maite23

Mayte López Ramón

Mayte López Ramón és Diplomada en Educació Social, per la UIB.
Postgrau en “Intervenció en el maltractament infantil”, per la UIB. Agent d’Igualtat, per la CAIB.

Durant la meva vida laboral, he treballat en diferents sectors: l’hostaleria (durant 7 anys, combinant el treball amb els estudis), la investigació i l’estudi de la realitat (com enquestadora per la UIB i per AFEDECO) i l’àmbit
social.

És dins de l’àmbit social on m’he desenvolupat a nivell professional. Primer, com auxiliar administrativa al Menjador de Transeünts de Palma. Després, treballant com a monitora infantil al Centre d’Acollida a Dones i Famílies (SADIF), de Caritas, per, poc més tard, passar a ser monitora-educadora al Casal de Llevant, de l’Institut Balear de la Dona (IBD), gestionat, en aquell moment, per Caritas. Actualment, treballo com educadora social a l’Ajuntament de Son Servera des de fa 10 anys.

Vaig nèixer a Palma fa 39 anys, però des del segon mes de vida vaig poder gaudir de tots els meus dies lliures a la Colònia de Sant Pere. Ja quan vaig finalitzar els estudis universitaris i després d’alternar períodes de residència a Palma i a la Colònia de Sant Pere, em vaig instal·lar definitivament a la Colònia (d’això fa més de 13 anys). Així, no és difícil entendre que sigui una apassionada de la natura i que uns dels meus principis més forts sigui la protecció i la conservació del nostre territori.

Abans de tenir al meu fill (que ara té 4 anys), un dels meus interessos era viatjar, conèixer món, aprendre d’altres cultures, altres maneres de fer, de pensar, de sentir i intentar aportar el meu petit granet d’arena allà on anava. Per això, vaig participar a tres expedicions de cooperació internacional com a voluntària: dues a Marroc i Mauritània, amb l’ONGDentistas Sobre Ruedas (DSR), i una a Equador, amb l’ONG Mallorca Sense Fronteres.

El fet de tenir al meu fill no ha reduït el meu interès per conèixer mons (que continuo fent a nivell personal amb la seva companyia), però sí m’ha fet posar més els peus allà on visc, arrelar-me. Al meu fill sempre li dic que jo no tenia país fins que el vaig tenir a ell. I, per això, vull un país millor per a ell, on les persones tinguem l’oportunitat de participar en les decisions que ens afecten a tots els nivells (educació, medi ambient, sanitat, pressuposts,…) allà on vivim; on sigui el poble qui decideixi pel i per al poble.

En el meu temps lliure, a més de gaudir de la família, faig vela, quan puc mvaig a nadar i estic a un grup de batucada.