Comunicat Regidoria de Medi Ambient: Millores en la conservació dels sistemes dunars de Cala Mitjana i Sa Canova

sacanova_detall_arena_flonja_cavalls_corredorinterdunarAjuntament i administracions supramunicipals acorden millores en la vigilància i senyalització del litoral artanenc

Es durà terme una vigilància coordinada i es millorarà la senyalètica de Sa Canova i Cala Mitjana per evitar el deteriorament dels sistemes dunars

calamitjana201116_senyalgr222_actual_panoramica_des_de_acces_calatorta_sistemadunar_encordat

L’Ajuntament d’Artà i les institucions supramunicipals competents (Demarcació de Costes, Conselleria de Medi Ambient i Consell de Mallorca) duran a terme la vigilància coordinada del litoral del municipi. Així es va acordar en una reunió a quatre bandes el passat dimecres 14 de desembre. Per altra banda, també es varen decidir algunes millores en la senyalització a les platges. Es va tractar la problemàtica de dues platges: Cala Mitjana i Sa Canova:

Cala Mitjana

Davant la demanda de l’Ajuntament per a eliminar o reubicar les cordes desguassaires que marquen un camí, la Demarcació de Costes es va comprometre a llevar-les o, si un cas, reubicar-les a la zona davantera de les dunes. Això es faria a partir de l’aprovació definitiva del Pla especial d’ordenació i de protecció de la ruta Artà-Lluc (GR-222). També es va consensuar l’eliminació d’alguns senyals obsolets i una ubicació correcta de la resta (que no segueixen la grafia de GR per un error en la seva col·locació).calamitjana201116_sistemadunar_erosionat_intervenciocostes2010_detall

Context: Amb ocasió de l’eliminació d’un antic vial d’asfalt que hi havia damunt les dunes l’any 2010 per part de Demarcació de Costes, aquesta administració va ubicar a la mateixa zona un seguit de «cordes desguassaires» de manera que es creava un camí innecessari i perjudicial per a l’equilibri dunar. El Consell de Mallorca, per la seva banda, ha ubicat senyals de la GR-222 indicant el pas d’aquesta ruta per aquell camí de manera errònia, ja que la GR-222 grafia el pas per la zona de vorera de mar («zona de batuda»), on la circulació no és tan perjudicial per al sistema dunar.calamitjana201116_doblecartellemergencies_detall

Sa Canovasacanova_excursio_organitzada_cavalls_corredorinterdunar2

La regidora va proposar la instal·lació d’una passarel·la aèria de fusta per evitar lerosió (provocada pel pas dels cavalls) del camí o «corredor interdunar» que va des de s’Estanyol fins al torrent de Na Borges, que també està senyalitzat en la ruta GR 222. Per part de la Demarcació de Costes, però, a curt termini no es preveu poder fer una despesa com aquesta ni modificar el traçat.

Com a primera actuació, per tant, s’acordà una vigilància coordinada entre efectius locals i agents de medi ambient. Per altra banda, també es col·locarà senyalètica especificant aquesta prohibició del pas de cavalls per aquest camí.sacanova_general_corredorinterdunar_zonaerosionada

Context: cal recordar que el pas de cavalls està prohibit pel Pla especial de Protecció de l’ANEI de Sa Canova i indicat com a factor de vulnerabilitat en la fitxa tècnica del LIC de Na Borges , una figura de protecció europea. Aquest pas és molt freqüent en aquest corredor, sovint en excursions comercials. Això provoca que el sòl arenós s’afluixi i que els excursionistes no hi puguin caminar còmodament i, com a conseqüència surtin del camí delimitat per les cordes, amb la conseqüència que el vial s’acaba ampliant i s’erosiona el seu entorn als dos costats.

L’Ajuntament d’Artà ha comunicat tant al Consell de Mallorca com a la Demarcació de Costes els efectes perjudicials per al correcte equilibri del sistema dunar de Sa Canova, de l’ús d’aquest camí, que va ser consolidat l’any 2010.

Durant la reunió, el Director Insular de Medi Ambient, Josep Manchado, es va comprometre a recollir expressament la prohibició prohibició del pas de cavalls en el Pla especial d’ordenació i de protecció de la ruta d’Artà – Lluc (GR-222). Per part del Govern, el director general d’Espais Naturals, Miquel Mir, es va comprometre a incorporar un especial esment a la prohibició del pas de cavalls pel sistema dunar al Pla de Gestió del LIC de Na Borges, també en elaboració.

Iniciativa de l’Ajuntament

Aquesta reunió s’ha dut a terme després que l’Ajuntament d’Artà va aprovar per unanimitat dues al·legacions el passat mes d’abril. impulsades des de la regidoria de Medi ambient. Totes dues tenien un denominador comú: la perjudicial circulació de persones (i, per al cas de Sa Canova, també de cavalls) per zones especialment vulnerables i sensibles dels sistemes dunars de Cala Mitjana i Sa Canova.

L’Ajuntament ha exposat aquestes problemàtiques davant del Consell i Demarcació de Costes, recollint-les del Pla de Gestió sostenible del Litoral d’Artà, rebut el passat desembre per encàrrec municipal -que les tracta, de manera explícita, respectivament, a les pàgines 78-79 i 111. A part del problema de la circulació per damunt les dunes, també s’hi remarca -com a molts altres indrets del litoral artanenc- una mala gestió de la senyalètica implementada per les diferents Administracions.plagestiososteniblelitoralarta_taula4-15_aspectes_que_afecten_sistemadunar_sacanovaplagestiososteniblelitoralarta_taula_actuacions_calamitjana_

A la premsa:

Ara Balears, 17-12-2016

http://www.arabalears.cat/balears/Petites-passes-fermes-garantir-conservacio_0_1706829428.html
http://www.arabalears.cat/balears/Petites-passes-fermes-garantir-conservacio_0_1706829428.html

Diario de Mallorca, 17-12-2016dm171216_sacanovacalamitjana

Última Hora, 17-12-2016uh171216_sacanovacalamitjana

Proposta al Ple d’octubre: Instar la Conselleria de Territori a la redacció d’un Pla d’Ordenació del Litoral que blindi el caràcter verge de les platges d’Artà

Alternativa per Artà presenta al Ple una Moció amb què es proposa instar la Conselleria de Territori a la redacció d’un Pla d’Ordenació del Litoral que blindi el caràcter verge de les platges d’Artà. El grup municipal UIA s’hi ha adherit.

Es proposa també donar suport a una Proposició No de Llei del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, “Contra la reprivatització del litoral a les illes balears» i per tal de fer efectiu el traspàs de les competències executives en la gestió del domini públic marítimo-terrestre”.

planol_instal_lacionscostatemporada_figuresproteccio_liczepa_len_arta_visor_sitibsa(Imatge: Plànol de distribució d’instal·lacions de servei de temporada extret del Visor del SITIBSA (Conselleria de Territori); s’hi observen les diferents capes de protecció mediambiental)

Els motius per presentar aquesta Moció són, resumidament, els següents:
La pressió turística i d’usos lucratius sobre la nostra costa, a l’escaire de les temporades de rècords dels darrers anys, no fa més que augmentar, arribant a afectar el litoral d’Artà, i donant peu fins i tot a la presentació de projectes que no interessen al nostre municipi, com ara i recentment un bar de platja («xiringuito») dins l’àmbit del torrent de Na Borges, o un avant-projecte d’urbanització de 200 xalets al pinar de Sa Canova presentat l’any 2012 davant l’Ajuntament i en empara de la Llei de Turisme (“Llei Delgado”).

El compromís municipal envers la conservació del litoral artanenc i les seves platges és permanent, així com la convicció que la “Marca Artà” va i ha de continuar anant lligada a un territori, un litoral, i unes platges úniques pel seu estat de conservació verge i natural -també com a atractiu turístic únic (i sostenible).

La Llei de Costes, com el seu Reglament, recentment modificats, inclouen la prescripció a les Comunitats Autònomes d’establir la catalogació, determinació i delimitació de les platges urbanes i naturals, amb desenvolupament normatius dels usos que s’hi poden fer, «tenint present el caràcter urbanitzat o rural dels terrenys contigus a cada un dels trams, així com el seu grau de protecció mediambiental».

La Comunitat Autònoma de les Illes du retràs en el desenvolupament d’aquesta figura de protecció i ordenació dels usos. A la Disposició Transitòria 24a. de l’actual Reglament de Costes, en vigor des de dia 12 d’octubre de 2014, s’establia el termini de què disposaven les administracions competents per tal de dur a terme aquesta catalogació, d’un any a partir de l’entrada en vigor del Reglament (això és: dia 12 d’octubre de 2015).

En general, tots els partits mallorquins i balears amb un mínim de sensibilitat “nacional” i, sobre tot, ambiental, cerquen la progressiva transferència de competències, també sobre litoral (veure, per exemple, les propostes de resolució de MÉS i El Pi, aprovades al Parlament el passat dia 27 de setembre).proposta_mes_resolucio12_parlament270916

proposta_elpi_resolucio12_parlament270916

noticiauh311016_govern_inici_gestions_traspas_competencies_litoral

Com s’ha apuntat anteriorment, la competència en ordenació del territori (per al cas, redacció del Pla d’Ordenació del Litoral) ja es té i no es desenvolupa, tot i anar endarrerits segons el que marca el Reglament de Costes en vigor i, sobre tot, tot i ser potencialment beneficiosa per a les Illes pel que suposa d’ordenació i limitació d’usos, comparativament parlant si tenim present que, actualment, des de Costes s’actua amb una normativa a la mà (Llei i Reglament de Costes) gens adequada pel que fa a la realitat de les Illes.

Divendres Alternatiu de dia 07-10-2016. Debat: “Volem recuperar el Parc Natural de Llevant?”

Divendres dia 7 d’octubre al Teatre d’Artà (Sala d’Actes, 20 h.), debat: “Volem recuperar el Parc Natural de Llevant?”

El consideram del tot necessari, entre d’altres motius, si volem tancar la porta a nous intents de desinformació, manipulació, tergiversació i, fins i tot, violència, com els que vam sofrir a principis de segle. Per a la seva màxima difusió, serà emès, en vídeo i en directe, per Ràdio Artà Municipal.

divendresalternatiu071016_taularedona_pnl1

Com sabeu, el passat mes de setembre Alternativa va proposar, en forma de Moció, la recuperació de l’abast del Parc Natural de Llevant (en endavant, PNL), al Terme municipal d’Artà, a la seva extensió inicial (2001).

La reactivació de la proposta ecologista, una mica com passà l’any 1999 amb el terrible incendi a Sa Duaia (es cremaren 1.112 Ha.) i per mor d’altres problemàtiques, com l’extracció lucrativa i descontrolada de garballons, va tenir de detonant els incendis de Sa Canova del passat mes d’agost, així com l’absència de gestió forestal.

L’incendi a Sa Duaia de dia 8 d’octubre de 1999 va provocar que al plenari extraordinari i urgent de dia 13 d’Octubre s’aprovés per unanimitat a l’Ajuntament d’Artà una Moció d’EU-EV que els ecologistes ja havien presentat l’anterior mes d’agost. Els ajuntaments dels voltants: Capdepera, Son Servera, Sant Llorenç i Santa Margalida es van afegir a la proposta artanenca.

Poc després, el Partit Popular va organitzar de la mà d’alguns hotelers i terratinents un gran moviment de manipulació, tergiversació i violència que no va poder impedir que el Govern Balear (Primer Pacte de Progrés) aprovés la declaració del PNL amb el Decret 127/2001, de 9 de novembre pel qual es declarà el Parc natural de la península de Llevant i les reserves naturals de Cap Ferrutx i Cap des Freu. Aquest parc tenia inicialment una extensió de 21.507 hectàrees, de les quals 16.232 hectàrees eren terrestres i 5.275 hectàrees eren d’àrea marina.

L’any 2003, el Govern de Jaume Matas (del qual avui tothom coneix la seva situació processal) va reduir l’extensió del PNL a les actuals 1.407,09 hectàrees terrestres, que corresponen a les finques públiques d’Aubarca-Es Verger i S’alqueria Vella, que havien estat adquirides pel Govern durant la tramitació del PNL. La finca de Sa Duaia, també pública, va quedar defora. Aquesta retallada salvatge i inèdita a nivell europeu de l’extensió del PNL es va imposar, sense cap tipus de debat, ni tan sols parlamentari, amb la Llei 10/2003, d’acompanyament pressupostari (Disposició addicional setzena).

El «Segon Pacte de Progrés» no va fer absolutament res respecte de la recuperació del PNL.

Ara, 17 anys després de la primera moció per crear un Pac Natural a Artà, amb una conjuntura política i social aparentment més favorable a la conservació del territori, després de l’inici del procés per declarar un nou Parc Natural en Es Trenc, i després d’un nou incendi forestal, el de Sa Canova, d’aquest passat estiu, que ha deixat en evidència l’absència de gestió forestal a les finques privades i el manteniment de les retallades de les plantilles de treballadors del PNL (i en general treballadors mediambientals) imposades per l’anterior govern del PP del José Ramón Bauzá i Biel Company, Alternativa per Artà, en continuïtat de la tasca iniciada per EU-EV (després Els Verds-Esquerra i Iverds) hem valorat que és l’ocasió oportuna per tornar a reobrir el debat de la recuperació del PNL al seu abast inicial, al menys al terme municipal d’Artà, on quan va ser tan brutalment mutilat encara hi havia pendents de resoldre peticions de propietaris que volien incloure les seves finques al PNL -que mai s’han contestat. Estam segurs que avui com a 1999 altres ajuntaments se’ns afegiran.

La nostra proposta va ser presentada al plenari ordinari del passat dia 26 de setembre i, malgrat que va rebre el suport de 12 dels 13 regidors de La Sala, vàrem optar per deixar-la damunt la taula per presentar-la conjuntament (a petició del portaveu de UIA) i per donar la possibilitat a aquest grup i/o a altres que ho trobin oportú per fer aportacions que puguin millorar la nostra moció -que hem d’agrair, ben igual que l’any 1999, ha estat revisada i millorada pel GOB.

L’acte de demà, dins de les activitats públiques que genèricament presentam com a «Divendres alternatius», amb format de debat i que té per títol «Volem recuperar el Parc Natural de Llevant?» serà presentat i moderat per la regidora d’Alternativa Aina Comas Delgado, però hem valorat que molt millor que la nostra, la veu de la proposta ecologista/conservacionista l’ha de posar en Toni Muñoz, biòleg, ornitòleg, ecologista i amic que sempre ens ha ajudat a l’hora d’afinar les nostres mocions.

Tolo Gili, portaveu del Grup municipal El Pi i actual batle d’Artà, evidentment està convidat en qualitat de batle. És cert que encara la moció no està aprovada, però no ho és menys, que al plenari de setembre totes les forces polítiques van marcar la seva posició.

Miquel Mir Gual, DG d’Espais Naturals i Biodiversitat del Govern Balear des del passat dia 1 d’octubre, té molt a dir-nos sobre què pensa el Govern Balear sobre la proposta de recuperació del PNL que previsiblement li dirigirà l’Ajuntament d’Artà el proper dilluns 31 d’octubre.

Els tres ponents intervendran en aquest ordre aproximadament uns 25 minuts cadascú i després donarem pas a un debat obert amb tots els presents fins el tancament de l’acte. Pensam que aquest debat és del tot necessari si volem tancar la porta a nous intents de desinformació, manipulació, tergiversació i violència com els que vam sofrir a principis de segle.

Moció per sol·licitar la recuperació del Parc Natural de Llevant a Artà. Resultat del debat al Ple

14359035_1595404250755758_2747462062978473799_n

La recuperació del Parc Natural de Llevant comença el seu recorregut institucional. El proper plenari d’octubre aprovarà una moció conjunta -que reculli de manera consensuada la interessant proposta del grup municipal Unió d’Independents d’Artà- de tots els partits presents a La Sala, amb l’excepció del PP.

Aina Comas no s’ha estalviat de recordar que el govern progressista 2007-2011 va mirar cap una altra banda quan podia haver recuperat els límits del parc inicials. I ho ha rematat dient que “Seria inassumible i decepcionant per Artà acabar la legislatura sense haver fet cap passa”.

“Es tracta d’aconseguir el major consense possible per recuperar el PNL al manco a Artà, i fins i tot ampliar-lo, per això ens estimem més deixar la moció damunt la taula fins el proper plenari i presentar-la com a moció conjunta”.

Moció: Sol·licitar al Govern de les Illes la recuperació de l’abast del Parc Natural de Llevant, al terme municipal d’Artà, a la seva extensió inicial

cstmquxwyaelwlp(Foto de Marga Frontera Borrueco)

La Moció d’Alternativa arriba al plenari amb el vot favorable d’Alternativa per Artà i l’abstenció dels restants 12 regidors

L’Ajuntament d’Artà votarà novament al plenari ordinari si demana al Govern Balear l’Ampliació del Parc Natural de Llevant al terme d’Artà a la seva extensió original

Els incendis de Sa Canova del passat més d’agost més d’agost i l’absència de gestió forestal reactiven la demanda dels ecologistes artanencs14355574_1594964454133071_7138492019805086578_n

L’únic vot de la Regidora Aina Comas (Alternativa per Artà) va bastar per a que la moció presentada per urgència a la darrera Comissió Informativa arribi al plenari ordinari de dilluns 26 de setembre davant les abstencions de la resta de regidors (PI, PSOE, UIA i PP), que es van estimar més reservar el sentit del seu vot pel dia del plenari, fet que deixa totes les opcions obertes.
Els incendis dels dies 16 i 18 d’agost a l’ANEI de Sa Canova i la manca de gestió forestal a les finques privades ha estat el detonant de la nova proposta de recuperació del Parc natural de Llevant (en endavant, PNL) al terme d’Artà, que es votarà al plenari ordinari del proper dilluns dia 26.
Segons afirma la moció, «Els incendis de Sa Canova han posat de manifest, una vegada més, la necessitat de planificar, ordenar i gestionar adequadament els espais naturals com aquest, que tot i ser privats constitueixen la major part del territori municipal. Més enllà de la millora en el seu aprofitament forestal, és evident que aquestes finques presenten un valor ambiental i paisatgístic de primer ordre i cal per tant vetllar per la seva conservació… Amb una planificació i gestió forestal específica, una adequada estratègia de defensa contra els incendis i un grau de vigilància suficient, eines més a l’abast dins l’àmbit d’un espai natural protegit, sense dubte s’hauria disposat de més eines per evitar el que va succeir.»

Però la qüestió forestal no és l’única. La eliminació d’ajudes després de la brutal retallada de l’extensió del Parc Natural de Llevant en desembre de 2003 ordenada pel Govern de Jaume Matas (de 16.232 hectàrees terrestres y 5.275 hectàrees d’àrea marina, es va quedar en les actuals 1.671,96 hectàrees terrestres), les despeses en gestió ambiental i vigilància que ha d’afrontar la Corporació d’Artà, la falta de reconeixement en el criteris de repartiment del Fons de Cooperació Local, la poca receptivitat de les autoritats supramunicipals a les peticions mediambientals que ha presentat l’ajuntament (vies parc a les carreteres de S’Ermita i Cala Torta-Cala Mitjana, al·legacions a la Ruta d’Artà a Lluc a peu, reclamacions a Costes per Sa Canova o Ca los Camps…) són altres dels motius que la regidora d’Alternativa per Artà argumenta per a la reobertura del debat per recuperar el PNL.

A més, les restriccions urbanístiques que el PNL va imposar en 2001 es van mantenir al terme d’Artà fins avui per voluntat de les successives equips de govern; però pel contrari es van perdre les subvencions que hi va haver en 2002 i 2003 a finques incloses, fet que pot animar als propietaris a tornar demanar la seva inclusió. De fet, l’ampliació podria ser més ambiciosa perquè quan es va retallar el PNL quedaren pendents de resoldre algunes peticions de propietaris de finques que havien quedat excloses del PNL i volien entrar-hi.

També es va perdre la brigada forestal durant el passat govern del PP i molt de llocs de feina a la plantilla del propi PNL. Segons la regidora, l’Ajuntament com a institució també ha sortit molt perjudicat per la reducció de la seva extensió a les finques públiques d’Aubarca i Es Verger (però no la de Sa Duaia), perquè al final l’Ajuntament acaba assumint despeses com la de la redacció del Pla d’Ordenació i Gestió Sostenible del del Litoral d’Artà; que sobrepassa els 10.000€. A tot això cal afegir la pèrdua de l’ocasió per promocionar segells de qualitat lligats al PNL.

Altre argument de pes dels ecosocialistes artanencs és que l’actual correlació de forces al Parlament i al Govern Balear sembla favorable a les forces que defensaven i promovien el PNL, mentre que el PP es troba a l’oposició i Jaume Mates, responsable de la gran retallada de desembre de 2003 és en una difícil situació processal. Igualment les protestes contra la massificació d’aquest estiu o el recent manifest #SenseLímitsNoHiHaFutur o la composició del propi Consistori artanenc pareixen configurar una conjuntura favorable a la recuperació del PNL a Artà.

Curiosament el PNL es va tramitar a partir d’altre greu incendi forestal el 12 d’octubre de 1999, que va motivar l’Ajuntament d’Artà a prendre l’acord de Sol·licitud a la Conselleria de Medi Ambient de l’inici de la redacció d’un Pla d’Ordenació de Recursos Naturals a la Serra de Llevant( Plenari 13/10/1999, punt 2on.) que l’actual moció pretén ratificar i sol·licitar la recuperació del PNL inicial a l’extensió original al municipi d’Artà.

Com a segon pas de la campanya per recuperar el PNL a Artà, pel proper 7 d’octubre al Teatre Alternativa per Artà ha organitzat una taula rodona sota el títol Volem recuperar el Parc Natural de Llevant? a la qual ja han confirmat la seva assistència Toni Muñoz, en representació del GOB, Tolo Gili, Batle d’Artà, i Caterina Amengual, Directora General d’Espais Naturals i Biodiversitat del Govern.

#SaCanovaSomTots: Esperam d’UIA alguna proposta i, a poder ser, raonable

cymera_20160908_111619

(Retall del diari “Última Hora” d’avui, en què es reflecteix la denúncia d’UIA)

Des d’Alternativa per Artà celebram la denúncia d’incivisme formulada pel grup municipal Unió d’Independents d’Artà (UIA), i pel mal estat de les instal·lacions que el Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient (MAGRAMA) va executar l’any 2010, en desenvolupament de la Fase I del Projecte d’Ordenació de l’Ús Públic i Ordenació del Litoral i dunes de la platja de Sa Canova del T. M. d’Artà, licitat l’any 2009 per la quantitat de 287.212,91 euros, en el sentit que al menys i encara que sigui per avís de terceres persones, pareix que el grup de l'”oposició responsable” de tant en quan, se’n recorda d’aquesta principal joia del litoral d’Artà.

En realitat, la denúncia d’UIA està malament fonamentada i apunta a un suposat fet d’incivisme equivocat. Les estaques amb cordó protector (i no parts de cap passarel·la!) de les dunes, especialment, les dunes davanteres, no són extretes de manera malintencionada per incívics, sinó que aquest fenomen és natural i, sobre tot, manifesta l’abandonament d’aquestes infraestructures per part de l’administració competent que és la Demarcació de Costes del MAGRAMA. Podem aventurar, fins i tot, que l’acumulació d’aquestes estaques, ben al contrari, probablement es va fer de manera esforçada i amb la millor de les intencions: que no es perdessin, que quedassin més per mà, per a la seva nova col·locació. UIA cauen de la figuera no havent observat ni posat damunt la taula municipal ni d’altra administració el fet que les estaques fa anys que surten i es disseminen per l’arenal, i s’equivoquen quan caracteritzen aquesta acumulació d’agressió incívica, quan més aviat s’hauria de reconèixer i valorar el civisme de les persones que les han arrossegat i reunit en un sol punt. A la denúncia s’exigeix a l’Ajuntament que arregli els danys, quan saben perfectament que no és l’Ajuntament el responsable del manteniment d’aquestes infraestructures, sinó el MAGRAMA (la Demarcació de Costes). Ineptitud o mala fe política? Possiblement, totes dues coses.

Imatge extreta del Pla de Gestió del Litoral d'Artà

Com es recull al Pla d’Ordenació i Gestió sostenible del Litoral d’Artà, encarregat l’any passat per l’Ajuntament d’Artà, al sistema dunar de Sa Canova s’hi troben diferents valors naturals, geomorfològics i botànics, entre d’altres i per exemple, les següents espècies, algunes de les quals, endèmiques: El savinar (ass. Clematido balearicae-Juniperetum turbinatae). L’aliança Ammophilion arundinaceae ocupa aquest medi tan hostil i fràgil i està representada per les 3 comunitats següents: L’associació Cypero-Agropyretum juncei ocupa les dunes embrionàries o avantdunes; la comunitat de borró (ass. Medicagini marinea-Ammophiletum arundinaceae), que colonitza les dunes; la comunitat de trèvol d’arena (ass. Crucianelletum maritimae), que es localitza darrera les dunes, protegida per la comunitat de borró. Gràcies al caràcter natural (i sense serveis, com és habitual en altres arenals: retirada de la posidònia que treu la mar) en què es manté Sa Canova, també s’hi fa la comunitat vegetal Salsolo Kali-Cakiletum aegyptiacae, vegetació anual sobre acumulació de restes marines. Sobre tot per la part humida del Torrent de Na Borges s’hi troben, així mateix, prats salins mediterranis (Juncetalia maritimae). La protecció d’aquests valors botànics així com de la dinàmica dunar, era l’objectiu a assolir pel MAGRAMA quan va executar la Fase 1 del projecte anteriorment esmentat d’Ordenació de l’Ús Públic i Ordenació del Litoral i dunes de la platja de Sa Canova, instal·lant, entre d’altres dispositius, les estaques que apareixen a la “denúncia” d’UIA, arrabassades al llarg dels anys de forma natural, i reunides per algú recentment.

Imatge de Sa Canova amb posidònia damunt l'arena, del passat novembre. Extreta del Pla de Gestió del Litoral
Imatge de Sa Canova amb posidònia damunt l’arena, del passat novembre. Extreta del Pla de Gestió del Litoral
Herbari Virtual UIB http://www.uib.cat/depart/dba/botanica/herbari/generes/Salsola/kali%20subsp.%20ruthenica/index.html
Herbari Virtual UIB http://www.uib.cat/depart/dba/botanica/herbari/generes/Salsola/kali%20subsp.%20ruthenica/index.html
Herbari Virtual UIB http://www.uib.cat/depart/dba/botanica/herbari/generes/Elymus/farctus/index.htm
Herbari Virtual UIB
http://www.uib.cat/depart/dba/botanica/herbari/generes/Elymus/farctus/index.htm

El mateix Pla enumera un seguit de problemàtiques que afecten el sistema dunar:sacanovamemoria7

Des de la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Artà una de les primeres coses importants que es varen fer el 2015, va ser encarregar aquest document, que posa negre sobre blanc l’estat del litoral d’Artà i que aporta també línies d’actuacions necessàries, no totes, ni molt menys, per altra banda, de competència municipal. El grup d’UIA no té present aquest document, com seria oportú, i no impulsa ni reclama actuacions formalment d’entre la multitud que s’hi esmenten, ni fa denúncies raonables o mínimament útils ni oportunes. Per exemple, tan senzill (i assumible des de l’Ajuntament), com la retirada de senyals en molt mal estat, que s’ha de desenvolupar els propers mesos, amb disseny i instal·lació, conjuntament amb altres administracions, de nova cartelleria.

Imatge extreta del document de Pla de Gestió del Litoral d'Artà
Imatge extreta del document de Pla de Gestió del Litoral d’Artà

Aquesta sobtada (i vergonyosament maldestra) preocupació contrasta amb l’apatia (interrompuda esporàdicament davant projectes d’urbanitzacions, contra els quals la Corporació gairebé per unanimitat sempre s’hi ha mostrat en contra) normalment demostrada per aquest grup envers la conservació i el dia a dia de l’arenal, a pesar que no perden mai l’oportunitat de recordar al públic que l’any 1988 Sa Canova quedà protegida com a ANEI perquè així ho demanà l’Ajuntament que llavors governaven però, obviant que va la protecció va ser impulsadasobre tot, per la pressió del GOB, artistes, i multitud de persones, d’Artà i de tota l’illa de Mallorca.

#SaCanovaSomTots!, declamen els UIA a les xarxes, i l’Ajuntament d’Artà ho té claríssim; ara bé, són UIA -ara a l’oposició- Ajuntament? Com dèiem abans, els seus mèrits són ben escassos.

Consta una modificació de l’actual contracte municipal de neteja, pel qual s’augmentaven les jornades de neteja de l’arenal per part de l’empresa concessionària (modificació aprovada per unanimitat, per altra banda).

Consta que no impediren l’any 2012 (governaven amb IV i El Pi) una reclamació municipal a Demarcació de Costes, impulsada pel regidor ecosocialista de Medi Ambient G. Caldentey, llavors a l’equip de govern, perquè es fes càrrec del manteniment de les instal·lacions anteriorment esmentades, de l’any 2010, corresponents a l’execució de la Fase I del Projecte d’Ordenació de l’Ús Públic i Ordenació del Litoral i dunes de la platja de Sa Canova del T. M. d’Artà. L’Ajuntament torna a fer aquesta reclamació, atès el silenci de Costes, en base a nou Informe del zelador municipal del juliol.

Votaren a favor però de mala gana, a la Moció en què es demanava que l’Impost de Turisme Sostenible fos una Ecotaxa que prioritzàs la despesa del recaptat en espais naturals, com era Sa Canova explícitament.

No consta que impulsassin des de l’Ajuntament, ni de manera autònoma, cap tipus d’al·legació davant l’esmentat Projecte d’Ordenació de l’Ús Públic i Ordenació del Litoral i dunes del MAGRAMA, com es va fer per part de l’ecologisme municipal, i del GOB Mallorca i ALCAIB.

Més enllà de dramàtiques (el teatre: l’estil habitual d’UIA i l’entorn) publicacions a les xarxes, tampoc no varen fer cap proposta d’Al·legacions en temps ni forma a l’Ajuntament, ni de forma autònoma davant Demarcació de Costes, davant del projecte de xibiu i instal·lacions aquàtiques impulsat per l’Ajuntament de Santa Margalida.

No varen ser UIA, sinó els ecosocialistes d’IV la passada legislatura, i Alternativa la present en forma d’esmena a una Moció d’UIA, que impulsaren una reclamació d’Artà i els Ajuntaments de Manacor, Petra i Santa Margalida al Govern de les Illes, que es redactàs i aprovàs d’una vegada per totes, el Pla de Gestió preceptiu davant la Comissió Europea, del LIC (Lloc d’Interès Comunitari) de Na Borges (que inclou Sa Canova).

Varen estar a punt d’abstenir-se en la votació de la Proposta municipal d’Al·legacions a la nova aprovació inicial de la GR-222, en què s’incloïa la proposta que s’elimini el vial que travessa longitudinalment tot el sistema dunar. Com es recull al Pla de Gestió Sostenible del Litoral d’Artà, “malgrat tenir un estudi ambiental aprovat alguns aspectes de la GR (determinats sectors i accessos a platges) s’haurien de revisar i s’escau corregir per reduir l’impacte ambiental dels senderistes, que en el futur poden ser molt nombrosos”.

p1090164

No es va veure cap membre ni regidora d’UIA a la jornada de neteja de Sa Canova organitzada per l’Associació de Veïnats de Son Serra conjuntament amb el GOB el passat mes de juny.

No consta tampoc cap moviment per part d’UIA per tal que la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Pesca, inclogués Sa Canova dins del Projecte LIFE: Arenes Blanques. El desenvolupament d’aquest projecte, amb fons europeus, serà importantíssim per a la conservació i bona gestió de l’arenal.

En definitiva, #SaCanovaSomTots, sí. Però entenem que justament UIA, aparentment tan sensibilitzats amb la seva conservació i amb 5 regidores ni més ni menys, podria fer-hi algun esforç més i, sobre tot, una mica més raonable i útil.

L’Ajuntament d’Artà manifesta la seva oposició al nou emissari submarí de la depuradora de Ca’n Picafort

A proposta de l’Ajuntament de Santa Margalida i amb la col·laboració del GOB Mallorca

L’Ajuntament d’Artà manifesta al Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient i a la Conselleria de Medi Ambient la seva oposició frontal al projecte de nou emissari submarí de l’EDAR de Ca’n Picafort

La comunicació s’ha acordat en reunió extraordinària, avui, de la Junta de Govern Local

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Artà, conformada per representats d’Alternativa per Artà (1), El Pi (2) i Socialistes d’Artà (2), ha acordat avui, en sessió extraordinària convocada per tractar aquest únic punt -amb l’assistència del Batle, T. Gili, el 1er. Tinent de Batle, M. Galán, i la 2a. Tinent de Batle, Aina Comas Delgado- manifestar expressament al Ministeri de Medi Ambient i a la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient del Govern Balear, la seva oposició al projecte «Nova EDAR. Col·lectors i emissari a Ca’n Picafort. T.M. de Santa Margalida. Illes Balears. Clau 11.307-0466/2101. Codi 20150098 DEP».

NotíciaÚH230716_Emissari_CanPicafort(Retall del diari Última Hora, de dia 23-07-2013)

L’Acord s’ha pres a rel d’una sol·licitud expressa formulada per l’Ajuntament de Santa Margalida que, com el GOB Mallorca, també han reiterat l’oposició frontal a aquesta infraestructura submarina.

Novament, l’Ajuntament artanenc actua en defensa dels valors ambientals del seu propi territori. Igual que ho feu fa mig any contra el projecte de xibiu promogut per l’Ajuntament de Santa Margalida -per ubicar-se el mateix dins de territori artanenc i per anar en contra d’una adequada conservació dels valors naturals de l’arenal de Sa Canova i el torrent de Na Borges-, ara ho fa instat per aquell mateix Ajuntament veïnat, en defensa dels valor naturals submergits presents i expressament protegits per normativa europea i autonòmica.

AcordEmissariCanPicafort290716

mapa llevant(Imatge de l’àmbit de la Reserva Marina de Llevant)

A l’Acord, bàsicament, es remarca la existència sempre de riscs que els emissaris com aquests d’aigües depurades d’una Estació de Depuració d’Agües Residuals (EDAR) no avaqüin sempre aigües degudament tractades, i s’hi remarquen figures de protecció ambiental de caràcter europeu i autonòmic presents a l’entorn, com són ara el LIC-ZEPA ES5310005 Badies de Pollença i Alcúdia (Xarxa Natura 2000), un del principals valors del qual són els fons amb praderia de posidònia oceànica, i la Reserva Marina de Llevant, molt pròxima a l’esmentada infraestructura.

LICBadiesAlcudiaPollensa(Imatge del l’àmbit del Lloc d’Interès Comunitari (LIC) Badies de Pollença i Alcúdia)

Aprovació inicial de la modificació del Reglament municipal pel qual es regula la circulació de vehicles de motor dins els espais naturals del terme municipal d’Artà

El Ple de l’Ajuntament d’Artà, reunit en sessió ordinària dilluns passat, va aprovar per unanimitat la proposta de modificació, impulsada des de la regidoria de Medi ambient i a proposta també de Prefectura de la Policia Local, del Reglament municipal pel qual es regula la circulació de vehicles de motor dins els espais naturals del terme municipal d’Artà. L’anunci de l’aprovació inicial es va publicar al BOIB núm. 070, de dissabte passat, dia 4 de juny, i s’hi preveu un període per a presentar al·legacions de trenta dies.

L’objectiu d’aquesta modificació és millorar jurídicament aquest Reglament, “l’eina” que s’autoatorgà l’Ajuntament ja fa 13 anys a instància d’EU-EV, per tal d’augmentar la seguretat davant possibilitat d’incendis al terme municipal, així com evitar la circulació i l’estacionament de vehicles a zones delicades, al litoral, i no diguem ja, dins de feixes antiincendis, com la que envolta la urbanització de Betlem.

Estacionament_feixa_antiincendis_Betlem_NaClara_EsCalo(Estacionament no regulat dins d’una feixa antiincendis que envolta la urbanització de Betlem, paral·lel a la pujada cap a Na Clara/Es Caló)

A part d’incloure de manera explícita el fet de l’estacionament (pareix mentida, però amb molts d’efectes no és el mateix la circulació que l’estacionament) als espais protegits i senyalitzats com a fet sancionable i a evitar, s’hi incorpora la referència explícita a la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), que regula els usos dins espais de rellevància ambiental (espais naturals protegits i espais Natura 2000), presents a una part molt significativa del nostre Terme municipal.

CkLnIaiWEAAS9IQ(Instal·lació d’estaques per limitar l’entrada de vehicles a la zona de Sa Cuguça, a la Colònia de Sant Pere, una zona molt degradada per la circulació i estacionament incontrolats de vehicles, actuació feta en part com a conseqüència del Reglament)

L’Ajuntament d’Artà dóna continuïtat d’aquesta manera als esforços en protecció mediambiental, paisatgística i territorial, especialment als espais del litoral, que són dels que més pateixen la pressió turística, possibilitant les actuacions amb recursos propis -senyalització, sancions, etc.) que puguin complementar les actuacions que, competencialment, en molts casos, corresponen a altres administracions com ara el Govern de les Illes.

Quads_Cala_Torta_030616(A la imatge, estol comercial de “quads” damunt les dunes de Cala Torta, el passat divendres, dia 3 de juny)

– Notícia publicada a Diario de Mallorca dia 28 de maig: La Policía podrá sancionar con 600 € a los vehículos mal aparcados en la costa de Artà. Esta próxima semana se modifica el reglamento que regula la circulación y estacionamiento por espacios protegidos del municipio.

Al·legacions a l’Aprovació Inicial del “Pla Especial d’Ordenació i de Protecció de la Ruta Artà-Lluc”

P1070124A rel de la publicació a la web municipal de l’ordre del dia de la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament d’Artà que ha de tenir lloc dilluns, dia 25 d’abril, així com dels materials que s’hi tractaran, Diario de Mallorca ha publicat la notícia: Artà propone al Consell medidas para evitar la erosión del sendero que va a Lluc. El Consistorio plantea rutas alternativas para evitar la degradación y el peligro que supone el paso incontrolado por determinadas zonas costeras del Parc Natural de Llevant, amb un titular prou encertat.

P1070115

Enllaçam aquí al document d’al·legacions impulsat des de la regidoria de Medi Ambient i Patrimoni i que es pretén que tenguin caràcter de «municipals», si queden aprovades dilluns al Ple.

Malgrat tenir un estudi ambiental aprovat, alguns aspectes de la GR (determinats sectors i accessos a platges) al municipi d’Artà consideram que s’haurien de revisar i si escau corregir per reduir l’important impacte ambiental dels senderistes, que actualment son molt nombrosos en determinats sectors i en el futur, en completar la implementació de la GR, ho poden ser molt més. És el cas del sistema dunar de cala Mitjana i del sector entre la cala Torta i Cala Fontsalada, on el pas dels excursionistes atrets pel Parc natural i els seus refugis està generant greus processos erosius. També s’observen efectes perjudicials per al sistema dunar derivat de la circulació d’excursionistes, cavallistes i banyistes en el cas del sistema dunar de Sa Canova.P1090164

En altre ordre de motius, en aquest cas, de caràcter patrimonials i paisatgístics, es proposa l’extensió o perllongació de la petita variant de la Font de Na Bernadeta a les barreres d’accés a les barreres de l’Ermita de Betlem -reiterant l’Al·legació 2a. tramesa pel Batle d’Artà (sembla obvi que aquest tram [fins a l’església de l’ermita] guanyaria molt d’interès per als usuaris de la ruta si arribàs a l’esglèsia de l’ermita [sic]) amb ocasió de l’exposició pública de la primera Aprovació Inicial del Pla especial d’ordenació i de protecció de la ruta d’Artà-Lluc de l’any 2009 (Al·legacions amb data 05-03-2009)- fins al “Mirador” o “Observatori de Na Coassa”, passat per l’església de l’ermita.

Sobre les “compensacions” que mereixeria Artà per haver protegit el territori

Ahir el diari “Última Hora” dedicà al nostre municipi editorial i portada de la secció “Part Forana”, al voltant de les “compensacions” que s’haurien d’anar materialitzant, atès que, a diferència de Campos, Artà sí ha mostrat al llarg dels anys una decidida aposta per la conservació dels valors territorials, ambientals, patrimonials i paisatgístics dels quals, al cap i a la fi, gaudeixen la resta d’illencs i turistes (que dormen i fan la despesa més important en altres municipis).CYMERA_20160414_111802

L’Ajuntament, com hem dit en anteriors ocasions, en general de manera molt majoritària, ha pres decisions que efectivament el diferencien d’altres com el de Campos, els màxims representants del qual falten a la veritat metòdicament quan manifesten que “han protegit tot el seu litoral”. Algunes no oblidam els esforços de l’Ajuntament de Campos, amb una despesa d’1 milió d’euros, per defensar els interessos de la promotora dels apartaments il.legals de Ses Covetes (el Govern, tots i totes, va haver d’aportar més de 300.000 euros per a la seva demolició). Tampoc no es pot menystenir, amb aquests mateixos efectes comparatius, la dada que l’Ajuntament de Campos, només en licitació de platges, ingressarà enguany 1.489.000 euros.

Fa no res, aquest passat gener, l’Ajuntament d’Artà manifestava (i actuava administrativament en el cas d’un projecte que s’endinsava dins territori artanenc a l’arenal) novament la seva voluntat que Sa Canova romangués completament verge, davant les instal·lacions de temporada i xibiu a Son Serra de Marina.

L’Ajuntament d’Artà, al contrari del de Campos, que considera un Parc Natural un càstig, ha manifestat en successives ocasions i en diferents legislatures, la seva voluntat que el Parc Natural de Llevant s’ampliï. També ha manifestat la voluntat que s’ampliï la Reserva Marina de Llevant, i que es recuperi la plantilla per mantenir tots dos espais naturals protegits.

El passat gener, aprovava per unanimitat una Moció que es reiterarà properament al Govern, aprofitant la visita de la Consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, que es tengui en consideració el factor de la protecció territorial, per a la distribució anual del fons de cooperació municipal entre els diversos ajuntaments de les Illes.

El passat octubre, el mateix Ple reclamava al Govern que dissenyàs un impost a les estades turístiques tipus “ECOtaxa”, prioritzant el destí del recaptat als valors naturals i patrimonials.

Quan el Batle de Campos diu que amb la implantació del Parc natural d’Es Trenc/Es Salobrar, es tractarà de delinqüents aquells que facin “una palada d’obra per error”, l’Ajuntament d’Artà ha delegat la disciplina urbanística en el Consell, per a garantir la seguretat jurídica dels veïnats (i de l’Ajuntament), així com el territori i el paisatge.

Continuarem estirant, des de l’esquerra i l’ecologisme, per a que el nostre Ajuntament continuï aquest camí.

Esperam que els partits del Govern, però també els de l’oposició parlamentària, especialment El Pi, treballin també cap a un horitzó diferent a l’actual, de manera que els municipis amb voluntat de protecció i conservació del patrimoni natural i cultural, es vegin bonificats i no castigats, com fins ara.CYMERA_20160414_111653