Actes i iniciatives a Mallorca en suport i solidaritat amb el Moviment Popular del Rif (“Hirak”) el juliol i el setembre

Actes de solidaritat amb el Moviment Popular Rifeny a Artà, Manacor i Palma

Què està passant al Rif? Comunicat de suport al Moviment Popular del Rif (Hirak)

Diverses entitats de Mallorca volen expressar el seu suport i solidaritat amb el Moviment Popular del Rif els propers dies 18, 19 i 20 de juliol, i durant el mes de setembre

moviment(A la imatge, el cartell de l’acte que es celebrarà demà, dia 18 de juliol, al Teatre d’Artà)

La mort Mohssin Fikri en octubre de 2016 va convulsionar el Rif i va provocar la sortida al carrer de la població rifenya i de la resta del Marroc, reivindicant drets socials i econòmics.

L’atroç mort d’en Mohssin Fikri, un venedor ambulant de peix, triturat en un camió de fems quan intentava recuperar la seva mercaderia confiscada per la policia, va donar el sus! a noves manifestacions pacífiques contra el menyspreu (la hogra) i la marginació de la població rifenya a Alhucemes i a la zona del Rif per part del Majzen (el Palau, l’elit propera a la monarquia alauí que detenta el poder polític, econòmic i religiós), manifestacions que ràpidament es varen multiplicar per tot el país i que es varen traduir a la diàspora en la creació de comitès de solidaritat arreu (Espanya, França, Bèlgica, Holanda…)

El Majzen fins ara ha reaccionat a les mobilitzacions amb repressió desmesurada (més de 300 detingudes segons el moviment rifeny) i la manipulació dels aixecaments, amb la connivència de l’Estat Espanyol i la Unió Europea.

Per mor d’això, les sotasignats volem donar el nostre suport incondicional al Moviment Popular del Rif i a la nostra població rifenya a Mallorca, aprofitant l’ocasió per demanar a la ciutadania i les institucions :

  • Condemnar el menyspreu i manca de respecte als drets humans i el segrest de la llibertat d’expressió de la ciutadania rifenya i dels mitjans de comunicació per part de les autoritats del Regne del Marroc

  • Donar suport a les legítimes reivindicacions del Moviment de Solidaritat amb el Poble del Rif i demanar, en especial, la llibertat de totes les persones detingudes i la desmilitarització del Rif (militaritzat per decret des del 1958)

La caravana organitzada per la diàspora el 15 de juliol arriba a Alhucemes el dia 20, data a la qual està convocada una marxa multitudinària per trencar l’assetjament en que es troba la ciutat rifenya d’Alhucemes i altres poblacions del Rif, es preveu una mobilització històrica en què a més de la participació de la nombrosa comunitat rifenya que viu a Mallorca i a Europa juntament a les masses populars rifenyes de molts ciutats i pobles rifenys i les multituds que arribaren des d’altres punts del Marroc. El Regne del Marroc no ha cessat d’intentar frenar la celebració d’aquesta jornada.

Les sotasignants, davant el silenci dels mitjans de comunicació i el desconeixement sobre el conflicte, ens adherim a la iniciativa del 20 de juliol i convocam tres actes a Artà (18 de juliol, 21h. Teatre d’Artà), Manacor (19 de juliol, 19h., Ateneu lo Tort) i Ciutat (20 de juliol, 20h, Sala d’actes de CCOO). Conjuntament amb altres entitats (Alternativa per Artà, Ateneu de Felanitx i Bloc per Felanitx, Ateneu de Pollença, Alternativa per Pollença, Ateneu de Santa Margalida, MÉS per Mallorca, Podem Mallorca), es programaran també actes durant el mes de setembre.

Les actes de dimarts, dimecres i dijous d’aquesta setmana, s’iniciaran amb la projecció del documental Arrhash (Verí) de Tarik El Idrissi, sobre l’ús bombardejos químics per l’Estat Espanyol els anys 20 del passat segle sobre la població civil rifenya i els seus efectes sobre la salut de la població en l’actualitat, al que seguirà una xerrada sobre el que està passant al Rif amb ciutadanes, activistes i membres de la Coordinadora Catalana de Suport al Moviment Popular Rifeny.

Donació a les Biblioteques municipals de diferents exemplars de l'”Anuari” de Contrainfo.cat

Com cada vegada que es presenta un llibre als divendres alternatius, en fem donació a l’Ajuntament per a les Biblioteques municipals

Alternativa per Artà dona dos anuaris 2016 contrainfo.cat a l’Ajuntament per a que siguin inclosos a les col·leccions de les Biblioteques municipals d’Artà i la Colònia de Sant Pere, i altres dos exemplars d’anys anteriors

Contrainfo.cat va fer la presentació del seu anuari 2017 al “Divendres Alternatiu” del passat mes de maigDB5NMH8XoAMcu1J

Aina Comas, regidora d’Alternativa per Artà, va registrar ahir una instància per fer donació a les biblioteques d’Artà i la Colònia de dos exemplars de l’anuari 2016 de contrainfo.cat i altres dos anuaris corresponents als anys 2013 i 2014.DB5NM_KWAAAk4p4

Eder Rodeño i Joan Colomar, dos activistes de Contrainfo.cat van presentar a Artà el seu anuari 2016 el passat dia 12 de maig, en un divendres alternatiu. Com en altres ocasions en que es presenten llibres, la regidora Aina Comas ha procedit a fer donació de dos exemplars del volum presentat a les biblioteques municipals d’Artà, i en aquest cas també d’altres dos anuaris anteriors.C_pTOP7W0AEUKvgC_pVebfXsAEIwJU

Manifest en solidaritat amb Valtònyc i en defensa de la Llibertat d’expressió

Avui a Artà (Teatre, a partir de les 18 h.), es celebrarà un acte en solidaritat amb el raper Valtònyc.valtonyc2_Arta040217Aquest és el Manifest, al qual ens adherim:

“El proper 8 de febrer a les 10 hores el cantant de rap mallorquí Josep Miquel Arenas, més conegut com Valtonyc, serà jutjat a l’Audiència Nacional de Madrid per un suposat delicte d’injúries a la corona i enaltiment del terrorisme a les lletres de les seves cançons. La fiscalia demana 3 anys i vuit mesos de presó a més d’una fiança d’uns 4.000 euros. Si és condemnat a una pena superior als 2 anys de presó ingressarà directe a la presó per haver-se expressat amb la música. Entenem que l’art, expressat en qualsevol de les seves formes: la literatura, la pintura, el cinema o com fa Valtonyc, amb la música, no pot ser limitat i ha de poder expressar-se lliurement.

El seu cas no és l’únic que hi ha hagut a l’estat Espanyol, amb ell, més de 20 artistes han estat jutjats a l’Audiència Nacional, entre els quals el cas recent dels dos titiriteros de Madrid o del cantant de Def Con Dos César Strawberry, i molts d’ells han estat condemnats amb sentencies dures.

Consideram que l’escalada de persecució de l’estat Espanyol a tots aquells que manifesten les seves idees lliurement, vulnera el dret a la llibertat d’expressió que ha de tenir qualsevol ciutadà i posa en perill els principis bàsics en què se sustenta una societat democràtica.

Per això, ens hem reunit diversos artistes per a reivindicar el dret bàsic a la llibertat d’expressió i a la crítica en forma d’art, i el total suport a Josep Valtonyc en la seva injusta persecució. Denunciam el tarannà antidemocràtic de l’estat Espanyol i la vulneració de llibertats que han patit i continuen patint artistes per expressar les seves idees.”

Informació publicada avui a “Diario de Mallorca”: Concierto en apoyo del rapero Valtonyc en Artà

Divendres dia 28 d’octubre, xerrada a Artà amb dues de les Feministes encausades

cartell_divendresalternatiu281016_encausadespalma

Aquest proper divendres, dia 28, tindrem a Artà (Sala d’Actes del Teatre, 20 h.), dues representants de les feministes recentment acusades i condemnades a un any de presó per haver participat a una protesta pacífica a l’Església de Sant Miquel de Palma.

Enllaçam al seu comunicat de dia 13 d’octubre, sobre la sentència, publicat a contrainfo.cat.

Alternativa per Artà vos convida a totes a assistir a aquest acte, dins del cicle mensual dels “Divendres Alternatius”.

Alternativa ha fet donació de 100 euros com a mostra de solidaritat a la seva Campanya de suport: col·laborau-hi!13055596_860919877353241_1381719134757258441_n

Donam un exemplar de “Kurdistán. Viaje al país prohibido” al Servei municipal de Biblioteques d’Artà

img_0316

Tal i com acostumam a fer sempre que presentam algun llibre o documental amb ocasió dels nostres «Divendres alternatius», i a rel del cicle de cinema kurd del què s’ha pogut gaudir aquest mes de setembre a Artà i a d’altres municipis de Mallorca, en col·laboració amb altres formacions polítiques i entitats, hem procedit a la donació d’un exemplar del llibre «Kurdistán. Viaje al país prohibido», de M. Martorell (Ed. FOCA, Madrid, 2005).sense-titol2

Es tracta d’un llibre molt interessant que aviat es podrà consultar a alguna de les biblioteques del Servei municipal de Biblioteques d’Artà.

Aportam imatges i enllaç al pdf d’una ressenya del llibre publicada a la revista «Libros». La darrera obra de Manuel Martorell, membre fundador de cuartopoder.es i especialista en Orient mitjà, és “Kurdos“, d’enguany, editat per Ed. Catarata.ressenya_llibre_kurtistan1ressenya_llibre_kurtistan2

6 pel·lícules i documentals de cinema kurd es podran veure del 2 al 17 de setembre a 6 municipis de Mallorca

Maryam Fathi, refugiada kurda d’Iran estarà present a les tres primeres projeccions a Felanitx, Sant Llorenç i Manacor

6 pel·lícules i documentals de cinema kurd es podran veure del 2 al 17 de setembre a 6 municipis de Mallorca

Al final de cada projecció hi haurà un debat amb la presència de membres de l’associació basc-kurda Newroz

image

El proper divendres 2 de setembre a les 20.00 la projecció del documental Kobane, volver a empezar obrirà el Cicle de cinema kurd, que oferirà projeccions de 6 pel·lícules i documentals a diferents localitats de Mallorca, incloent també dues projeccions a Ciutat (a Àgora i a Cineciutat). Membres de l’associació basco-kurda Newroz acompanyaran els debats (fòrums) que seguiran a cada projecció.

Els tres primers dies (Felanitx, Sant Llorenç i Manacor) contaran amb la presència de Maryam Fathi, refugiada política kurda d’Iran, i Arantza Uzkiano, presidenta de Newroz, aquesta darrera continuarà fins el dia 10, quan li prendrà el relleu en Juan Sorín, altre membre de la mateixa organització, fins la darrera projecció, a Pollença, dia 17.

El Cicle de cinema kurd té un doble propòsit. D’una banda, promoure la solidaritat i donar a conèixer la situació del poble kurd en els quatre estats (Turquia, Síria, Iraq e Iran), en què es troba dividit. A tres tres dells es troben en guerra oberta, i al quart, Iran, també sota una duríssima repressió (20 execucions en aquest mes d’agost d’enguany). D’altra banda, vol fer accessible a Mallorca una oferta cinematogràfica de qualitat, en alguns casos molt difícil de trobar.

Maryam Fathi, refugiada kurda iraní, també es va mostrar molt interessada en aprofitar l’avinentesa per a contactar amb membres del moviment feminista de Mallorca, i a rel de la seva demanda s’ha organitzatuna trobada amb dones del moviment feminista de Mallorca el proper diumenge dia 4 a Manacor, també a L’Ateneu Lo Tort.

A més Kobane, volver a empezar, que obre el cicle, es projectaran els següents films:

  • Las tortugas también vuelan

  • My Sweet Pepperland

  • Los niños de Dijarbakir

  • Kurdistán, guerra de chicas

  • Un tiempo para los caballos borrachos

Totes les pel·lícules i documentals es projectaran en VOS en castellà, atès que no es disposa de versions subtitulades en català. A l’Ateneu Lo Tort, de Manacor, es projectaran totes les cintes; a la resta de municipis, els ja esmentats i Artà, Pollença i Palma, se’n projectaran només dues.

La proposta d’aquest Cicle de cinema kurd va partir d’algunes formacions polítiques municipalistes (Alternativa per Artà, Alternativa per Pollença i Bloc per Felanitx) que es van posar en contacte amb Newroz, un associació basco-kurda que ja va dur a terme una iniciativa similar al país basc l’any passat i va facilitar les pel·lícules i documentals. A la idea inicial es van afegir l’Ateneu Lo Tort i l’Ateneu de Pollença, el grup juvenil Granots i sopes, de Sant Llorenç, i els grups Unió Cívica per la República, Podem Balears i la Plataforma de suport a internacionalistes. En total seran seran 16 dies de projeccions.

La iniciativa, que fa mesos que ve preparant-se coincideix amb un agreujament de la violència, la guerra i la repressió a tota la regió.

Moció de rebuig de l’Acord de la “UErgonya” i en suport a l’ONG “Metges Sense Fronteres”

Il·lustració amablement cedida per @ARTSENALJH
Il·lustració amablement cedida per @ARTSENALJH

En protesta pels acords «de la Vergonya» UE-Turquia de març i de la OTAN els passats 8 i 9 a Varsòvia

Alternativa per Artà impulsa una declaració municipal de rebuig de l’»Acord de la UErgonya» i de suport a l’ONG «Metges Sense Fronteres», que va renunciar als fons econòmics europeus per aquest mateix motiu

L’Ajuntament d’Artà ja va aprovar mes de setembre per unanimitat una moció d’Independents d’Artà, de ferme compromís amb aquesta crisi humanitària i condemna de l’acttitud de l’Estat envers l’acollida de refugiades

A Alternativa per Artà observam com, més que mai, amb ocasió de la tragèdia de les refugiades que fugen dels horrors de la guerra de Síria, l’Afganistan, així com altres conflictes a l’Orient i l’Àfrica, “només els pobles salven els pobles”. Els Acords de la UE amb Turquia el passat mes de març (popularment conegut com “Acord de la UErgonya”) i, més recentment, de la OTAN (Varsòvia, 8-9 de juliol), pel que fa a vigilància militaritzada de la mediterrània, criminalitzant les persones que, sobre tot, via Líbia, pretenen cercar una situació de supervivència mínima (extenent-hi de manera genèrica la sospita de terrorisme), han fet que la preocupació permanent de l’agrupació ecosocialista artanenca es materialitzi novament en forma d’una Moció que té per objectiu que l’Ajuntament d’Artà torni a manifestar la profunda disconformitat amb les polítiques europees i occidentals envers el drama de les refugiades, així com el suport la ONG “Metges sense Fronteres”, en relació amb la greu decisió de renunciar als fons econòmics europeus, anunciada el passat dia 17 de juny, en protesta per l’esmentat “Acord de la UErgonya”.

La Moció -que es debatrà i segurament aprovarà en sessió ordinària del Ple el proper dilluns, dia 25-, a la qual s’han adherit tots els grup municipals de l’Ajuntament d’Artà -excepte el PP-, recull els motius pels quals l’esmentat Acord entre la UE i Turquia representa una vergonya per als poble d’Europa (extrets literalment de l’article del periodista Hibai Arbide al diari electrònic elcritic.cat el passat mes de març), un gravíssim retrocés en Drets Humans i la idea de la Europa solidària i pacifista tradicional: perquè el dret d’asil deixa de ser universal a la Unió Europea; perquè oficialitza la discriminació per motiu del país d’origen; perquè obliga que un sirià arrisqui la vida i sigui deportat perquè un altre rebi protecció; perquè vulnera el principi de no-­devolució; perquè Turquia no és un país segur. S’ha de tenir present també que l’actitud de l’EU crea un pèssim precedent a escala internacional pel que fa a l’acolliment de refugiades. Només de refugiats siris, Jordània n’ha donat refugi a més de 632.000 i Líban, més d’1,5 milions; per contra, l’Estat espanyol a dia d’avui n’ha acollit 586.

Els fets que s’estan succeint aquests darrers dies des del cop d’Estat a Turquia, que ha donat peu a una intensificació de la repressió del poble kurd i a una “gran neteja” o “purga” estatal de milers de persones sospitoses d’oposició al president Erdogan (inclosos comandaments militars, tropa, jutges, fiscals, docents, periodistes i funcionaris de tota casta) han accentuat encara més la percepció que considerar l’estat turc com a “país segur” per a la recepció i acolliment de les refugiades expulsades d’Europa no pot ser altra cosa que una broma macabra. Des de la mateixa UE s’alcen veus que denuncien la preparació -ben poc democràtica- de llistes negres anteriors al cop d’estat fracassat, així com també s’expressa, tímidament, alguna preocupació envers les intencions del president turc de reinstaurar la pena de mort al país.

CnJrr_mXYAAjvbI(Extret de International Organization for Migration, 12/07/2016)

A la Moció es recorda com des d’Artà s’han succeït -tant per part de l’Ajuntament, com per part de persones a títol individual, com per part d’entitats, com ara l’Associació d’Amics de la Música de la Colònia de Sant Pere, l’orquestra OASIS o l’ong “Artà Solidari”- accions i campanyes populars com “Teixim per Síria” i manifests de solidaritat envers les refugiades i en contra de les polítiques egoistes de l’Estat espanyol i la UE, que tenen molt a veure, per exemple, amb les dramàtiques xifres de morts a la mar Mediterrània. Segons la Comissió Espanyola d’Ajuda a les Refugiades (CEAR), al ritme actual la UE es torbaria 43 anys en reubicar en donar compliment als seus propis compromisos i acords de fa un any, sobre reubicació de les refugiades.

En el cas probable que la Moció quedi aprovada, des de la regidoria de Serveis Socials es tramitarà la donació d’aproximadament 4.000 euros que queden encara sense gastar de la partida pressupostària de “Cooperació Internacional” a l’ONG “Metges Sense Fronteres”, en suport a la seva feina arreu del món i particularment amb les refugiades síries, i com a mostra de solidaritat envers la greu decisió de renunciar als fons europeus per les seves polítiques i l’Acord de la UErgonya amb Turquia.

Donam dos exemplars del llibre “África en movimiento” a les Biblioteques municipals d’Artà

Donacio200516AfricaMoviment

Divendres vàrem poder fer donació de dos exemplars del llibre “África en movimiento”, del professor a la UAM i membre de l’Institut Internacional de Drets Humans d’Estrasburg Mbuyi Kabunda, que ens el presentà amb ocasió del “Divendres Alternatiu” celebrat el passat dia 6 de febrer. Aquests llibres obraran properament a les Biblioteques municipals d’Artà.MKabunda_AMascaro_DivendresAlternatiu060216_AfricaEnMovimiento2

Recordam que divendres que ve, dia 27 (20 h., Teatre d’Artà), el ponent convidat serà el professor d’Antropologia de la UIB Alexandre Miquel, amb una xerrada que té per títol: “Primavera àrab a la tardor (?)”. Hi estau totes convidades!Cartell_DivendresAlternatiu270516_AlexandreMiquel

Divendres Alternatiu 27-05-2016: “De la primavera àrab a la tardor (?)”

El proper ‪#‎DivendresAlternatiu‬, dia 27 (20 h., Teatre d’Artà), el ponent convidat serà el professor d’Antropologia (Departament de Filosofia de la UIB) Alexandre Miquel Novajra, que dissertarà sobre “De la primavera àrab a la tardor (?)”. Es tracta de, passats 5 anys de les primeres revoltes populars contra els règims dictatorials i les majoritàries frustracions d’aquestes (Egipte, Síria, Yemen, Líbia, en part Tunísia, etc.), analitzar quins foren els motius de les revolucions àrabs, quin és l’estat de la qüestió, i les conseqüències.
Posam un article-resum d’un debat amb ell el 2011 per obrir boca, i ens atrevim a aportar una tesi del filòsof Santiago Alba Rico (sobre el sorgiment de l’EI en aquest context): “Assistim més a una islamització de la radicalitat, que no a una radicalització de l’Islam”Cartell_DivendresAlternatiu270516_AlexandreMiquel

Actualització dissabte 28 de maig: imatges del ponent a la xerradaDivendresAlternatiu270516_AlexandreMiquelAlexandre_Miquel_DivendresAlternatiu270516

Entrevista a G. Febrer, gerent d’Estel de Llevant a “Última Hora” (02-05-2015)

A l’entrevista publicada a Última Hora el passat dilluns, Guillem Febrer, Gerent d’Estel de Llevant explica com varen ser els inicis de l’Associació, els motius de la seva creació i existència, i també desenvolupa algunes de les noves línies de feina que duen a terme, com ara tallers ocupacionals i de formació, vivendes tutelades, el Projecte de fonts d’aigua “Tres Glops”, etc.
Des de la regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Artà ja s’ha iniciat alguna col·laboració, i s’exploren noves possiblitats de feina conjunta, com ara l’enjardinament d’alguna zona verda a la Colònia de Sant Pere.

UH_Entrevista_GuillemFebrer_EstelDeLlevant020516
Des de la regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Artà ja s’ha iniciat alguna col·laboració, i s’exploren noves possibilitats de feina conjunta, com ara l’enjardinament d’alguna zona verda a la Colònia de Sant Pere.1228-IMG_0485(Foto: Ajuntament d’Artà)