Divendres dia 28 d’octubre, xerrada a Artà amb dues de les Feministes encausades

cartell_divendresalternatiu281016_encausadespalma

Aquest proper divendres, dia 28, tindrem a Artà (Sala d’Actes del Teatre, 20 h.), dues representants de les feministes recentment acusades i condemnades a un any de presó per haver participat a una protesta pacífica a l’Església de Sant Miquel de Palma.

Enllaçam al seu comunicat de dia 13 d’octubre, sobre la sentència, publicat a contrainfo.cat.

Alternativa per Artà vos convida a totes a assistir a aquest acte, dins del cicle mensual dels “Divendres Alternatius”.

Alternativa ha fet donació de 100 euros com a mostra de solidaritat a la seva Campanya de suport: col·laborau-hi!13055596_860919877353241_1381719134757258441_n

Mariano Moragues: “És hora de posar barra de cap” #SenseLímitsNoHiHaFutur

El darrer article del company Mariano Moragues.hara_guiri_juanito

(HARA-GUIRI. “El turisme és com el foc: pot escalfar la teva sopa però també pot cremar la teva casa” (Proverbi oriental). Dibuix de Juanito The Comicrator, publicat a https://totinclos.noblogs.org/)

És hora de posar barra de cap.

Per pa i per sal fa un temps que està damunt fulla la preocupació per l’invasió turística que estam patint; una embafada d’estrangers que no deixa racó buit i sobre tot perquè és insostenible mediambientalment per les nostres illes. Vius!, que si estiram massa el llençol acabarem mostrant els peus.

Poden afegir durant els mesos d’estiu 90 mil cotxes més de lloguer que contaminen i saturen carrers, aparcaments i carreteres? El nostre cel pot suportar la brutícia que deixa l’esbart de mil avions diaris que entren i surten de l’aeroport? Què en farem de mils de tones de residus que fan 13 milions de visitants? Les depuradores podran reciclar tota la merda, pixum i aigües brutes que genera aquesta gentada?

Més enllà de la sequera, Mallorca pot abastir els 400 litres diaris per persona que gasta l’allau de turistes, sense comptar piscines i camps de gol pel seu divertiment?

El nostre mar pot engolir sense fer ull tota la femada que amollen els més de 600 megacreuers que atraquen al nostre port? Cada creuer contamina tant com 9.000 cotxes amb gasos tòxics de gasoil, consumeix 450.000 litres d’aigua diaris i produeix tones diaris de residus que part tiren 4 milles endins i la resta la cremen emetent dioxines cancerígenes. On para allò de «qui contamina paga»? El 2015 desembarcaren 1.586.526 creuristes col·lapsant el centre de Ciutat. Per més inri, resulta que bona part dels creuers tributen a paradisos fiscals, els seus treballadors estan mal pagats i els guanys van a grans interessos.

La quantitat de visitants i el discurs dels guanys enlluerna i fa veure bellumes a molta gent, sense un càlcul precís entre cost i benefici per tot-hom i a futur. Els hotelers tenen la barra de qüestionar la miserable ecotaxa, que per estar a l’alçada de tot Europa, hauria de ser molt més alta. Ja és ben hora d’envestir fora manies si ja hem de posar forqueta al número de visitants, o efectivament sense límits no hi haurà futur.

Mariano Moragues Ribas de Pina

 

Vídeo i premsa. Taula rodona Artà 07-10-2016: “Volem recuperar el Parc Natural de Llevant?”

Accediu al vídeo que es va emetre en directe:

https://youtu.be/rYLxokcdFvg

Avui, a l’Ara Balears:

arabalears091016_mediambient_tambeafavor_ampliar_pnl(http://www.arabalears.cat/xarxa_local/Medi-Ambient-dampliar-Parc-Llevant_0_1665433601.html)

 

Divendres Alternatiu de dia 07-10-2016. Debat: “Volem recuperar el Parc Natural de Llevant?”

Divendres dia 7 d’octubre al Teatre d’Artà (Sala d’Actes, 20 h.), debat: “Volem recuperar el Parc Natural de Llevant?”

El consideram del tot necessari, entre d’altres motius, si volem tancar la porta a nous intents de desinformació, manipulació, tergiversació i, fins i tot, violència, com els que vam sofrir a principis de segle. Per a la seva màxima difusió, serà emès, en vídeo i en directe, per Ràdio Artà Municipal.

divendresalternatiu071016_taularedona_pnl1

Com sabeu, el passat mes de setembre Alternativa va proposar, en forma de Moció, la recuperació de l’abast del Parc Natural de Llevant (en endavant, PNL), al Terme municipal d’Artà, a la seva extensió inicial (2001).

La reactivació de la proposta ecologista, una mica com passà l’any 1999 amb el terrible incendi a Sa Duaia (es cremaren 1.112 Ha.) i per mor d’altres problemàtiques, com l’extracció lucrativa i descontrolada de garballons, va tenir de detonant els incendis de Sa Canova del passat mes d’agost, així com l’absència de gestió forestal.

L’incendi a Sa Duaia de dia 8 d’octubre de 1999 va provocar que al plenari extraordinari i urgent de dia 13 d’Octubre s’aprovés per unanimitat a l’Ajuntament d’Artà una Moció d’EU-EV que els ecologistes ja havien presentat l’anterior mes d’agost. Els ajuntaments dels voltants: Capdepera, Son Servera, Sant Llorenç i Santa Margalida es van afegir a la proposta artanenca.

Poc després, el Partit Popular va organitzar de la mà d’alguns hotelers i terratinents un gran moviment de manipulació, tergiversació i violència que no va poder impedir que el Govern Balear (Primer Pacte de Progrés) aprovés la declaració del PNL amb el Decret 127/2001, de 9 de novembre pel qual es declarà el Parc natural de la península de Llevant i les reserves naturals de Cap Ferrutx i Cap des Freu. Aquest parc tenia inicialment una extensió de 21.507 hectàrees, de les quals 16.232 hectàrees eren terrestres i 5.275 hectàrees eren d’àrea marina.

L’any 2003, el Govern de Jaume Matas (del qual avui tothom coneix la seva situació processal) va reduir l’extensió del PNL a les actuals 1.407,09 hectàrees terrestres, que corresponen a les finques públiques d’Aubarca-Es Verger i S’alqueria Vella, que havien estat adquirides pel Govern durant la tramitació del PNL. La finca de Sa Duaia, també pública, va quedar defora. Aquesta retallada salvatge i inèdita a nivell europeu de l’extensió del PNL es va imposar, sense cap tipus de debat, ni tan sols parlamentari, amb la Llei 10/2003, d’acompanyament pressupostari (Disposició addicional setzena).

El «Segon Pacte de Progrés» no va fer absolutament res respecte de la recuperació del PNL.

Ara, 17 anys després de la primera moció per crear un Pac Natural a Artà, amb una conjuntura política i social aparentment més favorable a la conservació del territori, després de l’inici del procés per declarar un nou Parc Natural en Es Trenc, i després d’un nou incendi forestal, el de Sa Canova, d’aquest passat estiu, que ha deixat en evidència l’absència de gestió forestal a les finques privades i el manteniment de les retallades de les plantilles de treballadors del PNL (i en general treballadors mediambientals) imposades per l’anterior govern del PP del José Ramón Bauzá i Biel Company, Alternativa per Artà, en continuïtat de la tasca iniciada per EU-EV (després Els Verds-Esquerra i Iverds) hem valorat que és l’ocasió oportuna per tornar a reobrir el debat de la recuperació del PNL al seu abast inicial, al menys al terme municipal d’Artà, on quan va ser tan brutalment mutilat encara hi havia pendents de resoldre peticions de propietaris que volien incloure les seves finques al PNL -que mai s’han contestat. Estam segurs que avui com a 1999 altres ajuntaments se’ns afegiran.

La nostra proposta va ser presentada al plenari ordinari del passat dia 26 de setembre i, malgrat que va rebre el suport de 12 dels 13 regidors de La Sala, vàrem optar per deixar-la damunt la taula per presentar-la conjuntament (a petició del portaveu de UIA) i per donar la possibilitat a aquest grup i/o a altres que ho trobin oportú per fer aportacions que puguin millorar la nostra moció -que hem d’agrair, ben igual que l’any 1999, ha estat revisada i millorada pel GOB.

L’acte de demà, dins de les activitats públiques que genèricament presentam com a «Divendres alternatius», amb format de debat i que té per títol «Volem recuperar el Parc Natural de Llevant?» serà presentat i moderat per la regidora d’Alternativa Aina Comas Delgado, però hem valorat que molt millor que la nostra, la veu de la proposta ecologista/conservacionista l’ha de posar en Toni Muñoz, biòleg, ornitòleg, ecologista i amic que sempre ens ha ajudat a l’hora d’afinar les nostres mocions.

Tolo Gili, portaveu del Grup municipal El Pi i actual batle d’Artà, evidentment està convidat en qualitat de batle. És cert que encara la moció no està aprovada, però no ho és menys, que al plenari de setembre totes les forces polítiques van marcar la seva posició.

Miquel Mir Gual, DG d’Espais Naturals i Biodiversitat del Govern Balear des del passat dia 1 d’octubre, té molt a dir-nos sobre què pensa el Govern Balear sobre la proposta de recuperació del PNL que previsiblement li dirigirà l’Ajuntament d’Artà el proper dilluns 31 d’octubre.

Els tres ponents intervendran en aquest ordre aproximadament uns 25 minuts cadascú i després donarem pas a un debat obert amb tots els presents fins el tancament de l’acte. Pensam que aquest debat és del tot necessari si volem tancar la porta a nous intents de desinformació, manipulació, tergiversació i violència com els que vam sofrir a principis de segle.

Donam un exemplar de “Kurdistán. Viaje al país prohibido” al Servei municipal de Biblioteques d’Artà

img_0316

Tal i com acostumam a fer sempre que presentam algun llibre o documental amb ocasió dels nostres «Divendres alternatius», i a rel del cicle de cinema kurd del què s’ha pogut gaudir aquest mes de setembre a Artà i a d’altres municipis de Mallorca, en col·laboració amb altres formacions polítiques i entitats, hem procedit a la donació d’un exemplar del llibre «Kurdistán. Viaje al país prohibido», de M. Martorell (Ed. FOCA, Madrid, 2005).sense-titol2

Es tracta d’un llibre molt interessant que aviat es podrà consultar a alguna de les biblioteques del Servei municipal de Biblioteques d’Artà.

Aportam imatges i enllaç al pdf d’una ressenya del llibre publicada a la revista «Libros». La darrera obra de Manuel Martorell, membre fundador de cuartopoder.es i especialista en Orient mitjà, és “Kurdos“, d’enguany, editat per Ed. Catarata.ressenya_llibre_kurtistan1ressenya_llibre_kurtistan2

L’Estat retorna a l’Ajuntament 2.190,68€ en concepte de “Cèntim sanitari” indegudament ingressat

L’Ajuntament d’Artà va rebre, el passat dia 13, comunicació de dia 1 de la «Agencia Tributaria» espanyola relativa a la Resolució favorable del procediment de devolució d’ingressos indeguts per les quantitats abonades en concepte d'”Impost sobre les Vendes minoristes de determinats Hidrocarburs”, popularment conegut com “Cèntim sanitari” que, com bé sabeu, va ser declarat no conforme a la normativa comunitària pel TJUE dia 27 de febrer de 2014.20160914091131L’endemà mateix d’aquesta data, dia 28 de febrer de 2014, per part d’IV d’Artà ja es presentava a l’Ajuntament una instància donant coneixement de la sentència, i sol·licitant la corresponent reclamació.

Davant la passivitat i desídia de la regidora d’Hisenda del moment, Magdalena Maria (UIA), es va tornar a insistir, al Ple de dia 29 d’abril de 2014, en aquesta ocasió, en forma de Moció, que va ser aprovada per unanimitat. Atès que no obstant aquest mandat del Ple, continuaven fora fer-hi res, es va tornar a insistir mitjançant instància (i pressió amb mitjans de comunicació), l’octubre de 2014.

Aquí el darrer comunicat de premsa emès per IV al respecte: http://verds-esquerra.blogspot.com.es/2014/10/lajuntament-darta-no-reclama-allo-pagat.html

Per mor que aquest procediment de devolució d’ingressos indeguts està subjecte a terminis de prescripció de les quantitats abonades, podem dir amb prou seguretat que si l’Ajuntament (la regidora d’Hisenda del moment) hagués actuat amb la diligència que corresponia donant ordre d’inici de l’expedient des del primer moment -no es pot admetre la ignorància com a excusa-, la quantitat hauria estat més alta.

Agraïm a les funcionàries municipals del Departament de Tresoreria la bona feina feta en aquest expedient, que ens consta que ha estat complicada i laboriosa.

Moció per sol·licitar la recuperació del Parc Natural de Llevant a Artà. Resultat del debat al Ple

14359035_1595404250755758_2747462062978473799_n

La recuperació del Parc Natural de Llevant comença el seu recorregut institucional. El proper plenari d’octubre aprovarà una moció conjunta -que reculli de manera consensuada la interessant proposta del grup municipal Unió d’Independents d’Artà- de tots els partits presents a La Sala, amb l’excepció del PP.

Aina Comas no s’ha estalviat de recordar que el govern progressista 2007-2011 va mirar cap una altra banda quan podia haver recuperat els límits del parc inicials. I ho ha rematat dient que “Seria inassumible i decepcionant per Artà acabar la legislatura sense haver fet cap passa”.

“Es tracta d’aconseguir el major consense possible per recuperar el PNL al manco a Artà, i fins i tot ampliar-lo, per això ens estimem més deixar la moció damunt la taula fins el proper plenari i presentar-la com a moció conjunta”.

Moció: Sol·licitar al Govern de les Illes la recuperació de l’abast del Parc Natural de Llevant, al terme municipal d’Artà, a la seva extensió inicial

cstmquxwyaelwlp(Foto de Marga Frontera Borrueco)

La Moció d’Alternativa arriba al plenari amb el vot favorable d’Alternativa per Artà i l’abstenció dels restants 12 regidors

L’Ajuntament d’Artà votarà novament al plenari ordinari si demana al Govern Balear l’Ampliació del Parc Natural de Llevant al terme d’Artà a la seva extensió original

Els incendis de Sa Canova del passat més d’agost més d’agost i l’absència de gestió forestal reactiven la demanda dels ecologistes artanencs14355574_1594964454133071_7138492019805086578_n

L’únic vot de la Regidora Aina Comas (Alternativa per Artà) va bastar per a que la moció presentada per urgència a la darrera Comissió Informativa arribi al plenari ordinari de dilluns 26 de setembre davant les abstencions de la resta de regidors (PI, PSOE, UIA i PP), que es van estimar més reservar el sentit del seu vot pel dia del plenari, fet que deixa totes les opcions obertes.
Els incendis dels dies 16 i 18 d’agost a l’ANEI de Sa Canova i la manca de gestió forestal a les finques privades ha estat el detonant de la nova proposta de recuperació del Parc natural de Llevant (en endavant, PNL) al terme d’Artà, que es votarà al plenari ordinari del proper dilluns dia 26.
Segons afirma la moció, «Els incendis de Sa Canova han posat de manifest, una vegada més, la necessitat de planificar, ordenar i gestionar adequadament els espais naturals com aquest, que tot i ser privats constitueixen la major part del territori municipal. Més enllà de la millora en el seu aprofitament forestal, és evident que aquestes finques presenten un valor ambiental i paisatgístic de primer ordre i cal per tant vetllar per la seva conservació… Amb una planificació i gestió forestal específica, una adequada estratègia de defensa contra els incendis i un grau de vigilància suficient, eines més a l’abast dins l’àmbit d’un espai natural protegit, sense dubte s’hauria disposat de més eines per evitar el que va succeir.»

Però la qüestió forestal no és l’única. La eliminació d’ajudes després de la brutal retallada de l’extensió del Parc Natural de Llevant en desembre de 2003 ordenada pel Govern de Jaume Matas (de 16.232 hectàrees terrestres y 5.275 hectàrees d’àrea marina, es va quedar en les actuals 1.671,96 hectàrees terrestres), les despeses en gestió ambiental i vigilància que ha d’afrontar la Corporació d’Artà, la falta de reconeixement en el criteris de repartiment del Fons de Cooperació Local, la poca receptivitat de les autoritats supramunicipals a les peticions mediambientals que ha presentat l’ajuntament (vies parc a les carreteres de S’Ermita i Cala Torta-Cala Mitjana, al·legacions a la Ruta d’Artà a Lluc a peu, reclamacions a Costes per Sa Canova o Ca los Camps…) són altres dels motius que la regidora d’Alternativa per Artà argumenta per a la reobertura del debat per recuperar el PNL.

A més, les restriccions urbanístiques que el PNL va imposar en 2001 es van mantenir al terme d’Artà fins avui per voluntat de les successives equips de govern; però pel contrari es van perdre les subvencions que hi va haver en 2002 i 2003 a finques incloses, fet que pot animar als propietaris a tornar demanar la seva inclusió. De fet, l’ampliació podria ser més ambiciosa perquè quan es va retallar el PNL quedaren pendents de resoldre algunes peticions de propietaris de finques que havien quedat excloses del PNL i volien entrar-hi.

També es va perdre la brigada forestal durant el passat govern del PP i molt de llocs de feina a la plantilla del propi PNL. Segons la regidora, l’Ajuntament com a institució també ha sortit molt perjudicat per la reducció de la seva extensió a les finques públiques d’Aubarca i Es Verger (però no la de Sa Duaia), perquè al final l’Ajuntament acaba assumint despeses com la de la redacció del Pla d’Ordenació i Gestió Sostenible del del Litoral d’Artà; que sobrepassa els 10.000€. A tot això cal afegir la pèrdua de l’ocasió per promocionar segells de qualitat lligats al PNL.

Altre argument de pes dels ecosocialistes artanencs és que l’actual correlació de forces al Parlament i al Govern Balear sembla favorable a les forces que defensaven i promovien el PNL, mentre que el PP es troba a l’oposició i Jaume Mates, responsable de la gran retallada de desembre de 2003 és en una difícil situació processal. Igualment les protestes contra la massificació d’aquest estiu o el recent manifest #SenseLímitsNoHiHaFutur o la composició del propi Consistori artanenc pareixen configurar una conjuntura favorable a la recuperació del PNL a Artà.

Curiosament el PNL es va tramitar a partir d’altre greu incendi forestal el 12 d’octubre de 1999, que va motivar l’Ajuntament d’Artà a prendre l’acord de Sol·licitud a la Conselleria de Medi Ambient de l’inici de la redacció d’un Pla d’Ordenació de Recursos Naturals a la Serra de Llevant( Plenari 13/10/1999, punt 2on.) que l’actual moció pretén ratificar i sol·licitar la recuperació del PNL inicial a l’extensió original al municipi d’Artà.

Com a segon pas de la campanya per recuperar el PNL a Artà, pel proper 7 d’octubre al Teatre Alternativa per Artà ha organitzat una taula rodona sota el títol Volem recuperar el Parc Natural de Llevant? a la qual ja han confirmat la seva assistència Toni Muñoz, en representació del GOB, Tolo Gili, Batle d’Artà, i Caterina Amengual, Directora General d’Espais Naturals i Biodiversitat del Govern.

#SaCanovaSomTots: Esperam d’UIA alguna proposta i, a poder ser, raonable

cymera_20160908_111619

(Retall del diari “Última Hora” d’avui, en què es reflecteix la denúncia d’UIA)

Des d’Alternativa per Artà celebram la denúncia d’incivisme formulada pel grup municipal Unió d’Independents d’Artà (UIA), i pel mal estat de les instal·lacions que el Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient (MAGRAMA) va executar l’any 2010, en desenvolupament de la Fase I del Projecte d’Ordenació de l’Ús Públic i Ordenació del Litoral i dunes de la platja de Sa Canova del T. M. d’Artà, licitat l’any 2009 per la quantitat de 287.212,91 euros, en el sentit que al menys i encara que sigui per avís de terceres persones, pareix que el grup de l'”oposició responsable” de tant en quan, se’n recorda d’aquesta principal joia del litoral d’Artà.

En realitat, la denúncia d’UIA està malament fonamentada i apunta a un suposat fet d’incivisme equivocat. Les estaques amb cordó protector (i no parts de cap passarel·la!) de les dunes, especialment, les dunes davanteres, no són extretes de manera malintencionada per incívics, sinó que aquest fenomen és natural i, sobre tot, manifesta l’abandonament d’aquestes infraestructures per part de l’administració competent que és la Demarcació de Costes del MAGRAMA. Podem aventurar, fins i tot, que l’acumulació d’aquestes estaques, ben al contrari, probablement es va fer de manera esforçada i amb la millor de les intencions: que no es perdessin, que quedassin més per mà, per a la seva nova col·locació. UIA cauen de la figuera no havent observat ni posat damunt la taula municipal ni d’altra administració el fet que les estaques fa anys que surten i es disseminen per l’arenal, i s’equivoquen quan caracteritzen aquesta acumulació d’agressió incívica, quan més aviat s’hauria de reconèixer i valorar el civisme de les persones que les han arrossegat i reunit en un sol punt. A la denúncia s’exigeix a l’Ajuntament que arregli els danys, quan saben perfectament que no és l’Ajuntament el responsable del manteniment d’aquestes infraestructures, sinó el MAGRAMA (la Demarcació de Costes). Ineptitud o mala fe política? Possiblement, totes dues coses.

Imatge extreta del Pla de Gestió del Litoral d'Artà

Com es recull al Pla d’Ordenació i Gestió sostenible del Litoral d’Artà, encarregat l’any passat per l’Ajuntament d’Artà, al sistema dunar de Sa Canova s’hi troben diferents valors naturals, geomorfològics i botànics, entre d’altres i per exemple, les següents espècies, algunes de les quals, endèmiques: El savinar (ass. Clematido balearicae-Juniperetum turbinatae). L’aliança Ammophilion arundinaceae ocupa aquest medi tan hostil i fràgil i està representada per les 3 comunitats següents: L’associació Cypero-Agropyretum juncei ocupa les dunes embrionàries o avantdunes; la comunitat de borró (ass. Medicagini marinea-Ammophiletum arundinaceae), que colonitza les dunes; la comunitat de trèvol d’arena (ass. Crucianelletum maritimae), que es localitza darrera les dunes, protegida per la comunitat de borró. Gràcies al caràcter natural (i sense serveis, com és habitual en altres arenals: retirada de la posidònia que treu la mar) en què es manté Sa Canova, també s’hi fa la comunitat vegetal Salsolo Kali-Cakiletum aegyptiacae, vegetació anual sobre acumulació de restes marines. Sobre tot per la part humida del Torrent de Na Borges s’hi troben, així mateix, prats salins mediterranis (Juncetalia maritimae). La protecció d’aquests valors botànics així com de la dinàmica dunar, era l’objectiu a assolir pel MAGRAMA quan va executar la Fase 1 del projecte anteriorment esmentat d’Ordenació de l’Ús Públic i Ordenació del Litoral i dunes de la platja de Sa Canova, instal·lant, entre d’altres dispositius, les estaques que apareixen a la “denúncia” d’UIA, arrabassades al llarg dels anys de forma natural, i reunides per algú recentment.

Imatge de Sa Canova amb posidònia damunt l'arena, del passat novembre. Extreta del Pla de Gestió del Litoral
Imatge de Sa Canova amb posidònia damunt l’arena, del passat novembre. Extreta del Pla de Gestió del Litoral
Herbari Virtual UIB http://www.uib.cat/depart/dba/botanica/herbari/generes/Salsola/kali%20subsp.%20ruthenica/index.html
Herbari Virtual UIB http://www.uib.cat/depart/dba/botanica/herbari/generes/Salsola/kali%20subsp.%20ruthenica/index.html
Herbari Virtual UIB http://www.uib.cat/depart/dba/botanica/herbari/generes/Elymus/farctus/index.htm
Herbari Virtual UIB
http://www.uib.cat/depart/dba/botanica/herbari/generes/Elymus/farctus/index.htm

El mateix Pla enumera un seguit de problemàtiques que afecten el sistema dunar:sacanovamemoria7

Des de la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Artà una de les primeres coses importants que es varen fer el 2015, va ser encarregar aquest document, que posa negre sobre blanc l’estat del litoral d’Artà i que aporta també línies d’actuacions necessàries, no totes, ni molt menys, per altra banda, de competència municipal. El grup d’UIA no té present aquest document, com seria oportú, i no impulsa ni reclama actuacions formalment d’entre la multitud que s’hi esmenten, ni fa denúncies raonables o mínimament útils ni oportunes. Per exemple, tan senzill (i assumible des de l’Ajuntament), com la retirada de senyals en molt mal estat, que s’ha de desenvolupar els propers mesos, amb disseny i instal·lació, conjuntament amb altres administracions, de nova cartelleria.

Imatge extreta del document de Pla de Gestió del Litoral d'Artà
Imatge extreta del document de Pla de Gestió del Litoral d’Artà

Aquesta sobtada (i vergonyosament maldestra) preocupació contrasta amb l’apatia (interrompuda esporàdicament davant projectes d’urbanitzacions, contra els quals la Corporació gairebé per unanimitat sempre s’hi ha mostrat en contra) normalment demostrada per aquest grup envers la conservació i el dia a dia de l’arenal, a pesar que no perden mai l’oportunitat de recordar al públic que l’any 1988 Sa Canova quedà protegida com a ANEI perquè així ho demanà l’Ajuntament que llavors governaven però, obviant que va la protecció va ser impulsadasobre tot, per la pressió del GOB, artistes, i multitud de persones, d’Artà i de tota l’illa de Mallorca.

#SaCanovaSomTots!, declamen els UIA a les xarxes, i l’Ajuntament d’Artà ho té claríssim; ara bé, són UIA -ara a l’oposició- Ajuntament? Com dèiem abans, els seus mèrits són ben escassos.

Consta una modificació de l’actual contracte municipal de neteja, pel qual s’augmentaven les jornades de neteja de l’arenal per part de l’empresa concessionària (modificació aprovada per unanimitat, per altra banda).

Consta que no impediren l’any 2012 (governaven amb IV i El Pi) una reclamació municipal a Demarcació de Costes, impulsada pel regidor ecosocialista de Medi Ambient G. Caldentey, llavors a l’equip de govern, perquè es fes càrrec del manteniment de les instal·lacions anteriorment esmentades, de l’any 2010, corresponents a l’execució de la Fase I del Projecte d’Ordenació de l’Ús Públic i Ordenació del Litoral i dunes de la platja de Sa Canova del T. M. d’Artà. L’Ajuntament torna a fer aquesta reclamació, atès el silenci de Costes, en base a nou Informe del zelador municipal del juliol.

Votaren a favor però de mala gana, a la Moció en què es demanava que l’Impost de Turisme Sostenible fos una Ecotaxa que prioritzàs la despesa del recaptat en espais naturals, com era Sa Canova explícitament.

No consta que impulsassin des de l’Ajuntament, ni de manera autònoma, cap tipus d’al·legació davant l’esmentat Projecte d’Ordenació de l’Ús Públic i Ordenació del Litoral i dunes del MAGRAMA, com es va fer per part de l’ecologisme municipal, i del GOB Mallorca i ALCAIB.

Més enllà de dramàtiques (el teatre: l’estil habitual d’UIA i l’entorn) publicacions a les xarxes, tampoc no varen fer cap proposta d’Al·legacions en temps ni forma a l’Ajuntament, ni de forma autònoma davant Demarcació de Costes, davant del projecte de xibiu i instal·lacions aquàtiques impulsat per l’Ajuntament de Santa Margalida.

No varen ser UIA, sinó els ecosocialistes d’IV la passada legislatura, i Alternativa la present en forma d’esmena a una Moció d’UIA, que impulsaren una reclamació d’Artà i els Ajuntaments de Manacor, Petra i Santa Margalida al Govern de les Illes, que es redactàs i aprovàs d’una vegada per totes, el Pla de Gestió preceptiu davant la Comissió Europea, del LIC (Lloc d’Interès Comunitari) de Na Borges (que inclou Sa Canova).

Varen estar a punt d’abstenir-se en la votació de la Proposta municipal d’Al·legacions a la nova aprovació inicial de la GR-222, en què s’incloïa la proposta que s’elimini el vial que travessa longitudinalment tot el sistema dunar. Com es recull al Pla de Gestió Sostenible del Litoral d’Artà, “malgrat tenir un estudi ambiental aprovat alguns aspectes de la GR (determinats sectors i accessos a platges) s’haurien de revisar i s’escau corregir per reduir l’impacte ambiental dels senderistes, que en el futur poden ser molt nombrosos”.

p1090164

No es va veure cap membre ni regidora d’UIA a la jornada de neteja de Sa Canova organitzada per l’Associació de Veïnats de Son Serra conjuntament amb el GOB el passat mes de juny.

No consta tampoc cap moviment per part d’UIA per tal que la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Pesca, inclogués Sa Canova dins del Projecte LIFE: Arenes Blanques. El desenvolupament d’aquest projecte, amb fons europeus, serà importantíssim per a la conservació i bona gestió de l’arenal.

En definitiva, #SaCanovaSomTots, sí. Però entenem que justament UIA, aparentment tan sensibilitzats amb la seva conservació i amb 5 regidores ni més ni menys, podria fer-hi algun esforç més i, sobre tot, una mica més raonable i útil.

6 pel·lícules i documentals de cinema kurd es podran veure del 2 al 17 de setembre a 6 municipis de Mallorca

Maryam Fathi, refugiada kurda d’Iran estarà present a les tres primeres projeccions a Felanitx, Sant Llorenç i Manacor

6 pel·lícules i documentals de cinema kurd es podran veure del 2 al 17 de setembre a 6 municipis de Mallorca

Al final de cada projecció hi haurà un debat amb la presència de membres de l’associació basc-kurda Newroz

image

El proper divendres 2 de setembre a les 20.00 la projecció del documental Kobane, volver a empezar obrirà el Cicle de cinema kurd, que oferirà projeccions de 6 pel·lícules i documentals a diferents localitats de Mallorca, incloent també dues projeccions a Ciutat (a Àgora i a Cineciutat). Membres de l’associació basco-kurda Newroz acompanyaran els debats (fòrums) que seguiran a cada projecció.

Els tres primers dies (Felanitx, Sant Llorenç i Manacor) contaran amb la presència de Maryam Fathi, refugiada política kurda d’Iran, i Arantza Uzkiano, presidenta de Newroz, aquesta darrera continuarà fins el dia 10, quan li prendrà el relleu en Juan Sorín, altre membre de la mateixa organització, fins la darrera projecció, a Pollença, dia 17.

El Cicle de cinema kurd té un doble propòsit. D’una banda, promoure la solidaritat i donar a conèixer la situació del poble kurd en els quatre estats (Turquia, Síria, Iraq e Iran), en què es troba dividit. A tres tres dells es troben en guerra oberta, i al quart, Iran, també sota una duríssima repressió (20 execucions en aquest mes d’agost d’enguany). D’altra banda, vol fer accessible a Mallorca una oferta cinematogràfica de qualitat, en alguns casos molt difícil de trobar.

Maryam Fathi, refugiada kurda iraní, també es va mostrar molt interessada en aprofitar l’avinentesa per a contactar amb membres del moviment feminista de Mallorca, i a rel de la seva demanda s’ha organitzatuna trobada amb dones del moviment feminista de Mallorca el proper diumenge dia 4 a Manacor, també a L’Ateneu Lo Tort.

A més Kobane, volver a empezar, que obre el cicle, es projectaran els següents films:

  • Las tortugas también vuelan

  • My Sweet Pepperland

  • Los niños de Dijarbakir

  • Kurdistán, guerra de chicas

  • Un tiempo para los caballos borrachos

Totes les pel·lícules i documentals es projectaran en VOS en castellà, atès que no es disposa de versions subtitulades en català. A l’Ateneu Lo Tort, de Manacor, es projectaran totes les cintes; a la resta de municipis, els ja esmentats i Artà, Pollença i Palma, se’n projectaran només dues.

La proposta d’aquest Cicle de cinema kurd va partir d’algunes formacions polítiques municipalistes (Alternativa per Artà, Alternativa per Pollença i Bloc per Felanitx) que es van posar en contacte amb Newroz, un associació basco-kurda que ja va dur a terme una iniciativa similar al país basc l’any passat i va facilitar les pel·lícules i documentals. A la idea inicial es van afegir l’Ateneu Lo Tort i l’Ateneu de Pollença, el grup juvenil Granots i sopes, de Sant Llorenç, i els grups Unió Cívica per la República, Podem Balears i la Plataforma de suport a internacionalistes. En total seran seran 16 dies de projeccions.

La iniciativa, que fa mesos que ve preparant-se coincideix amb un agreujament de la violència, la guerra i la repressió a tota la regió.