Manifest en solidaritat amb Valtònyc i en defensa de la Llibertat d’expressió

Avui a Artà (Teatre, a partir de les 18 h.), es celebrarà un acte en solidaritat amb el raper Valtònyc.valtonyc2_Arta040217Aquest és el Manifest, al qual ens adherim:

“El proper 8 de febrer a les 10 hores el cantant de rap mallorquí Josep Miquel Arenas, més conegut com Valtonyc, serà jutjat a l’Audiència Nacional de Madrid per un suposat delicte d’injúries a la corona i enaltiment del terrorisme a les lletres de les seves cançons. La fiscalia demana 3 anys i vuit mesos de presó a més d’una fiança d’uns 4.000 euros. Si és condemnat a una pena superior als 2 anys de presó ingressarà directe a la presó per haver-se expressat amb la música. Entenem que l’art, expressat en qualsevol de les seves formes: la literatura, la pintura, el cinema o com fa Valtonyc, amb la música, no pot ser limitat i ha de poder expressar-se lliurement.

El seu cas no és l’únic que hi ha hagut a l’estat Espanyol, amb ell, més de 20 artistes han estat jutjats a l’Audiència Nacional, entre els quals el cas recent dels dos titiriteros de Madrid o del cantant de Def Con Dos César Strawberry, i molts d’ells han estat condemnats amb sentencies dures.

Consideram que l’escalada de persecució de l’estat Espanyol a tots aquells que manifesten les seves idees lliurement, vulnera el dret a la llibertat d’expressió que ha de tenir qualsevol ciutadà i posa en perill els principis bàsics en què se sustenta una societat democràtica.

Per això, ens hem reunit diversos artistes per a reivindicar el dret bàsic a la llibertat d’expressió i a la crítica en forma d’art, i el total suport a Josep Valtonyc en la seva injusta persecució. Denunciam el tarannà antidemocràtic de l’estat Espanyol i la vulneració de llibertats que han patit i continuen patint artistes per expressar les seves idees.”

Informació publicada avui a “Diario de Mallorca”: Concierto en apoyo del rapero Valtonyc en Artà

Celebram l’ampliació, de 20 a 100 metres, del marge de servitud de protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre corresponent a la illeta del Molí d’en Regalat

vista_aeria_colonia_illeta_moli_ideib

La Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i de la mar del Ministeri de Medi Ambient ho va aprovar dia 22 de juny

Alternativa celebra l’ampliació, de 20 a 100 metres, de la zona completament inedificable des de la mar a la illeta del Molí d’en Regalat, i espera que per part de la promotora com de l’Ajuntament es desisteixi de continuar defensant la desprotecció urbanística de la Illeta.

Aquesta resolució finalitza la via administrativa. S’estableix un termini d’un mes per a la interposició d’un recurs de reposició, i de dos mesos per a recurs pel contenciós-administratiu

MolíDenRegalat

Ahir divendres, diferents subjectes personats en l’expedient de revisió del marge de servitud del DPMT corresponent a la illeta del Molí d’en Regalat (15.864 m2), a la Colònia de Sant Pere (entre d’altres, els ecosocialistes d’Artà, el GOB i l’Ajuntament d’Artà), varen rebre notificació de part de la Demarcació de Costes a les Illes, referent a l’Ordre Ministerial de 22 de juny, per la qual es modifica la zona de ribera de la mar i el límit de la zona de servitud de protecció, després de gairebé sis anys de tramitació d’un expedient de revisió d’aquesta zona de protecció instada l’estiu de 2010 per l’Associació de Veïnats de Montferrutx, el GOB i els ecosocialistes d’Artà (en aquells moments, “Verds-Esquerra d’Artà”). El govern central ha estimat les tesis dels ecologistes i veïnats, en entendre que la determinació del límit de servitud de protecció establerta per Ordre Ministerial l’any 1995 era incorrecta i que, com que no ha quedat provat que hi existeixin drets urbanístics indemnitzables, correspon ampliar-la a 100 metres des de la línia de ribera de la mar, atès que les servituds de costa són imprescriptibles.

Aquella sol·licitud dels diferents col·lectius explotava la suspensió de l’Adaptació de les Normes Subsidiàries (NNSS) d’Artà al Pla Territorial de Mallorca (PTM) pel que fa a aquesta illeta, després de la decisiva intervenció del llavors conseller del Consell pel Bloc per Mallorca Antoni Alorda qui, en reunió de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric de dia 28 de maig de 2010, va sol·licitar explicacions tècniques acurades sobre la zona de servitud de protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre prevista en la Llei 22/1988, de 22 de juliol, de Costes (en especial, atesa la Disposició Transitòria 3a.), que podria afectar gran part dels terrenys de la illeta del Molí d’en Regalat. En el planejament que es volia aprovar per part de l’Ajuntament -amb el vist-i-plau dels tècnics del Consell, que prèviament hi havien informat favorablement- s’assumia  com a fet consumat i incorregible (tal i com defensava, amb contundència, el Cap de la Demarcació de Costes a les Illes del moment, Celestí Alomar (PSOE)) que el marge de servitud de protecció era de 20 metres. És per això i fins al moment, que la proposta municipal de NNSS pel que fa a la illeta en qüestió va quedar en suspens pel que fa a la seva aprovació definitiva i adaptació al PTM, a l’espera de resoldre aquesta qüestió, aclarida ara pel Ministeri.Plànol 18 xalets Conveni Aj. Artà-Porto Sa Coloni març 2005Prèviament però -i aquest és un dels motius principals argumentats ara pel Ministeri per aprovar l’ampliació de la zona de servitud de protecció-, el conveni urbanístic per a edificar a la illeta 18 xalets amb la promotora, Porto Sa Coloni, S.A., aprovat pel Ple de l’Ajuntament d’Artà en sessió del Ple de febrer de 2005, a proposta del PSOE i UM i amb el suport condicionat del PP, havia estat declarat nul de ple dret pel TSJIB, en sentència ferma de 10 de setembre de 2009. L’Ajuntament, en virtut d’aquest conveni amb la promotora, havia de rebre la quantitat d’1.200.000 euros, 500.000 dels quals s’ingressaren en aquell mateix moment. Fa estona que els ecologistes d’Artà en proposen la seva devolució com abans millor i especialment a partir del moment que la sentència havia anul·lat el conveni.

A proposta del PP, part d’aquests doblers quedaven compromesos per a la construcció del nou centre de la gent gran de la Colònia. A part de Julen Adrián, representant aleshores dels ecologistes d’EU-EV, també hi votaren en contra els regidors de la Unió d’Independents d’Artà (UIA). Ja en aquells moments el regidor ecosocialista, donant veu a l’Associació de Veïnats de Mont Ferrutx, al representant de la qual no es va permetre intervenir, exposava la necessitat de remetre la documentació urbanística a Demarcació de Costes, atès que els terrenys no eren urbans en el moment de l’aprovació de la Llei de Costes de 1988 i, per tant, s’hi esqueia una franja de protecció de 100 metres.

El vot en contra d’UIA, en canvi, venia motivat sobre tot per tractar-se d’un conveni pitjor que el que havien preparat i proposat ells uns mesos abans, estant en el poder municipal. Davant la proposta de Conveni d’UIA, UM va votar en contra, descrivint aleshores com errònia la qualificació urbana dels terrenys que s’hi plantejava i posant en dubte el sentit del Conveni: per quin motiu hauria la promotora de cedir dos xalets o el seu valor, si tenia drets urbanístics. Posteriorment, UM-El Pi ha estat un del partits més defensors de l’edificabilitat de la illeta a partir dels 20 metres de distància de la mar.

Tant PSOE com PP, fins al moment, han defensat sempre la natura urbana de la illeta, i subratllat en aquest sentit la seva coherència.

L’anul·lació per la justícia del Conveni es fonamentava sobre tot, en que els terrenys no acomplien els requisits per ser sòl urbà: ni el definia així el Pla Territorial Insular, ni constava a cap planificació urbanística (no hi ha Pla parcial aprovat), ni tenia tots els serveis propis d’una zona urbana, com són les connexions viàries, d’aigua, elèctriques i de clavegueram. Si així es constatava en sentència ferma l’any 2009, evidentment aquests mateixos condicionants de la qualificació urbanística dels terrenys havien de ser els mateixos i en qualsevol cas no més avançats en el moment de l’aprovació de la Llei de Costes l’any 1988, que defineix les servituds de costa com imprescriptibles i per això “recuperables”, per exemple, amb una revisió com la resolta ara -a no ser que, entre d’altres excepcions, es demostri que als terrenys potencialment afectats hi existeixin drets urbanístics indemnitzables.

La tesi de l’existència de drets urbanístics indemnitzables ha estat defensada insistentment tant per part de la promotora, com per part de l’Ajuntament d’Artà, fins al passat mes de març, quan la Junta de Govern Local va acordar la remissió d’un nou informe jurídic relatiu a l’expedient de tramitació per part del Ministeri de modificació del límit de la zona de servitud de protecció corresponent a la illeta, i les eventuals conseqüències indemnitzatòries de la seva aplicació (de l’ampliació d’aquesta zona de servitud e protecció). Aina Comas Delgado, representant d’Alternativa per Artà i membre de la JGL, va votar en contra d’aquest Acord i n’ha donat comunicació expressa a Demarcació de Costes a les Illes per tal que consti en l’expedient. D’informes jurídics molt semblants a aquest, l’Ajuntament d’Artà ja n’havia remés al Ministeri al menys dos més, a través d’Acords de Ple presos el juliol de 2014 i l’abril de 2015.

Alternativa per Artà celebra aquesta magnífica notícia i espera que per part de la promotora com de l’Ajuntament es desisteixi de continuar defensant la desprotecció urbanística de la Illeta.

Ple ordinari Gener 2016. Esmenes a Moció d’UIA sobre recuperació de la titularitat de les murades (i recinte) de Sant Salvador

En relació amb la Moció presentada per UIA a la reunió de Comissions Informatives prèvia al Ple d’avui, en què es proposava “Iniciar el Contenciós-Administratiu per tal de recuperar la titularitat pública de les muralles [sic] de Sant Salvador” (abaix, primera imatge).

Aquesta Moció, si s’aprova, haurà quedat substancialment millorada per l’acció de la nostra regidora, informant-la i donant-li més precisió (molt important pel que fa a terminis), a través d’un seguit d’esmenes. Ni més ni menys, amb les nostres aportacions, s’ha millorat i aclarit el QUÈ s’ha de defensar com a propietat pública municipal (Murades i recinte); el QUI és la persona jurídica que ha inscrit primer al Registre el bé (Parròquia de la Transfiguració del Senyor); i el QUAN: data de la inscripció (09-03-2015), i data, en conseqüència, de termini per a la presentació de qualsevol recurs davant l’Administració de Justícia (09-03-2017).

Havent-se assumit el més important de les nostres esmenes, i per no obstaculitzar si no, ben al contrari, col·laborar proactivament també des del Ple en l’objectiu de la defensa de la titularitat pública de les murades i recinte de Sant Salvador, de manera que el màxim òrgan de govern municipal ja s’haurà expressat clarament per segona vegada en aquest sentit, Aina Comes votarà a favor de la Moció finalment presentada (abaix, segona imatge), i encara hi proposarà una nova esmena, consistent en afegir-hi un segon Acord: “Trametre aquest Acord a la Parròquia de la Transfiguració del Senyor, com a part interessada en l’expedient”.

No obstant l’anterior, no podem deixar de lamentar el cinisme que representa la presentació ara d’aquesta Moció per part d’UIA, pretenent atorgar-se iniciativa en la defensa de la titularitat pública municipal de les murades de Sant Salvador i recinte, quan es tracta d’un grup responsable directe que l’Ajuntament es trobi en desavantatge jurídic davant la Parròquia d’Artà en relació amb la titularitat d’aquest important bé immoble, no obstant que aquesta no sol·licità la inscripció al Registre de la propietat fins dia 10 de desembre de 2014, quedant formalitzada aquesta dia 9 de març de 2015. La inscripció d’aquest bé per part de l’Església es va fer en el context d’una inscripció massiva i sistemàtica de béns immobles els darrers mesos de vigència de la modificació aznariana de la Llei Hipotecària que li facilitava la operació, per la qual, segons algunes informacions, s’haurien inscrit aproximadament 500 béns només a l’illa de Mallorca.

Cal recordar que, des de finals d’octubre de 2013, amb la formulació d’un prec per part del representant d’IniciativaVerds (IV) sol·licitant la immatriculació de les murades i recinte de Sant Salvador (el batle d’Artà era llavors J. Alzamora, portaveu d’UIA: en aquells moments responia que “feia temps”, que es traballava en el tema), en al menys dues ocasions més des del Plenari, i sempre a instància dels grups Socialistes d’Artà i IV (a part de multitud de Precs i Preguntes formulades per part d’aquests dos grups, la legislatura passada, a l’oposició), es recordà de manera intensiva a l’equip de govern la necessitat d’efectuar aquesta inscripció al Registre de la Propietat: va ser en forma de presentació d’una Moció conjunta entre tots dos grups, presentada en una primera ocasió el mes de febrer de 2014, i novament, quedant aprovada, el mes de setembre, havent-se donat mig any llarg de marge a l’equip de govern, a sol·licitud seva, deixant la moció damunt la taula, perquè “estaven fent feina en el tema”. La única “feina” que es va demostrar per part de l’anterior equip de govern tot aquell temps, entre el primer Prec en què el tema sortí a la llum pública (octubre de 2013) i la Sol·licitud d’immatriculació feta per la Parròquia de la Transfiguració del Senyor el desembre de 2014, va ser l’encàrrec d’un Informe històric aquell mateix novembre de 2013, que es va rebre a finals de desembre de 2013. A partir d’aquell moment, a part de donar llargues i “badar“, no es té coneixement de cap actuació per part dels responsables municipals, fins a la Providència de Batlia signada dia 20 d’abril de 2015 pel següent Batle d’aquell mateix equip de govern, T. Gili (El Pi), ja massa tard, en base a un Informe de Secretaria de data 15 d’abril del mateix any.

En definitiva, per mor de la desídia i/o irresponsabilitat demostrats per l’anterior equip de govern, des del moment d’assumir l’objectiu de defensar la titularitat pública municipal de les murades i recinte de Sant Salvador com a Tinent de Batle del nou equip de govern conformat el passat mes de juny de 2015 (Socialistes, El Pi i Alternativa per Artà), la nostra representant s’ha vist limitada en les seves possibilitats, a iniciar la preparació, segurament per la via dels tribunals de Justícia, d’una disputa per la titularitat d’aquest bé amb l’Església -amb un termini màxim si acaba en la presentació d’un recurs judicial, fins a març de 2017 (dos anys de marge, a partir de la immatriculació que en féu la Parròquia). El compromís del nostre grup i la nostra regidora envers la defensa de la titularitat pública d’aquest bé és un compromís programàtic de importància prioritària, i ve inclòs també en el Programa conjunt d’actuacions previst en l’actual Pacte de govern municipal amb els grups municipals Socialistes d’Artà i El Pi.

Pel que fa a les esmenes, en la major part assumides a la Moció que finalment es discutirà avui, a la Part expositiva sobre tot es varen dirigir a denominar amb claredat la persona jurídica que ha inscrit les murades i recinte: la Parròquia de la Transfiguració del Senyor, i la data d’aquesta immatriculació, dia 9 de març de 2015, a partir de la qual, com hem dit, computen els terminis per a la presentació de recursos judicials (dades recollides a na nota simple registral en poder dels serveis jurídics de l’Ajuntament, a què UIA hauria pogut tenir accés per a una correcta redacció de la Moció, si ho haguessin sol·licitat).

A la Part dispositiva, es va proposar modificar l’Acord ampliant el ventall de possibles actuacions per a la defensa, dins del marge de temps existent, de la titularitat pública de les murades i recinte de Sant Salvador, a expenses del que puguin recomanar els serveis jurídics finalment, afegint, molt important, la referència al “recinte“, i no només a les Murades:

“Instar l’equip de govern a la defensa de la titularitat pública municipal de les Murades/Muralles i recinte de Sant Salvador, si s’escau, interposant el recurs que pertoqui davant instància judicial, atesa la immatriculació d’aquest bé immoble per part del Bisbat/Parròquia”.

Avui proposarem afegir 2on Acord: “Trametre aquest Acord al Bisbat/Parròquia de la Transfiguració del Senyor, com a part interessada en l’expedient”, considerant que amb aquesta comunicació expressa de l’Acord, essent un Acte impugnable, l’Ajuntament guanya en seguretat jurídica, més encara davant l’horitzó d’un litigi als tribunals de Justícia.

1a. versió de la Moció d’UIA (sense les nostres esmenes):

MocioMuradesUIA_PleArta_Gener2016a_160116

2a. versió de la Moció d’UIA (amb algunes de les nostres esmenes):

MocioMuradesUIA_PleArta_Gener2016bEnllaçam també, per seu interès informatiu, a imatges (1 i 2) del reportatge de Sebastià Sansó publicat a “Diario de Mallorca” dia 5 d’octubre de 2014, sobre la titularitat d’aquest bé

Sentència TS Sa Canova. Protegir el territori i el paisatge paga la pena.

11743000_1465461880416663_5332442964420150986_n

(Notícia publicada avui a “Diario de Mallorca“)

Tornam a tenir notícia de com els tribunals de Justícia (malauradament, tan lentíssims), rebaixen les pretensions dels inversors immobiliaris fins deixar en ridícul les seves pretensions especulatives. Avui, després de vint-i-cinc anys de litigis, coneixem la sentència ferma sobre la indemnització a la promotora que havia d’urbanitzar Sa Canova, que queda establerta en 324.000 euros (dels 75 milions d’euros reclamats en principi).
No fa ni un mes, el mateix TS sentenciava en ferm una indemnització de 1.243.687 euros (dels 22.515.171 euros reclamats per la propietat) per la protecció de Cala Carbó i l’Ullal.
Fa uns anys, per Es Canons (que surt erròniament a la foto de la notícia: per cert, ja no s’hi troba aquella horrible quantitat de cotxes aparcats), els promotors de la urbanització aturada reclamaven 35.064.059,75 euros, finalment recuperen 3.867.288,83 milions.