobilitzacions amb repressió desmesurada (més de 300 detingudes segons el moviment rifeny) i la manipulació dels aixecaments, amb la connivència de l’Estat Espanyol i la Unió Europea.

Per mor d’això, les sotasignats volem donar el nostre suport incondicional al Moviment Popular del Rif i a la nostra població rifenya a Mallorca, aprofitant l’ocasió per demanar a la ciutadania i les institucions :

  • Condemnar el menyspreu i manca de respecte als drets humans i el segrest de la llibertat d’expressió de la ciutadania rifenya i dels mitjans de comunicació per part de les autoritats del Regne del Marroc

  • Donar suport a les legítimes reivindicacions del Moviment de Solidaritat amb el Poble del Rif i demanar, en especial, la llibertat de totes les persones detingudes i la desmilitarització del Rif (militaritzat per decret des del 1958)

La caravana organitzada per la diàspora el 15 de juliol arriba a Alhucemes el dia 20, data a la qual està convocada una marxa multitudinària per trencar l’assetjament en que es troba la ciutat rifenya d’Alhucemes i altres poblacions del Rif, es preveu una mobilització històrica en què a més de la participació de la nombrosa comunitat rifenya que viu a Mallorca i a Europa juntament a les masses populars rifenyes de molts ciutats i pobles rifenys i les multituds que arribaren des d’altres punts del Marroc. El Regne del Marroc no ha cessat d’intentar frenar la celebració d’aquesta jornada.

Les sotasignants, davant el silenci dels mitjans de comunicació i el desconeixement sobre el conflicte, ens adherim a la iniciativa del 20 de juliol i convocam tres actes a Artà (18 de juliol, 21h. Teatre d’Artà), Manacor (19 de juliol, 19h., Ateneu lo Tort) i Ciutat (20 de juliol, 20h, Sala d’actes de CCOO). Conjuntament amb altres entitats (Alternativa per Artà, Ateneu de Felanitx i Bloc per Felanitx, Ateneu de Pollença, Alternativa per Pollença, Ateneu de Santa Margalida, MÉS per Mallorca, Podem Mallorca), es programaran també actes durant el mes de setembre.

Les actes de dimarts, dimecres i dijous d’aquesta setmana, s’iniciaran amb la projecció del documental Arrhash (Verí) de Tarik El Idrissi, sobre l’ús bombardejos químics per l’Estat Espanyol els anys 20 del passat segle sobre la població civil rifenya i els seus efectes sobre la salut de la població en l’actualitat, al que seguirà una xerrada sobre el que està passant al Rif amb ciutadanes, activistes i membres de la Coordinadora Catalana de Suport al Moviment Popular Rifeny.

Donació a les Biblioteques municipals de diferents exemplars de l'”Anuari” de Contrainfo.cat

Com cada vegada que es presenta un llibre als divendres alternatius, en fem donació a l’Ajuntament per a les Biblioteques municipals

Alternativa per Artà dona dos anuaris 2016 contrainfo.cat a l’Ajuntament per a que siguin inclosos a les col·leccions de les Biblioteques municipals d’Artà i la Colònia de Sant Pere, i altres dos exemplars d’anys anteriors

Contrainfo.cat va fer la presentació del seu anuari 2017 al “Divendres Alternatiu” del passat mes de maigDB5NMH8XoAMcu1J

Aina Comas, regidora d’Alternativa per Artà, va registrar ahir una instància per fer donació a les biblioteques d’Artà i la Colònia de dos exemplars de l’anuari 2016 de contrainfo.cat i altres dos anuaris corresponents als anys 2013 i 2014.DB5NM_KWAAAk4p4

Eder Rodeño i Joan Colomar, dos activistes de Contrainfo.cat van presentar a Artà el seu anuari 2016 el passat dia 12 de maig, en un divendres alternatiu. Com en altres ocasions en que es presenten llibres, la regidora Aina Comas ha procedit a fer donació de dos exemplars del volum presentat a les biblioteques municipals d’Artà, i en aquest cas també d’altres dos anuaris anteriors.C_pTOP7W0AEUKvgC_pVebfXsAEIwJU

Manifest en solidaritat amb Valtònyc i en defensa de la Llibertat d’expressió

Avui a Artà (Teatre, a partir de les 18 h.), es celebrarà un acte en solidaritat amb el raper Valtònyc.valtonyc2_Arta040217Aquest és el Manifest, al qual ens adherim:

“El proper 8 de febrer a les 10 hores el cantant de rap mallorquí Josep Miquel Arenas, més conegut com Valtonyc, serà jutjat a l’Audiència Nacional de Madrid per un suposat delicte d’injúries a la corona i enaltiment del terrorisme a les lletres de les seves cançons. La fiscalia demana 3 anys i vuit mesos de presó a més d’una fiança d’uns 4.000 euros. Si és condemnat a una pena superior als 2 anys de presó ingressarà directe a la presó per haver-se expressat amb la música. Entenem que l’art, expressat en qualsevol de les seves formes: la literatura, la pintura, el cinema o com fa Valtonyc, amb la música, no pot ser limitat i ha de poder expressar-se lliurement.

El seu cas no és l’únic que hi ha hagut a l’estat Espanyol, amb ell, més de 20 artistes han estat jutjats a l’Audiència Nacional, entre els quals el cas recent dels dos titiriteros de Madrid o del cantant de Def Con Dos César Strawberry, i molts d’ells han estat condemnats amb sentencies dures.

Consideram que l’escalada de persecució de l’estat Espanyol a tots aquells que manifesten les seves idees lliurement, vulnera el dret a la llibertat d’expressió que ha de tenir qualsevol ciutadà i posa en perill els principis bàsics en què se sustenta una societat democràtica.

Per això, ens hem reunit diversos artistes per a reivindicar el dret bàsic a la llibertat d’expressió i a la crítica en forma d’art, i el total suport a Josep Valtonyc en la seva injusta persecució. Denunciam el tarannà antidemocràtic de l’estat Espanyol i la vulneració de llibertats que han patit i continuen patint artistes per expressar les seves idees.”

Informació publicada avui a “Diario de Mallorca”: Concierto en apoyo del rapero Valtonyc en Artà

Divendres dia 28 d’octubre, xerrada a Artà amb dues de les Feministes encausades

cartell_divendresalternatiu281016_encausadespalma

Aquest proper divendres, dia 28, tindrem a Artà (Sala d’Actes del Teatre, 20 h.), dues representants de les feministes recentment acusades i condemnades a un any de presó per haver participat a una protesta pacífica a l’Església de Sant Miquel de Palma.

Enllaçam al seu comunicat de dia 13 d’octubre, sobre la sentència, publicat a contrainfo.cat.

Alternativa per Artà vos convida a totes a assistir a aquest acte, dins del cicle mensual dels “Divendres Alternatius”.

Alternativa ha fet donació de 100 euros com a mostra de solidaritat a la seva Campanya de suport: col·laborau-hi!13055596_860919877353241_1381719134757258441_n

6 pel·lícules i documentals de cinema kurd es podran veure del 2 al 17 de setembre a 6 municipis de Mallorca

Maryam Fathi, refugiada kurda d’Iran estarà present a les tres primeres projeccions a Felanitx, Sant Llorenç i Manacor

6 pel·lícules i documentals de cinema kurd es podran veure del 2 al 17 de setembre a 6 municipis de Mallorca

Al final de cada projecció hi haurà un debat amb la presència de membres de l’associació basc-kurda Newroz

image

El proper divendres 2 de setembre a les 20.00 la projecció del documental Kobane, volver a empezar obrirà el Cicle de cinema kurd, que oferirà projeccions de 6 pel·lícules i documentals a diferents localitats de Mallorca, incloent també dues projeccions a Ciutat (a Àgora i a Cineciutat). Membres de l’associació basco-kurda Newroz acompanyaran els debats (fòrums) que seguiran a cada projecció.

Els tres primers dies (Felanitx, Sant Llorenç i Manacor) contaran amb la presència de Maryam Fathi, refugiada política kurda d’Iran, i Arantza Uzkiano, presidenta de Newroz, aquesta darrera continuarà fins el dia 10, quan li prendrà el relleu en Juan Sorín, altre membre de la mateixa organització, fins la darrera projecció, a Pollença, dia 17.

El Cicle de cinema kurd té un doble propòsit. D’una banda, promoure la solidaritat i donar a conèixer la situació del poble kurd en els quatre estats (Turquia, Síria, Iraq e Iran), en què es troba dividit. A tres tres dells es troben en guerra oberta, i al quart, Iran, també sota una duríssima repressió (20 execucions en aquest mes d’agost d’enguany). D’altra banda, vol fer accessible a Mallorca una oferta cinematogràfica de qualitat, en alguns casos molt difícil de trobar.

Maryam Fathi, refugiada kurda iraní, també es va mostrar molt interessada en aprofitar l’avinentesa per a contactar amb membres del moviment feminista de Mallorca, i a rel de la seva demanda s’ha organitzatuna trobada amb dones del moviment feminista de Mallorca el proper diumenge dia 4 a Manacor, també a L’Ateneu Lo Tort.

A més Kobane, volver a empezar, que obre el cicle, es projectaran els següents films:

  • Las tortugas también vuelan

  • My Sweet Pepperland

  • Los niños de Dijarbakir

  • Kurdistán, guerra de chicas

  • Un tiempo para los caballos borrachos

Totes les pel·lícules i documentals es projectaran en VOS en castellà, atès que no es disposa de versions subtitulades en català. A l’Ateneu Lo Tort, de Manacor, es projectaran totes les cintes; a la resta de municipis, els ja esmentats i Artà, Pollença i Palma, se’n projectaran només dues.

La proposta d’aquest Cicle de cinema kurd va partir d’algunes formacions polítiques municipalistes (Alternativa per Artà, Alternativa per Pollença i Bloc per Felanitx) que es van posar en contacte amb Newroz, un associació basco-kurda que ja va dur a terme una iniciativa similar al país basc l’any passat i va facilitar les pel·lícules i documentals. A la idea inicial es van afegir l’Ateneu Lo Tort i l’Ateneu de Pollença, el grup juvenil Granots i sopes, de Sant Llorenç, i els grups Unió Cívica per la República, Podem Balears i la Plataforma de suport a internacionalistes. En total seran seran 16 dies de projeccions.

La iniciativa, que fa mesos que ve preparant-se coincideix amb un agreujament de la violència, la guerra i la repressió a tota la regió.

Divendres Alternatiu 27-05-2016: “De la primavera àrab a la tardor (?)”

El proper ‪#‎DivendresAlternatiu‬, dia 27 (20 h., Teatre d’Artà), el ponent convidat serà el professor d’Antropologia (Departament de Filosofia de la UIB) Alexandre Miquel Novajra, que dissertarà sobre “De la primavera àrab a la tardor (?)”. Es tracta de, passats 5 anys de les primeres revoltes populars contra els règims dictatorials i les majoritàries frustracions d’aquestes (Egipte, Síria, Yemen, Líbia, en part Tunísia, etc.), analitzar quins foren els motius de les revolucions àrabs, quin és l’estat de la qüestió, i les conseqüències.
Posam un article-resum d’un debat amb ell el 2011 per obrir boca, i ens atrevim a aportar una tesi del filòsof Santiago Alba Rico (sobre el sorgiment de l’EI en aquest context): “Assistim més a una islamització de la radicalitat, que no a una radicalització de l’Islam”Cartell_DivendresAlternatiu270516_AlexandreMiquel

Actualització dissabte 28 de maig: imatges del ponent a la xerradaDivendresAlternatiu270516_AlexandreMiquelAlexandre_Miquel_DivendresAlternatiu270516

Actes en Commemoració de la II República. Visita al Campament dels presos (10-04-2016)

L’Ajuntament d’Artà (regidoria de Patrimoni) ha organitzat dos actes aquest mes d’abril, per tal de fer memòria històrica i homenatjar els represaliats republicans d’Artà (i molts altres com el milenar llarg de presos anònims en règim de treballs forçats) que hi passaren un temps, concretament, al Campament dels presos (també conegut com «dels soldats»).IMG_20160410_101554

L’acte d’avui ha consistit en una pujada al Campament, en col·laboració amb el Parc Natural de Llevant i l’Associació d’Amics del Campament dels soldats.

S’ha iniciat amb una introducció de l’historiador artanenc Jaume Morey, que divendres presentarà al Teatre (20 h.) el seu llibre Artà. Llarg camí cap al desastre.

DSC_0090Tant Morey com un representant de l’Associació d’Amics del Campament dels soldats, Antoni Puig, arqueòleg, han descrit a la cinquantena d’assistents, les condicions que patiren els represaliats, marcades per la fam, la insalubritat i unes condicions de feina difícilment imaginables avui.

Trobau aquestes i altres imatges, a través d’aquest enllaç.FotoCampament100416_TCaldentey_RevistaBellpuig(Foto de T. Caldentey/Revista Bellpuig)

Divendres Alternatiu: Presentació de la xarxa de telecomunicacions Güifi.net

#‎DivendresAlternatius‬ ‪#‎Internet‬ ‪#‎BéComú‬
Avui, presentació de la xarxa de telecomunicacions Güifi.net
https://guifi.net/ca/que_es
També alguns Ajuntaments i empreses ja hi han mostrat el seu interès: http://contrainfo.cat/intern/general/guifi-net-i-el-consistori-de-soller-es-reuneixen-per-impulsar-la-xarxa-de-comuns/

DivendresAlternatiu180316_Guifi_net_XarxaComuns

Presentada a Artà la “Proposició de Llei per Garantir els Drets de Lesbianes, Gays, Transexuals, Bisexuals i Intersexuals i per eradicar la LGTBIfòbia”

DivendresAlternatiu250915_Foto_BenAmics_DSC_0070

Ben amics inaugurà els “Divendres alternatius” a Artà de la nova legislatura que organitza Alternativa per Artà

Presenten a Artà la Proposició de Llei per Garantir els Drets de Lesbianes, Gays, Transexuals, Bisexuals i Intersexuals i per eradicar la LGTBIfòbia

Jan Gómez, president de Benamics, ponent de la xerrada Mallorca diversa

El president de Ben amics, Alejandro Gómez, va aprofitar el primer Divendres Alternatiu celebrat a Artà, el passat 25 de setembre, sota el títol Mallorca diversa per fer una repassada a la situació del moviment LGTBI a les Illes i presentar-nos “en primícia” la nova Proposició de llei per garantir els drets de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals i per eradicar l’LGTBIfòbia (RGE 5572/2015), admesa a tràmit per la mesa del Parlament de les Illes Balears el passat 16 de setembre i que ha estat presentada a través dels grups parlamentaris Socialista, Podem Illes Balears, Més per Mallorca, Més per Menorca i Grup Mixt -després que a la passada legislatura el PP deixés decaure una proposició similar. Segons la web del Govern Balear: L’objectiu del Govern de les Illes Balears és completar aquest camí cap a la igualtat de les persones, evitant-ne la discriminació per la seva orientació sexual.

Sense títolLa Proposició de llei estableix diversos sectors d’intervenció —l’educació, la cultura, l’esport, els mitjans de comunicació, la salut, els serveis socials i el mercat de treball— per garantir que la igualtat, la normalitat i la defensa de la diversitat arribin a cada racó de la nostra convivència.» http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?lang=ca&codi=2472865&coduo=3

La xerrada de Jan Gòmez va tenir dues parts ben diferenciades. En la primera va fer una mica d’història de l’Associació que presideix, Ben amics, amb més de 20 anys d’història en defensa de les LGTBI, dels drets humans i de crear un espai de convivència per les persones dels seus col·lectius. Segons estadístiques del Ministeri de l’Interior, durant 2014 Balears registra una de les quantitats més d’incidents relacionats amb la identitat i/o l’orientació sexual a tot l’Estat (41 casos), xifres només superades a Andalusia (188), Catalunya i Galícia (43). Aquests delictes tenen el seu origen en un discurs d’odi vers les víctimes i l’agressió física no és sinó l’efecte material del discurs d’odi previ. Segons el president de Ben Amics, els delictes contra la identitat i orientació sexual suposen una doble victimització dels agredits que sovint es troben desatesos pels poders públics, altres vegades es veuen obligats a fer pública la seva orientació sexual (sortida de l’armari) i freqüentment pateixen un dubtós tractament mediàtic. Per tot això, amb freqüència les víctimes desisteixen de presentar les denúncies, o no es trameten correctament, fet que motiva sovint la impunitat dels agressors i el reforçament del discurs, de la ideologia de l’odi. Els fets de discriminació per motiu de l’orientació i identitat sexual, segons el ponent, són, igual que el patriarcat, una construcció social i habitualment també acostumen a estar lligats amb el bulling o assetjament escolar.

La segona part va estar centrada en la Proposició de llei per garantir els drets de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals i per eradicar l’LGTBIfòbia (RGE 5572/2015). La proposició és molt ambiciosa i pretén la creació del Consell LGTBI de les Illes Balears (amb la possibilitat també de crear de Consells Insulars), engegar campanyes de sensibilització, i intervenir en tots els àmbits de la vida pública: l’educació (en totes les etapes), el mon de la cultura i l’esport, els mitjans de comunicació, la salut, l’acció social, els drets laborals, la diversitat familiar, la Transexualitat, el dret d’admissetc. La nova proposta de llei planteja que en els delictes d’odi i contra la identitat i orientació sexual, ben igual que es produeix en els delictes de gènere, s’inverteixi la carrega de la prova, de mode que sigui la persona denunciada per agressió LGTBIfòbica qui hagi de demostrar la seva innocència, i no al contrari. La proposta de llei LGTBI estableix també sancions (segons la gravetat de lagressió) i un sistema de Garantia Estadística*.

La presentació va acabar amb un animat col·loqui entre els assistents.

DivendresAlternatiu250915_Foto_BenAmics_DSC_0066

*Amb la “garantia estadística”, es cerca assegurar que es facin els estudis necessaris per tal de conèixer la realitat i les situacions de discriminació:

Article 38. Garantia estadística

1. L’obtenció de dades estadístiques oficials per a l’elaboració de polítiques publiques antidiscriminatòries en l’àmbit LGTBI s’ha de dur a terme en el marc de la legislació  balear en matèria estadística, especialment pel que fa a la regulació del secret estadístic, en els termes establerts per la normativa  balear d’estadística vigent, la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal i la resta de normativa aplicable.

Article 38. Garantia estadística

1. L’obtenció de dades estadístiques oficials per a l’elaboració de polítiques publiques antidiscriminatòries en l’àmbit LGTBI s’ha de dur a terme en el marc de la legislació balear en matèria estadística, especialment pel que fa a la regulació del secret estadístic, en els termes establerts per la normativa balear d’estadística vigent, la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal i la resta de normativa aplicable.

2. L’òrgan responsable de coordinar les polítiques LGTBI ha d’elaborar i encarregar, i publicar periòdicament, estadístiques i estudis qualitatius relatius especialment a:

a) Agressions i discriminacions contra persones LGTBI.

b) Denúncies presentades en virtut d’aquesta llei i denúncies penals presentades per delictes en l’àmbit de la discriminació o la violència contra persones LGTBI.

c) Resolucions administratives i sentències judicials, i el sentit d’aquestes, relacionades amb l’objecte d’aquesta llei, en particular les que poden provar l’existència de discriminacions indirectes i ajudar a elaborar mesures per a polítiques públiques antidiscriminatòries.

3. L’òrgan responsable de coordinar les polítiques LGTBI pot proposar l’establiment d’acords i convenis amb altres administracions i institucions públiques i organitzacions per a donar compliment a l’apartat 2.

L’Ajuntament d’Artà no s’adhereix al manifest “Llibertat per a Arnaldo Otegi. Presos bascos, a casa”

Només Aina Comas (AA) i Amàlio Arnandis (UIA) votaren a favor i altres dos regidors d’UIA es van abstenir i altres dos votaren en contra juntament amb PSOE, PP i PI

Com s’esperava, la moció d’adhesió al manifest “Llibertat per a Arnaldo Otegi. Presos bascos, a casa” impulsat pel CIEMEN (Centre Internacional Escarré per les minories ètniques i les nacions) no va rebre els suports necessaris per sortir aprovada, encara que sí que va aconseguir obrir el debat polític sobre l’empresonament del líder polític basc i la política penitenciària contra els presos bascos, gràcies sobre tot a la col·laboració d’un diari d’abast estatal. L’interès, sobre tot, es trobava en comprovar les posicions polítiques i els matisos (o la seva absència) dels partits presents a la Sala.

El primer que es va oposar a la moció va ser el batle Tolo Gili (PI), que va criticar que a l’exposició de motius es demani la sortida de presó d’en Otegi “per justícia”, quan el líder polític abertzale està en presó per una condemna de 6 anys i mig. En canvi sí es va mostrar favorable al trasllat dels presos abertzales a les presons de País Basc. Curiosa aquesta defensa de la legalitat espanyola quan a l’anterior punt de l’ordre del dia el mateix batle havia rebutjat la recentment aprovada Llei 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana, també coneguda com a «Llei mordassa», i va obviar que la condemna a Arnaldo Otegi, l’anomenat «cas Bateragune» (literalment, «Lloc d’unitat») està recorreguda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans. Cal recordar que aquest tribunal ja va fallar a favor d’en Arnaldo Otegi i en contra de l’Estat Espanyol el 19 de setembre de 2011 per un cas d’insults al rei pel qual va passar un any de presó. L’estat va haver de pagar, llavors, 20.000 € a Otegi.

Jaume Alzamora (UIA) afirmà que la moció aborda un tema molt complex davant del qual el seu partit no té una posició debatuda i acordada, fet pel qual els seus regidors tenien llibertat de vot. El mateix Alzamora i Assumpció Santandreu es van abstenir; altre, Amàlio Arnandis votà a favor, i les altres dues regidores, na Magdalena Maria i na MacuMoreno, en contra.

Manolo Galán, portaveu del PSOE, va sostenir la seva negativa amb uns arguments prou coneguts:

  1. La política de dispersió i allunyament de presos té com objecte evitar la reorganització d’ETA a les presons.

  2. ETA ha cessat l’activitat armada, però ni s’ha dissolt ni ha entregat les armes i es podria reorganitzar

  3. Encara hi ha assassinats sense aclarir. Fa un parell de setmanes hagué detencions a França relacionades amb delictes no jutjats.

  4. Ni una sola passa abans que ETA es dissolgui i es desarmi. A partir d’aquí es treballaria en diferents escenaris per la pau i la convivència.

  5. Otegi va ser condemnat per intentar reconstruir Batasuna a través del grup Bateragune. El Tribunal Suprem no ha donat crèdit a la tesis que Otegi intentés crear un marc de diàleg a la fi d’eliminar la violència de ETA. I no ha condemnat encara a ETA.

  6. La gran contribució feta pel Partit Socialista a la pau en el País Basc.

  7. El record de las víctimes dels companys del seu partit.

Joan Lliteres (PP) va subscriure al cent per cent les paraules de Galán, i va recordar els temps en què, com a regidor, rebia instruccions de seguretat personal des del ministeri de l’interior.

Aina Comas (AA) va reclamar en el torn de rèplica que per acabar un conflicte tan llarg i dur són necessàries passes pels dos bàndols, va repetir que l’esquerra abertzale avui no dóna suport a les armes, que Otegi va ser condemnat després que el seu partit fos il·legalitzat..plenari

Respecte als arguments PPSOE caldrien algunes precisions que no varen sortir al debat. ETA és una organització política que va néixer per una decisió política i certament després de perdre la major part del suport polític de les seves pròpies bases -en desacord amb la línia política progressivament més militarista i terrorista- va prendre la decisió (tan política com la que va donar lloc al seu origen) de donar fí a la seva acció. Evidentment que la persecució policial i mediàtica, la guerra bruta i l’aïllament internacional (especialment des del final de la guerra freda i la caiguda dels sistemes estalinistes de l’EST) van tenir molt a veure amb aquest final de ETA. Però precisament la dispersió dels presos ha contribuït a incrementar el patiment dels familiars, i encapsular-los més si cal en la defensa dels seus i paradoxalment dificultar el debat intern que finalment ( i podríem dir a pesar del Règim Espanyol) ha acabat amb ETA.

El record de les víctimes de ETA, i dolor dels regidors del PSOE i PP, d’altres partits i els dels amics i familiars de la gent que “passava per allà” o formaven part de les forces armades i policials de l’estat és absolutament respectable i compartit; però no és acceptable com a argument, sobre tot quan va acompanyat d’una memòria massa selectiva que arranja episodis molt menys heroics i molt més vergonyosos com ara la recent negativa a igualar en el seu caràcter de víctimes del terrorisme a les del bàndol abertzale assassinats per la mà més tenebrosa de l’estat. Els mateixos que fa uns anys aconsellaven i ordenaven deixar les armes i defensar les “idees” per la via política són els qui ara mantenen a Otegi a la presó i els que han ordenat tancar i confiscar 111 herriko tabernes, seus polítiques de l’esquerra abertzale. Cada vegada està més clar que l’objectiu no era acabar amb ETA, sinó acabar amb l’esquerra abertzale. Una esquerra a la que li costarà, també, llevar-se de sobre tants anys d‘insensibilitat davant la sang derramada i d’estalinisme amb txapela.