Alternativa per Artà torna a presentar al·legacions a la Variant nord d’Artà. Ja en presentaren a l’Estudi previ de reserva viària

Demanen que les carreteres de l’Ermita i la de Cala torta siguin considerades «vies parc» i siguin de titularitat del Consell, i que es tengui en compte la zona de risc d’inundacions de Sa Síquia i es re-naturalitzi aquest torrent

Alternativa per Artà presentà ahir al·legacions a l’Estudi informatiu per a la determinació de la zona de reserva viària de la variant nord d’Artà (clau 15-18.0-EI) i Estudi ambiental estratègic que avalua l’anterior des del punt de vista ambiental estratègic.

Les al·legacions de l’agrupació artanenca d’electors assumeixen la necessitat de la Variant Nord d’Artà, que connectarà la carretera de l’Ermita de Betlem, Ma-3333 amb la carretera de Capdepera en una nova rodona que es construirà entre la rodona de la carretera de Canyamel i la benzinera de Ses Pesqueres. Aquesta variant és necessària per facilitar la circulació de tràfic pesat, sobre tot agrícola-ramader, que actualment té moltes dificultats per accedir a la Ma-3333, i al temps també donarà un accés més còmode a la carretera Capdepera-Palma als vehicles dels barris de Na Carretó i Sa Clota.

La carretera de l’Ermita de Betlem és la via principal d’accés al parc Natural de Llevant (PNL), molt freqüentada per cicloturistes i senderistes, i travessa les zones LIC (Lloc d’Interès Comunitari) i ZEPA (Zona d’Especial Protecció de les Aus) de les Muntanyes d’Artà, espai de la Xarxa Natura 2000 declarat per a la conservació d’hàbitats i espècies prioritaris en virtut de la Directiva Hàbitats; aquests fets no consten ni a la Memòria, entre les «circumstàncies que justifiquen la declaració d’interès general»; ni tampoc a l’Annex 3, Análisis y prognosis del tràfic; tampoc es tenen en compte els animals (sobre tot, aus), que són atropellats dins les zones ZEPA. Per tot això, a l’escrit d’al·legacions es defensa que la velocitat màxima dels vehicles sigui de 30km/h, vies de molt baixa velocitat, per fer compatible la circulació viària amb els respecte a la fauna, els cicloturistes i els vianants.

Igualment, la formació sol·licita que la carretera de Cala Torta-Cala Mitjana i Cala Estreta (Cales Veges d’Artà) que actualment és de titularitat municipal i té unes característiques ambientals i d’ús públic en tot similars a la carretera de l’Ermita, però amb un elevat trànsit de vehicles turístics durant l’estiu, agreujat per un pèssim estat de conservació del paviment en la zona de Cala Mitjana-Cala Estreta, passi també a ser de titularitat del Consell, atès que té un claríssim interès supramunicipal. Aquesta via, a més dóna accés a les instal·lacions d’ABAQUA, com són la depuradora de Ses Pesqueres i la Basa d’Es Recó i a la finca pública de Sa Duaia de Dalt. L’agrupació ecologista recorda a les Al·legacions, que aquesta demanda la se va fer seva el Ple de l’Ajuntament d’Artà, per unanimitat, en sessió ordinària de juliol de 2016 (punt 6è. de l’ordre del dia).

DSC_3130DSC_3169

Ambdues vies estan incloses des de fa anys dins una ruta cicloturista de la Badia d’Alcúdia; totes dues apareixen com a «vies parc» al Pla Territorial de Mallorca (PTM); totes dues són vies d’accés al PNL i més encara a partir de la proposta d’ampliació que acaba de fer pública la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (CMAAP). Les dues són considerades de vital importància per aconseguir una integració en el territori segons la Memòria del PTM aprovada el 13 de desembre de 2004.viesparcPTMmapaEn el parer de l’agrupació, la Variant Nord no és en absolut una via interurbana (com afirma l’Annex 4), sinó urbana, pel que suposa d’accés fàcil a les zones urbanes de Sa Clota i Na Carretó; motiu de més perquè tingui una limitació, com a via urbana, de molt baixa velocitat, en la línia de pacificació del trànsit que fa anys es desenvolupa als nuclis urbans d’Artà.

La proposta del Consell deixa per un futur sense concretar els carrils reservats per a ciclistes (quan forma part, com s’ha dit, de rutes cicloturistes programades al PTM i la de Badia d’Alcúdia); aquestes es tornen a reclamar les Al·legacions d’Alternativa per Artà, així com a voravies per a vianants segregades de les dels ciclistes.

Una altra de les deficiències detectades és que la via travessa la zona inundable del torrent de Sa Síquia, entre la part baixa del poble i el camp de futbol de Ses Pesqueres (la darrera inundació es va produir el passat 17 de setembre), i aquest torrent de Sa Síquia (actualment encimentat i cobert d’una passarel·la de fusta, no consta com a zona de risc d’inundacions ni a les NN.SS. d’Artà ni tampoc al PTM. Alternativa per Artà demana que es subsani aquesta deficiència, que es tengui en compte al projecte constructiu, i que s’aprofiti l’avinentesa per a «renaturalizar» i ampliar aquest torrent des de la sortida del poble fins a la desembocadura al Torrent des Cocons (o d’Es Millac) i refer el passeig de fusta que actualment cobreix Sa Síquia, millorant la qualitat ambiental de tota la zona inundable i facilitant un millor cabal d’aigua.12

[Imatges d’inundacions a la zona, d’aquesta setmana passada]

Alternativa per Artà sol·licita que la nova Variant Nord respecti aquell actual passeig per a vianants que actualment discorre per damunt Sa Síquia entre el poble i el camp de futbol de Ses Pesqueres, via segura pels atlots que juguen futbol, però també zona de passeig de persones majors

Per últim Alternativa per Artà reitera que tota la documentació tècnica exposada públicament per a al·legacions fins a data de termini d’ahir, dia 19 de setembre, torna a presentar-se pel Consell únicament en castellà, sense versió en català, tal i com estableix la normativa lingüística de la pròpia institució insular. Aquest fet ja va ser assenyalat pels ecologistes d’Artà fa 2 anys, amb ocasió de les al·legacions que presentaren davant l’exposició pública de l’Estudi informatiu per a la determinació de la zona de reserva viària. A pesar d’això, i passats dos anys de govern amb suposada sensibilitat lingüística, no es percep cap canvi en aquest sentit.

Avui, Ple extraordinari. Assumpte principal: Devolució dels ingressos indeguts per Conveni Molí d’en Regalat

molidenregalatPunt i final a un dels punts pendents de resoldre fa estona respecte de la illeta del Molí d’en Regalat: la devolució d’ingressos indeguts a favor de PORTO SA COLONI, SA en base al conveni del Molí d’en Regalat. Recordar que aquest conveni va ser declarat nul de ple dret en sentència ferma pel TSJIB de 10 de setembre de 2009. Pels fonaments d’aquesta sentència, podem afirmar que el conveni que proposava UIA igualment hauria estat declarat nul.sense-titol

El serial però no queda culminat aquí; és objecte de delicada controvèrsia política i jurídica la devolució, o no, de l’ingressat per l’Ajuntament de la promotora en concepte de sol·licitud de llicències, més interessos.

I, per acabar -en suspens per mor del recurs contenciós-administratiu per part de la promotora davant l’Audiència Nacional contra l’Odre Ministerial de dia 22 de juny, en què es revisava la de 1995 passant la servitud de protecció del DPMT d’aquella parcel·la de 20 a 100 metres a instàncies del GOB i Verds d’Artà-, el camí que s’ha de recórrer de cap a la consolidació com a zona urbana -si això fos possible-, de la part que quedi sense afectació per protecció de Costes.

Per la nostra part, farem el que estigui a les nostres mans en favor de la protecció paisatgística i territorial d’aquest indret, i de la seguretat jurídica i l’interès general municipal.noticiadm121216_devolucioingressosindeguts_conveni_molidenregalat

Proposta al Ple d’octubre: Instar la Conselleria de Territori a la redacció d’un Pla d’Ordenació del Litoral que blindi el caràcter verge de les platges d’Artà

Alternativa per Artà presenta al Ple una Moció amb què es proposa instar la Conselleria de Territori a la redacció d’un Pla d’Ordenació del Litoral que blindi el caràcter verge de les platges d’Artà. El grup municipal UIA s’hi ha adherit.

Es proposa també donar suport a una Proposició No de Llei del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, “Contra la reprivatització del litoral a les illes balears» i per tal de fer efectiu el traspàs de les competències executives en la gestió del domini públic marítimo-terrestre”.

planol_instal_lacionscostatemporada_figuresproteccio_liczepa_len_arta_visor_sitibsa(Imatge: Plànol de distribució d’instal·lacions de servei de temporada extret del Visor del SITIBSA (Conselleria de Territori); s’hi observen les diferents capes de protecció mediambiental)

Els motius per presentar aquesta Moció són, resumidament, els següents:
La pressió turística i d’usos lucratius sobre la nostra costa, a l’escaire de les temporades de rècords dels darrers anys, no fa més que augmentar, arribant a afectar el litoral d’Artà, i donant peu fins i tot a la presentació de projectes que no interessen al nostre municipi, com ara i recentment un bar de platja («xiringuito») dins l’àmbit del torrent de Na Borges, o un avant-projecte d’urbanització de 200 xalets al pinar de Sa Canova presentat l’any 2012 davant l’Ajuntament i en empara de la Llei de Turisme (“Llei Delgado”).

El compromís municipal envers la conservació del litoral artanenc i les seves platges és permanent, així com la convicció que la “Marca Artà” va i ha de continuar anant lligada a un territori, un litoral, i unes platges úniques pel seu estat de conservació verge i natural -també com a atractiu turístic únic (i sostenible).

La Llei de Costes, com el seu Reglament, recentment modificats, inclouen la prescripció a les Comunitats Autònomes d’establir la catalogació, determinació i delimitació de les platges urbanes i naturals, amb desenvolupament normatius dels usos que s’hi poden fer, «tenint present el caràcter urbanitzat o rural dels terrenys contigus a cada un dels trams, així com el seu grau de protecció mediambiental».

La Comunitat Autònoma de les Illes du retràs en el desenvolupament d’aquesta figura de protecció i ordenació dels usos. A la Disposició Transitòria 24a. de l’actual Reglament de Costes, en vigor des de dia 12 d’octubre de 2014, s’establia el termini de què disposaven les administracions competents per tal de dur a terme aquesta catalogació, d’un any a partir de l’entrada en vigor del Reglament (això és: dia 12 d’octubre de 2015).

En general, tots els partits mallorquins i balears amb un mínim de sensibilitat “nacional” i, sobre tot, ambiental, cerquen la progressiva transferència de competències, també sobre litoral (veure, per exemple, les propostes de resolució de MÉS i El Pi, aprovades al Parlament el passat dia 27 de setembre).proposta_mes_resolucio12_parlament270916

proposta_elpi_resolucio12_parlament270916

noticiauh311016_govern_inici_gestions_traspas_competencies_litoral

Com s’ha apuntat anteriorment, la competència en ordenació del territori (per al cas, redacció del Pla d’Ordenació del Litoral) ja es té i no es desenvolupa, tot i anar endarrerits segons el que marca el Reglament de Costes en vigor i, sobre tot, tot i ser potencialment beneficiosa per a les Illes pel que suposa d’ordenació i limitació d’usos, comparativament parlant si tenim present que, actualment, des de Costes s’actua amb una normativa a la mà (Llei i Reglament de Costes) gens adequada pel que fa a la realitat de les Illes.

L’Ajuntament d’Artà manifesta la seva oposició al nou emissari submarí de la depuradora de Ca’n Picafort

A proposta de l’Ajuntament de Santa Margalida i amb la col·laboració del GOB Mallorca

L’Ajuntament d’Artà manifesta al Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient i a la Conselleria de Medi Ambient la seva oposició frontal al projecte de nou emissari submarí de l’EDAR de Ca’n Picafort

La comunicació s’ha acordat en reunió extraordinària, avui, de la Junta de Govern Local

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Artà, conformada per representats d’Alternativa per Artà (1), El Pi (2) i Socialistes d’Artà (2), ha acordat avui, en sessió extraordinària convocada per tractar aquest únic punt -amb l’assistència del Batle, T. Gili, el 1er. Tinent de Batle, M. Galán, i la 2a. Tinent de Batle, Aina Comas Delgado- manifestar expressament al Ministeri de Medi Ambient i a la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient del Govern Balear, la seva oposició al projecte «Nova EDAR. Col·lectors i emissari a Ca’n Picafort. T.M. de Santa Margalida. Illes Balears. Clau 11.307-0466/2101. Codi 20150098 DEP».

NotíciaÚH230716_Emissari_CanPicafort(Retall del diari Última Hora, de dia 23-07-2013)

L’Acord s’ha pres a rel d’una sol·licitud expressa formulada per l’Ajuntament de Santa Margalida que, com el GOB Mallorca, també han reiterat l’oposició frontal a aquesta infraestructura submarina.

Novament, l’Ajuntament artanenc actua en defensa dels valors ambientals del seu propi territori. Igual que ho feu fa mig any contra el projecte de xibiu promogut per l’Ajuntament de Santa Margalida -per ubicar-se el mateix dins de territori artanenc i per anar en contra d’una adequada conservació dels valors naturals de l’arenal de Sa Canova i el torrent de Na Borges-, ara ho fa instat per aquell mateix Ajuntament veïnat, en defensa dels valor naturals submergits presents i expressament protegits per normativa europea i autonòmica.

AcordEmissariCanPicafort290716

mapa llevant(Imatge de l’àmbit de la Reserva Marina de Llevant)

A l’Acord, bàsicament, es remarca la existència sempre de riscs que els emissaris com aquests d’aigües depurades d’una Estació de Depuració d’Agües Residuals (EDAR) no avaqüin sempre aigües degudament tractades, i s’hi remarquen figures de protecció ambiental de caràcter europeu i autonòmic presents a l’entorn, com són ara el LIC-ZEPA ES5310005 Badies de Pollença i Alcúdia (Xarxa Natura 2000), un del principals valors del qual són els fons amb praderia de posidònia oceànica, i la Reserva Marina de Llevant, molt pròxima a l’esmentada infraestructura.

LICBadiesAlcudiaPollensa(Imatge del l’àmbit del Lloc d’Interès Comunitari (LIC) Badies de Pollença i Alcúdia)

Moció d’instància al Consell que assumeixi la titularitat de la carretera de Cala Torta/Cala Mitjana i que, juntament amb la de s’Ermita de Betlem (MA3333), siguin adaptades com a “Vies Parc”

L’Ajuntament d’Artà aprovarà previsiblement per unanimitat al proper plenari de dilluns 25 de juliol sol∙licitar al Consell de Mallorca que assumeixi la titularitat de la carretera de Cala Torta/Cala Mitjana

Es proposa que les carreteres de Cala Torta-Cala Mitjana i la de l’Ermita de Betlem Ma3333, siguin classificades com a “Vies parc” i amb un límit de velocitat de 30km/h

Aquestes peticions ja han estat formulades al Consell per part d’Alternativa per Artà, en forma d’al·legació a l’estudi informatiu de la Variant Nord d’ArtàDSC_3119

L’Ajuntament d’Artà sol·licitarà al proper plenari de dilluns 25 de juliol que el Consell assumeixi la titularitat de la carretera de Cala Mitjana-Cala Torta que actualment és de titularitat municipal. A la moció, presentada per Alternativa per Artà, s’argumenta que es tracta d’una via d’interès supramunicipal degut a que el seu ús principal és turístic, ja que dóna accés aquestes dues freqüentades cales artanenques, i a la de Cala Estreta, que al temps és un dels principals accessos al Parc Natural de Llevant. Igualment és l’accés a la depuradora i la bassa d’Es Recó, de l’empresa pública Abaqua (Govern Balear) i a la finca pública de Sa Duaia-Es Recó. La darrera vegada que va ser asfaltada va ser fa uns 12 anys, precisament pel Consell de Mallorca, però només des de la sortida d’Artà fins a la fallida urbanització de Sa Duaia. El tram final a través d’aquesta propietat privada fins a Cala Mitjana i Cala Estreta es troba en un pèssim estat.

DSC_3091(Imatge de la Carretera de Cala Torta)

Aquesta situació afecta a la seguretat perquè, en cas d’emergència a les platges, l’accés és difícil. Curiosament l’accés a Cala Torta és una pista forestal que parteix també de Sa Duaia, però que es troba en molt millor estat que el tram final de la carretera a Cala Mitjana-Cala Estreta. A l’exposició de motius la moció argumenta, a més que aquesta via té un interès turístic potser fins i tot major que la Ma3333, la de S’Ermita, que sí és de titularitat de Consell.

DSC_3223(Imatge de la Carretera de l’Ermita)

L’Ajuntament d’Artà manifesta no tenir capacitat econòmica per mantenir aquesta via (d’uns 12 km) i això fa que el seu estat sigui molt deficient. De fet, la darrera vegada que va ser asfaltat, fa uns 12 anys, va ser el Consell de Mallorca qui es va fer càrrec de la despesa. A més, el darrer tram fins a les platges de Cala Mitjana/Cala Estreta (travessant la propietat privada de la urbanització desclassificada de Sa Duaia) es troba en un estat gairebé intransitable i amb el paviment impracticable. Aquest fet no és admissible tractant-se de platges amb gran afluència de banyistes, per raons de seguretat i d’evacuacions en cas d’accident, sent un dels accessos més utilitzats per accedir al Parc natural de Llevant. Però, a més, l’Ajuntament tampoc podria realitzar inversions en un camí de propietat privada.

L’Ajuntament d’Artà recorda que tant la carretera de Cala Mitjana-Cala Torta com la de l’Ermita de Betlem Ma3333, apareixen com a components potencials de la Xarxa de Vies Parc (categoria desenvolupada a les pàgines 126-128 de la Memòria del Pla Territorial de Mallorca en vigor), considerades de vital importància per aconseguir una integració en el territori; però, al temps, assegura no disposar de mitjans de Policia Local suficients per vigilar el trànsit de vehicles per aquestes vies i garantir-hi, per exemple, el compliment de les limitacions de velocitat que serien adients pels fluxos de cicloturistes i excursionistes senderistes que les utilitzen per esbarjo o com a zona de passeig.

DSC_3169(Imatge de la Carretera de l’Ermita)

Altre argument municipal és de caire ecològic, vist que les esmentades vies travessen el LIC i ZEPA ES0000227 Muntanyes d’Artà, espai de la Xarxa europea Natura 2000 declarat per a la conservació d’hàbitats i espècies prioritàries en virtut de la Directiva Hàbitats, fet que també aconsella limitar i controlar la velocitat del trànsit per evitar la mort d’animals i espècies incloses als annexos de la Directiva Hàbitats i Directiva Aus presents pel tipus d’ambient que travessa (un espai natural protegit). La gran majoria d’aquestes espècies no entenen de fronteres ni zones protegides i hi són presents i es reprodueixen també a l’àrea entre el LIC i ZEPA i el nucli urbà d’Artà. Millorar les condicions dels seus hàbitats en aquesta zona i les polítiques vials que n’afecten les condicions, és essencial per a la conservació d’aquestes espècies i, a la vegada, per a garantir la possibilitat d’un turisme de natura al municipi d’Artà.

DSC_3130(Imatge de la Carretera de Cala Torta)

Les dues propostes seran traslladades al Consell de Mallorca i als diferents grups polítics amb representació a la institució insular perquè hi siguin debatudes i preses en consideració.

Trobau més imatges d’aquestes vies als següents enllaços: Carretera Cala Torta/Cala Mitjana; Carretera de l’Ermita de Betlem (MA3333)

Presentació del #TotInclòs2016 dimarts a la Colònia de Sant Pere

20160726_totinclos2016_coloniasantpere_web-212x300Dimarts dia 26 de juliol es presenta a la Colònia de Sant Pere l’edició d’enguany de la publicació «TOT INCLÒS. Danys i conseqüències del turisme a les nostres illes»

El TOT INCLÒS es consolida, amb aquesta tercera edició, com una publicació crítica de referència en relació als impactes del turisme a les Illes Balears

El proper dimarts a les 20 hores tendrà lloc a la Colònia de Sant Pere (Centre de Cultura de la Colònia de Sant Pere, c/ Sant Pau, cantonada amb c/ Sant Lluc) la presentació de la nova edició de la publicació “Tot inclòs. Danys i conseqüències del turisme a les nostres illes”. Posteriorment hi haurà una xerrada sobre el polèmic lloguer turístic, a càrrec del geògraf Macià Blázquez.

És molta la gent que ja coneix aquesta publicació, i no només a les nostres illes, sinó també al País Valencià i Catalunya, on l’any passat hi varen tenir lloc diverses presentacions i des d’on ens arriben convidades per anar a parlar-ne ja arrel de la publicació d’aquesta tercera edició.

Un grup de feina vinculat a la Coordinadora Llibertària de Mallorca i el Front Comú en defensa del Territori, ha treballat des de fa mesos en la preparació d’aquesta nova edició. Continguts, articles, autors, disseny i maquetació per aconseguir un any més l’edició d’aquesta publicació autogestionada i autofinançada de distribució gratuïta que recull tot un seguit d’articles que desvelen la part més fosca de l’economia turística que patim a les illes amb l’objectiu de donar informació rigorosa i contrastada i enfocar la realitat turística des d’una perspectiva crítica amb l’ànim de promoure el debat social.

Investigació i pensament crític al voltant de temes vinculats a l’impacte sobre el territori derivats de la Llei Agrària promoguda la passada legislatura, el tema de l’impost turístic o la problemàtica dels cotxes de lloguer; l’anàlisi del paper polític per afavorir els interessos econòmics vinculats al turisme, per exemple la qüestió dels privilegis urbanístics pel sector hoteler, o els doblers públics destinats a infraestructures que acaben sent majoritàriament pel negoci turístic; la problemàtica del lloguer turístic d’habitatges; articles que ens obrin a una reflexió com a societat vinculada a la realitat dels refugiats en front de la realitat turística o en com la tecnologia ha afavorit i afavoreix la invasió turística; els impactes de l’activitat turística en l’alarmant situació dels recursos hídrics, especialment a Eivissa, o la qüestió energètica i també l’encariment del productes locals destinats a convertir-se en un producte turístic més; els processos vinculats a l’expansió turístic que afecten Palma, convertida en ciutat-escenari, o el boom immobiliari de luxe i el control social exercit amb l’excusa de la seguretat. Tot plegat un ventall ampli i detallat que convida a la reflexió i al debat conjunt.

Enguany a més, la publicació inclou un apartat de ressenyes de llibres per aprofundir en algunes de les qüestions plantejades al monogràfic.

Celebram l’ampliació, de 20 a 100 metres, del marge de servitud de protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre corresponent a la illeta del Molí d’en Regalat

vista_aeria_colonia_illeta_moli_ideib

La Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i de la mar del Ministeri de Medi Ambient ho va aprovar dia 22 de juny

Alternativa celebra l’ampliació, de 20 a 100 metres, de la zona completament inedificable des de la mar a la illeta del Molí d’en Regalat, i espera que per part de la promotora com de l’Ajuntament es desisteixi de continuar defensant la desprotecció urbanística de la Illeta.

Aquesta resolució finalitza la via administrativa. S’estableix un termini d’un mes per a la interposició d’un recurs de reposició, i de dos mesos per a recurs pel contenciós-administratiu

MolíDenRegalat

Ahir divendres, diferents subjectes personats en l’expedient de revisió del marge de servitud del DPMT corresponent a la illeta del Molí d’en Regalat (15.864 m2), a la Colònia de Sant Pere (entre d’altres, els ecosocialistes d’Artà, el GOB i l’Ajuntament d’Artà), varen rebre notificació de part de la Demarcació de Costes a les Illes, referent a l’Ordre Ministerial de 22 de juny, per la qual es modifica la zona de ribera de la mar i el límit de la zona de servitud de protecció, després de gairebé sis anys de tramitació d’un expedient de revisió d’aquesta zona de protecció instada l’estiu de 2010 per l’Associació de Veïnats de Montferrutx, el GOB i els ecosocialistes d’Artà (en aquells moments, “Verds-Esquerra d’Artà”). El govern central ha estimat les tesis dels ecologistes i veïnats, en entendre que la determinació del límit de servitud de protecció establerta per Ordre Ministerial l’any 1995 era incorrecta i que, com que no ha quedat provat que hi existeixin drets urbanístics indemnitzables, correspon ampliar-la a 100 metres des de la línia de ribera de la mar, atès que les servituds de costa són imprescriptibles.

Aquella sol·licitud dels diferents col·lectius explotava la suspensió de l’Adaptació de les Normes Subsidiàries (NNSS) d’Artà al Pla Territorial de Mallorca (PTM) pel que fa a aquesta illeta, després de la decisiva intervenció del llavors conseller del Consell pel Bloc per Mallorca Antoni Alorda qui, en reunió de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric de dia 28 de maig de 2010, va sol·licitar explicacions tècniques acurades sobre la zona de servitud de protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre prevista en la Llei 22/1988, de 22 de juliol, de Costes (en especial, atesa la Disposició Transitòria 3a.), que podria afectar gran part dels terrenys de la illeta del Molí d’en Regalat. En el planejament que es volia aprovar per part de l’Ajuntament -amb el vist-i-plau dels tècnics del Consell, que prèviament hi havien informat favorablement- s’assumia  com a fet consumat i incorregible (tal i com defensava, amb contundència, el Cap de la Demarcació de Costes a les Illes del moment, Celestí Alomar (PSOE)) que el marge de servitud de protecció era de 20 metres. És per això i fins al moment, que la proposta municipal de NNSS pel que fa a la illeta en qüestió va quedar en suspens pel que fa a la seva aprovació definitiva i adaptació al PTM, a l’espera de resoldre aquesta qüestió, aclarida ara pel Ministeri.Plànol 18 xalets Conveni Aj. Artà-Porto Sa Coloni març 2005Prèviament però -i aquest és un dels motius principals argumentats ara pel Ministeri per aprovar l’ampliació de la zona de servitud de protecció-, el conveni urbanístic per a edificar a la illeta 18 xalets amb la promotora, Porto Sa Coloni, S.A., aprovat pel Ple de l’Ajuntament d’Artà en sessió del Ple de febrer de 2005, a proposta del PSOE i UM i amb el suport condicionat del PP, havia estat declarat nul de ple dret pel TSJIB, en sentència ferma de 10 de setembre de 2009. L’Ajuntament, en virtut d’aquest conveni amb la promotora, havia de rebre la quantitat d’1.200.000 euros, 500.000 dels quals s’ingressaren en aquell mateix moment. Fa estona que els ecologistes d’Artà en proposen la seva devolució com abans millor i especialment a partir del moment que la sentència havia anul·lat el conveni.

A proposta del PP, part d’aquests doblers quedaven compromesos per a la construcció del nou centre de la gent gran de la Colònia. A part de Julen Adrián, representant aleshores dels ecologistes d’EU-EV, també hi votaren en contra els regidors de la Unió d’Independents d’Artà (UIA). Ja en aquells moments el regidor ecosocialista, donant veu a l’Associació de Veïnats de Mont Ferrutx, al representant de la qual no es va permetre intervenir, exposava la necessitat de remetre la documentació urbanística a Demarcació de Costes, atès que els terrenys no eren urbans en el moment de l’aprovació de la Llei de Costes de 1988 i, per tant, s’hi esqueia una franja de protecció de 100 metres.

El vot en contra d’UIA, en canvi, venia motivat sobre tot per tractar-se d’un conveni pitjor que el que havien preparat i proposat ells uns mesos abans, estant en el poder municipal. Davant la proposta de Conveni d’UIA, UM va votar en contra, descrivint aleshores com errònia la qualificació urbana dels terrenys que s’hi plantejava i posant en dubte el sentit del Conveni: per quin motiu hauria la promotora de cedir dos xalets o el seu valor, si tenia drets urbanístics. Posteriorment, UM-El Pi ha estat un del partits més defensors de l’edificabilitat de la illeta a partir dels 20 metres de distància de la mar.

Tant PSOE com PP, fins al moment, han defensat sempre la natura urbana de la illeta, i subratllat en aquest sentit la seva coherència.

L’anul·lació per la justícia del Conveni es fonamentava sobre tot, en que els terrenys no acomplien els requisits per ser sòl urbà: ni el definia així el Pla Territorial Insular, ni constava a cap planificació urbanística (no hi ha Pla parcial aprovat), ni tenia tots els serveis propis d’una zona urbana, com són les connexions viàries, d’aigua, elèctriques i de clavegueram. Si així es constatava en sentència ferma l’any 2009, evidentment aquests mateixos condicionants de la qualificació urbanística dels terrenys havien de ser els mateixos i en qualsevol cas no més avançats en el moment de l’aprovació de la Llei de Costes l’any 1988, que defineix les servituds de costa com imprescriptibles i per això “recuperables”, per exemple, amb una revisió com la resolta ara -a no ser que, entre d’altres excepcions, es demostri que als terrenys potencialment afectats hi existeixin drets urbanístics indemnitzables.

La tesi de l’existència de drets urbanístics indemnitzables ha estat defensada insistentment tant per part de la promotora, com per part de l’Ajuntament d’Artà, fins al passat mes de març, quan la Junta de Govern Local va acordar la remissió d’un nou informe jurídic relatiu a l’expedient de tramitació per part del Ministeri de modificació del límit de la zona de servitud de protecció corresponent a la illeta, i les eventuals conseqüències indemnitzatòries de la seva aplicació (de l’ampliació d’aquesta zona de servitud e protecció). Aina Comas Delgado, representant d’Alternativa per Artà i membre de la JGL, va votar en contra d’aquest Acord i n’ha donat comunicació expressa a Demarcació de Costes a les Illes per tal que consti en l’expedient. D’informes jurídics molt semblants a aquest, l’Ajuntament d’Artà ja n’havia remés al Ministeri al menys dos més, a través d’Acords de Ple presos el juliol de 2014 i l’abril de 2015.

Alternativa per Artà celebra aquesta magnífica notícia i espera que per part de la promotora com de l’Ajuntament es desisteixi de continuar defensant la desprotecció urbanística de la Illeta.

Resposta del Consell de Mallorca a les nostres al·legacions a l’Estudi Informatiu de la Variant Nord d’Artà

El Consell respon les al·legacions a l’estudi informatiu de la Variant Nord

El gruix de les propostes ecologistes es debatran en redactar el projecte constructiu

L’equip redactor admet que es va confondre en la ubicació dels torrents d’Es Cocons i Sa Síquia, i remet el càlcul de cabals i conques a la redacció del projecte constructiu

Alternativa per Artà ha rebut resposta a les al·legacions que va presentar davant l’Aprovació Inicial de l’Estudi informatiu per a la determinació de la zona de reserva viària de la variant Nord d’Artà. Codi 15-18-0-EI del Consell de Mallorca, amb l’excepció de la preliminar, que era una queixa perquè l’esmentat estudi havia estat redactat exclusivament en castellà, obviant la normativa lingüística d’aquella pròpia institució insular (al menys: el Reglament de Regulació de l’Ús de la Llengua Catalana dins l’àmbit de competència del Consell Insular de Mallorca); per altra banda, a la resposta, al nivell tècnic, s’ha tornat a emprar exclusivament en castellà, reincidint en aquest incompliment de la norma lingüística.

Els tècnics redactors reconeixen la confusió entre els els torrents de Sa Síquia i Es Cocons i remeten a la redacció del projecte constructiu la correcció del càlcul de cabals i conques. Precisament va ser en revisar i al·legar l’Estudi preliminar de la Variant Nord, quan alternativa per Artà va detectar que les Normes Subsidiàries (NNSS) d’Artà no recullen com a zona de risc d’inundació les dues voreres de La Síquia, i van posar en coneixement del regidor d’urbanisme la necessitat de modificar les NNSS d’Artà en aquest aspecte, corregint-les.DSC_0120

Pel que fa a les altres al·legacions, les dues primeres: que la carretera de Cala Torta passi a ser titularitat del Consell; i que, juntament amb la carretera de l’Ermita de Betlem Ma-3333, passin a ser catalogades com a “vies parc” i tenguin una limitació de velocitat de 30 km/h, seran objecte d’una moció al plenari de juliol dirigida a formalitzar ambdues sol·licituds.

Tant la concreció de les actuacions sobre el conjunt del tram descobert de La Síquia entre Es Cos i la desembocadura al Torrent des Cocons, com la resolució dels accessos al parc de Bombers i al Punt de Verd (la ubicació dels quals també està pendent de resoldre), com l’accés per a vianants al camp de futbol, queden pendents de resoldre al projecte constructiu. Aina Comas Delgado, regidora d’Alternativa per Artà, ha anunciat que seguirà atentament el projecte per proposar les millores necessàries per afavorir els desplaçaments no motoritzats  i garantir una mobilitat segura i respectuosa amb l’entorn.

A través d’aquest enllaç, podeu accedir a diferents imatges de les zones per on està previst que transcorri la nova ronda o variant.

Comunicat GOB: “El GOB felicita al departament de Territori del Consell per l’impuls de l’Agència de Disciplina Urbanística”

Estam cada dia més segurs que la delegació de les competències en disciplina urbanística de l’Ajuntament d’Artà no és només un decisió encertada des del punt de vista purament jurídic (a l’Ajuntament nostre, amb la delegació efectiva el passat dia 1 de gener, es deixa progressivament de prevaricar), sinó encertada cojunturalment per la feina que va demostrant l’equip actual al Consell -amb la participació a l’ADU, també, de Podem.

Els municipis que encara no han delegat, s’ho han de fer mirar… o continuar disposats a seguir prevaricant (amb la diferència que cada dia que passa, es notarà més). Aquesta ha de ser una legislatura d’inflexió en l’aspecte de la disciplina urbanística a Mallorca, i des del Consell es donen senyals evidents que es fa feina seriosa en aquest sentit.

Enllaçam al comunicat del GOB felicitant al Departament de Territori i Infraestructures del Consell per l’impuls que s’està donant a l’Agència de Disciplina Urbanística de Mallorca (ADU), i al comunicat d’ahir d’aquest Departament: L’ADU aprovarà el Pla anual d’inspecció urbanística.

*Actualització 29-05-2016. “Diario de Mallorca”: “El Consell utilizará fotos aéreas para cazar obras ilegales en suelo rústico”DM280516_ADU

Sobre les “compensacions” que mereixeria Artà per haver protegit el territori

Ahir el diari “Última Hora” dedicà al nostre municipi editorial i portada de la secció “Part Forana”, al voltant de les “compensacions” que s’haurien d’anar materialitzant, atès que, a diferència de Campos, Artà sí ha mostrat al llarg dels anys una decidida aposta per la conservació dels valors territorials, ambientals, patrimonials i paisatgístics dels quals, al cap i a la fi, gaudeixen la resta d’illencs i turistes (que dormen i fan la despesa més important en altres municipis).CYMERA_20160414_111802

L’Ajuntament, com hem dit en anteriors ocasions, en general de manera molt majoritària, ha pres decisions que efectivament el diferencien d’altres com el de Campos, els màxims representants del qual falten a la veritat metòdicament quan manifesten que “han protegit tot el seu litoral”. Algunes no oblidam els esforços de l’Ajuntament de Campos, amb una despesa d’1 milió d’euros, per defensar els interessos de la promotora dels apartaments il.legals de Ses Covetes (el Govern, tots i totes, va haver d’aportar més de 300.000 euros per a la seva demolició). Tampoc no es pot menystenir, amb aquests mateixos efectes comparatius, la dada que l’Ajuntament de Campos, només en licitació de platges, ingressarà enguany 1.489.000 euros.

Fa no res, aquest passat gener, l’Ajuntament d’Artà manifestava (i actuava administrativament en el cas d’un projecte que s’endinsava dins territori artanenc a l’arenal) novament la seva voluntat que Sa Canova romangués completament verge, davant les instal·lacions de temporada i xibiu a Son Serra de Marina.

L’Ajuntament d’Artà, al contrari del de Campos, que considera un Parc Natural un càstig, ha manifestat en successives ocasions i en diferents legislatures, la seva voluntat que el Parc Natural de Llevant s’ampliï. També ha manifestat la voluntat que s’ampliï la Reserva Marina de Llevant, i que es recuperi la plantilla per mantenir tots dos espais naturals protegits.

El passat gener, aprovava per unanimitat una Moció que es reiterarà properament al Govern, aprofitant la visita de la Consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, que es tengui en consideració el factor de la protecció territorial, per a la distribució anual del fons de cooperació municipal entre els diversos ajuntaments de les Illes.

El passat octubre, el mateix Ple reclamava al Govern que dissenyàs un impost a les estades turístiques tipus “ECOtaxa”, prioritzant el destí del recaptat als valors naturals i patrimonials.

Quan el Batle de Campos diu que amb la implantació del Parc natural d’Es Trenc/Es Salobrar, es tractarà de delinqüents aquells que facin “una palada d’obra per error”, l’Ajuntament d’Artà ha delegat la disciplina urbanística en el Consell, per a garantir la seguretat jurídica dels veïnats (i de l’Ajuntament), així com el territori i el paisatge.

Continuarem estirant, des de l’esquerra i l’ecologisme, per a que el nostre Ajuntament continuï aquest camí.

Esperam que els partits del Govern, però també els de l’oposició parlamentària, especialment El Pi, treballin també cap a un horitzó diferent a l’actual, de manera que els municipis amb voluntat de protecció i conservació del patrimoni natural i cultural, es vegin bonificats i no castigats, com fins ara.CYMERA_20160414_111653