Moció d’instància al Consell que assumeixi la titularitat de la carretera de Cala Torta/Cala Mitjana i que, juntament amb la de s’Ermita de Betlem (MA3333), siguin adaptades com a “Vies Parc”

L’Ajuntament d’Artà aprovarà previsiblement per unanimitat al proper plenari de dilluns 25 de juliol sol∙licitar al Consell de Mallorca que assumeixi la titularitat de la carretera de Cala Torta/Cala Mitjana

Es proposa que les carreteres de Cala Torta-Cala Mitjana i la de l’Ermita de Betlem Ma3333, siguin classificades com a “Vies parc” i amb un límit de velocitat de 30km/h

Aquestes peticions ja han estat formulades al Consell per part d’Alternativa per Artà, en forma d’al·legació a l’estudi informatiu de la Variant Nord d’ArtàDSC_3119

L’Ajuntament d’Artà sol·licitarà al proper plenari de dilluns 25 de juliol que el Consell assumeixi la titularitat de la carretera de Cala Mitjana-Cala Torta que actualment és de titularitat municipal. A la moció, presentada per Alternativa per Artà, s’argumenta que es tracta d’una via d’interès supramunicipal degut a que el seu ús principal és turístic, ja que dóna accés aquestes dues freqüentades cales artanenques, i a la de Cala Estreta, que al temps és un dels principals accessos al Parc Natural de Llevant. Igualment és l’accés a la depuradora i la bassa d’Es Recó, de l’empresa pública Abaqua (Govern Balear) i a la finca pública de Sa Duaia-Es Recó. La darrera vegada que va ser asfaltada va ser fa uns 12 anys, precisament pel Consell de Mallorca, però només des de la sortida d’Artà fins a la fallida urbanització de Sa Duaia. El tram final a través d’aquesta propietat privada fins a Cala Mitjana i Cala Estreta es troba en un pèssim estat.

DSC_3091(Imatge de la Carretera de Cala Torta)

Aquesta situació afecta a la seguretat perquè, en cas d’emergència a les platges, l’accés és difícil. Curiosament l’accés a Cala Torta és una pista forestal que parteix també de Sa Duaia, però que es troba en molt millor estat que el tram final de la carretera a Cala Mitjana-Cala Estreta. A l’exposició de motius la moció argumenta, a més que aquesta via té un interès turístic potser fins i tot major que la Ma3333, la de S’Ermita, que sí és de titularitat de Consell.

DSC_3223(Imatge de la Carretera de l’Ermita)

L’Ajuntament d’Artà manifesta no tenir capacitat econòmica per mantenir aquesta via (d’uns 12 km) i això fa que el seu estat sigui molt deficient. De fet, la darrera vegada que va ser asfaltat, fa uns 12 anys, va ser el Consell de Mallorca qui es va fer càrrec de la despesa. A més, el darrer tram fins a les platges de Cala Mitjana/Cala Estreta (travessant la propietat privada de la urbanització desclassificada de Sa Duaia) es troba en un estat gairebé intransitable i amb el paviment impracticable. Aquest fet no és admissible tractant-se de platges amb gran afluència de banyistes, per raons de seguretat i d’evacuacions en cas d’accident, sent un dels accessos més utilitzats per accedir al Parc natural de Llevant. Però, a més, l’Ajuntament tampoc podria realitzar inversions en un camí de propietat privada.

L’Ajuntament d’Artà recorda que tant la carretera de Cala Mitjana-Cala Torta com la de l’Ermita de Betlem Ma3333, apareixen com a components potencials de la Xarxa de Vies Parc (categoria desenvolupada a les pàgines 126-128 de la Memòria del Pla Territorial de Mallorca en vigor), considerades de vital importància per aconseguir una integració en el territori; però, al temps, assegura no disposar de mitjans de Policia Local suficients per vigilar el trànsit de vehicles per aquestes vies i garantir-hi, per exemple, el compliment de les limitacions de velocitat que serien adients pels fluxos de cicloturistes i excursionistes senderistes que les utilitzen per esbarjo o com a zona de passeig.

DSC_3169(Imatge de la Carretera de l’Ermita)

Altre argument municipal és de caire ecològic, vist que les esmentades vies travessen el LIC i ZEPA ES0000227 Muntanyes d’Artà, espai de la Xarxa europea Natura 2000 declarat per a la conservació d’hàbitats i espècies prioritàries en virtut de la Directiva Hàbitats, fet que també aconsella limitar i controlar la velocitat del trànsit per evitar la mort d’animals i espècies incloses als annexos de la Directiva Hàbitats i Directiva Aus presents pel tipus d’ambient que travessa (un espai natural protegit). La gran majoria d’aquestes espècies no entenen de fronteres ni zones protegides i hi són presents i es reprodueixen també a l’àrea entre el LIC i ZEPA i el nucli urbà d’Artà. Millorar les condicions dels seus hàbitats en aquesta zona i les polítiques vials que n’afecten les condicions, és essencial per a la conservació d’aquestes espècies i, a la vegada, per a garantir la possibilitat d’un turisme de natura al municipi d’Artà.

DSC_3130(Imatge de la Carretera de Cala Torta)

Les dues propostes seran traslladades al Consell de Mallorca i als diferents grups polítics amb representació a la institució insular perquè hi siguin debatudes i preses en consideració.

Trobau més imatges d’aquestes vies als següents enllaços: Carretera Cala Torta/Cala Mitjana; Carretera de l’Ermita de Betlem (MA3333)

Al·legacions a l’Aprovació Inicial del “Pla Especial d’Ordenació i de Protecció de la Ruta Artà-Lluc”

P1070124A rel de la publicació a la web municipal de l’ordre del dia de la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament d’Artà que ha de tenir lloc dilluns, dia 25 d’abril, així com dels materials que s’hi tractaran, Diario de Mallorca ha publicat la notícia: Artà propone al Consell medidas para evitar la erosión del sendero que va a Lluc. El Consistorio plantea rutas alternativas para evitar la degradación y el peligro que supone el paso incontrolado por determinadas zonas costeras del Parc Natural de Llevant, amb un titular prou encertat.

P1070115

Enllaçam aquí al document d’al·legacions impulsat des de la regidoria de Medi Ambient i Patrimoni i que es pretén que tenguin caràcter de «municipals», si queden aprovades dilluns al Ple.

Malgrat tenir un estudi ambiental aprovat, alguns aspectes de la GR (determinats sectors i accessos a platges) al municipi d’Artà consideram que s’haurien de revisar i si escau corregir per reduir l’important impacte ambiental dels senderistes, que actualment son molt nombrosos en determinats sectors i en el futur, en completar la implementació de la GR, ho poden ser molt més. És el cas del sistema dunar de cala Mitjana i del sector entre la cala Torta i Cala Fontsalada, on el pas dels excursionistes atrets pel Parc natural i els seus refugis està generant greus processos erosius. També s’observen efectes perjudicials per al sistema dunar derivat de la circulació d’excursionistes, cavallistes i banyistes en el cas del sistema dunar de Sa Canova.P1090164

En altre ordre de motius, en aquest cas, de caràcter patrimonials i paisatgístics, es proposa l’extensió o perllongació de la petita variant de la Font de Na Bernadeta a les barreres d’accés a les barreres de l’Ermita de Betlem -reiterant l’Al·legació 2a. tramesa pel Batle d’Artà (sembla obvi que aquest tram [fins a l’església de l’ermita] guanyaria molt d’interès per als usuaris de la ruta si arribàs a l’esglèsia de l’ermita [sic]) amb ocasió de l’exposició pública de la primera Aprovació Inicial del Pla especial d’ordenació i de protecció de la ruta d’Artà-Lluc de l’any 2009 (Al·legacions amb data 05-03-2009)- fins al “Mirador” o “Observatori de Na Coassa”, passat per l’església de l’ermita.

Sobre les “compensacions” que mereixeria Artà per haver protegit el territori

Ahir el diari “Última Hora” dedicà al nostre municipi editorial i portada de la secció “Part Forana”, al voltant de les “compensacions” que s’haurien d’anar materialitzant, atès que, a diferència de Campos, Artà sí ha mostrat al llarg dels anys una decidida aposta per la conservació dels valors territorials, ambientals, patrimonials i paisatgístics dels quals, al cap i a la fi, gaudeixen la resta d’illencs i turistes (que dormen i fan la despesa més important en altres municipis).CYMERA_20160414_111802

L’Ajuntament, com hem dit en anteriors ocasions, en general de manera molt majoritària, ha pres decisions que efectivament el diferencien d’altres com el de Campos, els màxims representants del qual falten a la veritat metòdicament quan manifesten que “han protegit tot el seu litoral”. Algunes no oblidam els esforços de l’Ajuntament de Campos, amb una despesa d’1 milió d’euros, per defensar els interessos de la promotora dels apartaments il.legals de Ses Covetes (el Govern, tots i totes, va haver d’aportar més de 300.000 euros per a la seva demolició). Tampoc no es pot menystenir, amb aquests mateixos efectes comparatius, la dada que l’Ajuntament de Campos, només en licitació de platges, ingressarà enguany 1.489.000 euros.

Fa no res, aquest passat gener, l’Ajuntament d’Artà manifestava (i actuava administrativament en el cas d’un projecte que s’endinsava dins territori artanenc a l’arenal) novament la seva voluntat que Sa Canova romangués completament verge, davant les instal·lacions de temporada i xibiu a Son Serra de Marina.

L’Ajuntament d’Artà, al contrari del de Campos, que considera un Parc Natural un càstig, ha manifestat en successives ocasions i en diferents legislatures, la seva voluntat que el Parc Natural de Llevant s’ampliï. També ha manifestat la voluntat que s’ampliï la Reserva Marina de Llevant, i que es recuperi la plantilla per mantenir tots dos espais naturals protegits.

El passat gener, aprovava per unanimitat una Moció que es reiterarà properament al Govern, aprofitant la visita de la Consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, que es tengui en consideració el factor de la protecció territorial, per a la distribució anual del fons de cooperació municipal entre els diversos ajuntaments de les Illes.

El passat octubre, el mateix Ple reclamava al Govern que dissenyàs un impost a les estades turístiques tipus “ECOtaxa”, prioritzant el destí del recaptat als valors naturals i patrimonials.

Quan el Batle de Campos diu que amb la implantació del Parc natural d’Es Trenc/Es Salobrar, es tractarà de delinqüents aquells que facin “una palada d’obra per error”, l’Ajuntament d’Artà ha delegat la disciplina urbanística en el Consell, per a garantir la seguretat jurídica dels veïnats (i de l’Ajuntament), així com el territori i el paisatge.

Continuarem estirant, des de l’esquerra i l’ecologisme, per a que el nostre Ajuntament continuï aquest camí.

Esperam que els partits del Govern, però també els de l’oposició parlamentària, especialment El Pi, treballin també cap a un horitzó diferent a l’actual, de manera que els municipis amb voluntat de protecció i conservació del patrimoni natural i cultural, es vegin bonificats i no castigats, com fins ara.CYMERA_20160414_111653

Comunicat del Consell. Rehabilitació del monestir de Bellpuig. Avançam!

El Consell i l’Ajuntament d’Artà fan passes per reactivar el projecte de Bellpuig

12322953_1505484226414428_731650558458767089_oEl vicepresident i conseller de Cultura, Patrimoni i Esports, Francesc Miralles, s’ha reunit amb representants del consistori artanenc, encapçalats pel batle Bartomeu Gili, per reafirmar el compromís del Consell amb la rehabilitació del monestir de Bellpuig i en l’oferta feta des del Departament de Cultura perquè sigui un projecte compartit amb l’Ajuntament d’Artà. En quinze dies, els equips tècnics de totes dues institucions començaran a definir quin ha de ser l’ús del monestir i quin paper ha de jugar en la promoció global dels recursos patrimonials i culturals de què disposa Artà.

A la reunió, celebrada al Centre Cultural la Misericòrdia, han assistit el vicepresident Francesc Miralles, la directora insular de Patrimoni, Kika Coll, el batle d’Artà, Bartomeu Gili, el primer tinent de batle de Ciutadania i Urbanisme del municipi, Manolo Galán, la segona tinent de batle de Medi Ambient i Patrimoni, Aina Maria Comas i la directora insular de Turisme i regidora de Cultura d’Artà, Maria Paula Ginard.

La trobada ha servit per reafirmar el compromís del Consell de garantir la inversió a Bellpuig amb fons propis –el pressupost d’aquest 2016 té previst 400.000 € per inversions- i també la intenció d’implicar l’Ajuntament d’Artà en la definició del pla d’usos que ha de tenir el monestir. El Departament de Cultura ha recopilat les diferents propostes d’actuació que hi ha hagut al voltant de Bellpuig, ha afirmat el vicepresident Miralles, “i a partir d’aquí anam a donar-nos l’oportunitat de revisar què volem fer, perquè segurament el plantejament del 2009 no té res a veure amb el que podem tenir ara. Amb Bellpuig, a més, tenim l’oportunitat d’implicar l’Ajuntament d’Artà amb la decisió final de quin ús s’ha de donar al monestir perquè aquest formi part d’un discurs global del municipi que contempli els diferents recursos i equipaments culturals, patrimonials i paisatgístics que hi ha”.

Tota aquesta documentació recopilada serà compartida pels tècnics de Cultura i de Patrimoni del Consell amb els tècnics de l’Ajuntament d’Artà en una reunió prevista d’aquí quinze dies. I ells, afegeix Miralles, “són els que aniran concretant i aterrant en propostes que tècnicament encaixin amb l’objectiu de posar en valor el patrimoni d’Artà com un element també de promoció i diversificació turística. És vigent el projecte de Centre d’Interpretació de les esglésies del repoblament a Bellpuig? Creim que no. A Mallorca fa falta un discurs integrador a nivell cultural i patrimonial. Posant un exemple, no tots els jaciments arqueològics han d’explicar el mateix, hem d’aportar nous arguments per construir un relat més enriquidor. I això només ho podem fer des del Consell”.

Per al batle d’Artà, Bartomeu Gili, “Bellpuig no ha de ser un element estrany dins Artà, que és el que ha estat fins ara: una propietat del Consell, degradada, sense ús…Per tant, que Bellpuig s’integri dins la protecció i difusió del patrimoni del municipi és molt important. I que una institució com el Consell vengui i ens digui que farem feina junts no passa massa sovint. Normalment te diuen farem això, tant si t’agrada com si no. Aquest canvi de mentalitat és molt important”.

Aquesta cooperació institucional en la rehabilitació del monestir de Bellpuig està previst que se concreti a través d’un conveni de col·laboració entre el Consell i l’Ajuntament d’Artà, on es definirà el projecte, les actuacions previstes i la seva quantificació econòmica, així com es durà a terme la seva gestió.

Sobre la notícia publicada avui a “Última Hora”

Ens sap molt de greu haver d’externalitzar feines que s’haurien de poder assumir per personal municipal (a l’Ajuntament es compta amb, al menys, dos lletrats del més alt nivell funcionarial i amb funcions que tenen directament a veure amb el patrimoni municipal). No podem, però, assumir més riscs.

A nivell polític, senzillament procuram no badar, a la vista dels efectes molt negatius, per al tema, que ja tenen les “badades” d’anteriors responsables.

L’Ajuntament es veu ara obligat a anar a contrapèl, havent de valorar la interposició d’un contenciós-administratiu, quan aquest hauria hagut de ser el paper, si un cas, de l’Església, en el cas que a l’Ajuntament no s’hagués badat, fent cas a un seguit de precs i avisos, o donant compliment al mandat del Ple amb l’aprovació de la primera Moció amb què s’acordà instar l’equip de govern a inscriure el bé, i si determinats funcionaris haguessin demostrat un poquet de zel i diligència.

UH260316_Noticia_encarrec_advocat_defensaTitularitatSantSalvador

Breu resum del tractat a l’escala feta a Artà dia 22, de la campanya “Repensem Mallorca”

CeLNLuFWIAA_dmU[Imatge publicada pel regidor d’UIA Amalio Arnandis a Twitter]

Com que el contingut de la notícia publicada avui a Diario de Mallorca sobre la visita del President del Consell de Mallorca a Artà dimarts és molt pobre -com ho és la informació donada, abans i després, fins ara, per part del propi Consell i D. I. de Participació Ciutadana i Joventut (a càrrec del “cap de l’#oposicióresponsable” d’Artà, J. Alzamora), havent-s’hi tractat qüestions molt interessants i trascendentals per al municipi, miram de resumir-ne esquemàticament, però de manera prou més extensa i així, també més entenedora, els punts sobre els que es va debatre.

Acompanyaren al President Miquel Ensenyat Joan Font (D.I. de Cooperació local), Jaume Alzamora (Director Insular Participació) i Catalina Socies (Cap de gabinet del President).

Exposició dels representants del Consell

1.- Joan Font començà explicant que, aviat, es convocaran dues línies d’Assistència tècnica als Ajuntaments, una de les quals per a projectes que poden abastar fins al 100% del cost de les obres -en el cas d’Artà la quantitat prevista és de 165.500 euros. L’altra convocatòria és per a despeses de manteniment, amb un pressupost de 20.500 euros.

2.- En estudi tenen altres possibles convocatòries de subvenció i finançament: una per a fuites d’aigua i l’altra per a la compra de vehicles municipals elèctrics.

3.- Informa que hi ha un servei web, Eurolocal, que és una eina per tal de detectar convocatòries europees a les qual els Ajuntaments s’hi poden acollir així com per donar suport tècnic per tal de preparar tota la documentació. (Posam enllaç a la web europea, atès que el contingut de la del Consell que hem trobat, està totalment desfasat.)

4.- També ofereixen l’estudi de les barreres arquitectòniques dels espais públics del municipi d’Artà i l’estudi de necessitats de personal tècnic dels ajuntaments (aparelladors, arquitectes, comptables, lletrats…)

5.- Possibilitat de col.laborar en l’estudi tècnic del consum energètic i de les mesures a prendre.

6.- També s’està estudiant el tema de les “bombes hidrants”, són les bombes d’aigua que els bombers fan servir, sobretot, als nuclis urbans petits.

El President explicà que té constància del tema dels Fons estatutaris originalment compromesos per a rehabilitar el monestir de Bellpuig. Que, a través d’un conveni, pendent de signar entre el Consell i l’Ajuntament d’Artà, es millora la situació a la pràctica, amb l’eliminació dels estrictes terminis d’aquelles inversions. Explicà també tornant a la situació dels Fons estatutaris que, de fet, el Govern de les Illes està encara pendent de signar-les, atesa aquesta situació de tenir un Govern de l’Estat en funcions.

Exposició dels representants municipals

1.- El Batle exposà que Artà és un dels poquíssims (dos o tres a tota l’illa) que ha adaptat la seva normativa urbanística (Normes Subsidiàries: NNSS) al Pla Territorial de Mallorca (PTM) aprovat l’any 2004, no obstant que aquesta adaptació era obligatòria. Això va significar un esforç important que no ha suposat cap mena de contraprestació ni de reconeixement per Artà tenint en compte per altra banda la protecció territorial assumida per l’Ajuntament via aquestes mateixes NNSS (aprovades i adaptades al PTM l’any 2010); es considera que això s’hauria de veure, d’alguna manera, recompensat, especialment ara que ja s’anuncia l’impuls d’un nou PTM.

2.- Es planteja la possibilitat que es facin càrrec de la construcció d’un nou parc de bombers. L’Ajuntament podria aportar el solar. L’anterior parc podria quedar per a usos municipal. (Apunt nostre: per a poder aportar sòl, per exemple, per al cas, per a un nou Parc de Bombers, és important tenir molt present una política “expansionista” en sòl urbà; per això vàrem insistir, en la Declaració d’intencions aprovada per l’Ajuntament fa unes setmanes, de cara a que s’instal·li al Polígon d’Artà uns nova residència privada de gent gran, que una de les formes de compensació a l’Ajuntament havia de ser la compra de sòl a disposició de l’Ajuntament).

3.- A. Comes, regidora de Serveis Socials, Medi Ambient i Patrimoni, va incidir que en temes socials hi ha bon nivell de col·laboració i inversió (s’ha pujat un poc) però trobam molt necessari l’estudi de la possibilitat d’aconseguir d’un sistema de transport adaptat per tal de que les persones majors que viuen a Sa Colònia (també Betlem i S’Estanyol) puguin fer ús del Centre de Dia. També es demanà més suport tècnic en el tema de l’elaboració i promoció del Pla d’Igualtat.

4.- En quant a Patrimoni, s’explicà les gestions amb Demarcació de Costes envers la cessió dels dos escars que encara queden a Ca los Camps. Que hi ha disponibilitat en fer aquesta cessió a l’Ajuntament d’Artà tot i que queda tancar el tema de la propietat dels mateixos amb els hereus de les concessions inicials. La demanda concreta: atès que aquestes edificacions tradicionals estan incloses en el conjunt arqueològic declarat com a Bé d’Interès General, i que el Consell, per tant, hi té alguna competència, s’espera de la institució insular alguna col·laboració, que pot ser econòmica i/o tècnica.

5.- Quant a residus, la regidora posà damunt la taula l’interès que es pugui tractar a Artà (o, al menys, a la comarca) la fracció orgànica així com les restes de poda, tal com ja han demanat altres ajuntaments. S’informà que aquesta voluntat ja ha estat traslladada a la Consellera de Medi Ambient, Sandra Espeja.

Aquest és un resum de les notes que va prendre la nostra regidora. L’Ajuntament rebrà del Consell un acta-resum del que es va parlar. També es va fer esment del tema dels períodes d’al·legacions a la nova Ronda d’Artà i a la GR-222, “d’Artà a Lluc a peu”. Avançàrem que en faríem, sobretot a la Gr-222, però no es tractà gaire més extensament. A continuació hi va haver una exposició del Repensem Mallorca a les entitats convocades.

Regidoria de Medi Ambient: La primera d’una sèrie d’actuacions per posar en valor les aus urbanes d’Artà i la Colònia

VistaDetall_NiusOronelles_CasMarques_CarrerRBlanes (1)

L’Ajuntament d’Artà convoca un concurs d’idees per solucionar el problema de la caiguda d’excrements de cabot sobre la via pública i les façanes

També es pretén publicar una guia d’observació d’ocells urbans i es proposarà a ABAQUA instal·lar un lloc d’observació a la depuradora d’Artà

Al BOIB de dissabte passat, dia 19, s’anuncià la convocatòria (acordada per la Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Artà reunida dia 16) d’un concurs d’idees per solucionar el problema de les deposicions d’excrements que des dels nius de cabots cauen sobre façanes, carrers i sovint vianants de nombrosos carrers del poble, entre d’ells, alguns dels més centres i turístics, com la mateixa plaça de l’Ajuntament o els carrers d’Antoni Blanes i Rafel Blanes. Segons les dades del recompte realitzat al Projecte Orenetes (impulsat a Balears pel GOB en el marc general coordinat per l’ICO, Institut Català d’Ornitologia) a Artà hi ha 34 localitzacions amb un total d’unes 148 parelles nidificants, i altres 51 nius trencats, a mig construir o buits. Les observacions es fan anualment al voltant del mes de maig, a càrrec voluntaris locals.

VistaDetall_ExcrementsOronelles_CasMarques_CarrerRBlanes

Aquesta iniciativa impulsada per Aina Comas, regidora de Medi Ambient, dóna compliment a la moció aprovada el juliol de 2013, relativa a la implantació d’un sistema de millora de les condicions de netedat a les colònies de nidificació de cabot sobre la via pública del terme municipal d’Artà. A la Moció, ja es subratllava el caràcter d’aus protegides dels cabots (Delichon urbis), oronelles (Hirundo rustica) i falzies (Apus apus); la seva importància a l’hora de reduir la presència de moscards (una parella de cabot en època de cria en consumeix uns 2.500 cada dia) i també el seu interès com a part del patrimoni natural del municipi, fins i tot utilitzat al vídeo de promoció turística del fotògraf artanenc Agustí Torres a la campanya Artà sorprèn.

DSC_0025

Altres mesures dirigides al coneixement i protecció de les aus, i cap al desenvolupament d’un turisme ornitològic

A més de d’impulsar aquest concurs d’idees, es vol fer una passa més i ja s’ha encarregat a Toni Muñoz i Catalina Artigues, ornitòlegs experts també en l’educació ambiental, per tal d’editar enguany una guia d’aus urbanes d’Artà i la Colònia, l’objectiu de la qual serà tant divulgatiu i educatiu com turístic. Igualment, està previst sol·licitar a ABAQUA, l’Agència Balear de l’Aigua i de la Qualitat Ambiental, la instal·lació d’un punt d’observacions d’aus, a la depuradora d’Artà i que l‘ampliació prevista de la depuradora de la Colònia també prevegi la dotació d’aquest equipament. Ara mateix les basses de la depuradora d’Artà, són un excel·lent lloc on es poden veure, des de la vorera del camí les evolucions de cabots, oronelles, ulls de bou caçant moscards en vol i també avisadors i una gran varietat d’altres aus.

Segons Aina Comas, es tracta de conjugar la defensa de la biodiversitat local amb l’educació ambiental i la millora de la neteja urbana i, al mateix temps, posar en valor un dels atractius naturals d’Artà per posicionar el municipi també dins el turisme d’observació d’aus (bird watching), no només a la zona del Parc Natural de Llevant, sinó també a les zones urbanes.

Ple ordinari Gener 2016. Esmenes a Moció d’UIA sobre recuperació de la titularitat de les murades (i recinte) de Sant Salvador

En relació amb la Moció presentada per UIA a la reunió de Comissions Informatives prèvia al Ple d’avui, en què es proposava “Iniciar el Contenciós-Administratiu per tal de recuperar la titularitat pública de les muralles [sic] de Sant Salvador” (abaix, primera imatge).

Aquesta Moció, si s’aprova, haurà quedat substancialment millorada per l’acció de la nostra regidora, informant-la i donant-li més precisió (molt important pel que fa a terminis), a través d’un seguit d’esmenes. Ni més ni menys, amb les nostres aportacions, s’ha millorat i aclarit el QUÈ s’ha de defensar com a propietat pública municipal (Murades i recinte); el QUI és la persona jurídica que ha inscrit primer al Registre el bé (Parròquia de la Transfiguració del Senyor); i el QUAN: data de la inscripció (09-03-2015), i data, en conseqüència, de termini per a la presentació de qualsevol recurs davant l’Administració de Justícia (09-03-2017).

Havent-se assumit el més important de les nostres esmenes, i per no obstaculitzar si no, ben al contrari, col·laborar proactivament també des del Ple en l’objectiu de la defensa de la titularitat pública de les murades i recinte de Sant Salvador, de manera que el màxim òrgan de govern municipal ja s’haurà expressat clarament per segona vegada en aquest sentit, Aina Comes votarà a favor de la Moció finalment presentada (abaix, segona imatge), i encara hi proposarà una nova esmena, consistent en afegir-hi un segon Acord: “Trametre aquest Acord a la Parròquia de la Transfiguració del Senyor, com a part interessada en l’expedient”.

No obstant l’anterior, no podem deixar de lamentar el cinisme que representa la presentació ara d’aquesta Moció per part d’UIA, pretenent atorgar-se iniciativa en la defensa de la titularitat pública municipal de les murades de Sant Salvador i recinte, quan es tracta d’un grup responsable directe que l’Ajuntament es trobi en desavantatge jurídic davant la Parròquia d’Artà en relació amb la titularitat d’aquest important bé immoble, no obstant que aquesta no sol·licità la inscripció al Registre de la propietat fins dia 10 de desembre de 2014, quedant formalitzada aquesta dia 9 de març de 2015. La inscripció d’aquest bé per part de l’Església es va fer en el context d’una inscripció massiva i sistemàtica de béns immobles els darrers mesos de vigència de la modificació aznariana de la Llei Hipotecària que li facilitava la operació, per la qual, segons algunes informacions, s’haurien inscrit aproximadament 500 béns només a l’illa de Mallorca.

Cal recordar que, des de finals d’octubre de 2013, amb la formulació d’un prec per part del representant d’IniciativaVerds (IV) sol·licitant la immatriculació de les murades i recinte de Sant Salvador (el batle d’Artà era llavors J. Alzamora, portaveu d’UIA: en aquells moments responia que “feia temps”, que es traballava en el tema), en al menys dues ocasions més des del Plenari, i sempre a instància dels grups Socialistes d’Artà i IV (a part de multitud de Precs i Preguntes formulades per part d’aquests dos grups, la legislatura passada, a l’oposició), es recordà de manera intensiva a l’equip de govern la necessitat d’efectuar aquesta inscripció al Registre de la Propietat: va ser en forma de presentació d’una Moció conjunta entre tots dos grups, presentada en una primera ocasió el mes de febrer de 2014, i novament, quedant aprovada, el mes de setembre, havent-se donat mig any llarg de marge a l’equip de govern, a sol·licitud seva, deixant la moció damunt la taula, perquè “estaven fent feina en el tema”. La única “feina” que es va demostrar per part de l’anterior equip de govern tot aquell temps, entre el primer Prec en què el tema sortí a la llum pública (octubre de 2013) i la Sol·licitud d’immatriculació feta per la Parròquia de la Transfiguració del Senyor el desembre de 2014, va ser l’encàrrec d’un Informe històric aquell mateix novembre de 2013, que es va rebre a finals de desembre de 2013. A partir d’aquell moment, a part de donar llargues i “badar“, no es té coneixement de cap actuació per part dels responsables municipals, fins a la Providència de Batlia signada dia 20 d’abril de 2015 pel següent Batle d’aquell mateix equip de govern, T. Gili (El Pi), ja massa tard, en base a un Informe de Secretaria de data 15 d’abril del mateix any.

En definitiva, per mor de la desídia i/o irresponsabilitat demostrats per l’anterior equip de govern, des del moment d’assumir l’objectiu de defensar la titularitat pública municipal de les murades i recinte de Sant Salvador com a Tinent de Batle del nou equip de govern conformat el passat mes de juny de 2015 (Socialistes, El Pi i Alternativa per Artà), la nostra representant s’ha vist limitada en les seves possibilitats, a iniciar la preparació, segurament per la via dels tribunals de Justícia, d’una disputa per la titularitat d’aquest bé amb l’Església -amb un termini màxim si acaba en la presentació d’un recurs judicial, fins a març de 2017 (dos anys de marge, a partir de la immatriculació que en féu la Parròquia). El compromís del nostre grup i la nostra regidora envers la defensa de la titularitat pública d’aquest bé és un compromís programàtic de importància prioritària, i ve inclòs també en el Programa conjunt d’actuacions previst en l’actual Pacte de govern municipal amb els grups municipals Socialistes d’Artà i El Pi.

Pel que fa a les esmenes, en la major part assumides a la Moció que finalment es discutirà avui, a la Part expositiva sobre tot es varen dirigir a denominar amb claredat la persona jurídica que ha inscrit les murades i recinte: la Parròquia de la Transfiguració del Senyor, i la data d’aquesta immatriculació, dia 9 de març de 2015, a partir de la qual, com hem dit, computen els terminis per a la presentació de recursos judicials (dades recollides a na nota simple registral en poder dels serveis jurídics de l’Ajuntament, a què UIA hauria pogut tenir accés per a una correcta redacció de la Moció, si ho haguessin sol·licitat).

A la Part dispositiva, es va proposar modificar l’Acord ampliant el ventall de possibles actuacions per a la defensa, dins del marge de temps existent, de la titularitat pública de les murades i recinte de Sant Salvador, a expenses del que puguin recomanar els serveis jurídics finalment, afegint, molt important, la referència al “recinte“, i no només a les Murades:

“Instar l’equip de govern a la defensa de la titularitat pública municipal de les Murades/Muralles i recinte de Sant Salvador, si s’escau, interposant el recurs que pertoqui davant instància judicial, atesa la immatriculació d’aquest bé immoble per part del Bisbat/Parròquia”.

Avui proposarem afegir 2on Acord: “Trametre aquest Acord al Bisbat/Parròquia de la Transfiguració del Senyor, com a part interessada en l’expedient”, considerant que amb aquesta comunicació expressa de l’Acord, essent un Acte impugnable, l’Ajuntament guanya en seguretat jurídica, més encara davant l’horitzó d’un litigi als tribunals de Justícia.

1a. versió de la Moció d’UIA (sense les nostres esmenes):

MocioMuradesUIA_PleArta_Gener2016a_160116

2a. versió de la Moció d’UIA (amb algunes de les nostres esmenes):

MocioMuradesUIA_PleArta_Gener2016bEnllaçam també, per seu interès informatiu, a imatges (1 i 2) del reportatge de Sebastià Sansó publicat a “Diario de Mallorca” dia 5 d’octubre de 2014, sobre la titularitat d’aquest bé

Regidoria de Patrimoni: L’Ajuntament d’Artà salva la subvenció del Consell per a finançar amb 12.000 euros

Nota de premsa, íntegra, de la regidoria de Patrimoni, amb enllaços a documentació complementària:
L’Ajuntament d’Artà recorre amb èxit i salva la subvenció del Consell per a finançar amb 12.000 euros actuacions de consolidació i conservació d’algunes estructures del poblat talaiòtic de Ses Païsses

Celebram amb Aina Comes el resultat del recurs i l’obtenció dels 12.000 euros (d’una inversió total de 15.723,95 euros) que s’havien sol·licitat de subvenció, evitant per altra banda que l’Ajuntament perdés la subvenció per segon any consecutiu.

Treballs_restauracio2015_Mur2_SantueriMés imatges, aquí

Bellpuig: Optimisme moderat. Feina, fins ara, útil.

Bastant satisfets per les passes donades fins ara, tant per part de l’Ajuntament, com per part del nou govern del Consell de Mallorca amb la visita d’ahir.

A damunt la taula, ja hi ha una partida als pressuposts del Consell per a 2016, de 420.000 euros (incrementada per esmena del grup al Consell de El Pi).

Totes les parts, continuam a l’expectativa del desenvolupament de la pròrroga assolida pel Govern de les Illes la reunió al Ministeri d’Hisenda dijous de la setmana passada. Segurament, no serà fins a la posada en funcionament del nou govern de l’Estat, l’any que ve, que aquest desenvolupament dels diferents convenis prorrogats en els terminis d’execució i justificació de la despesa (com el que afecta la rehabilitació i posada en marxa del monestir de Bellpuig: el signat el 23 de desembre de 2010) no es reiniciarà.

Mentre tant, saludam el clar nou tarannà del Consell de Mallorca, envers Bellpuig i el patrimoni, en línies general, del municipi.

Visita càrrecs Consell a Bellpuig, 09-12-2015. A la imatges, T. Gili, M. P. Ginard, C. Bonet, M. Galan, A. Comes i F. Miralles
Visita càrrecs Consell a Bellpuig, 09-12-2015. A la imatges, T. Gili, M. P. Ginard, C. Bonet, M. Galan, A. Comes i F. Miralles