Comunicat Regidoria de Medi Ambient: Millores en la conservació dels sistemes dunars de Cala Mitjana i Sa Canova

sacanova_detall_arena_flonja_cavalls_corredorinterdunarAjuntament i administracions supramunicipals acorden millores en la vigilància i senyalització del litoral artanenc

Es durà terme una vigilància coordinada i es millorarà la senyalètica de Sa Canova i Cala Mitjana per evitar el deteriorament dels sistemes dunars

calamitjana201116_senyalgr222_actual_panoramica_des_de_acces_calatorta_sistemadunar_encordat

L’Ajuntament d’Artà i les institucions supramunicipals competents (Demarcació de Costes, Conselleria de Medi Ambient i Consell de Mallorca) duran a terme la vigilància coordinada del litoral del municipi. Així es va acordar en una reunió a quatre bandes el passat dimecres 14 de desembre. Per altra banda, també es varen decidir algunes millores en la senyalització a les platges. Es va tractar la problemàtica de dues platges: Cala Mitjana i Sa Canova:

Cala Mitjana

Davant la demanda de l’Ajuntament per a eliminar o reubicar les cordes desguassaires que marquen un camí, la Demarcació de Costes es va comprometre a llevar-les o, si un cas, reubicar-les a la zona davantera de les dunes. Això es faria a partir de l’aprovació definitiva del Pla especial d’ordenació i de protecció de la ruta Artà-Lluc (GR-222). També es va consensuar l’eliminació d’alguns senyals obsolets i una ubicació correcta de la resta (que no segueixen la grafia de GR per un error en la seva col·locació).calamitjana201116_sistemadunar_erosionat_intervenciocostes2010_detall

Context: Amb ocasió de l’eliminació d’un antic vial d’asfalt que hi havia damunt les dunes l’any 2010 per part de Demarcació de Costes, aquesta administració va ubicar a la mateixa zona un seguit de «cordes desguassaires» de manera que es creava un camí innecessari i perjudicial per a l’equilibri dunar. El Consell de Mallorca, per la seva banda, ha ubicat senyals de la GR-222 indicant el pas d’aquesta ruta per aquell camí de manera errònia, ja que la GR-222 grafia el pas per la zona de vorera de mar («zona de batuda»), on la circulació no és tan perjudicial per al sistema dunar.calamitjana201116_doblecartellemergencies_detall

Sa Canovasacanova_excursio_organitzada_cavalls_corredorinterdunar2

La regidora va proposar la instal·lació d’una passarel·la aèria de fusta per evitar lerosió (provocada pel pas dels cavalls) del camí o «corredor interdunar» que va des de s’Estanyol fins al torrent de Na Borges, que també està senyalitzat en la ruta GR 222. Per part de la Demarcació de Costes, però, a curt termini no es preveu poder fer una despesa com aquesta ni modificar el traçat.

Com a primera actuació, per tant, s’acordà una vigilància coordinada entre efectius locals i agents de medi ambient. Per altra banda, també es col·locarà senyalètica especificant aquesta prohibició del pas de cavalls per aquest camí.sacanova_general_corredorinterdunar_zonaerosionada

Context: cal recordar que el pas de cavalls està prohibit pel Pla especial de Protecció de l’ANEI de Sa Canova i indicat com a factor de vulnerabilitat en la fitxa tècnica del LIC de Na Borges , una figura de protecció europea. Aquest pas és molt freqüent en aquest corredor, sovint en excursions comercials. Això provoca que el sòl arenós s’afluixi i que els excursionistes no hi puguin caminar còmodament i, com a conseqüència surtin del camí delimitat per les cordes, amb la conseqüència que el vial s’acaba ampliant i s’erosiona el seu entorn als dos costats.

L’Ajuntament d’Artà ha comunicat tant al Consell de Mallorca com a la Demarcació de Costes els efectes perjudicials per al correcte equilibri del sistema dunar de Sa Canova, de l’ús d’aquest camí, que va ser consolidat l’any 2010.

Durant la reunió, el Director Insular de Medi Ambient, Josep Manchado, es va comprometre a recollir expressament la prohibició prohibició del pas de cavalls en el Pla especial d’ordenació i de protecció de la ruta d’Artà – Lluc (GR-222). Per part del Govern, el director general d’Espais Naturals, Miquel Mir, es va comprometre a incorporar un especial esment a la prohibició del pas de cavalls pel sistema dunar al Pla de Gestió del LIC de Na Borges, també en elaboració.

Iniciativa de l’Ajuntament

Aquesta reunió s’ha dut a terme després que l’Ajuntament d’Artà va aprovar per unanimitat dues al·legacions el passat mes d’abril. impulsades des de la regidoria de Medi ambient. Totes dues tenien un denominador comú: la perjudicial circulació de persones (i, per al cas de Sa Canova, també de cavalls) per zones especialment vulnerables i sensibles dels sistemes dunars de Cala Mitjana i Sa Canova.

L’Ajuntament ha exposat aquestes problemàtiques davant del Consell i Demarcació de Costes, recollint-les del Pla de Gestió sostenible del Litoral d’Artà, rebut el passat desembre per encàrrec municipal -que les tracta, de manera explícita, respectivament, a les pàgines 78-79 i 111. A part del problema de la circulació per damunt les dunes, també s’hi remarca -com a molts altres indrets del litoral artanenc- una mala gestió de la senyalètica implementada per les diferents Administracions.plagestiososteniblelitoralarta_taula4-15_aspectes_que_afecten_sistemadunar_sacanovaplagestiososteniblelitoralarta_taula_actuacions_calamitjana_

A la premsa:

Ara Balears, 17-12-2016

http://www.arabalears.cat/balears/Petites-passes-fermes-garantir-conservacio_0_1706829428.html
http://www.arabalears.cat/balears/Petites-passes-fermes-garantir-conservacio_0_1706829428.html

Diario de Mallorca, 17-12-2016dm171216_sacanovacalamitjana

Última Hora, 17-12-2016uh171216_sacanovacalamitjana

Proposta al Ple d’octubre: Instar la Conselleria de Territori a la redacció d’un Pla d’Ordenació del Litoral que blindi el caràcter verge de les platges d’Artà

Alternativa per Artà presenta al Ple una Moció amb què es proposa instar la Conselleria de Territori a la redacció d’un Pla d’Ordenació del Litoral que blindi el caràcter verge de les platges d’Artà. El grup municipal UIA s’hi ha adherit.

Es proposa també donar suport a una Proposició No de Llei del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, “Contra la reprivatització del litoral a les illes balears» i per tal de fer efectiu el traspàs de les competències executives en la gestió del domini públic marítimo-terrestre”.

planol_instal_lacionscostatemporada_figuresproteccio_liczepa_len_arta_visor_sitibsa(Imatge: Plànol de distribució d’instal·lacions de servei de temporada extret del Visor del SITIBSA (Conselleria de Territori); s’hi observen les diferents capes de protecció mediambiental)

Els motius per presentar aquesta Moció són, resumidament, els següents:
La pressió turística i d’usos lucratius sobre la nostra costa, a l’escaire de les temporades de rècords dels darrers anys, no fa més que augmentar, arribant a afectar el litoral d’Artà, i donant peu fins i tot a la presentació de projectes que no interessen al nostre municipi, com ara i recentment un bar de platja («xiringuito») dins l’àmbit del torrent de Na Borges, o un avant-projecte d’urbanització de 200 xalets al pinar de Sa Canova presentat l’any 2012 davant l’Ajuntament i en empara de la Llei de Turisme (“Llei Delgado”).

El compromís municipal envers la conservació del litoral artanenc i les seves platges és permanent, així com la convicció que la “Marca Artà” va i ha de continuar anant lligada a un territori, un litoral, i unes platges úniques pel seu estat de conservació verge i natural -també com a atractiu turístic únic (i sostenible).

La Llei de Costes, com el seu Reglament, recentment modificats, inclouen la prescripció a les Comunitats Autònomes d’establir la catalogació, determinació i delimitació de les platges urbanes i naturals, amb desenvolupament normatius dels usos que s’hi poden fer, «tenint present el caràcter urbanitzat o rural dels terrenys contigus a cada un dels trams, així com el seu grau de protecció mediambiental».

La Comunitat Autònoma de les Illes du retràs en el desenvolupament d’aquesta figura de protecció i ordenació dels usos. A la Disposició Transitòria 24a. de l’actual Reglament de Costes, en vigor des de dia 12 d’octubre de 2014, s’establia el termini de què disposaven les administracions competents per tal de dur a terme aquesta catalogació, d’un any a partir de l’entrada en vigor del Reglament (això és: dia 12 d’octubre de 2015).

En general, tots els partits mallorquins i balears amb un mínim de sensibilitat “nacional” i, sobre tot, ambiental, cerquen la progressiva transferència de competències, també sobre litoral (veure, per exemple, les propostes de resolució de MÉS i El Pi, aprovades al Parlament el passat dia 27 de setembre).proposta_mes_resolucio12_parlament270916

proposta_elpi_resolucio12_parlament270916

noticiauh311016_govern_inici_gestions_traspas_competencies_litoral

Com s’ha apuntat anteriorment, la competència en ordenació del territori (per al cas, redacció del Pla d’Ordenació del Litoral) ja es té i no es desenvolupa, tot i anar endarrerits segons el que marca el Reglament de Costes en vigor i, sobre tot, tot i ser potencialment beneficiosa per a les Illes pel que suposa d’ordenació i limitació d’usos, comparativament parlant si tenim present que, actualment, des de Costes s’actua amb una normativa a la mà (Llei i Reglament de Costes) gens adequada pel que fa a la realitat de les Illes.

Ple d’octubre de 2016. La nostra proposta sobre reducció de les bosses de plàstic d’un sol ús.

La nostra proposta sobre la reducció de les bosses de plàstic d’un sol ús a Artà:

CAP A UN HORITZÓ SENSE BOSSES DE PLÀSTIC D’UN SOL ÚS AL MUNICIPI D’ARTÀpoubelle-man

UIA ha presentat per a debat, al Ple de demà, una Moció relativa a “Prevenció de residus: prohibició de les bosses de plàstic d’un sòl ús“. Naturalment, estam d’acord amb el plantejament que s’hi formula, de la necessitat de reduir aquest tipus de residu. També coincidim que, des dels Ajuntaments -i per suposat, des de l’Ajuntament d’Artà, compromès amb la protecció del medi ambient-, s’han de fer els esforços, complementaris, que es pugui.

Dilluns passat, durant la reunió de la Comissió Informativa General, la nostra regidora, Aina Comas, va exposar una proposta alternativa de Moció que, recollint l’esperit de la d’UIA i els objectius, pensam que hi aporta una informació més afinada, amb una major claredat pel que fa a les competències (i obligacions) de les diferents administracions -de l’estatal fins a la local, passant per una Comunitat Autònoma que no disposa, a dia d’avui, de Llei de Residus (!) i un Consell de Mallorca que revisa, actualment, el Pla Director Sectorial en la matèria.

En conseqüència, a la versió modificada de la Moció dels UIA, el que proposam és que, per a una eliminació, el 2018, de les bosses de plàstic d’un sol ús i implantar les bosses compostables, biodegradables de paper o altres ecològiques, s’insti les administracions competents a desenvolupar les seves normatives atenent a la problemàtica de les bosses de plàstic cap a la seva eliminació (donant, al cap i a la fi, compliment a les Directives europees i Llei estatal) i, per la part de l’equip de govern, a incorporar a les campanyes informatives i educatives en residus (que, de fet, ja es duen a terme) un Pla de transició per al 2017, comptant amb la participació del sector comercial; i, si s’escau, actualitzar l’Ordenança municipal de neteja, deixalles i residus sòlids urbans del municipi, incorporant els Plans de prevenció de residus (que, com s’explica, són uns Plans que ha de fer el Consell).

Hores d’ara, la Moció d’UIA tal i com la presentaren originalment, és la incorporada a l’ordre del dia de la sessió plenària de dilluns, sense que hàgim rebut comunicació sobre el seu parer respecte de les nostres propostes de modificació. Hem fet un esforç per recollir en positiu la iniciativa d’UIA i millorar-la, a temps, per a possibilitar una negociació i aprovar amb el màxim consens i la majoria més ampla un document a partir del qual treballar aquesta problemàtica. Veurem què passa al Ple…

Mariano Moragues: “És hora de posar barra de cap” #SenseLímitsNoHiHaFutur

El darrer article del company Mariano Moragues.hara_guiri_juanito

(HARA-GUIRI. “El turisme és com el foc: pot escalfar la teva sopa però també pot cremar la teva casa” (Proverbi oriental). Dibuix de Juanito The Comicrator, publicat a https://totinclos.noblogs.org/)

És hora de posar barra de cap.

Per pa i per sal fa un temps que està damunt fulla la preocupació per l’invasió turística que estam patint; una embafada d’estrangers que no deixa racó buit i sobre tot perquè és insostenible mediambientalment per les nostres illes. Vius!, que si estiram massa el llençol acabarem mostrant els peus.

Poden afegir durant els mesos d’estiu 90 mil cotxes més de lloguer que contaminen i saturen carrers, aparcaments i carreteres? El nostre cel pot suportar la brutícia que deixa l’esbart de mil avions diaris que entren i surten de l’aeroport? Què en farem de mils de tones de residus que fan 13 milions de visitants? Les depuradores podran reciclar tota la merda, pixum i aigües brutes que genera aquesta gentada?

Més enllà de la sequera, Mallorca pot abastir els 400 litres diaris per persona que gasta l’allau de turistes, sense comptar piscines i camps de gol pel seu divertiment?

El nostre mar pot engolir sense fer ull tota la femada que amollen els més de 600 megacreuers que atraquen al nostre port? Cada creuer contamina tant com 9.000 cotxes amb gasos tòxics de gasoil, consumeix 450.000 litres d’aigua diaris i produeix tones diaris de residus que part tiren 4 milles endins i la resta la cremen emetent dioxines cancerígenes. On para allò de «qui contamina paga»? El 2015 desembarcaren 1.586.526 creuristes col·lapsant el centre de Ciutat. Per més inri, resulta que bona part dels creuers tributen a paradisos fiscals, els seus treballadors estan mal pagats i els guanys van a grans interessos.

La quantitat de visitants i el discurs dels guanys enlluerna i fa veure bellumes a molta gent, sense un càlcul precís entre cost i benefici per tot-hom i a futur. Els hotelers tenen la barra de qüestionar la miserable ecotaxa, que per estar a l’alçada de tot Europa, hauria de ser molt més alta. Ja és ben hora d’envestir fora manies si ja hem de posar forqueta al número de visitants, o efectivament sense límits no hi haurà futur.

Mariano Moragues Ribas de Pina

 

Moció: Sol·licitar al Govern de les Illes la recuperació de l’abast del Parc Natural de Llevant, al terme municipal d’Artà, a la seva extensió inicial

cstmquxwyaelwlp(Foto de Marga Frontera Borrueco)

La Moció d’Alternativa arriba al plenari amb el vot favorable d’Alternativa per Artà i l’abstenció dels restants 12 regidors

L’Ajuntament d’Artà votarà novament al plenari ordinari si demana al Govern Balear l’Ampliació del Parc Natural de Llevant al terme d’Artà a la seva extensió original

Els incendis de Sa Canova del passat més d’agost més d’agost i l’absència de gestió forestal reactiven la demanda dels ecologistes artanencs14355574_1594964454133071_7138492019805086578_n

L’únic vot de la Regidora Aina Comas (Alternativa per Artà) va bastar per a que la moció presentada per urgència a la darrera Comissió Informativa arribi al plenari ordinari de dilluns 26 de setembre davant les abstencions de la resta de regidors (PI, PSOE, UIA i PP), que es van estimar més reservar el sentit del seu vot pel dia del plenari, fet que deixa totes les opcions obertes.
Els incendis dels dies 16 i 18 d’agost a l’ANEI de Sa Canova i la manca de gestió forestal a les finques privades ha estat el detonant de la nova proposta de recuperació del Parc natural de Llevant (en endavant, PNL) al terme d’Artà, que es votarà al plenari ordinari del proper dilluns dia 26.
Segons afirma la moció, «Els incendis de Sa Canova han posat de manifest, una vegada més, la necessitat de planificar, ordenar i gestionar adequadament els espais naturals com aquest, que tot i ser privats constitueixen la major part del territori municipal. Més enllà de la millora en el seu aprofitament forestal, és evident que aquestes finques presenten un valor ambiental i paisatgístic de primer ordre i cal per tant vetllar per la seva conservació… Amb una planificació i gestió forestal específica, una adequada estratègia de defensa contra els incendis i un grau de vigilància suficient, eines més a l’abast dins l’àmbit d’un espai natural protegit, sense dubte s’hauria disposat de més eines per evitar el que va succeir.»

Però la qüestió forestal no és l’única. La eliminació d’ajudes després de la brutal retallada de l’extensió del Parc Natural de Llevant en desembre de 2003 ordenada pel Govern de Jaume Matas (de 16.232 hectàrees terrestres y 5.275 hectàrees d’àrea marina, es va quedar en les actuals 1.671,96 hectàrees terrestres), les despeses en gestió ambiental i vigilància que ha d’afrontar la Corporació d’Artà, la falta de reconeixement en el criteris de repartiment del Fons de Cooperació Local, la poca receptivitat de les autoritats supramunicipals a les peticions mediambientals que ha presentat l’ajuntament (vies parc a les carreteres de S’Ermita i Cala Torta-Cala Mitjana, al·legacions a la Ruta d’Artà a Lluc a peu, reclamacions a Costes per Sa Canova o Ca los Camps…) són altres dels motius que la regidora d’Alternativa per Artà argumenta per a la reobertura del debat per recuperar el PNL.

A més, les restriccions urbanístiques que el PNL va imposar en 2001 es van mantenir al terme d’Artà fins avui per voluntat de les successives equips de govern; però pel contrari es van perdre les subvencions que hi va haver en 2002 i 2003 a finques incloses, fet que pot animar als propietaris a tornar demanar la seva inclusió. De fet, l’ampliació podria ser més ambiciosa perquè quan es va retallar el PNL quedaren pendents de resoldre algunes peticions de propietaris de finques que havien quedat excloses del PNL i volien entrar-hi.

També es va perdre la brigada forestal durant el passat govern del PP i molt de llocs de feina a la plantilla del propi PNL. Segons la regidora, l’Ajuntament com a institució també ha sortit molt perjudicat per la reducció de la seva extensió a les finques públiques d’Aubarca i Es Verger (però no la de Sa Duaia), perquè al final l’Ajuntament acaba assumint despeses com la de la redacció del Pla d’Ordenació i Gestió Sostenible del del Litoral d’Artà; que sobrepassa els 10.000€. A tot això cal afegir la pèrdua de l’ocasió per promocionar segells de qualitat lligats al PNL.

Altre argument de pes dels ecosocialistes artanencs és que l’actual correlació de forces al Parlament i al Govern Balear sembla favorable a les forces que defensaven i promovien el PNL, mentre que el PP es troba a l’oposició i Jaume Mates, responsable de la gran retallada de desembre de 2003 és en una difícil situació processal. Igualment les protestes contra la massificació d’aquest estiu o el recent manifest #SenseLímitsNoHiHaFutur o la composició del propi Consistori artanenc pareixen configurar una conjuntura favorable a la recuperació del PNL a Artà.

Curiosament el PNL es va tramitar a partir d’altre greu incendi forestal el 12 d’octubre de 1999, que va motivar l’Ajuntament d’Artà a prendre l’acord de Sol·licitud a la Conselleria de Medi Ambient de l’inici de la redacció d’un Pla d’Ordenació de Recursos Naturals a la Serra de Llevant( Plenari 13/10/1999, punt 2on.) que l’actual moció pretén ratificar i sol·licitar la recuperació del PNL inicial a l’extensió original al municipi d’Artà.

Com a segon pas de la campanya per recuperar el PNL a Artà, pel proper 7 d’octubre al Teatre Alternativa per Artà ha organitzat una taula rodona sota el títol Volem recuperar el Parc Natural de Llevant? a la qual ja han confirmat la seva assistència Toni Muñoz, en representació del GOB, Tolo Gili, Batle d’Artà, i Caterina Amengual, Directora General d’Espais Naturals i Biodiversitat del Govern.

Moció d’instància al Consell que assumeixi la titularitat de la carretera de Cala Torta/Cala Mitjana i que, juntament amb la de s’Ermita de Betlem (MA3333), siguin adaptades com a “Vies Parc”

L’Ajuntament d’Artà aprovarà previsiblement per unanimitat al proper plenari de dilluns 25 de juliol sol∙licitar al Consell de Mallorca que assumeixi la titularitat de la carretera de Cala Torta/Cala Mitjana

Es proposa que les carreteres de Cala Torta-Cala Mitjana i la de l’Ermita de Betlem Ma3333, siguin classificades com a “Vies parc” i amb un límit de velocitat de 30km/h

Aquestes peticions ja han estat formulades al Consell per part d’Alternativa per Artà, en forma d’al·legació a l’estudi informatiu de la Variant Nord d’ArtàDSC_3119

L’Ajuntament d’Artà sol·licitarà al proper plenari de dilluns 25 de juliol que el Consell assumeixi la titularitat de la carretera de Cala Mitjana-Cala Torta que actualment és de titularitat municipal. A la moció, presentada per Alternativa per Artà, s’argumenta que es tracta d’una via d’interès supramunicipal degut a que el seu ús principal és turístic, ja que dóna accés aquestes dues freqüentades cales artanenques, i a la de Cala Estreta, que al temps és un dels principals accessos al Parc Natural de Llevant. Igualment és l’accés a la depuradora i la bassa d’Es Recó, de l’empresa pública Abaqua (Govern Balear) i a la finca pública de Sa Duaia-Es Recó. La darrera vegada que va ser asfaltada va ser fa uns 12 anys, precisament pel Consell de Mallorca, però només des de la sortida d’Artà fins a la fallida urbanització de Sa Duaia. El tram final a través d’aquesta propietat privada fins a Cala Mitjana i Cala Estreta es troba en un pèssim estat.

DSC_3091(Imatge de la Carretera de Cala Torta)

Aquesta situació afecta a la seguretat perquè, en cas d’emergència a les platges, l’accés és difícil. Curiosament l’accés a Cala Torta és una pista forestal que parteix també de Sa Duaia, però que es troba en molt millor estat que el tram final de la carretera a Cala Mitjana-Cala Estreta. A l’exposició de motius la moció argumenta, a més que aquesta via té un interès turístic potser fins i tot major que la Ma3333, la de S’Ermita, que sí és de titularitat de Consell.

DSC_3223(Imatge de la Carretera de l’Ermita)

L’Ajuntament d’Artà manifesta no tenir capacitat econòmica per mantenir aquesta via (d’uns 12 km) i això fa que el seu estat sigui molt deficient. De fet, la darrera vegada que va ser asfaltat, fa uns 12 anys, va ser el Consell de Mallorca qui es va fer càrrec de la despesa. A més, el darrer tram fins a les platges de Cala Mitjana/Cala Estreta (travessant la propietat privada de la urbanització desclassificada de Sa Duaia) es troba en un estat gairebé intransitable i amb el paviment impracticable. Aquest fet no és admissible tractant-se de platges amb gran afluència de banyistes, per raons de seguretat i d’evacuacions en cas d’accident, sent un dels accessos més utilitzats per accedir al Parc natural de Llevant. Però, a més, l’Ajuntament tampoc podria realitzar inversions en un camí de propietat privada.

L’Ajuntament d’Artà recorda que tant la carretera de Cala Mitjana-Cala Torta com la de l’Ermita de Betlem Ma3333, apareixen com a components potencials de la Xarxa de Vies Parc (categoria desenvolupada a les pàgines 126-128 de la Memòria del Pla Territorial de Mallorca en vigor), considerades de vital importància per aconseguir una integració en el territori; però, al temps, assegura no disposar de mitjans de Policia Local suficients per vigilar el trànsit de vehicles per aquestes vies i garantir-hi, per exemple, el compliment de les limitacions de velocitat que serien adients pels fluxos de cicloturistes i excursionistes senderistes que les utilitzen per esbarjo o com a zona de passeig.

DSC_3169(Imatge de la Carretera de l’Ermita)

Altre argument municipal és de caire ecològic, vist que les esmentades vies travessen el LIC i ZEPA ES0000227 Muntanyes d’Artà, espai de la Xarxa europea Natura 2000 declarat per a la conservació d’hàbitats i espècies prioritàries en virtut de la Directiva Hàbitats, fet que també aconsella limitar i controlar la velocitat del trànsit per evitar la mort d’animals i espècies incloses als annexos de la Directiva Hàbitats i Directiva Aus presents pel tipus d’ambient que travessa (un espai natural protegit). La gran majoria d’aquestes espècies no entenen de fronteres ni zones protegides i hi són presents i es reprodueixen també a l’àrea entre el LIC i ZEPA i el nucli urbà d’Artà. Millorar les condicions dels seus hàbitats en aquesta zona i les polítiques vials que n’afecten les condicions, és essencial per a la conservació d’aquestes espècies i, a la vegada, per a garantir la possibilitat d’un turisme de natura al municipi d’Artà.

DSC_3130(Imatge de la Carretera de Cala Torta)

Les dues propostes seran traslladades al Consell de Mallorca i als diferents grups polítics amb representació a la institució insular perquè hi siguin debatudes i preses en consideració.

Trobau més imatges d’aquestes vies als següents enllaços: Carretera Cala Torta/Cala Mitjana; Carretera de l’Ermita de Betlem (MA3333)

Al·legacions a l’Aprovació Inicial del “Pla Especial d’Ordenació i de Protecció de la Ruta Artà-Lluc”

P1070124A rel de la publicació a la web municipal de l’ordre del dia de la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament d’Artà que ha de tenir lloc dilluns, dia 25 d’abril, així com dels materials que s’hi tractaran, Diario de Mallorca ha publicat la notícia: Artà propone al Consell medidas para evitar la erosión del sendero que va a Lluc. El Consistorio plantea rutas alternativas para evitar la degradación y el peligro que supone el paso incontrolado por determinadas zonas costeras del Parc Natural de Llevant, amb un titular prou encertat.

P1070115

Enllaçam aquí al document d’al·legacions impulsat des de la regidoria de Medi Ambient i Patrimoni i que es pretén que tenguin caràcter de «municipals», si queden aprovades dilluns al Ple.

Malgrat tenir un estudi ambiental aprovat, alguns aspectes de la GR (determinats sectors i accessos a platges) al municipi d’Artà consideram que s’haurien de revisar i si escau corregir per reduir l’important impacte ambiental dels senderistes, que actualment son molt nombrosos en determinats sectors i en el futur, en completar la implementació de la GR, ho poden ser molt més. És el cas del sistema dunar de cala Mitjana i del sector entre la cala Torta i Cala Fontsalada, on el pas dels excursionistes atrets pel Parc natural i els seus refugis està generant greus processos erosius. També s’observen efectes perjudicials per al sistema dunar derivat de la circulació d’excursionistes, cavallistes i banyistes en el cas del sistema dunar de Sa Canova.P1090164

En altre ordre de motius, en aquest cas, de caràcter patrimonials i paisatgístics, es proposa l’extensió o perllongació de la petita variant de la Font de Na Bernadeta a les barreres d’accés a les barreres de l’Ermita de Betlem -reiterant l’Al·legació 2a. tramesa pel Batle d’Artà (sembla obvi que aquest tram [fins a l’església de l’ermita] guanyaria molt d’interès per als usuaris de la ruta si arribàs a l’esglèsia de l’ermita [sic]) amb ocasió de l’exposició pública de la primera Aprovació Inicial del Pla especial d’ordenació i de protecció de la ruta d’Artà-Lluc de l’any 2009 (Al·legacions amb data 05-03-2009)- fins al “Mirador” o “Observatori de Na Coassa”, passat per l’església de l’ermita.

Sobre les “compensacions” que mereixeria Artà per haver protegit el territori

Ahir el diari “Última Hora” dedicà al nostre municipi editorial i portada de la secció “Part Forana”, al voltant de les “compensacions” que s’haurien d’anar materialitzant, atès que, a diferència de Campos, Artà sí ha mostrat al llarg dels anys una decidida aposta per la conservació dels valors territorials, ambientals, patrimonials i paisatgístics dels quals, al cap i a la fi, gaudeixen la resta d’illencs i turistes (que dormen i fan la despesa més important en altres municipis).CYMERA_20160414_111802

L’Ajuntament, com hem dit en anteriors ocasions, en general de manera molt majoritària, ha pres decisions que efectivament el diferencien d’altres com el de Campos, els màxims representants del qual falten a la veritat metòdicament quan manifesten que “han protegit tot el seu litoral”. Algunes no oblidam els esforços de l’Ajuntament de Campos, amb una despesa d’1 milió d’euros, per defensar els interessos de la promotora dels apartaments il.legals de Ses Covetes (el Govern, tots i totes, va haver d’aportar més de 300.000 euros per a la seva demolició). Tampoc no es pot menystenir, amb aquests mateixos efectes comparatius, la dada que l’Ajuntament de Campos, només en licitació de platges, ingressarà enguany 1.489.000 euros.

Fa no res, aquest passat gener, l’Ajuntament d’Artà manifestava (i actuava administrativament en el cas d’un projecte que s’endinsava dins territori artanenc a l’arenal) novament la seva voluntat que Sa Canova romangués completament verge, davant les instal·lacions de temporada i xibiu a Son Serra de Marina.

L’Ajuntament d’Artà, al contrari del de Campos, que considera un Parc Natural un càstig, ha manifestat en successives ocasions i en diferents legislatures, la seva voluntat que el Parc Natural de Llevant s’ampliï. També ha manifestat la voluntat que s’ampliï la Reserva Marina de Llevant, i que es recuperi la plantilla per mantenir tots dos espais naturals protegits.

El passat gener, aprovava per unanimitat una Moció que es reiterarà properament al Govern, aprofitant la visita de la Consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, que es tengui en consideració el factor de la protecció territorial, per a la distribució anual del fons de cooperació municipal entre els diversos ajuntaments de les Illes.

El passat octubre, el mateix Ple reclamava al Govern que dissenyàs un impost a les estades turístiques tipus “ECOtaxa”, prioritzant el destí del recaptat als valors naturals i patrimonials.

Quan el Batle de Campos diu que amb la implantació del Parc natural d’Es Trenc/Es Salobrar, es tractarà de delinqüents aquells que facin “una palada d’obra per error”, l’Ajuntament d’Artà ha delegat la disciplina urbanística en el Consell, per a garantir la seguretat jurídica dels veïnats (i de l’Ajuntament), així com el territori i el paisatge.

Continuarem estirant, des de l’esquerra i l’ecologisme, per a que el nostre Ajuntament continuï aquest camí.

Esperam que els partits del Govern, però també els de l’oposició parlamentària, especialment El Pi, treballin també cap a un horitzó diferent a l’actual, de manera que els municipis amb voluntat de protecció i conservació del patrimoni natural i cultural, es vegin bonificats i no castigats, com fins ara.CYMERA_20160414_111653

Projecte de Variant nord: hem presentat al Consell de Mallorca les nostres pròpies al·legacions

DSC_0112A la imatge s’observa, d’esquerra a dreta, l’inici de la carretera a Cala Torta, el camp de futbol, el Parc Verd i Parc de bombers, la benzinera i la carretera a Capdepera. Més a prop, la passarel.la de fusta damunt la Síquia, enmig d’una zona d’horts inundable.

Alternativa per Artà, després d’haver estudiat el document Estudi informatiu per a la determinació de la zona de reserva viària de la variant nord d’Artà, vàrem presentar divendres passat davant del Consell de Mallorca un escrit propi d’al·legacions. No obstant no estar en contra de les proposades per l’Ajuntament, aquestes ens resulten insuficients i la nostra portaveu, Aina Comas, 2a tinenta de batle i regidora de Medi Ambient, Patrimoni i Serveis Socials, es va abstenir per aquest motiu a la reunió de la Junta de Govern Local del dia 30 de març, on s’aprovà el document municipal d’al·legacions.

Resumidament, les nostres al·legacions són aquestes:

Una al·legació prèvia consistent a posar de manifest la possible no-adequació de la documentació al Reglament de l’ús de la llengua catalana dins l’àmbit de la competència del Consell Insular de Mallorca, atès que aquesta està redactada únicament en castellà i no hi ha versió en català, com caldria esperar d’un document encarregat i pagat pel Consell de Mallorca.

On es parla de la carretera de Cala Torta – Cala Mitjana s’oblida que el que apareix com a Carretera del Racó (Parc Natural de Llevant) és un dels accessos més importants al Parc (per Cala Estreta), fet que cal tenir en compte. Aquesta carretera és de titularitat municipal i són moltes les raons per les quals proposam que el Consell de Mallorca n’assumeixi la titularitat. L’Ajuntament no té capacitat econòmica per mantenir-la i el seu estat és molt deficient, gairebé intransitable al darrer tram, tot i ser molt freqüentada pel seu interès turístic, perquè és l’accés, a més del Parc, a les platges de Cala Torta, Cala Mitjana i Cala Estreta, a finques del Govern balear com sa Duaia de Dalt, etc. Consideram no admissible aquesta situació, tractant­-se de platges amb gran afluència de banyistes, per raons de seguretat i d’evacuacions en cas d’accident.

No es té en compte que pel fet de donar accés al Parc Natural de Llevant i al LIC i ZEPA Muntanyes d’Artà, espai de la Xarxa Natura 2000 declarat per a la conservació d’hàbitats i espècies prioritàries, cal garantir la protecció de les espècies. El límit de velocitat és excessivament elevat per a una carretera que travessa un espai natural protegit. Tampoc no es tenen en compte els fluxos de cicloturistes i vianants que utilitzen la Ma-3333 com a via de passeig o esbarjo inclosa dins una ruta cicloturística de la Badia d’Alcúdia. A més, tant la Ma-3333 com la carretera de Cala Torta vénen incloses al Pla Territorial de Mallorca, a la Proposta de xarxa de “vies parc” (pàg. 127-129). Per tot això, tant pels seus usos no motoritzats com pels valors ambientals en els seus traçats, demanam que les vies (Ma-3333 i la carretera de Cala Torta) siguin catalogades com a de molt baixa velocitat contràriament al que es considera.

Podem avançar que en el futur possiblement plantejarem aquestes dues propostes, la sol·licitud de canvi de titularitat de la carretera de Cala Torta i de reducció de velocitat d’aquesta via i la Ma-3333, com a mocions al Ple de l’Ajuntament d’Artà.

Consideram també que caldria revisar el caràcter interurbà de la via Ma-3333, ja que no uneix dues localitats sinó la vila d’Artà, l’ermita de Betlem i l’entrada al Parc Natural de Llevant, a més de connectar la part alta del nucli d’Artà amb la Ma-15. Tenint en compte l’ús urbà de la via i per tant la presència de vianants, consideram prioritari que tengui una voravia protegida i segregada per a vianants.

A l’apartat d’Hidrologia s’afirma que el torrent des Cocons travessa el nucli d’Artà de forma soterrada. Demanam que es revisi aquesta errada material, ja que el que travessa soterradament el nucli urbà d’Artà és la Síquia, amb una conca molt superior a la que es delimita com a «Cuenca 2». Per tant, cal que es tornin a calcular els riscs d’inundació a la part on la nova via travessa la Síquia.

Respecte a l’Alternativa 3: Franja AC-CE, la millor valorada, creiem necessari fer algunes puntualitzacions:

El criteri «Caràcter de l’itinerari» no s’hauria de considerar perquè actua de manera contradictòria amb la finalitat principal de la variant, atès que valora més la llunyania respecte del nucli urbà, quan una de les funcions de la via és la de millorar els accessos a la part alta del nucli urbà.

S’hi planteja fer una nova rotonda a la carretera Artà – Capdepera, però no es defineix què fer amb la cruïlla existent devora la benzinera. Proposam una intersecció que doni accés només al Parc de Bombers i al Parc Verd i que el camp de futbol de ses Pesqueres tengui un accés més pacífic mitjançant un corredor per a vianants que connecti aquesta intersecció amb el camí de fusta, ja que ens preocupa especialment la seguretat dels vianants que utilitzen la passarel·la, que són sobretot infants, joves i persones majors. També demanam que es situï un aparcament davant el camp de ses Pesqueres, ja contemplat a les Normes Subsidiàries.

Cal tenir en consideració que són freqüents els episodis d’avingudes i inundacions a la zona d’horts propera a la intersecció prevista. Convendria aprofitar l’avinentesa d’aquesta obra per «renaturalitzar» la Síquia, almenys des de la intersecció fins al torrent des Cocons.

A través d’aquest enllaç, podeu accedir a diferents imatges de les zones per on està previst que transcorri la nova variant.