Ben amics inaugurà els “Divendres alternatius” a Artà de la nova legislatura que organitza Alternativa per Artà
Presenten a Artà la Proposició de Llei per Garantir els Drets de Lesbianes, Gays, Transexuals, Bisexuals i Intersexuals i per eradicar la LGTBIfòbia
Jan Gómez, president de Benamics, ponent de la xerrada Mallorca diversa
El president de Ben amics, Alejandro Gómez, va aprofitar el primer Divendres Alternatiu celebrat a Artà, el passat 25 de setembre, sota el títol Mallorca diversa per fer una repassada a la situació del moviment LGTBI a les Illes i presentar-nos “en primícia” la nova Proposició de llei per garantir els drets de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals i per eradicar l’LGTBIfòbia (RGE 5572/2015), admesa a tràmit per la mesa del Parlament de les Illes Balears el passat 16 de setembre i que ha estat presentada a través dels grups parlamentaris Socialista, Podem Illes Balears, Més per Mallorca, Més per Menorca i Grup Mixt -després que a la passada legislatura el PP deixés decaure una proposició similar. Segons la web del Govern Balear: L’objectiu del Govern de les Illes Balears és completar aquest camí cap a la igualtat de les persones, evitant-ne la discriminació per la seva orientació sexual.
La Proposició de llei estableix diversos sectors d’intervenció —l’educació, la cultura, l’esport, els mitjans de comunicació, la salut, els serveis socials i el mercat de treball— per garantir que la igualtat, la normalitat i la defensa de la diversitat arribin a cada racó de la nostra convivència.» http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?lang=ca&codi=2472865&coduo=3
La xerrada de Jan Gòmez va tenir dues parts ben diferenciades. En la primera va fer una mica d’història de l’Associació que presideix, Ben amics, amb més de 20 anys d’història en defensa de les LGTBI, dels drets humans i de crear un espai de convivència per les persones dels seus col·lectius. Segons estadístiques del Ministeri de l’Interior, durant 2014 Balears registra una de les quantitats més d’incidents relacionats amb la identitat i/o l’orientació sexual a tot l’Estat (41 casos), xifres només superades a Andalusia (188), Catalunya i Galícia (43). Aquests delictes tenen el seu origen en un discurs d’odi vers les víctimes i l’agressió física no és sinó l’efecte material del discurs d’odi previ. Segons el president de Ben Amics, els delictes contra la identitat i orientació sexual suposen una doble victimització dels agredits que sovint es troben desatesos pels poders públics, altres vegades es veuen obligats a fer pública la seva orientació sexual (sortida de l’armari) i freqüentment pateixen un dubtós tractament mediàtic. Per tot això, amb freqüència les víctimes desisteixen de presentar les denúncies, o no es trameten correctament, fet que motiva sovint la impunitat dels agressors i el reforçament del discurs, de la ideologia de l’odi. Els fets de discriminació per motiu de l’orientació i identitat sexual, segons el ponent, són, igual que el patriarcat, una construcció social i habitualment també acostumen a estar lligats amb el bulling o assetjament escolar.
La segona part va estar centrada en la Proposició de llei per garantir els drets de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals i per eradicar l’LGTBIfòbia (RGE 5572/2015). La proposició és molt ambiciosa i pretén la creació del Consell LGTBI de les Illes Balears (amb la possibilitat també de crear de Consells Insulars), engegar campanyes de sensibilització, i intervenir en tots els àmbits de la vida pública: l’educació (en totes les etapes), el mon de la cultura i l’esport, els mitjans de comunicació, la salut, l’acció social, els drets laborals, la diversitat familiar, la Transexualitat, el dret d’admissió etc. La nova proposta de llei planteja que en els delictes d’odi i contra la identitat i orientació sexual, ben igual que es produeix en els delictes de gènere, s’inverteixi la carrega de la prova, de mode que sigui la persona denunciada per agressió LGTBIfòbica qui hagi de demostrar la seva innocència, i no al contrari. La proposta de llei LGTBI estableix també sancions (segons la gravetat de l‘agressió) i un sistema de Garantia Estadística*.
La presentació va acabar amb un animat col·loqui entre els assistents.
*Amb la “garantia estadística”, es cerca assegurar que es facin els estudis necessaris per tal de conèixer la realitat i les situacions de discriminació:
Article 38. Garantia estadística
1. L’obtenció de dades estadístiques oficials per a l’elaboració de polítiques publiques antidiscriminatòries en l’àmbit LGTBI s’ha de dur a terme en el marc de la legislació balear en matèria estadística, especialment pel que fa a la regulació del secret estadístic, en els termes establerts per la normativa balear d’estadística vigent, la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal i la resta de normativa aplicable.
Article 38. Garantia estadística
1. L’obtenció de dades estadístiques oficials per a l’elaboració de polítiques publiques antidiscriminatòries en l’àmbit LGTBI s’ha de dur a terme en el marc de la legislació balear en matèria estadística, especialment pel que fa a la regulació del secret estadístic, en els termes establerts per la normativa balear d’estadística vigent, la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal i la resta de normativa aplicable.
2. L’òrgan responsable de coordinar les polítiques LGTBI ha d’elaborar i encarregar, i publicar periòdicament, estadístiques i estudis qualitatius relatius especialment a:
a) Agressions i discriminacions contra persones LGTBI.
b) Denúncies presentades en virtut d’aquesta llei i denúncies penals presentades per delictes en l’àmbit de la discriminació o la violència contra persones LGTBI.
c) Resolucions administratives i sentències judicials, i el sentit d’aquestes, relacionades amb l’objecte d’aquesta llei, en particular les que poden provar l’existència de discriminacions indirectes i ajudar a elaborar mesures per a polítiques públiques antidiscriminatòries.
3. L’òrgan responsable de coordinar les polítiques LGTBI pot proposar l’establiment d’acords i convenis amb altres administracions i institucions públiques i organitzacions per a donar compliment a l’apartat 2.
