Proposta al Ple d’octubre: Instar la Conselleria de Territori a la redacció d’un Pla d’Ordenació del Litoral que blindi el caràcter verge de les platges d’Artà

Alternativa per Artà presenta al Ple una Moció amb què es proposa instar la Conselleria de Territori a la redacció d’un Pla d’Ordenació del Litoral que blindi el caràcter verge de les platges d’Artà. El grup municipal UIA s’hi ha adherit.

Es proposa també donar suport a una Proposició No de Llei del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, “Contra la reprivatització del litoral a les illes balears» i per tal de fer efectiu el traspàs de les competències executives en la gestió del domini públic marítimo-terrestre”.

planol_instal_lacionscostatemporada_figuresproteccio_liczepa_len_arta_visor_sitibsa(Imatge: Plànol de distribució d’instal·lacions de servei de temporada extret del Visor del SITIBSA (Conselleria de Territori); s’hi observen les diferents capes de protecció mediambiental)

Els motius per presentar aquesta Moció són, resumidament, els següents:
La pressió turística i d’usos lucratius sobre la nostra costa, a l’escaire de les temporades de rècords dels darrers anys, no fa més que augmentar, arribant a afectar el litoral d’Artà, i donant peu fins i tot a la presentació de projectes que no interessen al nostre municipi, com ara i recentment un bar de platja («xiringuito») dins l’àmbit del torrent de Na Borges, o un avant-projecte d’urbanització de 200 xalets al pinar de Sa Canova presentat l’any 2012 davant l’Ajuntament i en empara de la Llei de Turisme (“Llei Delgado”).

El compromís municipal envers la conservació del litoral artanenc i les seves platges és permanent, així com la convicció que la “Marca Artà” va i ha de continuar anant lligada a un territori, un litoral, i unes platges úniques pel seu estat de conservació verge i natural -també com a atractiu turístic únic (i sostenible).

La Llei de Costes, com el seu Reglament, recentment modificats, inclouen la prescripció a les Comunitats Autònomes d’establir la catalogació, determinació i delimitació de les platges urbanes i naturals, amb desenvolupament normatius dels usos que s’hi poden fer, «tenint present el caràcter urbanitzat o rural dels terrenys contigus a cada un dels trams, així com el seu grau de protecció mediambiental».

La Comunitat Autònoma de les Illes du retràs en el desenvolupament d’aquesta figura de protecció i ordenació dels usos. A la Disposició Transitòria 24a. de l’actual Reglament de Costes, en vigor des de dia 12 d’octubre de 2014, s’establia el termini de què disposaven les administracions competents per tal de dur a terme aquesta catalogació, d’un any a partir de l’entrada en vigor del Reglament (això és: dia 12 d’octubre de 2015).

En general, tots els partits mallorquins i balears amb un mínim de sensibilitat “nacional” i, sobre tot, ambiental, cerquen la progressiva transferència de competències, també sobre litoral (veure, per exemple, les propostes de resolució de MÉS i El Pi, aprovades al Parlament el passat dia 27 de setembre).proposta_mes_resolucio12_parlament270916

proposta_elpi_resolucio12_parlament270916

noticiauh311016_govern_inici_gestions_traspas_competencies_litoral

Com s’ha apuntat anteriorment, la competència en ordenació del territori (per al cas, redacció del Pla d’Ordenació del Litoral) ja es té i no es desenvolupa, tot i anar endarrerits segons el que marca el Reglament de Costes en vigor i, sobre tot, tot i ser potencialment beneficiosa per a les Illes pel que suposa d’ordenació i limitació d’usos, comparativament parlant si tenim present que, actualment, des de Costes s’actua amb una normativa a la mà (Llei i Reglament de Costes) gens adequada pel que fa a la realitat de les Illes.

Mariano Moragues: “És hora de posar barra de cap” #SenseLímitsNoHiHaFutur

El darrer article del company Mariano Moragues.hara_guiri_juanito

(HARA-GUIRI. “El turisme és com el foc: pot escalfar la teva sopa però també pot cremar la teva casa” (Proverbi oriental). Dibuix de Juanito The Comicrator, publicat a https://totinclos.noblogs.org/)

És hora de posar barra de cap.

Per pa i per sal fa un temps que està damunt fulla la preocupació per l’invasió turística que estam patint; una embafada d’estrangers que no deixa racó buit i sobre tot perquè és insostenible mediambientalment per les nostres illes. Vius!, que si estiram massa el llençol acabarem mostrant els peus.

Poden afegir durant els mesos d’estiu 90 mil cotxes més de lloguer que contaminen i saturen carrers, aparcaments i carreteres? El nostre cel pot suportar la brutícia que deixa l’esbart de mil avions diaris que entren i surten de l’aeroport? Què en farem de mils de tones de residus que fan 13 milions de visitants? Les depuradores podran reciclar tota la merda, pixum i aigües brutes que genera aquesta gentada?

Més enllà de la sequera, Mallorca pot abastir els 400 litres diaris per persona que gasta l’allau de turistes, sense comptar piscines i camps de gol pel seu divertiment?

El nostre mar pot engolir sense fer ull tota la femada que amollen els més de 600 megacreuers que atraquen al nostre port? Cada creuer contamina tant com 9.000 cotxes amb gasos tòxics de gasoil, consumeix 450.000 litres d’aigua diaris i produeix tones diaris de residus que part tiren 4 milles endins i la resta la cremen emetent dioxines cancerígenes. On para allò de «qui contamina paga»? El 2015 desembarcaren 1.586.526 creuristes col·lapsant el centre de Ciutat. Per més inri, resulta que bona part dels creuers tributen a paradisos fiscals, els seus treballadors estan mal pagats i els guanys van a grans interessos.

La quantitat de visitants i el discurs dels guanys enlluerna i fa veure bellumes a molta gent, sense un càlcul precís entre cost i benefici per tot-hom i a futur. Els hotelers tenen la barra de qüestionar la miserable ecotaxa, que per estar a l’alçada de tot Europa, hauria de ser molt més alta. Ja és ben hora d’envestir fora manies si ja hem de posar forqueta al número de visitants, o efectivament sense límits no hi haurà futur.

Mariano Moragues Ribas de Pina

 

Moció d’instància al Consell que assumeixi la titularitat de la carretera de Cala Torta/Cala Mitjana i que, juntament amb la de s’Ermita de Betlem (MA3333), siguin adaptades com a “Vies Parc”

L’Ajuntament d’Artà aprovarà previsiblement per unanimitat al proper plenari de dilluns 25 de juliol sol∙licitar al Consell de Mallorca que assumeixi la titularitat de la carretera de Cala Torta/Cala Mitjana

Es proposa que les carreteres de Cala Torta-Cala Mitjana i la de l’Ermita de Betlem Ma3333, siguin classificades com a “Vies parc” i amb un límit de velocitat de 30km/h

Aquestes peticions ja han estat formulades al Consell per part d’Alternativa per Artà, en forma d’al·legació a l’estudi informatiu de la Variant Nord d’ArtàDSC_3119

L’Ajuntament d’Artà sol·licitarà al proper plenari de dilluns 25 de juliol que el Consell assumeixi la titularitat de la carretera de Cala Mitjana-Cala Torta que actualment és de titularitat municipal. A la moció, presentada per Alternativa per Artà, s’argumenta que es tracta d’una via d’interès supramunicipal degut a que el seu ús principal és turístic, ja que dóna accés aquestes dues freqüentades cales artanenques, i a la de Cala Estreta, que al temps és un dels principals accessos al Parc Natural de Llevant. Igualment és l’accés a la depuradora i la bassa d’Es Recó, de l’empresa pública Abaqua (Govern Balear) i a la finca pública de Sa Duaia-Es Recó. La darrera vegada que va ser asfaltada va ser fa uns 12 anys, precisament pel Consell de Mallorca, però només des de la sortida d’Artà fins a la fallida urbanització de Sa Duaia. El tram final a través d’aquesta propietat privada fins a Cala Mitjana i Cala Estreta es troba en un pèssim estat.

DSC_3091(Imatge de la Carretera de Cala Torta)

Aquesta situació afecta a la seguretat perquè, en cas d’emergència a les platges, l’accés és difícil. Curiosament l’accés a Cala Torta és una pista forestal que parteix també de Sa Duaia, però que es troba en molt millor estat que el tram final de la carretera a Cala Mitjana-Cala Estreta. A l’exposició de motius la moció argumenta, a més que aquesta via té un interès turístic potser fins i tot major que la Ma3333, la de S’Ermita, que sí és de titularitat de Consell.

DSC_3223(Imatge de la Carretera de l’Ermita)

L’Ajuntament d’Artà manifesta no tenir capacitat econòmica per mantenir aquesta via (d’uns 12 km) i això fa que el seu estat sigui molt deficient. De fet, la darrera vegada que va ser asfaltat, fa uns 12 anys, va ser el Consell de Mallorca qui es va fer càrrec de la despesa. A més, el darrer tram fins a les platges de Cala Mitjana/Cala Estreta (travessant la propietat privada de la urbanització desclassificada de Sa Duaia) es troba en un estat gairebé intransitable i amb el paviment impracticable. Aquest fet no és admissible tractant-se de platges amb gran afluència de banyistes, per raons de seguretat i d’evacuacions en cas d’accident, sent un dels accessos més utilitzats per accedir al Parc natural de Llevant. Però, a més, l’Ajuntament tampoc podria realitzar inversions en un camí de propietat privada.

L’Ajuntament d’Artà recorda que tant la carretera de Cala Mitjana-Cala Torta com la de l’Ermita de Betlem Ma3333, apareixen com a components potencials de la Xarxa de Vies Parc (categoria desenvolupada a les pàgines 126-128 de la Memòria del Pla Territorial de Mallorca en vigor), considerades de vital importància per aconseguir una integració en el territori; però, al temps, assegura no disposar de mitjans de Policia Local suficients per vigilar el trànsit de vehicles per aquestes vies i garantir-hi, per exemple, el compliment de les limitacions de velocitat que serien adients pels fluxos de cicloturistes i excursionistes senderistes que les utilitzen per esbarjo o com a zona de passeig.

DSC_3169(Imatge de la Carretera de l’Ermita)

Altre argument municipal és de caire ecològic, vist que les esmentades vies travessen el LIC i ZEPA ES0000227 Muntanyes d’Artà, espai de la Xarxa europea Natura 2000 declarat per a la conservació d’hàbitats i espècies prioritàries en virtut de la Directiva Hàbitats, fet que també aconsella limitar i controlar la velocitat del trànsit per evitar la mort d’animals i espècies incloses als annexos de la Directiva Hàbitats i Directiva Aus presents pel tipus d’ambient que travessa (un espai natural protegit). La gran majoria d’aquestes espècies no entenen de fronteres ni zones protegides i hi són presents i es reprodueixen també a l’àrea entre el LIC i ZEPA i el nucli urbà d’Artà. Millorar les condicions dels seus hàbitats en aquesta zona i les polítiques vials que n’afecten les condicions, és essencial per a la conservació d’aquestes espècies i, a la vegada, per a garantir la possibilitat d’un turisme de natura al municipi d’Artà.

DSC_3130(Imatge de la Carretera de Cala Torta)

Les dues propostes seran traslladades al Consell de Mallorca i als diferents grups polítics amb representació a la institució insular perquè hi siguin debatudes i preses en consideració.

Trobau més imatges d’aquestes vies als següents enllaços: Carretera Cala Torta/Cala Mitjana; Carretera de l’Ermita de Betlem (MA3333)

Presentació del #TotInclòs2016 dimarts a la Colònia de Sant Pere

20160726_totinclos2016_coloniasantpere_web-212x300Dimarts dia 26 de juliol es presenta a la Colònia de Sant Pere l’edició d’enguany de la publicació «TOT INCLÒS. Danys i conseqüències del turisme a les nostres illes»

El TOT INCLÒS es consolida, amb aquesta tercera edició, com una publicació crítica de referència en relació als impactes del turisme a les Illes Balears

El proper dimarts a les 20 hores tendrà lloc a la Colònia de Sant Pere (Centre de Cultura de la Colònia de Sant Pere, c/ Sant Pau, cantonada amb c/ Sant Lluc) la presentació de la nova edició de la publicació “Tot inclòs. Danys i conseqüències del turisme a les nostres illes”. Posteriorment hi haurà una xerrada sobre el polèmic lloguer turístic, a càrrec del geògraf Macià Blázquez.

És molta la gent que ja coneix aquesta publicació, i no només a les nostres illes, sinó també al País Valencià i Catalunya, on l’any passat hi varen tenir lloc diverses presentacions i des d’on ens arriben convidades per anar a parlar-ne ja arrel de la publicació d’aquesta tercera edició.

Un grup de feina vinculat a la Coordinadora Llibertària de Mallorca i el Front Comú en defensa del Territori, ha treballat des de fa mesos en la preparació d’aquesta nova edició. Continguts, articles, autors, disseny i maquetació per aconseguir un any més l’edició d’aquesta publicació autogestionada i autofinançada de distribució gratuïta que recull tot un seguit d’articles que desvelen la part més fosca de l’economia turística que patim a les illes amb l’objectiu de donar informació rigorosa i contrastada i enfocar la realitat turística des d’una perspectiva crítica amb l’ànim de promoure el debat social.

Investigació i pensament crític al voltant de temes vinculats a l’impacte sobre el territori derivats de la Llei Agrària promoguda la passada legislatura, el tema de l’impost turístic o la problemàtica dels cotxes de lloguer; l’anàlisi del paper polític per afavorir els interessos econòmics vinculats al turisme, per exemple la qüestió dels privilegis urbanístics pel sector hoteler, o els doblers públics destinats a infraestructures que acaben sent majoritàriament pel negoci turístic; la problemàtica del lloguer turístic d’habitatges; articles que ens obrin a una reflexió com a societat vinculada a la realitat dels refugiats en front de la realitat turística o en com la tecnologia ha afavorit i afavoreix la invasió turística; els impactes de l’activitat turística en l’alarmant situació dels recursos hídrics, especialment a Eivissa, o la qüestió energètica i també l’encariment del productes locals destinats a convertir-se en un producte turístic més; els processos vinculats a l’expansió turístic que afecten Palma, convertida en ciutat-escenari, o el boom immobiliari de luxe i el control social exercit amb l’excusa de la seguretat. Tot plegat un ventall ampli i detallat que convida a la reflexió i al debat conjunt.

Enguany a més, la publicació inclou un apartat de ressenyes de llibres per aprofundir en algunes de les qüestions plantejades al monogràfic.

Regidoria de Medi Ambient: La primera d’una sèrie d’actuacions per posar en valor les aus urbanes d’Artà i la Colònia

VistaDetall_NiusOronelles_CasMarques_CarrerRBlanes (1)

L’Ajuntament d’Artà convoca un concurs d’idees per solucionar el problema de la caiguda d’excrements de cabot sobre la via pública i les façanes

També es pretén publicar una guia d’observació d’ocells urbans i es proposarà a ABAQUA instal·lar un lloc d’observació a la depuradora d’Artà

Al BOIB de dissabte passat, dia 19, s’anuncià la convocatòria (acordada per la Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Artà reunida dia 16) d’un concurs d’idees per solucionar el problema de les deposicions d’excrements que des dels nius de cabots cauen sobre façanes, carrers i sovint vianants de nombrosos carrers del poble, entre d’ells, alguns dels més centres i turístics, com la mateixa plaça de l’Ajuntament o els carrers d’Antoni Blanes i Rafel Blanes. Segons les dades del recompte realitzat al Projecte Orenetes (impulsat a Balears pel GOB en el marc general coordinat per l’ICO, Institut Català d’Ornitologia) a Artà hi ha 34 localitzacions amb un total d’unes 148 parelles nidificants, i altres 51 nius trencats, a mig construir o buits. Les observacions es fan anualment al voltant del mes de maig, a càrrec voluntaris locals.

VistaDetall_ExcrementsOronelles_CasMarques_CarrerRBlanes

Aquesta iniciativa impulsada per Aina Comas, regidora de Medi Ambient, dóna compliment a la moció aprovada el juliol de 2013, relativa a la implantació d’un sistema de millora de les condicions de netedat a les colònies de nidificació de cabot sobre la via pública del terme municipal d’Artà. A la Moció, ja es subratllava el caràcter d’aus protegides dels cabots (Delichon urbis), oronelles (Hirundo rustica) i falzies (Apus apus); la seva importància a l’hora de reduir la presència de moscards (una parella de cabot en època de cria en consumeix uns 2.500 cada dia) i també el seu interès com a part del patrimoni natural del municipi, fins i tot utilitzat al vídeo de promoció turística del fotògraf artanenc Agustí Torres a la campanya Artà sorprèn.

DSC_0025

Altres mesures dirigides al coneixement i protecció de les aus, i cap al desenvolupament d’un turisme ornitològic

A més de d’impulsar aquest concurs d’idees, es vol fer una passa més i ja s’ha encarregat a Toni Muñoz i Catalina Artigues, ornitòlegs experts també en l’educació ambiental, per tal d’editar enguany una guia d’aus urbanes d’Artà i la Colònia, l’objectiu de la qual serà tant divulgatiu i educatiu com turístic. Igualment, està previst sol·licitar a ABAQUA, l’Agència Balear de l’Aigua i de la Qualitat Ambiental, la instal·lació d’un punt d’observacions d’aus, a la depuradora d’Artà i que l‘ampliació prevista de la depuradora de la Colònia també prevegi la dotació d’aquest equipament. Ara mateix les basses de la depuradora d’Artà, són un excel·lent lloc on es poden veure, des de la vorera del camí les evolucions de cabots, oronelles, ulls de bou caçant moscards en vol i també avisadors i una gran varietat d’altres aus.

Segons Aina Comas, es tracta de conjugar la defensa de la biodiversitat local amb l’educació ambiental i la millora de la neteja urbana i, al mateix temps, posar en valor un dels atractius naturals d’Artà per posicionar el municipi també dins el turisme d’observació d’aus (bird watching), no només a la zona del Parc Natural de Llevant, sinó també a les zones urbanes.